Experiència en l'aplicació d'un sistema d'aprenentatge cooperatiu en un grup nombrós d'alumnes

Durant el curs 2006-2007 s'ha portat a terme la implementació d'un sistema d'aprenentatge cooperatiu a l'assignatura Kinessiteràpia II , que té un total de 4,5 crèdits teòrics. Els objectius inicials han estat la millora del nivell d'aprenentatge dels alumnes, la millora en el rendiment acadèmic, ja que era una assignatura amb un nivell de suspesos del 35% i 25% de no presentats. El tercer objectiu estava en comprovar la viabilitat de la metodologia en un grup de 100 alumnes a l'aula i la càrrega que podria suposar per estudiants i professor, sobretot en aspectes com la gestió de l'avaluació. L'assignatura es va dividir en 6 unitats didàctiques i cadascuna d'elles té una, dues o tres activitats d'aprenentatge i avaluació, en funció dels seus objectius d'aprenentatge, amb càrregues percentuals sobre la nota total entre el 5% la més baixa i el 15% la més alta. Per cada activitat l'estudiant disposa d'un material de treball (articles, llibres, documents elaborats pel professor, etc.) i d'un document on es detallen: Títol de l'activitat, duració de l'activitat (hores presencials i no presencials), objectius formatius, mida del grup de treball, materials que s'han d'utilitzar, desenvolupament de la/les sessions (tasques a realitzar per part dels estudiants i del professor, sistema de formació dels grups ...etc), l'estratègia i els rols del grup, els criteris d'èxit, la interdependència positiva, l'exigibilitat i responsabilitat de cada membre del grup, les habilitats socials en joc i l'avaluació de l'activitat per part dels estudiants, així com el sistema d'avaluació dels productes dels alumnes, incloent-hi avaluació del professor i autoavaluacions i/o avaluació entre companys. D'altra banda, s'inclou l'activitat de promoció que els estudiants que no superin l'activitat han de realitzar. Es fa una valoració dels resultats, les dificultats trobades en el desenvolupament de l'assignatura i els aspectes que s'haurien de millorar en els pròxims cursos.Along the course 2006-2007 we have been working in the stablisment of a new cooperative learning method in the kinessiterapia II subject, that is 4,5 theoretical credits. The main objectives have been the improving of the level of learning of our students, the improving of the academic preformance because of the hight percentage of failed exams (35%) and not presented (25%). Another objective was studing the possibility of using this method with 100 students and the troubles arised to teachers and students, basically in the evaluation. The subject was divided in 6 thematics units, and all of them have one, two or three learning activities and evaluation, depending on the learning objectives. The percentage of the value of these activities is betwen 5% and 15% of the final mark. The student receives the learning material, books, articles, etc...and a document with the bases of all activities: titol, duration of the activity ( presencial and non presencial time), objectives, number of members of the group, useful documents, lessons development (students and teachers tasks, creation groups system...etc), the group rules and the succes criteria. The positive interdependence and responsability of each member of the group, the social skills and activities evaluation(teacher evaluation, autoevaluation and students evaluating their own companions). On the other hand, there is another chance to pass the subject if the student could not pass the activities. We do an evaluation of the results, the troubles found in the subject development and things we have to improve in the futur courses

Valoració per carpetes de les estades clíniques dels estudis de fisioteràpia de l'EUCS Manresa

L'objectiu general que ens proposem aconseguir al llarg d'aquesta assignatura, és integrar el procés d'avaluació dins del procés d'ensenyament-aprenentatge, i aconseguir que els mateixos estudiants esdevinguin més autònoms a l'hora de controlar el seu procés d'aprenentatge

