18 research outputs found

    Relación entre la satisfacción versus dolor en la ligamentoplastia del LCA de forma ambulatoria

    Get PDF
    INTRODUCCIÓ 32 casos de ligamentoplàstia LEA amb plàstia d'isquiotibials autòloga de forma ambulatòria. Es presenta de forma prospectiva els nostres resultats en quan a la correlació dolor-satisfacció. MATERIAL I MÉTODES Es va procedir a anestèsia intradural amb reforç catèter epidural mantingut 24-48h i bloqueig nervi perifèric crural amb catèter perineural estimulable. Reparació via artroscòpica. RESULTATS Per la valoració dels resultats, mantenim contacte telefònic amb el pacient a les 24h i 48h i a consulta al 7º dia. Cap cas de reingrès. DISCUSIÓ i CONCLUSIONS El procedimient de forma ambulatòria amb un correcte procés de selecció, té un lloc important. Es important la detecció precoç del dolor. El pic de dolor màxim se sitúa entre la 1a nit - 2n dia de la cirurgia. Satisfacció a la setmana de 8 punts sobre 10.INTRODUCCIÓN 32 casos de ligamentoplastia LCA con plastia de isquiotibiales autóloga de forma ambulatoria. Se presenta de forma prospectiva nuestros resultados en cuanto a la correlación dolor-satisfacción.MATERIAL Y MÉTODOSSe procedió a anestesia intradural con refuerzo catéter epidural mantenido 24-48h y bloqueo nervio periférico crural con catéter perineural estimulable. Reparación vía artroscópica. RESULTADOSPara la valoración de los resultados, mantenemos contacto telefónico con el paciente a las 24h y 48h y en consulta al 7º día. Ningún caso de reingreso.DISCUSIÓN Y CONCLUSIONESEl procedimiento de forma ambulatoria con un correcto proceso de selección, tiene un lugar importante. Es importante la detección precoz del dolor. El pico de dolor máximo se sitúa entre la 1a noche - 2n día de la cirugía. Satisfacción a la semana de 8 puntos sobre 10

    Estudi prospectiu observacional en el tractament de la luxació recidivant de l'espatlla, mitjançant la Tècnica quirúrgica de "Bankart" artroscòpica

    Get PDF
    Amb aquest estudi hem pogut constatar que els malalts tractats quirúrgicament d'inestabilitat anterior d'espatlla mitjançant tècnica artroscòpica en el hospital universitari de Sabadell , tenen uns índex de estabilitat i funcionalitat de la seva espatlla dintre dels paràmetres que la literatura especialitzada considera Standard. Tots el pacients inclosos a l'estudi (27) , havien tingut mes d'un episodi de luxació i havien estat tractats inicialment amb tractament no quirúrgic , però les altes taxes de recidives, els van portar a recórrer a la cirurgia. Per el desenvolupament del estudi s'han emprat els tests que la literatura considera mes idonis per aquest tipus de patologia ( Anàlisi del rang de mobilitat articular i test de valoració funcional; Qüestionari de Rowe , Test de Constant, WOSI i test d'aprehensió de Rowe )

    Tratamiento de las roturas crónicas del tendón de Aquiles mediante la plastia de Christensen

    Get PDF
    Entre el 20 y 30% de las roturas del tendón de Aquiles permanece sin diagnóstico ni tratamiento. El objetivo del trabajo es evaluar la técnica quirúrgica de Christensen conservando el tejido fibroso como opción terapéutica en el tratamiento de estas lesiones. Se realizó un estudio retrospectivo descriptivo con seguimiento medio de 50 días. A los 4 meses de la intervención todos los pacientes habían recuperado la capacidad de caminar de puntas. No se reportaron complicaciones ni re-rupturas con un seguimiento de 30 semanas. La técnica descrita presenta buenos resultados funcionales y una reincorporación temprana a las actividades habituales.Entre el 20 i 30% de les ruptures del tendó d'Aquil·les roman sense diagnòstic ni tractament. L'objectiu del treball és avaluar la tècnica quirúrgica de Christensen conservant el teixit fibrós com opció terapèutica en el tractament d'aquestes lesions. Es va realitzar un estudi retrospectiu descriptiu amb seguiment mitjà de 50 dies. Als 4 mesos de la intervenció tots els pacients havien recuperat la capacitat de caminar de puntes. No es van reportar complicacions ni re-ruptures amb un seguiment de 30 setmanes. La tècnica descrita mostra bons resultats funcionals i una reincorporació precoç a les activitats habituals

