La Vinculació de Jordi Peix amb la ICEA

L'article tracta breument del lligam que va tenir Jordi Peix amb el Congrés de Cultura Catalana. Va ser el coordinador de l'àmbit d'Agricultura. A la cloenda el 15 de maig del 1977 a Lleida, es va plantar la primera llavor de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA). En l'article parlem també de l'activitat que va fer en Jordi a la ICEA fins que la salut li ho va permetre.The article briefly discusses the relationship that Jordi Peix maintained with the Congress of Catalan Culture, in which he was the coordinator for Agriculture. During the closing session of the Congress on 15 May 1977 in Lleida, the seed of ICEA (Catalan Institution of Agricultural Studies) was planted. The article also discusses the activity carried out by Jordi at ICEA as long as his health made it possible.El artículo trata brevemente de la relación que tuvo Jordi Peix con el Congreso de Cultura Catalana. Fue coordinador del área de Agricultura. Durante la clausura de dicho congreso el 15 de mayo de 1977 en Lleida, se plantó la semilla de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). En el artículo también tratamos de la actividad realizada por Jordi en la ICEA, hasta que su salud se lo permitió

Documentació històrica del sumoll-sumoi

La varietat de cep sumoll, fins a la primera meitat del segle XX, era una de les varietats de raïm negre més cultivades a Catalunya, especialment al Camp de Tarragona, al Penedès, al Vallès, a la Segarra, al Bages i en una part de la Conca de Barberà. A partir de la segona meitat del segle XX, va anar disminuint d'una manera espectacular fins a quedar-ne reduïda la superfície a unes 250 ha. Quan es pensava que la varietat arribaria a desaparèixer totalment, ha sorgit un moviment per recuperar el sumoll per part de diversos productors del Penedès, del Camp de Tarragona, del Bages i de l'Anoia, que han començat a fer un treball per a la millora i la comercialització de vins rosats i negres que tenen com a base el sumoll i també cava, tant en cupatges com en forma monovarietal. En aquesta comunicació presentem i comentem la documentació històrica que fins ara s'ha trobat d'aquesta varietat, que ens ajudarà en el coneixement del nostre patrimoni vitícola, que cal preservar i potenciar.La variedad de cepa sumoll fue, hasta la primera mitad del siglo XX, una de las cepas de uva tinta más cultivadas de Cataluña, especialmente en las comarcas del Camp de Tarragona, Penedès, Vallès, Segarra, Bages y una parte de la Conca de Barberà. A partir de la segunda mitad del siglo XX, fue disminuyendo de forma espectacular hasta quedar reducida su superficie a unas 250 ha. Cuando se pensaba que la variedad llegaría a desaparecer totalmente, ha surgido un movimiento para recuperar el sumoll por parte de varios productores del Penedès, el Camp de Tarragona, el Bages y la Anoia, que están realizando un trabajo de mejora y también se encargan de la comercialización de vinos tintos y rosados con base de sumoll y también cava; todos estos productos son tanto en forma monovarietal como en mezcla (coupage). En esta comunicación presentamos y comentamos la documentación histórica que hasta la fecha se ha encontrado sobre esta variedad, lo cual nos ayudara al conocimiento de nuestro patrimonio vitícola, que es necesario preservar y potenciar

Història dels orígens de la Garnatxa negra

Cuando hablamos de garnacha, primero habrá que distinguir entre vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau como las formas más importantes para designar, con interrogante, una misma cepa o un mismo vino. Este será el punto a desarrollar en esta comunicación. A partir del siglo XIII, en textos literarios o documentación de la realeza o de la nobleza encontramos citada la vernaccia, que podría ser la sinonimia de garnacha. Pero esta teoría está descartada por varios autores y describen a la vernaccia como un vino blanco dulce que en la época medieval se propagó, a partir de la Liguria y a través de Génova, por las diferentes cortes europeas como la Corona catalanoaragonesa, la francesa o la inglesa. Se conoce que la vernaccia llegó a Génova a través de las rutas comerciales con Oriente, especialmente con las islas griegas de Chipre y Creta. Posteriormente aparece la garnacha negra y habrá que resolver si se trata de una mutación de la vernaccia o de una nueva variedad. De la garnacha negra los primeros documentos encontrados son de los siglos XVI y XVII y son de autores catalanes. Un caso aparte es el cannonau, aceptado mayoritariamente como una sinonimia de garnacha, hasta hace poco tiempo muchos autores aceptaban que llegó a Cerdeña proveniente de Cataluña o de la península Ibérica. Actualmente han surgido nuevas teorías que indican que la cepa es originaria de Cerdeña.Quan parlem de garnatxa primer de tot haurem de distingir entre què entenem avui per vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau com a formes més importants de designar amb interrogant un mateix cep o un mateix vi. Aquest serà el punt a desenvolupar en aquesta comunicació. A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta. Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans. Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.Before discussing Grenache, it is important to identify the differences in the current meanings of Vernaccia, Vernassa, Grenache, Garnatxa or Cannonau as the main designations used to (questionably) denote the same wine or grapevine variety. This is done in this paper. The term Vernaccia is found in literary texts and in documents written by kings and nobles as early as in the 13th century. It could be understood as a synonym for Garnatxa. However, today some authors reject this theory and postulate that Vernaccia is a sweet white wine that spread during the Middle Ages from Genoa in the Liguria region to various European courts, namely the Crown of Aragon and the French and British courts, among others. What we do know is that this Vernaccia reached Liguria through the trade routes between the Republic of Genoa and the East, especially via the Greek islands of Crete and Cyprus. Grenache Noir appears later. It remains unknown whether this was a new variety or a mutation of the Vernaccia variety. The first documents found to mention the Grenache Noir variety date back to the 16th and 17th centuries and were written by Catalan authors. Generally accepted as a synonym of Grenache Noir, Cannonau is a different case. Until recently, many authors claimed that it originated either specifically in Catalonia or on the Iberian Peninsula. Today, new theories have postulated that Sardinia is the origin of this variety

