Obstacle Avoidance by Means of an Operant Conditioning Model

This paper describes the application of a model of operant conditioning to the problem of obstacle avoidance with a wheeled mobile robot. The main characteristic of the applied model is that the robot learns to avoid obstacles through a learning-by-doing cycle without external supervision. A series of ultrasonic sensors act as Conditioned Stimuli (CS), while collisions act as an Unconditioned Stimulus (UCS). By experiencing a series of movements in a cluttered environment, the robot learns to avoid sensor activation patterns that predict collisions, thereby learning to avoid obstacles. Learning generalizes to arbitrary cluttered environments. In this work we describe our initial implementation using a computer simulation

Unsupervised Neural Network for the Control of a Mobile Robot

This article introduces an unsupervised neural architecture for the control of a mobile robot. The system allows incremental learning of the plant during robot operation, with robust performance despite unexpected changes of robot parameters such as wheel radius and inter-wheel distance. The model combines Vector associative Map (VAM) learning and associate learning, enabling the robot to reach targets at arbitrary distances without knowledge of the robot kinematics and without trajectory recording, but relating wheel velocities with robot movements.Sloan Fellowship (BR-3122); Air Force Office of Scientific Research (F49620-92-J-0499

James J.Heckman ens parla de la rendibilitat econòmica que suposa una bona criança a les primeres etapes de l'educació infantil

El Workshop sobre Economia Familiar organitzat pel centre de recerca MOVE, consorci de la Generalitat de Catalunya i la UAB, que dirigeix el professor Salvador Barberà, ens ha permès entrevistar el premi Nobel d'Economia de l'any 2000, James J Heckman. És especialista en economia de la salut, de l'educació i de la família, i ha desenvolupat models, empírics i teòrics, de l'adquisició de capacitats al llarg del cicle vital. En aquesta ocasió, ens ha parlat dels seus estudis recents sobre el rendiment econòmic d'una bona qualitat en la criança dels infants, sobretot en les primeres etapes del desenvolupament i de l'impacte que pot tenir, en aquest sentit, la crisi econòmica actual.El Workshop sobre Economía Familiar organizado por el centro deinvestigación MOVE, consorcio de la Generalitat de Catalunya y la UAB,que dirige el profesorSalvador Barberà, nos ha permitido entrevistar al premio NobeldeEconomía del año 2000, James J.Heckman. Es especialista eneconomía de la salud,de la educaciónyde la familia,y ha desarrollado modelos, empíricos y teóricos, de la adquisición de capacidad esa lo largo del ciclo vital.En esta ocasión ,nos ha hablado de sus estudios recientes sobre el rendimiento económico de una buena calidad en la crianza de los niños, sobre todo en las primeras etapas del desarrollo y del impacto que puede tener, en este sentido, la crisis económica actualThe Workshop on Family Economics organised by research centre MOVE, a Generalitat of Catalonia and UAB consortium directed by professor Salvador Barberà, has given us the chance to interview James J Heckman, Nobel Prize in Economics in 2000. He specialises in health, education and family economics, and has developed theoretical and empirical models for capacity acquisition throughout the life cycle. On this occasion, he talks about his recent studies on the profitability of good parenting quality, especially in the first stages of development, and about the possible effects of the current economic crisi

Els drets dels animals, amb Steven Wise

El passat dijous 16 de juny, en ocasió de l'Acte de Cloenda de la primera edició del postgrau universitari en "Animals, Dret i Societat" (ADS) de la UAB, únic postgrau sobre Dret Animal que s'imparteix a tot Europa, va tenir lloc una classe magistral de Steven M. Wise, reconegut professor especialitzat en Dret Animal a qui, des de UABDivulga, vam entrevistar. Amb una destacada trajectòria de 20 anys, Wise va impulsar aquesta disciplina acadèmica als EUA, va fundar la ALDS (Animal Legal Defense Fund) i és president del Center for the Expansion of Fundamental Rights.El pasado jueves 16 de junio, en ocasión del Acto de Clausura de la primera edición del postgrado universitario en "Animales, Derecho y Sociedad" (ADS) de la UAB, único postgrado sobre Derecho Animal que se imparte en toda Europa, tuvo lugar una clase magistral de Steven M. Wise, reconocido profesor especializado en Derecho Animal al que, desde UABDivulga, entrevistamos. Con una destacada trayectoria de 20 años, Wise impulsó esta disciplina académica en EEUU, fundó la ALDS (Animal Legal Defense Fund) y es presidente del Center for the Expansion of Fundamental Rights.On Thursday16 June, during the Closing Ceremony of the first edition of the postgraduate programme on"Animal Law and Society" at the UAB, the only postgraduate programme on Animal Law in all Europe, Steven M. Wise, renowned professor specialising in Animal Law held a lecture and UABDivulga had the opportunity to interview him. With an outstanding career of over 20 years,Wise led this academic discipline in the U.S., founded the ALDS (Animal Legal Defense Fund) and is currently president of the Center for the Expansion of Fundamental Rights

