Introduction : La politique étrangère des Etats satellites de l’URSS 1945-1989

International audienceAntoine Marès résume ici les objectifs du Cahier du CEFRES n°25, sur les politiques étrangères des Etats satellites de l’URSS. Il s’agit de tenter de dresser un état des lieux de la recherche actuelle, de comprendre le fonctionnement des affaires intérieures des pays de la zone, et d’étudier le rôle de ces pays dans le dispositif global du bloc soviétique. Dans cette perspective, il convient également de s’intéresser à la marge d’autonomie de ces capitales centre et est-européennes par rapport à Moscou, notamment dans le domaine des politiques économiques extérieures

Construction, déconstruction et marginalisation de l'Europe centrale dans le discours français

Le concept "Europe centrale" est une construction intimement liée au temps et à l'espace, et par conséquent extrêmement mouvante au cours du dernier siècle et demi. Après en avoir suivi les avatars dans l'espace scientifique et intellectuel français depuis son apparition dans les années 1870, l'auteur s'interroge sur la tension entre une définition régionale et une définition étatique de la région, sur la difficulté à définir cette région par des frontières là où la circulation et les flux sont plus importants que les limites, sur la permanence ou non de l'Europe centrale et enfin sur ses usages et le sens de ces usages

Santiago Sobrequés i la història social del poder: entre el present de l'historiador i el passat medieval

L'any 1974 vam escriure una biografia de Santiago Sobrequés, del qual destacàvem l'obra historiogràfica. Amb brevetat, vam comentar els principals llibres i articles, en resumírem el contingut i en vam ressaltar els mèrits. Per a aquesta conferència no hem cregut convenient repetir-nos. Ens ha semblat més adient examinar els lligams entre la vida cívica de Sobrequés i el seu treball d'historiador. Hem cregut trobar l'explicació d'aquests lligams en unes ratlles escrites el 1970. Encara que les paraules d'aquest escrit de 1970 poden semblar tòpiques i manllevades, les idees les creiem sinceres: mostren el que l'historiador pensava de si mateix i del seu ofici.Santiago Sobrequés Vidal and the social history of power: between the present of the historian and the medieval past. In 1974 I wrote a biography of Santiago Sobrequés, in which I pointed out his historiographical work. I made a brief description of the most important books and articles of this historian, I summarised their content and underlined the merits. For this lecture I have not thought it advisable to repeat myself. I consider that it is more appropriate to examine the links between Sobrequés’ civic life and his historiographical work. I believe that I have found the explanation of these links on a few lines written in 1970. Although the words used in this essay may seem topical and borrowed, we believe that the ideas are sincere: they show what the historian thought of himself and his profession

Jaume I: una valoració del regnat

L'objectiu d'aquest article és fer un balanç del regnat de Jaume I. El mètode consisteix a examinar la situació interior i exterior al principi i al final del regnat. De la comparació entre ambdues situacions es desprèn un balanç positiu des del punt de vista de la història general de la Corona d'Aragó. És un balanç que s'emmarca en les coordenades de l'època medieval, però Jaume I és un rei molt present en la memòria dels historiadors i erudits de l'Aragó, Catalunya, València i fins i tot de Castella; per això se'n fa una segona valoració. Aquesta valoració és l'estat de l'opinió pública contemporània sobre Jaume I. Finalment, l'article acaba amb una reflexió personal de l'autor sobre la figura i obra de Jaume I.The objective of this article is to make an evaluation of the reign of James I. The method consists on comparing the political situation inherited by the king with the legacy at the reigns end. The comparison between both situations results as a positive evaluation from the point of view of the general history of the Crown of Aragon, framed in the limits of the Middle Ages. Although James I is a very present king in the memory of the scholars and, in a certain way, of the people from Aragon, Catalonia, Valencia and even Castilla. It is for this reason that a second evaluation is done, as a result of the contemporary opinion about James I. The article finishes with a personal reflection of the author about the figure and act of James I

Els Hispani: emigrats hispanogots a Europa (segles VIII-X)

Ens proposem estudiar el moviment emigratori dels hispanogots que abandonen la Hispània musulmana (al-Àndalus) arran de la conquesta musulmana d'Hispània. Per motius religiosos, polítics i econòmics, els hispani, tal com seran anomenats, fugen i marxen cap al nord, als comtats catalans que queden fora del domini musulmà i a Septimània, a partir del 713-720 i fins al segle X en un degoteig constant. S'estudia la cronologia de les diferents onades migratòries i les causes que les motiven, tot diferenciant els clergues —que faran una tasca de difusió essencial de la cultura goda per Europa— de la resta d'hispanogots —nobles i pagesos. Es ressegueix els llocs d'establiment i la manera com s'hi estableixen—gaudiran d'un estatut jurídic especial concedit per Carlemany—, i alguns dels conflictes que sorgiran, comara els que tindran amb les famílies comtals i vescomtals dels llocs com a conseqüència d'intentar transformar les aprisions en propietats plenes.The hispani: Hispano-Goths emigrants in Europe (VIII-X centuries). We propose to study the migratory movement Hispano-Goths leaving the Muslim Hispania (Al-Andalus) following the Muslim conquest of Hispania. For religious, political and economic reasons, the hispani, as they will be called, leave and flee northward, to the Catalan counties that are outside Muslim rule and to Septimania, from 713-720 until the tenth century in a constant dripping. We have studied the chronology of the different waves of migrants and the causes that motivate them, by differentiating the clerics—who made a crucial task of spreading the Gothic culture in Europe—fromthe rest of Hispano-Goths—nobility and peasants. It follows sites of establishment and how they established in the new territory—they enjoyed a special legal status granted by Charlemagne—, and some of the conflicts that arose, such as those with viscounty and county families of the area as a consequence of trying to turn the occupied land (aprisio) into full properties

