La millora del barri de la Mina: l'experiència d'un procés participatiu

Peer Reviewe

L'accés als serveis urbans i la urbanització en els països del Sud: la necessitat una perspectiva en l'espai i en el temps

L'accés als serveis urbans és molt més complex i lent del que a vegades s'ha volgut veure i ha seguit sempre un procés gradual d'adaptació en l'espai i en el temps, de manera que aquest enfocament espai-temporal és primordial en qualsevol escenari. És imprescindible descobrir quines són les tecnologies apropiades per a cada tipus de teixit urbà segons la seva escala temporal i espacial, tant en la infrastructura física com en els usos i les pràctiques dels serveis urbans. I, finalment, és fonamental tenir la capacitat de generar processos participatius en la implementació d’infrastructures en que els ciutadans reivindiquen els seus drets als equipaments i als serveis urbans.El acceso a los servicios urbanos es mucho más complejo y lento de lo que a veces se ha querido ver y ha seguido siempre un proceso gradual de adaptación en el espacio y en el tiempo, de forma que este enfoque espaciotemporal es primordial en cualquier escenario. Es imprescindible descubrir cuáles son las tecnologías apropiadas para cada tipo de tejido urbano según su escala temporal y espacial, tanto en la infraestructura física como en los usos y las prácticas de los servicios urbanos. Y, finalmente, es fundamental tener la capacidad de generar procesos participativos en la implementación de infraestructuras en los que los ciudadanos reivindiquen sus derechos a los equipamientos y a los servicios urbanos.Peer Reviewe

La pobresa es fa urbana

Aquesta publicació de l'agència de les Nacions Unides per als assentaments urbans, UN-Habitat, examina els factors en tots els àmbits -del local al global- que hi ha al darrere de la formació de tuguris (slums), tant en els aspectes i dinàmiques socials com espacials i econòmiquesPeer Reviewe

Urbanismo y deporte: análisis de las prácticas deportivas informales en el espacio público de Barcelona

Postprint (published version

El Ensanche de Barcelona y la modernidad de las teorías urbanísticas de Cerdà

Postprint (published version

Les propostes d'Ildefons Cerdà, 1854-1875: l'expressió urbanística i territorial d'un projecte de modernització

Ildefons Cerdà (1815-1876) va elaborar la Teoría General de la Urbanización (1867), obra instauradora de la disciplina urbanística. El seu projecte es basava en la convicció que era necessari construir ciutats adaptades a les noves condicions higièniques i de transport. Per portar-ho a terme, era necessari construir un nou instrumental adequat a aquesta transformació territorial. En el marc d’un entorn polític i tècnic favorable, associat a la revolució liberal, Cerdà va ser capaç d’imposar el projecte de reforma i eixample de Barcelona de 1859, instrument de referència per a la construcció de la ciutat durant gairebé un segle (1860-1953). Aquest escrit té dos objectius: situar Cerdà en el context de modernització inspirador de la seva obra i explicitar els instruments urbanístics que va aportar i que són crucials per entendre el triomf del seu projecte, amb la generació de la forma de creixement urbà coneguda com “eixample” i la instauració de la disciplina urbanística moderna.Postprint (published version

La Ingeniería en la evolución de la urbanística

Con este volumen se inicia una colección de textos, coordinada por el Departamento de Infraestructuras del Transporte y Territorio de la UPC, cuyo objetivo es aportar una visión de la construcción de la ciudad y del territorio desde la perspectiva de la construcción de sus redes de infraestructura, actividad primordial de la ingeniería civil, con efectos cada vez más contundentes. El libro se centra en el campo de la urbanística y pretende cubrir un vacío en la formación de los ingenieros, los cuales con frecuencia perciben las infraestructuras tan sólo desde sus aspectos funcionales, olvidando su enorme potencial como organizadoras del territorio y su papel esencial como soporte acumulativo del espacio urbano. De forma complementaria, la presente obra colabora a asentar unas bases epistemológicas comunes con otros profesionales, fundamentalmente arquitectos y geógrafos, retomando así una colaboración que ha sido fructífera en los momentos más relevantes de la evolución de la ciudad actual, tal como se subraya en el libro. La colección que mejor responde a este propósito es Arquitext

From priority projects to corridor approaches: African and European transport networks in perspective

In many ways, European integration has inspired African states to move towards a more ambitious African Union, and there are clear parallels between the institutional arrangements of the AU and the EU. However, a number of authors have warned of the limitations involved in making any comparisons, starting from the fact that African States have ceded very restricted sovereignty at a supranational level compared with Europe. In this chapter, we pose the question of whether the African transport network and the Trans-European Transport Network (TEN-T) are comparable. We want to see whether the criticisms of and lessons learned from the European experience are applicable to the development of the African Regional Transport Infrastructure Network (ARTIN), as supported by the Programme for the Infrastructure Development of Africa (PIDA). By reviewing the literature that highlights the methodological shortcomings in the planning process of the TEN-T, we analyse the similarities and differences between the two continental ambitions from different standpoints: official narratives, stakeholder analysis and planning and funding instruments. We conclude that support for the transport sector is an appropriate way of strengthening African integration, but any ambitions to do so need to be balanced in accordance with the existing resources. In particular, the completion of ‘missing links’ can have significant structuring effects, but it should not be done at any cost, because planning errors can have very negative consequences. National political interference, low cost-effectiveness and a high environmental impact are common criticisms in the case of the TEN-T. Africa suffers considerably from the same drawbacks, with the additional problems of higher investment needs, insufficient funding, a larger surface area to cover, lower densities and lack of maintenance. By looking at the European experience, Africa may be able to improve and accelerate its own process.This book is based on research from a European Research Council (ERC) Advanced Grant for the project entitled African Governance and Space: Transport Corridors, Border Towns and Port Cities in Transition (AFRIGOS) [ADG-2014–670851]Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i InfraestructuraObjectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesPostprint (published version

Patchwork in an interconnected world: the challenges of transport networks in Sub-Saharan Africa

Sub-Saharan Africa has recently undergone, or still do in many countries, a period of transport infrastructure expansion. Current policies are centred on the development of international links, which require large capital-intensive projects and are sometimes economically dubious. This paper reviews the past policies and transport functions since colonial times by placing them in their economic and political context. We find that present strategies have similarities to the ones prevailing in previous periods, where expansion phases dominated by transport-led economic growth theories were followed by a stagnation of Africa’s infrastructure development. In view of the challenges in translating findings from empirical research into right policies, we identify the potential of more balanced and sustainable strategic investments, notably by reinforcing the existing secondary transport networks converging into urban centres.Peer ReviewedPostprint (published version

Conèixer, valorar i divulgar les obres públiques com a patrimoni cultural

El reconeixement de les obres publiques com a patrimoni històric i cultural gaudeix d’un llarg recorregut que no es correspon a la seva migrada divulgació fora dels àmbits estrictament acadèmics. I això, malgrat la seva espectacularitat i incidència demostrada en l’organització dels territoris que habitem i recorrem. Presentem aquí una línia d’especialització innovadora iniciada en el Departament d’ITT i liderada pel CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït), adreçada a combinar coneixement, valoració i divulgació de les obres públiques que permeti la transferència tecnològica