Educació farmacèutica en la prevenció de l'ictus

Treballs d'Educació Farmacèutica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019. Tutors: Montserrat Iracheta i Marian March Pujol.Des de la farmàcia comunitària podem fer activitats assistencials per la millora en la qualitat de vida de les persones, sent les de caire preventiu de gran relevància. L’Ictus és l’alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell així com la causant d’una gran discapacitat en la majoria de les persones que el pateixen. En aquest treball hem volgut apropar-nos a sanitaris (metges, infermers, farmacèutics) i pacients que estan relacionats amb aquest problema de salut, per que ens expliquessin que en pensen, com ho treballen i com ho viuen i el més important, com els farmacèutics comunitaris hi podem intervenir

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

CIBERER : Spanish national network for research on rare diseases: A highly productive collaborative initiative

Altres ajuts: Instituto de Salud Carlos III (ISCIII); Ministerio de Ciencia e Innovación.CIBER (Center for Biomedical Network Research; Centro de Investigación Biomédica En Red) is a public national consortium created in 2006 under the umbrella of the Spanish National Institute of Health Carlos III (ISCIII). This innovative research structure comprises 11 different specific areas dedicated to the main public health priorities in the National Health System. CIBERER, the thematic area of CIBER focused on rare diseases (RDs) currently consists of 75 research groups belonging to universities, research centers, and hospitals of the entire country. CIBERER's mission is to be a center prioritizing and favoring collaboration and cooperation between biomedical and clinical research groups, with special emphasis on the aspects of genetic, molecular, biochemical, and cellular research of RDs. This research is the basis for providing new tools for the diagnosis and therapy of low-prevalence diseases, in line with the International Rare Diseases Research Consortium (IRDiRC) objectives, thus favoring translational research between the scientific environment of the laboratory and the clinical setting of health centers. In this article, we intend to review CIBERER's 15-year journey and summarize the main results obtained in terms of internationalization, scientific production, contributions toward the discovery of new therapies and novel genes associated to diseases, cooperation with patients' associations and many other topics related to RD research

Diagnosis and Symptomatology of Lafora's Disease

Treballs Finals de Grau de Farmàcia, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona, 2019. Tutor/a: Carme Pelegrí i GabaldàLafora disease (LD) is a rare and neurodegenerative illness, which is classified within the group of progressive myoclonic epilepsies (PMEs) and is initially presented from 6 to 20 years of age. Today neither a diagnosis prior to the onset nor an effective treatment are available. The 100% of patients have a fatal end approximately within 10 years after manifestations’ start. The aim of this study is to analyze physiopathological basis of the disease, and the diagnostic strategies followed nowadays. Also, an informative diptych and an algorithm that might provide support to diagnosis by non-specialized professionals, have been proposed. In the present work it has been concluded that LD is an autosomal recessive disease, caused by dysfunctional mutations in the gene EPM2A or NHLRC1 generally. These codify for the complex’s proteins Laforin-Malin, whose dysfunction promotes glycogen precipitation into Lafora Bodies (LBs), the pathogenic cause. This disease is heterogeneous genetically, but homogeneous phenotypically, although there are pathogenic variants of its progression, as mild LD and early-onset LD. Its low incidence implies unknowledge between professionals and a complicated diagnosis, which requires three levels of evidence: clinical manifestations’ presence; electroencephalogram (EEG) and LB’s observation; and finally, genetic confirmation. Some tests as EEG and axillary skin biopsy might be useful for early diagnosis, so as to establish a preventive treatment. Summarizing, the lack of experimental samples and experts difficults the investigation, but we are moving towards effective treatment