Aprendre reflexionant : creació d'eines docents en l'àmbit de l'anatomia i de l'embriologia humana

Amb l'objectiu de potenciar el raonament vs formes solament memorístiques en l'autoaprenentatge de l'anatomia i de l'embriologia humanes, es presenten tres eines docents originals (una en fase de realització (1) i dues experimentades(2 i 3)). 1. Àmbit Campus virtual. Banc de problemes d'anatomia clínica, amb mètodes de resolució guiada (tipus algorisme) i reflexiva, amb tutorització no presencial, que vinculen la seves respostes als coneixements anatòmics i/o embriològics previs. 2. Àmbit pràctica de Sala de Dissecció: Protocol per a l'aprenentatge de l'anatomia topogràfica de la cavitat peritoneal. Es parteix del criteri que l'alumne ha de ser competent per a trobar l'estructures anatòmiques i no solament identificar-les quan se li mostren (situació molt comú en la pràctica mèdica): disposen d'un protocol on a partir d'ordres de manipulació en el cadàver i de preguntes que fomenten la reflexió s'ajuda a l'alumne a localitzar estructures anatòmiques de la regió objecte d'estudi. 3. Àmbit pràctica d'aula: Plantilla per a la comprensió dels tipus de gestacions de bessons. L'alumne disposa de tretze imatges retallades corresponents a les diferents fases del desenvolupament: las ha d'identificar i col·locar a sobre de caselles en blanc d'una plantilla de forma que quedin ordenades segons la cronologia dels canvis

L'autoaprenentatge : un mètode de millora en l'adquisició d'habilitats?

L'objectiu d'aquest treball és valorar la influència de l'autoaprenentatge en l'adquisició d'habilitats durant la pràctica d'anatomia de la Cavitat peritoneal. En aquesta pràctica, pràctica pilot de l'experiència, els alumnes disposaven de l'ajuda d'un guió i la tutela d'un professor i en l'examen pràctic havien de demostrar el grau de capacitació per localitzar òrgans i espais a l'interior de l'abdomen de cadàvers humans. S'han comparat les notes assolides en aquest examen per estudiants de segon de medicina en la primera convocatòria de dos cursos diferents. Al curs 2007-08 la metodologia seguida pels alumnes (n=261) va ser integralment d'autoaprenentatge (grup d'autoaprenentatge) amb preparació prèvia de la pràctica a través d'un dossier editat "ad hoc", parts del qual es van afegir al guió de la pràctica. Al curs 2005-06 els alumnes (n=225) van rebre les lliçons magistrals corresponents al tema (grup control) El rendiment acadèmic de la pràctica pilot era significativament millor al grup d'autoaprenentatge (21,80% més d'alumnes assolien la millor nota). Aquest fet no es pot atribuir a diferències del nivell acadèmic, o al grau de preparació prèvia a la pràctica: rendiments acadèmics globals molt similars en els dos grups; manca de correlació entre les notes de la pràctica pilot i la d'un qüestionari contestat abans de començar la sessió pràctica. Per tant cal deduir que la millora demostrada es deguda a un més alt rendiment formatiu de la sessió pràctica, probablement vinculat a una millora en el contingut del guió utilitzat. Conclusions: L'autoaprenentatge tutelat, afavorit amb una millor aportació documental durant la sessió pràctica, millora el grau d'habilitat assolit, el qual és independent de com arriben de preparats els alumnes a la sessió pràctica.The aim of this work is to evaluate the influence of the self-learning on the acquisition of skills in the practice of the "Peritoneal cavity". In this pilot practice, the students had the help of a guide and a tutor teacher. At the practice exam (June's exam) they had to demonstrate the degree of training to locate organs and spaces inside of the abdomen of human cadavers. The grades obtained in this exam by students of second year of medicine in two different courses, have been compared. In 2007-08 class, self-learning methodology was the only used by the students (n=261) (self-learning group). They had to do a previous preparation by means a dossier edited "ad hoc", parts of which they added to the practice guide. In 2005-06 class the students (n=225) received the master classes corresponding to the subject (control group) The academic results of the self-learning group were better (21.80% more of students obtained the best grade) than in the control group. This fact can not be attributed to differences of the academic level or at the degree of previous preparation to the practice: very similar global academic achievement in both groups; no correlation between the grades of the pilot practice and that of a questionnaire answered before starting the practical session. Therefore we can deduce that the demonstrated improvement it was due of a higher formative performance of the practical session, probably linked to an improvement in the contents of the practice guide. Conclusions: The self-learning with tutorial and a better documental contribution during the practical session, improves the degree of skill obtained, which it is independent of how much preparation have the students before practical session