    Epidemiología lesional del balonmano de elite: estudio retrospectivo en equipos profesional y formativo de un mismo club

    Get PDF
    Objetivo Evaluar la incidencia y el patrón lesional en el balonmano de elite. Método Estudio retrospectivo y transversal de 496 jugadores, de 29 equipos (divididos por categorías según edad y nivel), durante 5 temporadas (2007-2012), de un club del sur de Europa. El equipo médico evaluó las lesiones y el tiempo de exposición por equipos. Se siguieron los criterios epidemiológicos según consenso UEFA y codificación OSICS-10. Resultados Se registraron 557 lesiones con 117.723 h de exposición totales. La incidencia lesional media de los equipos fue: 4,9 lesiones/1.000 h de exposición. Para el equipo Senior A (Profesional) fue de 4,3 (DE 1,8); Senior B, 3,4 (DE 1,6); Juvenil, 5,6 (DE 1,4); Cadete A, 5,5 (DE 2,5); Cadete B, 5,7 (DE 3,2), e Infantil, 4,9 (DE 1,9). No hubo diferencias estadísticamente significativas entre ellos, aunque los seniors tuvieron la mayor cantidad de horas de exposición (p < 0,001). Las localizaciones más frecuentes fueron tobillo (18,1%), rodilla (15,3%), muslo (12,9%) y región lumbar (10,6%). Las estructuras afectadas con más frecuencia fueron la lesión ligamentosa (27,3%) y la lesión «muscular por mecanismo indirecto» (20,5%). Esta última más en el Senior A, y la lesión ligamentosa en las categorías inferiores, aunque no se registraron diferencias significativas entre categorías. Conclusión El patrón y la incidencia lesional en el balonmano de elite es uniforme entre los equipos de diferentes categorías, con pequeñas diferencias que deberán tenerse en cuenta para optimizar los programas de prevención en cada categoría del balonmano formativo de elite

    Avaluació clínico-terapèutica de la infiltració de plasma ric en plaquetes en genolls osteoartrítics

    Get PDF
    Treball de recerca experimental, prospectiu sense grup control on s'han inclòs 30 pacients als quals s'ha realitzat tractament amb plasma ric en plaquetes (PRP) en genolls amb artrosi moderada per tal d'avaluar el possible benefici en quant a dolor i situació funcional, mitjançant la valoració de l'escala EVA y els tests funcionals SF-36 i KOOS amb controls al mes i tres mesos posteriors a la finalització del tractament

    Estudio prospectivo de maduración, desarrollo e incidencia lesional en balonmano formativo de élite. ¿Puede el estado madurativo ser un factor determinante de la incidencia lesional en balonmano?

    Get PDF
    El objetivo de este estudio es describir la relación entre incidencia lesional (IL) y estado madurativo de jugadores varones de balonmano formativo (BmF) de alto nivel competicional. Se analizan durante 2 temporadas la incidencia de lesión deportiva de forma prospectiva en 133 jugadores, los criterios de maduración biológica y la carga física de exposición. Se siguieron los criterios para estudios de epidemiología lesional según el consenso UEFA. Las variables utilizadas para analizar el estado madurativo son los estadios de Tanner, la pubertad, el pico de velocidad de crecimiento, el volumen testicular y la edad ósea. Se registraron 190 lesiones para un total de 34.222 h de exposición. La IL total media de todas las categorías fue de 5,6 lesiones/1.000 h de exposición. En competición, el valor fue de 21,8 lesiones/1.000 h, y en entrenamiento, de 3,1 lesiones/1.000 h. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre IL, la edad cronológica y los diferentes estados madurativos por ANOVA. El análisis estadístico multivariante registra cierta tendencia entre las asociaciones de IL en competición para categoría (p = 0,07), y en la IL en entrenamientos para Tanner (p = 0,091) y pubertad (p = 0,021). En conclusión, si bien no se detectaron diferencias significativas en la IL por edades en jugadores de BmF, sí se aprecia una tendencia real en determinados estadios madurativos mediante el análisis multivariante. Esto deberá tenerse en cuenta para planificación entrenamientos y estrategias de prevención de la lesión deportiva en el contexto del BmF

    Estudi prospectiu de maduració, desenvolupament i incidència lesional en l’handbol formatiu d’elit. L’estadi maduratiu pot ser un factor determinant d’incidència lesional a l’handbol?