Les competències transversals a l'escola de ciències de la salut de Manresa

Un dels pilars del nou marc d'ensenyament superior és l'aprenentatge basat en competències. Yáriz i Villardón defineixen una competència com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds necessaris per a desenvolupar una ocupació donada i la capacitat de mobilitzar i aplicar aquests recursos en un entorn determinat, per a produir un resultat definit. En el projecte Tuning, treball de consens europeu sobre competències a la universitat, es distingeix entre dos tipus de competències: les genèriques anomenades també transversals i les específiques. Les competències específiques són pròpies de cada perfil de titulat determinat i s'expressen generalment a través de coneixements relacionats amb les disciplines o habilitats específiques de les pràctiques professionals més comunes en el perfil definit. Les competències genèriques o transversals són aquelles que constitueixen una part fonamental del perfil professional i del perfil formatiu de totes o la majoria de les titulacions. Inclouen un conjunt d'habilitats cognitives i metacognitives, coneixements instrumentals i actituds valuoses en la societat del coneixement. Alhora es poden classificar en tres grups: instrumentals, interpersonals i sistèmiques. A l'Escola de Ciències de la Salut de Manresa, on s'imparteixen les titulacions d'Infermeria, Fisioteràpia, Podologia i Logopèdia, es va portar a terme l'any 2007 un treball de definició de les competències transversals per a les quatre titulacions del centre. De cada competència seleccionada se'n va donar una definició i els indicadors de nivell bàsic i avançat. En aquest treball hi van participar una trentena de professors/es de l'Escola i va ser tutoritzat per l'IDES de la UAB i el professor Jesús Berruezo. La present comunicació exposa el procés portat a terme per l'equip de professorat que va participar en aquest projecte, els objectius del treball, la metodologia emprada i el resultat.One of the pillars of the new framework for higher education is learning based on competences. Yáriz and Villardon define one competence as knowledge, skills and attitudes, all of them needed to develop an activity, and the capacity to apply these resources on a specific environment, to produce a defined result. In the Tuning's project, work of European consensus of the university competences, there are two different types of them: the generic ones called transversals and the specific ones. The specific competences are own of every profile of certain graduate and they are generally expressed across knowledge related to the disciplines or specific skills of the most common professional practices in the defined profile. The generic or transverse competences are those that constitute a fundamental part of the professional profile and of the training profile of all or the majority of the degrees. They include a set of cognitive and metacognitive skills, instrumental knowledge and valuable attitudes in the society of knowledge. In turn, they can be classified in three groups: instrumental, interpersonal and systemic. In the School of Health Sciences of Manresa, there are given the degrees of Nursing, Physical therapy, Chiropody and Speech therapy. A work definition of the transverse competence was realized in 2007 for four degrees of our School. Of every selected competence was given a definition and the indicators of basic and advanced level. A group of thirty teachers of the School participated on this project and it was overseeing for the IDES of the UAB and the teacher Jesus Berruezo. The present communication exposes the process carried out by the team of teachers that participated in this project, the aims of the work, the used methodology and the result

Experiència en l'aplicació d'un sistema d'aprenentatge cooperatiu en un grup nombrós d'alumnes

Durant el curs 2006-2007 s'ha portat a terme la implementació d'un sistema d'aprenentatge cooperatiu a l'assignatura Kinessiteràpia II , que té un total de 4,5 crèdits teòrics. Els objectius inicials han estat la millora del nivell d'aprenentatge dels alumnes, la millora en el rendiment acadèmic, ja que era una assignatura amb un nivell de suspesos del 35% i 25% de no presentats. El tercer objectiu estava en comprovar la viabilitat de la metodologia en un grup de 100 alumnes a l'aula i la càrrega que podria suposar per estudiants i professor, sobretot en aspectes com la gestió de l'avaluació. L'assignatura es va dividir en 6 unitats didàctiques i cadascuna d'elles té una, dues o tres activitats d'aprenentatge i avaluació, en funció dels seus objectius d'aprenentatge, amb càrregues percentuals sobre la nota total entre el 5% la més baixa i el 15% la més alta. Per cada activitat l'estudiant disposa d'un material de treball (articles, llibres, documents elaborats pel professor, etc.) i d'un document on es detallen: Títol de l'activitat, duració de l'activitat (hores presencials i no presencials), objectius formatius, mida del grup de treball, materials que s'han d'utilitzar, desenvolupament de la/les sessions (tasques a realitzar per part dels estudiants i del professor, sistema de formació dels grups ...etc), l'estratègia i els rols del grup, els criteris d'èxit, la interdependència positiva, l'exigibilitat i responsabilitat de cada membre del grup, les habilitats socials en joc i l'avaluació de l'activitat per part dels estudiants, així com el sistema d'avaluació dels productes dels alumnes, incloent-hi avaluació del professor i autoavaluacions i/o avaluació entre companys. D'altra banda, s'inclou l'activitat de promoció que els estudiants que no superin l'activitat han de realitzar. Es fa una valoració dels resultats, les dificultats trobades en el desenvolupament de l'assignatura i els aspectes que s'haurien de millorar en els pròxims cursos.Along the course 2006-2007 we have been working in the stablisment of a new cooperative learning method in the kinessiterapia II subject, that is 4,5 theoretical credits. The main objectives have been the improving of the level of learning of our students, the improving of the academic preformance because of the hight percentage of failed exams (35%) and not presented (25%). Another objective was studing the possibility of using this method with 100 students and the troubles arised to teachers and students, basically in the evaluation. The subject was divided in 6 thematics units, and all of them have one, two or three learning activities and evaluation, depending on the learning objectives. The percentage of the value of these activities is betwen 5% and 15% of the final mark. The student receives the learning material, books, articles, etc...and a document with the bases of all activities: titol, duration of the activity ( presencial and non presencial time), objectives, number of members of the group, useful documents, lessons development (students and teachers tasks, creation groups system...etc), the group rules and the succes criteria. The positive interdependence and responsability of each member of the group, the social skills and activities evaluation(teacher evaluation, autoevaluation and students evaluating their own companions). On the other hand, there is another chance to pass the subject if the student could not pass the activities. We do an evaluation of the results, the troubles found in the subject development and things we have to improve in the futur courses

