Passatges contemporanis a Lille

L'orígen de la ciutat de Lille es troba en un conjunt dispers de petits nuclis de població. A finals del segle V aC. un d'aquests nuclis, el que es trobava situat a la costa oriental del riu, va començar a créixer. Com a ciutat emmurallada, les entrades i les sortides de Lille eren controlades a través de portes d’accés. En aquests punts clau de la muralla començaven, o acabaven, els antics camins que formaven part de les rutes històriques entre poblacions. A diferència de la trama urbana del centre de Lille, el traçat dels afores de les muralles no va ser projectat. El seu creixement es va fer a la vora dels passatges i resseguint la parcel·lació agrícola preexistent. Com va passar a moltes altres ciutats, la zona de servitud de la muralla es va utilitzar per a la projecció de les vies ràpides (autopista i tren) aprofitant l’extensió de terreny lliure i proper al nucli històric que hi havia. Llavors, el que en un principi era una àrea de separació va esdevenir una barrera. El projecte vol trobar un equilibri entre el territori i la urbanització, facilitant la mobilitat i zones d’activitat econòmica sense oblidar els ecosistemes naturals i la qualitat de vida de les zones residencials. Amb el cobriment d’un tram de l’autopista i de la via de tren, s’aconsegueix la consolidació d’una plaça-passatge, que actua com a catalitzador de les diferents connexions entre barris, quedant alterada la condició de lloc de pas, i convertint-se en un lloc de confluència. En aquest sentit, es crea un node central, representat per una nova estació de tren i l’espai públic que l’acompanya, i es converteix també en un centre intermodal amb capacitat de gestionar totes les connexions i de vincular-se amb cada un dels barris confrontats. Concloem Lille no només com un centre urbà, sinó també com una ciutat Metropolitana agrícola i logística, que s'estén a través dels passatges entenent aquests camins com els fils que teixeixen el territori

Passatges contemporanis a Lille

L'orígen de la ciutat de Lille es troba en un conjunt dispers de petits nuclis de població. A finals del segle V aC. un d'aquests nuclis, el que es trobava situat a la costa oriental del riu, va començar a créixer. Com a ciutat emmurallada, les entrades i les sortides de Lille eren controlades a través de portes d’accés. En aquests punts clau de la muralla començaven, o acabaven, els antics camins que formaven part de les rutes històriques entre poblacions. A diferència de la trama urbana del centre de Lille, el traçat dels afores de les muralles no va ser projectat. El seu creixement es va fer a la vora dels passatges i resseguint la parcel·lació agrícola preexistent. Com va passar a moltes altres ciutats, la zona de servitud de la muralla es va utilitzar per a la projecció de les vies ràpides (autopista i tren) aprofitant l’extensió de terreny lliure i proper al nucli històric que hi havia. Llavors, el que en un principi era una àrea de separació va esdevenir una barrera. El projecte vol trobar un equilibri entre el territori i la urbanització, facilitant la mobilitat i zones d’activitat econòmica sense oblidar els ecosistemes naturals i la qualitat de vida de les zones residencials. Amb el cobriment d’un tram de l’autopista i de la via de tren, s’aconsegueix la consolidació d’una plaça-passatge, que actua com a catalitzador de les diferents connexions entre barris, quedant alterada la condició de lloc de pas, i convertint-se en un lloc de confluència. En aquest sentit, es crea un node central, representat per una nova estació de tren i l’espai públic que l’acompanya, i es converteix també en un centre intermodal amb capacitat de gestionar totes les connexions i de vincular-se amb cada un dels barris confrontats. Concloem Lille no només com un centre urbà, sinó també com una ciutat Metropolitana agrícola i logística, que s'estén a través dels passatges entenent aquests camins com els fils que teixeixen el territori

Teories i Institucions Contemporànies d'Educació (6002)

Abstract not availabl

Potential of landrace winery by-products (<i>Vitis vinifera L.</i>) as a source of phenolic compounds with antioxidant properties