    Get PDF
    L’objectiu d’aquest estudi és descriure la relació entre incidència lesional (IL) i estat maduratiu de jugadors homes d’handbol formatiu (HbF) d’alt nivell competitiu. Durant 2 temporades s’analitza la incidència de la lesió esportiva de forma prospectiva, els criteris de maduració biològica i la càrrega física d’exposició, de 133 jugadors. Se seguiren els criteris del consens UEFA sobre estudis d’epidemiologia lesional. Les variables utilitzades per analitzar l’estat maduratiu foren els estadis de Tanner, la pubertat, el pic de velocitat de creixement, el volum testicular i l’edat òssia. Es registraren 190 lesions en un total de 34.222 h d’exposició. La IL total mitjana de totes las categories fou de 5,6 lesions/1.000 h d’exposició. Durant la competició, el valor fou de 21,8 lesions/1.000 h, i en l’entrenament de 3,1 lesions/1.000 h. No es trobaren diferències estadísticament significatives entre IL, edat cronològica i els diferents estadis maduratius en l’ANOVA. L’anàlisi estadística multivariant registrà una certa tendència a associar la IL en la categoria competició (p = 0,07), i la IL en entrenament en Tanner (p = 0,091) i pubertat (p = 0,021). En conclusió, tot i que no es detectaren diferències significatives en la IL per edat en jugadors d’HbF, s’aprecia una tendència real en determinats estadis maduratius mitjançant l’anàlisi multivariant, cosa que caldria que es tingués en compte per planificar entrenaments i estratègies de prevenció de lesions esportives en el context de l’HbF

    Implantes sintéticos biodegradables para el tratamiento de lesiones del cartílago rotuliano aisladas en pacientes jóvenes

    Get PDF
    Presentem un estudi prospectiu, a curt termini, de 10 pacients, per avaluar el resultat funcional i simptomàtic del tractament de la condropatia rotuliana mitjançant implants de polímers sintètics biodegradables. Es valora la clínica, qüestionaris (KOOS i SF-36) i RM, abans, als sis i dotze mesos de la cirurgia. Els resultats van ser satisfactoris en 8 dels 10 pacients. Per això pensem que el TruFitTM BGS Plug és una tècnica simple i eficaç per tractar les lesions del cartílag rotulià en pacients joves i amb lesions focals. Tanmateix, la seva eficàcia en comparació amb altres tractaments està encara per determinar.Presentamos un estudio prospectivo, a corto plazo, de 10 pacientes, para evaluar el resultado funcional y sintomático del tratamiento de la condropatía rotuliana mediante implantes de polímeros sintéticos biodegradables. Se valora la clínica, cuestionarios (KOOS y SF-36) y RM, antes, a los seis y doce meses de la cirugía. Los resultados fueron satisfactorios en 8 de los 10 pacientes. Por ello pensamos, que el TruFitTM BGS Plug es una técnica simple y eficaz para tratar las lesiones del cartílago rotuliano en pacientes jóvenes y con lesiones focales. Sin embargo, su eficacia en comparación con otros tratamientos está aún por determinar

    Influencia del diseño de alta flexión, con conservación del LCP, en el rango de movimiento tras la implantación de una prótesis total de rodilla

    Get PDF
    Els nous implants de genoll pretenen millorar la flexió màxima aconseguida amb els implants convencionals. El nostre estudi pretén demostrar que els pacients intervinguts quirúrgicament, per a la implantació d'una artroplàstia total de genoll d'alta flexió, són capaços d'aconseguir un balanç articular i una flexió màxima superior a l'aconseguida pels pacients tractats amb el model convencional. La flexió màxima post-operatòria, a l'any de la intervenció, va ser 13º major en el grup de pacients portadors d'un implant d'alta flexió, respecte al grup de pacients portadors d'un implant convencional. (P 0,05).Los nuevos implantes de rodilla pretenden alcanzar una flexión máxima superior a la conseguida con los implantes convencionales.Nuestro estudio pretende demostrar que los pacientes intervenidos quirúrgicamente, para la implantación de una artroplastia total de rodilla de alta flexión, son capaces de conseguir un rango de movimiento y una flexión máxima superior a la conseguida por los pacientes tratados con el modelo convencional.La flexión máxima postoperatoria, al año de la intervención, fue 13º mayor en el grupo de pacientes portadores de un implante de alta flexión, respecto al grupo de pacientes portadores de un implante convencional. (P 0,05)
    corecore