Valoració per carpetes de les estades clíniques dels estudis de fisioteràpia de l'EUCS Manresa

L'objectiu general que ens proposem aconseguir al llarg d'aquesta assignatura, és integrar el procés d'avaluació dins del procés d'ensenyament-aprenentatge, i aconseguir que els mateixos estudiants esdevinguin més autònoms a l'hora de controlar el seu procés d'aprenentatge

Les competències transversals a l'escola de ciències de la salut de Manresa

Un dels pilars del nou marc d'ensenyament superior és l'aprenentatge basat en competències. Yáriz i Villardón defineixen una competència com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds necessaris per a desenvolupar una ocupació donada i la capacitat de mobilitzar i aplicar aquests recursos en un entorn determinat, per a produir un resultat definit. En el projecte Tuning, treball de consens europeu sobre competències a la universitat, es distingeix entre dos tipus de competències: les genèriques anomenades també transversals i les específiques. Les competències específiques són pròpies de cada perfil de titulat determinat i s'expressen generalment a través de coneixements relacionats amb les disciplines o habilitats específiques de les pràctiques professionals més comunes en el perfil definit. Les competències genèriques o transversals són aquelles que constitueixen una part fonamental del perfil professional i del perfil formatiu de totes o la majoria de les titulacions. Inclouen un conjunt d'habilitats cognitives i metacognitives, coneixements instrumentals i actituds valuoses en la societat del coneixement. Alhora es poden classificar en tres grups: instrumentals, interpersonals i sistèmiques. A l'Escola de Ciències de la Salut de Manresa, on s'imparteixen les titulacions d'Infermeria, Fisioteràpia, Podologia i Logopèdia, es va portar a terme l'any 2007 un treball de definició de les competències transversals per a les quatre titulacions del centre. De cada competència seleccionada se'n va donar una definició i els indicadors de nivell bàsic i avançat. En aquest treball hi van participar una trentena de professors/es de l'Escola i va ser tutoritzat per l'IDES de la UAB i el professor Jesús Berruezo. La present comunicació exposa el procés portat a terme per l'equip de professorat que va participar en aquest projecte, els objectius del treball, la metodologia emprada i el resultat.One of the pillars of the new framework for higher education is learning based on competences. Yáriz and Villardon define one competence as knowledge, skills and attitudes, all of them needed to develop an activity, and the capacity to apply these resources on a specific environment, to produce a defined result. In the Tuning's project, work of European consensus of the university competences, there are two different types of them: the generic ones called transversals and the specific ones. The specific competences are own of every profile of certain graduate and they are generally expressed across knowledge related to the disciplines or specific skills of the most common professional practices in the defined profile. The generic or transverse competences are those that constitute a fundamental part of the professional profile and of the training profile of all or the majority of the degrees. They include a set of cognitive and metacognitive skills, instrumental knowledge and valuable attitudes in the society of knowledge. In turn, they can be classified in three groups: instrumental, interpersonal and systemic. In the School of Health Sciences of Manresa, there are given the degrees of Nursing, Physical therapy, Chiropody and Speech therapy. A work definition of the transverse competence was realized in 2007 for four degrees of our School. Of every selected competence was given a definition and the indicators of basic and advanced level. A group of thirty teachers of the School participated on this project and it was overseeing for the IDES of the UAB and the teacher Jesus Berruezo. The present communication exposes the process carried out by the team of teachers that participated in this project, the aims of the work, the used methodology and the result