Participació i equivalència del rendiment dels alumnes en les activitats de docència no presencial tutoritzada (ADNPT) i en els exàmens parcials

Es presenten els resultats de participació i de rendiment assolits pels estudiants de l'assignatura optativa "Biologia del desenvolupament i Teratogènia" de la Diplomatura de Logopèdia. Es comparen les dades relatives a quatre activitats de docència no presencial tutoritzada (ADNPT) i de les parts equivalents dels dos exàmens parcials. La presentació de materials, tutories i entrega de treballs de les ADNPT s'ha fet via Campus Virtual. Els exàmens, no test, constaven de diversos tipus de pregunta. Del total de 32 alumnes matriculats el 37,5% no van participar a cap ADNPT i el 31,25 no es van presentar a cap examen. El 41%, 13 alumnes, van participar a totes les ADTNP i es van presentar als dos exàmens. Aquest últim contingent d'alumnes, considerat com el grup més implicat, ha estat seleccionat per analitzar el grau d'equivalència entre els resultats assolits a les ADNPT i als exàmens. La diferència entre ambdues notes no superava el 5% en el 46,2% d'alumnes; en el 30,8% estava entre el 5 i el 10% i en el 23,1% d'aquesta mostra d'alumnes superava el 10 %. En el 69,2% dels alumnes la nota de les ADNPT superava la dels exàmens (totes les qualificacions estaven en l'escala de 0 a 10). El grau de participació cal considerar-lo mig i les equivalències en el rendiment va ser millor en les ADNPT (mitjana: 7,0) que en els exàmens (mitjana: 6,2). Aquestes dades suggereixen més facilitat per assolir millor rendiment en les ADNPT que en els exàmens, no obstant la repercussió final a la nota no varia excessivament quan es ponderen els resultats: la nota mitjana, si les notes de les ATPN signifiquessin el 10%, seria de 6,3 mentre que si es valoressin el 50% arribarien fins al 6,6. Results concerning the involvement and achievement of the students of "Biologia del desenvolupament i Teratogènia", an elective matter of the Logopedics Diplomature, are presented. The results of four activities of "non-presential teaching" (NPT) and its equivalent parts in the mid-term exams are compared. The delivery of the teaching materials, the tutorials and the hand in of personal works had been carried out by means of Virtual Campus. The exams, of non-multiple choice format, were composed by different sort of questions. The 37,5 percent of 32 enrolled students did not participate in any NPT activity and 31,25 percent did not take any exam. Thirteen students, 41 %, of the enrolled students, did all the NPT activities and took both exams. This group of students, considered the most involved in the matter, was the chosen to analyze the degree of equivalency between the results of the NPT and the exams. The difference between both marks were less than 5% in the 46,2%; between 5 and 10 % in the 30,8% and higher than 10% in 23% of the students The qualifications reached in NPT were higher than exam's in 69,2% of the cases (all the marks were expressed in the 0-10 scale). The degree of involvement must be considered in the average and the achievement was better in the NPT (median: 7,0) than in exams (median: 6,2). This results suggest that is easier to reach better achievement in NPT than in exams, however the repercussion in the final mark did not change excessively when results are weighted: the median mark would be 6,3 if NPT would represent the 10% of the final mark and 6,6 if them represent the 50%

Aprendre reflexionant : creació d'eines docents en l'àmbit de l'anatomia i de l'embriologia humana

Amb l'objectiu de potenciar el raonament vs formes solament memorístiques en l'autoaprenentatge de l'anatomia i de l'embriologia humanes, es presenten tres eines docents originals (una en fase de realització (1) i dues experimentades(2 i 3)). 1. Àmbit Campus virtual. Banc de problemes d'anatomia clínica, amb mètodes de resolució guiada (tipus algorisme) i reflexiva, amb tutorització no presencial, que vinculen la seves respostes als coneixements anatòmics i/o embriològics previs. 2. Àmbit pràctica de Sala de Dissecció: Protocol per a l'aprenentatge de l'anatomia topogràfica de la cavitat peritoneal. Es parteix del criteri que l'alumne ha de ser competent per a trobar l'estructures anatòmiques i no solament identificar-les quan se li mostren (situació molt comú en la pràctica mèdica): disposen d'un protocol on a partir d'ordres de manipulació en el cadàver i de preguntes que fomenten la reflexió s'ajuda a l'alumne a localitzar estructures anatòmiques de la regió objecte d'estudi. 3. Àmbit pràctica d'aula: Plantilla per a la comprensió dels tipus de gestacions de bessons. L'alumne disposa de tretze imatges retallades corresponents a les diferents fases del desenvolupament: las ha d'identificar i col·locar a sobre de caselles en blanc d'una plantilla de forma que quedin ordenades segons la cronologia dels canvis

L'autoaprenentatge : un mètode de millora en l'adquisició d'habilitats?