Història dels orígens de la Garnatxa negra

Quan parlem de garnatxa primer de tot haurem de distingir entre què entenem avui per vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau com a formes més importants de designar amb interrogant un mateix cep o un mateix vi. Aquest serà el punt a desenvolupar en aquesta comunicació. A partir del segle XIII, en textos literaris o documents de reis i nobles trobem citada la vernaccia, que podria ser una sinonímia de la garnatxa. Però avui hi ha autors que ho descarten i proposen que la vernaccia és un vi blanc dolç que a l'època medieval es va estendre, a partir de la Ligúria, des de Gènova a diverses corts europees com la Corona catalanoaragonesa, la francesa i l'anglesa, entre d'altres. El que sí que sabem és que aquesta vernaccia va arribar a la Ligúria a través de les rutes comercials de la república de Gènova amb l'Orient, d'una manera especial amb les illes gregues de Xipre o de Creta. Posteriorment apareix la garnatxa negra i caldrà resoldre si es tracta d'una mutació de la vernaccia o d'una nova varietat. D'aquesta garnatxa negra els primers documents que hem trobat són dels segles XVI i XVII i són d'autors catalans. Un cas a part seria el cannonau, que tothom accepta que és sinònim de la garnatxa i fins fa poc molts autors afirmaven que el seu origen o bé era Catalunya o la península Ibèrica. Avui han sortit noves teories que diuen que la varietat és originària de Sardenya.Cuando hablamos de garnacha, primero habrá que distinguir entre vernaccia, vernassa, grenache, garnatxa o cannonau como las formas más importantes para designar, con interrogante, una misma cepa o un mismo vino. Este será el punto a desarrollar en esta comunicación. A partir del siglo XIII, en textos literarios o documentación de la realeza o de la nobleza encontramos citada la vernaccia, que podría ser la sinonimia de garnacha. Pero esta teoría está descartada por varios autores y describen a la vernaccia como un vino blanco dulce que en la época medieval se propagó, a partir de la Liguria y a través de Génova, por las diferentes cortes europeas como la Corona catalanoaragonesa, la francesa o la inglesa. Se conoce que la vernaccia llegó a Génova a través de las rutas comerciales con Oriente, especialmente con las islas griegas de Chipre y Creta. Posteriormente aparece la garnacha negra y habrá que resolver si se trata de una mutación de la vernaccia o de una nueva variedad. De la garnacha negra los primeros documentos encontrados son de los siglos XVI y XVII y son de autores catalanes. Un caso aparte es el cannonau, aceptado mayoritariamente como una sinonimia de garnacha, hasta hace poco tiempo muchos autores aceptaban que llegó a Cerdeña proveniente de Cataluña o de la península Ibérica. Actualmente han surgido nuevas teorías que indican que la cepa es originaria de Cerdeña.Before discussing Grenache, it is important to identify the differences in the current meanings of Vernaccia, Vernassa, Grenache, Garnatxa or Cannonau as the main designations used to (questionably) denote the same wine or grapevine variety. This is done in this paper. The term Vernaccia is found in literary texts and in documents written by kings and nobles as early as in the 13th century. It could be understood as a synonym for Garnatxa. However, today some authors reject this theory and postulate that Vernaccia is a sweet white wine that spread during the Middle Ages from Genoa in the Liguria region to various European courts, namely the Crown of Aragon and the French and British courts, among others. What we do know is that this Vernaccia reached Liguria through the trade routes between the Republic of Genoa and the East, especially via the Greek islands of Crete and Cyprus. Grenache Noir appears later. It remains unknown whether this was a new variety or a mutation of the Vernaccia variety. The first documents found to mention the Grenache Noir variety date back to the 16th and 17th centuries and were written by Catalan authors. Generally accepted as a synonym of Grenache Noir, Cannonau is a different case. Until recently, many authors claimed that it originated either specifically in Catalonia or on the Iberian Peninsula. Today, new theories have postulated that Sardinia is the origin of this variety