El funcionament del cervell, amb Georgina Rippon

El sexe, les matemàtiques i el cervell van constituir el tema de la conferència que va donar Georgina Rippon, de l'Aston University (Regne Unit), amb motiu de la 15a reunió general de dones europees en Matemàtiques que organitzà el Centre de Recerca Matemàtica el setembre passat a la UAB. A través de les imatges del cervell, Gina Rippon, ha estudiat llargament els processos cognitius i defensa la inexistència de proves que recolzin que les diferències conductuals entre homes i dones es puguin inferir de les diferències entre els seus cervells. La influència dels estereotips socials podria estar a la base d'aquesta divergència però Rippon alerta que observar les persones sota el prisma d'aquesta dicotomia pot fer passar desapercebudes divergències molt més interessants.El sexo, las matemáticas y el cerebro constituyeron el tema de la conferencia que dio Georgina Rippon, de la Aston University (Reino Unido), con motivo de la 15 a reunión general de mujeres europeas en Matemáticas que organizó el Centro de Investigación Matemática en septiembre pasado en la UAB. A través de las imágenes del cerebro, Gina Rippon, ha estudiado largamente los procesos cognitivos y defiende la inexistencia de pruebas que apoyen que las diferencias conductuales entre hombres y mujeres se puedan inferir de las diferencias entre sus cerebros. La influencia de los estereotipos sociales podría estar en la base de esta divergencia pero Rippon advierte que observar a las personas bajo el prisma de esta dicotomía puede hacer pasar desapercibidas divergencias mucho más interesantes.Sex, mathematics and brain formed the subject of the lecture offered by Georgina Rippon, of Aston University (United Kingdom), in occasion of the 15th general meeting of European Women in Mathematics, organised by the Centre Mathematics Research last September at UAB. Through brain imaging, Gina Rippon has long studied the cognitive processes and defends the lack of evidence to support that behavioral differences between men and women can be inferred from the differences in their brains. The influence of social stereotypes could be at the basis of this divergence, but Rippon warns that observing people through the prism of this dichotomy could make far more interesting differences go unnoticed

Bruce Schneier, expert en seguretat informàtica

Bruce Schneier és considerat internacionalment com un gurú de la seguretat informàtica. Va fundar, i actualment dirigeix, la divisió tecnològica de la companyia BT Counterpane, especialitzada en serveis de seguretat informàtica. Citat habitualment als mitjans de comunicació, Schneier ha escrit nombrosos articles a la premsa i ha testificat diverses vegades sobre seguretat al Congrés dels Estats Units. Bruce Schneier va visitar la UAB amb motiu de l'Any de la Computació

Ciència, economia i comunicació, amb Ellis Rubinstein

El model de comunicació científica canvia amb l'aplicació de les noves tecnologies a les xarxes socials i la crisi, i amb ella les retallades, estan afectant el desenvolupament de la ciència i la tecnologia. Ellis Rubinstein, editor de la reputada revista Science durant nou anys, membre del Fòrum Econòmic Mundial i assessor de diversos governs ens visità, convidat per BIOclusterUAB, i ens parlà de la seva visió al respecte. Exposà els pros i els contres d'una comunicació científica tan ràpida i sense filtres i del futur que li augura, així com de la necessitat de seguir invertint en ciència, tot i la recessió econòmica. Rubinstein proposa apostar, des d'una bona gestió del balanç entre recerca bàsica i aplicada i de petites inversions en talent jove, per una economia basada en la ciència i la tècnica com a alternativa al sistema econòmic actual, ja obsolet, per poder sortir d'aquesta crisi.El modelo de comunicación científica cambia con la aplicación de las nuevas tecnologías en las redes sociales y la crisis, y sus recortes, están afectando el desarrollo de la ciencia y la tecnología. Ellis Rubinstein, editor de la reputada revista Science durante nueve años, miembro del Foro Económico Mundial y asesor de varios gobiernos nos visitó, invitado por BIOclusterUAB, y nos habló de su visión al respecto. Expuso los pros y los contras de una comunicación científica tan rápida y sin filtros y del futuro que le augura, así como de la necesidad de seguir invirtiendo en ciencia, a pesar de la recesión económica. Rubinstein propone apostar, desde una buena gestión del balance entre investigación básica y aplicada y de pequeñas inversiones en talento joven, por una economía basada en la ciencia y la técnica como alternativa al sistema económico actual, ya obsoleto, para poder salir de esta crisis.The scientific communication model changed with the implementation of new technologies in social networks, while the crisis and its cutbacks are affecting the development of science and technology. Ellis Rubinstein, editor of the renowned journal Science for nine years, member of the World Economic Forum and advisor to various governments visited UAB, invited by BIOclusterUAB. During his visit he spoke on the pros and cons of such a quick and unfiltered scientific communication, about its future and the need, despite the current economic downturn, to continue investing in science by correctly managing the balance between basic and applied research and small investments in young talent, thus setting the goal on an economy based on science and technology as an alternative to the current obsolete economic system and as the way of overcoming this crisis

Lorenzo Cachón Rodríguez, president del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants

Lorenzo Cachón, catedràtic de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid i expert de reconegut prestigi en la gestió de la immigració, va visitar la UAB els dies 14 i 15 de febrer amb motiu del Simposi Internacional "Nous reptes del transnacionalisme en l'estudi de les migracions", organitzat pel Grup d'Estudis d'Immigració i Minories Ètniques i el Departament de Sociologia de la UAB."Los inmigrantes deben tener derecho a voto y a ser votados" Lorenzo Cachón, catedràtico de Sociología de la Universidad Complutense de Madrid y experto de reconocido prestigio en la gestión de la inmigración, visitó la UAB los días 14 y 15 de febrero con motivo del Simposio Internacional "Nuevos retos del transnacionalismo en el estudio de las migraciones", organizado por el Grupo de Estudios de Inmigración y Minorías Étnicas y el Departamento de Sociología de la UA

Predicción a corto plazo de la energía generada por una placa solar

Proyecto que intenta predecir la radiación solar que habrá en un punto en un intervalo de tiempo definido utilizando modelos predictivos