L'objectiu d'aquest treball és valorar la influència de l'autoaprenentatge en l'adquisició d'habilitats durant la pràctica d'anatomia de la Cavitat peritoneal. En aquesta pràctica, pràctica pilot de l'experiència, els alumnes disposaven de l'ajuda d'un guió i la tutela d'un professor i en l'examen pràctic havien de demostrar el grau de capacitació per localitzar òrgans i espais a l'interior de l'abdomen de cadàvers humans. S'han comparat les notes assolides en aquest examen per estudiants de segon de medicina en la primera convocatòria de dos cursos diferents. Al curs 2007-08 la metodologia seguida pels alumnes (n=261) va ser integralment d'autoaprenentatge (grup d'autoaprenentatge) amb preparació prèvia de la pràctica a través d'un dossier editat "ad hoc", parts del qual es van afegir al guió de la pràctica. Al curs 2005-06 els alumnes (n=225) van rebre les lliçons magistrals corresponents al tema (grup control) El rendiment acadèmic de la pràctica pilot era significativament millor al grup d'autoaprenentatge (21,80% més d'alumnes assolien la millor nota). Aquest fet no es pot atribuir a diferències del nivell acadèmic, o al grau de preparació prèvia a la pràctica: rendiments acadèmics globals molt similars en els dos grups; manca de correlació entre les notes de la pràctica pilot i la d'un qüestionari contestat abans de començar la sessió pràctica. Per tant cal deduir que la millora demostrada es deguda a un més alt rendiment formatiu de la sessió pràctica, probablement vinculat a una millora en el contingut del guió utilitzat. Conclusions: L'autoaprenentatge tutelat, afavorit amb una millor aportació documental durant la sessió pràctica, millora el grau d'habilitat assolit, el qual és independent de com arriben de preparats els alumnes a la sessió pràctica.The aim of this work is to evaluate the influence of the self-learning on the acquisition of skills in the practice of the "Peritoneal cavity". In this pilot practice, the students had the help of a guide and a tutor teacher. At the practice exam (June's exam) they had to demonstrate the degree of training to locate organs and spaces inside of the abdomen of human cadavers. The grades obtained in this exam by students of second year of medicine in two different courses, have been compared. In 2007-08 class, self-learning methodology was the only used by the students (n=261) (self-learning group). They had to do a previous preparation by means a dossier edited "ad hoc", parts of which they added to the practice guide. In 2005-06 class the students (n=225) received the master classes corresponding to the subject (control group) The academic results of the self-learning group were better (21.80% more of students obtained the best grade) than in the control group. This fact can not be attributed to differences of the academic level or at the degree of previous preparation to the practice: very similar global academic achievement in both groups; no correlation between the grades of the pilot practice and that of a questionnaire answered before starting the practical session. Therefore we can deduce that the demonstrated improvement it was due of a higher formative performance of the practical session, probably linked to an improvement in the contents of the practice guide. Conclusions: The self-learning with tutorial and a better documental contribution during the practical session, improves the degree of skill obtained, which it is independent of how much preparation have the students before practical session

Influencia del estudio personal en la adquisición de conocimientos

Introducción. La actividad del docente suele ser la primera influencia formativa que recibe el alumno en el proceso de aprendizaje de un determinado tema, pero se consolida mediante el estudio personal. En el presente trabajo se ha determinado el grado de mejora obtenido tras el estudio personal en la puntuación alcanzada en una serie de cuestiones, que fueron previamente evaluadas justo después de ser enseñadas¹. Material y Métodos. Se efectuó una prueba a 66 alumnos inmediatamente después de realizar una actividad teoricopráctica de la asignatura Biología del Desarrollo y Teratogenia, que la repitieron días después. Se valoró la existencia de diferencias significativas en el grado de mejoría en función de las características de las cuestiones planteadas y del tiempo transcurrido entre ambas pruebas. Resultados. Hubo mejora en todos los tipos de cuestiones siendo significativa para las cuestiones en que los alumnos precisaron durante la sesión docente una actitud más activa que aquellas otras en que solamente debían observar. De estas últimas mejoraron más las de percepción auditiva. En las respuestas que requerían nombrar, la mejora significativa fue inversamente proporcional a la complejidad de los términos, pero los mejores resultados se obtuvieron en los términos con dificultad fonética alta. Los días transcurridos entre las pruebas no influyeron significativamente en los incrementos de la nota global. Conclusiones. El estudio personal permite una mejora general en la comprensión de los contenidos, independientemente de su grado de dificultad en el aprendizaje a corto plazo

Separation between the digestive and the respiratory lumina during the human embryonic period: morphometric study along the tracheo-oesophageal septum