Aim: To evaluate the potential of the main winery by-products – pressed pomaces, fermented pomaces and stems –, derived from minor grape varieties (Escursac, Gorgollassa and Sabater as red varieties, Giró ros and Quigat as white varieties) native to the Balearic Islands (Spain), as raw material for the production of phenolic concentrates with antioxidant properties. Methods and results: Total phenolics, tannins and anthocyanins, as well as antioxidant capacity of winery by-products were spectrophotometrically evaluated and compared to those of Cabernet sauvignon and Chardonnay varieties. In general, stems presented higher average total phenolic (5.57 ± 1.25 g/100 g dm) and total tannin (10.26 ± 2.10 g/100 g dm) contents than the corresponding pomaces, with the landrace variety Escursac being that which exhibited the highest values (p < 0.05). For pomaces, those sampled after the fermentation process presented larger amounts of polyphenols than those collected just after the pressing process, and the fermented pomaces from the autochthonous varieties Escursac and Sabater were those with the highest potential. Conclusion: The present research demonstrated that landrace minor varieties denoted similar, or even higher, phenolic and antioxidant potential than the reference grape varieties. The characterization performed might be the basis for their integrated use and revalorization as promising sources of phenolic concentrates, despite not having still undergone the selection process that the traditional grape varieties have been subjected to as a result of decades of intensive production. Significance and impact of the study: To the best of our knowledge, this is the first time that the phenolic composition and antioxidant properties of winery by-products from grape varieties native to the Balearic Islands are examined. Due to the increasing use of these minor grape varieties in winemaking, the phenolic characterization of their by-products is of great interest for the wine sector, which could exploit these underutilized resources more efficiently and extensively so as to support sustainable agricultural production

The Green frame

Postprint (published version

Potencial of landrace winery by-products (vistis vinifera L.) as a source of phenolic compounds with antioxidant properties.

[eng] Aim: To evaluate the potential of the main winery byproducts - pressed pomaces, fermented pomaces and stems -, derived from minor grape varieties (Escursac, Gorgollassa and Sabater as red varieties, Giró ros and Quigat as white varieties) native to the Balearic Islands (Spain), as raw material for the production of phenolic concentrates with antioxidant properties. Methods and results : Total phenolics, tannins and anthocyanins, as well as antioxidant capacity of winery byproducts were spectrophotometrically evaluated and compared to those of Cabernet-Sauvignon and Chardonnay varieties. In general, stems presented higher average total phenolic (5.57 ± 1.25 g/100 g dm) and total tannin (10.26 ± 2.10 g/100 g dm) contents than the corresponding pomaces, with the landrace variety Escursac being that which exhibited the highest values (p < 0.05). Conclusion: The present research demonstrated that landrace minor varieties denoted similar, or even higher, phenolic and antioxidant potential than the reference grape varieties. The characterization performed might be the basis for their integrated use and revalorization as promising sources of phenolic concentrates, despite not having still undergone the selection process that the traditional grape varieties have been subjected to as a result of decades of intensive production. Significance and impact of the study: To the best of our knowledge, this is the first time that the phenolic composition and antioxidant properties of winery byproducts from grape varieties native to the Balearic Islands are examined. Due to the increasing use of these minor grape varieties in winemaking, the phenolic characterization of their by-products is of great interest for the wine sector, which could exploit these underutilized resources more efficiently and extensively so as to support sustainable agricultural production

Aprenem anglès jugant amb contes

Resumen tomado de la publicación. El fichero incluye una presentación del trabajo en pdf, la presentación en power point de cada uno los cuentos y un programa de instalación del Adobe Reader 7.0. El trabajo fué desarrollado en los Seminarios de Lengua Inglesa del CEP de Palma durante el curso 2004-2005Se presentan seis cuentos, en formato electrónico y en lengua inglesa. A partir de un personaje central, se pueden imaginar todas las situaciones cotidianas posibles. Así, cada uno de ellos, explica situaciones reales a través de fotografías, efectos de sonido y frases hechas. Se adjuntan las guías didácticas de cada uno de los cuentos, con propuestas a realizar en el aula así como su posible evaluación. Los títulos de los cuentos son los siguientes: 'Kermit's free time activities', 'Kermit's daily routines', 'Kermit's birthday', 'Sam goes to school', 'Halloween with Sam and Sue' y 'The pink princess'.BalearesUniversitat de les Illes Balears. Redined Balears; Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma de Mallorca; +34971172792; +34971173190; [email protected]