ICO-ICS Praxis para el tratamiento médico y con irradiación del linfoma B difuso de célula grande

Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Limfoma B difús de cèl·lula granMedical treatment; Irradiation treatment; Diffuse large cell B lymphomaTratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Linfoma B difuso de célula grandeEls limfomes no hodgkinians (LNH) són neoplàsies originades en cèl·lules limfoides en diferents estats maduratius, la qual cosa explica la gran heterogeneïtat biològica i clínica d’aquests tumors. Hi ha diversos sistemes de classificació, però el més utilitzat és la Classificació euroamericana revisada de limfomes de l'Organització Mundial de la Salut. El limfoma B difús de cèl·lula gran suposa aproximadament entre el 30-40% dels limfomes dels adults. Habitualment afecta adults amb una edat mitjana superior a 60 anys i el 60% dels pacients presenten els anomenats símptomes B (febre de 38 ºC o més, pèrdua de pes de més del 10% i/o sudoració nocturna. La majoria de casos són formes de novo però també poden ser deguts a la progressió o transformació d’una malaltia limfoproliferativa prèvia. Els objectius d'aquest document són: Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de la ICO-ICSPraxi del limfoma B difús de cèl·lula gran. - Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats als diferents centres d'aquesta institució. - Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb limfoma B difús de cèl·lula gran tractats d’acord amb les recomanacions d’aquesta guia

ICO-ICS Praxis para el tratamiento médico y con irradiación del mieloma múltiple

Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Mieloma múltipleMedical treatment; Irradiation treatment; Multiple myelomaTratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Mieloma múltipleEl mieloma múltiple (MM) és una neoplàsia de cèl·lules plasmàtiques que representa al voltant de l’1% del total de neoplàsies i el 10% de les neoplàsies hematològiques. Té una incidència aproximada de 4-5 nous casos/100.000 habitants/any i presenta una incidència màxima entre els 70 i 75 anys d’edat. Un 35% dels afectats té menys de 65 anys. Els objectius d'aquesta guia són: desenvolupar i difondre la ICO-ICSPraxi per al tractament del mieloma múltiple; disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats en els diferents centres d’aquesta institució; implementar i avaluar els resultats de la terapèutica en els pacients amb mieloma múltiple tractats d’acord amb les recomanacions d’aquesta guia

Radiobiology of the acute radiation syndrome

Acute radiation syndrome or acute radiation sickness is classically subdivided into three subsyndromes: the hematopoietic, gastrointestinal and neurovascular syndrome but many other tissues can be damaged. The time course and severity of clinical signs and symptoms are a function of the overall body volume irradiated, the inhomogeneity of dose exposure, the particle type, the absorbed dose and the dose rate. Classical pathophysiology explain the failure of each of these organs and the timing of appearance of their signs and symptoms due to radiation-induced cytocidal effects of a great number of parenchymal cells of hierarchically organized tissues. Contemporaneously, many other radiation-induced effects has been described and all of them may lead to tissue injury with their corresponding signs and symptoms that can be expressed after short or long period of time. Radiation-induced multi-organ involvement is thought to be due to radiation-induced systemic inflammatory response mediated by released pro-inflammatory cytokines

Diferencias en la supervivencia después de un episodio de ictus tratado con fibrinólisis. Estudio Ebrictus

Objetivo: Investigar la relación entre género y supervivencia después de un episodio de ictus tratado con fibrinólisis. Diseño: Estudio de cohortes. Emplazamiento: Atención primaria. Participantes: Los casos tratados con fibrinólisis por un ictus agudo desde el 1 de abril de 2006 al 13 de septiembre de 2013. Intervenciones: Seguimiento del estado vital. Mediciones principales: Riesgos vasculares: escala Framingham, REGICOR, CHA2DS2-VASc, Essen, NIHSS, índice Barthel; densidad de incidencia; análisis de supervivencia por Kaplan-Meier; bivariado entre supervivientes y fallecidos; y multivariante de Cox. Resultados: Noventa y un pacientes con edad media 68,02 ± 11,9 años. Los hombres tienen mayor riesgo cardiovascular basal. El tiempo medio de seguimiento fue de 2,95 ± 2,33 años. La razón de tasa de incidencias mostró un mayor riesgo en los hombres respecto a las mujeres IR = 3,2 (IC 95%: 1,2-8,0). Los fallecidos en relación con los supervivientes son mayores (p = 0,032); mayor riesgo cardiovascular basal (p = 0,040) y de recidiva de ictus (p < 0,001); mayor severidad del episodio (p = 0,002); y una mayor caída en la puntuación Barthel un año después del ictus (p = 0,016). El porcentaje de muertes es significativamente más alto cuando el paciente es derivado a centros de agudos o de larga estancia (p = 0,006) que cuando se deriva al domicilio, pero solo el género (HR: 1,12; IC 95%: 1,05-1,20) y la prevención cardiovascular secundaria (HR: 0,13; IC 95%: 0,06-0,28) se asociaron con la mortalidad de los pacientes. Conclusiones: Después de un episodio de ictus tratado con fibrinólisis los hombres tienen un 12% más de riesgo de morir que las mujeres, y la ausencia de prevención cardiovascular secundaria aumenta 7,7 veces el riesgo de mortalidad

Evaluation of the Hippocampal Normal Tissue Complication Model in a Prospective Cohort of Low Grade Glioma Patients-An Analysis Within the EORTC 22033 Clinical Trial

Purpose: To evaluate the performance of the hippocampal normal tissue complication model that relates dose to the bilateral hippocampus to memory impairment at 18 months post-treatment in a population of low-grade glioma (LGG) patients. Methods: LGG patients treated within the radiotherapy-only arm of the EORTC 22033-26033 trial were analyzed. Hippocampal dose parameters were calculated from the original radiotherapy plans. Difference in Rey Verbal Auditory Learning test delayed recall (AVLT-DR) performance pre-and 18 (±4) months post-treatment was compared to reference data from the Maastricht Aging study. The NTCP model published by Gondi et al. was applied to the dosimetric data and model predictions were compared to actual neurocognitive outcome. Results: A total of 29 patients met inclusion criteria. Mean dose in EQD2 Gy to the bilateral hippocampus was 39.8 Gy (95% CI 34.3-44.4 Gy), the median dose to 40% of the bilateral hippocampus was 47.2 EQD2 Gy. The model predicted a risk of memory impairment exceeding 99% in 22 patients. However, only seven patients were found to have a significant decline in AVLT-dr score. Conclusions: In this dataset of only LGG patients treated with radiotherapy the hippocampus NTCP model did not perform as expected to predict cognitive decline based on dose to 40% of the bilateral hippocampus. Caution should be taken when extrapolating this model outside of the range of dose-volume parameters in which it was developed