An isolated tracheo-oesophageal fistula could be caused by close proximity of the epithelia of both organs (O'Rahilly & Müller, 1984; Kluth et al. 1987) at certain embryonic stages, the most frequent location being the tracheal bifurcation. Thus the relative position and degree of separation between the digestive and the respiratory tubes throughout their development may be relevant to the origin of this anomaly. The aim of this study was to analyse along the different segments of the tracheo-oesophageal septum (TES) where the closest relationship between both lumina occurred and what degree of separation was present at each segment. Computer imaging techniques were applied on cross sections of a graded series of normal human embryos (Carnegie stages (CS) 13–23). In addition, the differentiation of the primitive TES was also studied (from CS 12) by light microscopy. Between CS 13 and 16 both tubes tended to separate (phase of separation), principally at the proximal segments of the laryngopharyngeal and the tracheo-oesophageal portions of the TES. During this phase the separation between the trachea and oesophagus was wider than between the larynx and pharynx. From CS 17 to CS 23 the digestive and respiratory lumina reached their widest separation at different levels of the laryngopharyngeal portion. Below these levels they tended to come closer together, principally at the proximal segment of the tracheo-oesophageal portion, but also at the distal part of the laryngopharyngeal portion. During this phase of approximation they reached their closest relationship at the proximal (CS 17) and the distal (from CS 18) segments of the tracheo-oesophageal portion. When finally the distal segment of the trachea (which includes the bifurcation) comes closest to the oesophagus, the coats of both organs have already undergone an appreciable differentiation. According to these observations, the origin of the most frequent isolated tracheo-oesophageal fistula at the bifurcation region could not be explained from the normal development of the TES

Factors involved in the ‘rotation’ of the human embryonic stomach around its longitudinal axis: computer-assisted morphometric analysis

The majority of studies as to whether gastric and nongastric factors are involved in the ‘rotation’ of the human embryonic stomach around its longitudinal axis have been morphological. The aim of this study was to analyse, with morphometric support, the influence on the angular modifications during gastric rotation of the simultaneous changes of the gastric walls and mesenteric growth, and the volumes of organs adjacent to the stomach (right, left and posterior groups). Computer imaging techniques were applied on cross sections of a graded series of 10 human embryos (from Carnegie stage (CS) 11) and 2 fetuses. A clockwise gastric rotation occurred during the embryonic period. The most rapid angular modifications took place from CS 11 to 16, after the rotation became oscillatory with angular changes in clockwise and anticlockwise directions, reaching the highest value at CS 18 (at the supraomental part of the stomach: 54.37°; at the omental part: 68.03°); after this period the angular values tended to stabilise. The predominant growth of the left gastric wall over the right and the changes in the width of the gastric mesentery were the most persistent factors involved in the modifications of the transverse gastric angle during the embryonic period although without relationship to their direction. During the increasing angular phases, clockwise rotation was promoted by the decrease of the volume of any group of organs adjacent to the stomach. When the volume of the left and posterior groups increased simultaneously, clockwise or anticlockwise angular directional change was related to the respective decrease or increase adjacent organ volume to the right. We conclude that the stomach of the human embryo undergoes heterogeneous and multifactorial rotation as a consequence of the overall increase in gastric wall growth to the left and the increase of gastric mobility produced by the previous mesenteric enlargement, and that the rotational direction results from the forces exerted on the stomach and the gastric mesenteries by the adjacent organs

Cellular proliferation in the urorectal septation complex of the human embryo at Carnegie stages 13–18: a nuclear area-based morphometric analysis

In order to analyse the patterns of cellular proliferation both in the mesenchyme of the urorectal septum (URS) and in the adjacent territories (posterior urogenital mesenchyme, anterior intestinal mesenchyme and cloacal folds mesenchyme), as well as their contribution to the process of cloacal division, a computer-assisted method was used to obtain the nuclear area of 3874 mesenchymal cells from camera lucida drawings of nuclear contours of selected sections of human embryos [Carnegie stages (CSs) 13–18]. Based on changes in the size of the nucleus during the cellular cycle, we considered proliferating cells in each territory to be those with a nuclear area over the 75th percentile. The URS showed increasing cell proliferation, with proliferation patterns that coincided closely with cloacal folds mesenchyme, and with less overall proliferation than urogenital and intestinal mesenchymes. Furthermore, at CS 18, we observed the beginning of the rupture in the cloacal membrane; however, no fusion has been demonstrated either between the URS and the cloacal membrane or between the cloacal folds. The results suggest that cloacal division depends on a morphogenetic complex where the URS adjacent territories could determine septal displacement at the time that their mesenchymes could be partially incorporated within the proliferating URS