La Història de Catalunya, avui. La llarga edat mitjana

L'article presenta una anàlisi de la producció historiogràfica sobre història medieval a Catalunya en els darrers anys. La característica més destacada és la seva diversitat i complexitat, atès que es cultiven diverses temàtiques de manera simultània. Això no obstant, es poden identificar sis escoles o tradicions historiogràfiques on ubicar el gruix de la producció dels nostres medievalistes. Són les escoles o línies d'investigació d'història rural, fiscalitat i finances, arqueologia, alimentació i crisis de subsistència, història de gènere o història de les dones i història del dret i de les institucions.This article analyses the historiographical works produced on medieval history in Catalonia over the last few years. The most outstanding feature is their diversity and complexity as several themes are developed simultaneously. However, six schools or traditions can be identified that cover most of the work carried out by our medieval researchers. These are the schools or lines of research into rural history, taxation and finances, archaeology, food and the crisis of survival, the history of gender or of women and the history of law and of institutions

Jaume I: una valoració del regnat

L'objectiu d'aquest article és fer un balanç del regnat de Jaume I. El mètode consisteix a examinar la situació interior i exterior al principi i al final del regnat. De la comparació entre ambdues situacions es desprèn un balanç positiu des del punt de vista de la història general de la Corona d'Aragó. És un balanç que s'emmarca en les coordenades de l'època medieval, però Jaume I és un rei molt present en la memòria dels historiadors i erudits de l'Aragó, Catalunya, València i fins i tot de Castella; per això se'n fa una segona valoració. Aquesta valoració és l'estat de l'opinió pública contemporània sobre Jaume I. Finalment, l'article acaba amb una reflexió personal de l'autor sobre la figura i obra de Jaume I.The objective of this article is to make an evaluation of the reign of James I. The method consists on comparing the political situation inherited by the king with the legacy at the reign’s end. The comparison between both situations results as a positive evaluation from the point of view of the general history of the Crown of Aragon, framed in the limits of the Middle Ages. Although James I is a very present king in the memory of the scholars and, in a certain way, of the people from Aragon, Catalonia, Valencia and even Castilla. It is for this reason that a second evaluation is done, as a result of the contemporary opinion about James I. The article finishes with a personal reflection of the author about the figure and act of James I

La Història de Catalunya, avui. La llarga edat mitjana

L'article presenta una anàlisi de la producció historiogràfica sobre història medieval a Catalunya en els darrers anys. La característica més destacada és la seva diversitat i complexitat, atès que es cultiven diverses temàtiques de manera simultània. Això no obstant, es poden identificar sis escoles o tradicions historiogràfiques on ubicar el gruix de la producció dels nostres medievalistes. Són les escoles o línies d'investigació d'història rural, fiscalitat i finances, arqueologia, alimentació i crisis de subsistència, història de gènere o història de les dones i història del dret i de les institucions.This article analyses the historiographical works produced on medieval history in Catalonia over the last few years. The most outstanding feature is their diversity and complexity as several themes are developed simultaneously. However, six schools or traditions can be identified that cover most of the work carried out by our medieval researchers. These are the schools or lines of research into rural history, taxation and finances, archaeology, food and the crisis of survival, the history of gender or of women and the history of law and of institutions

Els Hispani: emigrats hispanogots a Europa (segles VIII-X)

Ens proposem estudiar el moviment emigratori dels hispanogots que abandonen la Hispània musulmana (al-Àndalus) arran de la conquesta musulmana d'Hispània. Per motius religiosos, polítics i econòmics, els hispani, tal com seran anomenats, fugen i marxen cap al nord, als comtats catalans que queden fora del domini musulmà i a Septimània, a partir del 713-720 i fins al segle X en un degoteig constant. S'estudia la cronologia de les diferents onades migratòries i les causes que les motiven, tot diferenciant els clergues que faran una tasca de difusió essencial de la cultura goda per Europa de la resta d'hispanogots nobles i pagesos. Es ressegueix els llocs d'establiment i la manera com s'hi estableixengaudiran d'un estatut jurídic especial concedit per Carlemany, i alguns dels conflictes que sorgiran, comara els que tindran amb les famílies comtals i vescomtals dels llocs com a conseqüència d'intentar transformar les aprisions en propietats plenes.The hispani: Hispano-Goths emigrants in Europe (VIII-X centuries). We propose to study the migratory movement Hispano-Goths leaving the Muslim Hispania (Al-Andalus) following the Muslim conquest of Hispania. For religious, political and economic reasons, the hispani, as they will be called, leave and flee northward, to the Catalan counties that are outside Muslim rule and to Septimania, from 713-720 until the tenth century in a constant dripping. We have studied the chronology of the different waves of migrants and the causes that motivate them, by differentiating the clericswho made a crucial task of spreading the Gothic culture in Europefromthe rest of Hispano-Gothsnobility and peasants. It follows sites of establishment and how they established in the new territorythey enjoyed a special legal status granted by Charlemagne, and some of the conflicts that arose, such as those with viscounty and county families of the area as a consequence of trying to turn the occupied land (aprisio) into full properties