15 research outputs found

    Ceci n’est pas un pipe. Historias de la arqueología en las Baleares

    Get PDF

    Hacia una historia praxiológica de la arqueología prehistórica española. La arqueología mallorquina como caso de estudio

    Get PDF
    El presente artículo examina las diferentes maneras en que se ha historiado la arqueología prehistórica española. El objetivo es poner de manifiesto las diversas ideas que han manejado los arqueólogos y arqueólogas acerca de lo qué es, o debería ser, la arqueología; es decir las premisas epistemológicas subyacentes. Se defiende que esas premisas son insuficientes para analizar el desarrollo de los últimos veinte años de la arqueología española, ya que no permiten superar el supuesto cisma existente en la arqueología española contemporánea, dividida entre la denominada arqueología de investigación, la arqueología de gestión y la arqueología comercial. Se propone que una perspectiva alternativa, basada en la filosofía praxiológica y axiológica desarrollada por Javier Echeverría, puede permitir la reconciliación de las distintas facciones. Para demostrar este punto se toma como caso práctico el desarrollo de la arqueología mallorquina desde 1955 hasta la actualidad.This paper examines the different ways of writing the history of Spanish archaeology in order to explore the different philosophies of science underlying them. We argue that the epistemic premises of these histories are not useful to study the last twenty years of Spanish archaeology because they cannot overcome the so-called chasm existing in the present-day situation between research archaeology, contract archaeology and Cultural Resource Management archaeology. In order to illustrate how a different point of view, based on the praxeological philosophy of science developed by Javier Echeverría, can enable the reconciliation between the different factions, an analysis is made of the history of Majorcan archaeology in the last fifty years

    Arqueologia i turisme: el cas de les Illes Balears

    Get PDF
    [cat] El present article analitza el desenvolupament real del turisme arqueològic com a producte per complementar i diversificar l’oferta turística de les Balears. Es pretén aconseguir aquest objectiu en tres actes. En el primer acte, s’ofereix una síntesi de la genealogia del model turístic hegemònic de les Illes: el turisme de masses de sol i platja. Al segon acte, s’exploren algunes conseqüències negatives d’aquest model, s’estudien les debilitats que presenta enfront de l’aparició de noves tendències turístiques i se sintetitzen els esforços constants duit a terme per part de diversos agents per afrontar aquests punts foscos, mitjançant el desenvolupament de nous productes turístics. Finalment, al tercer acte s’ofereix una panoràmica global dels processos de conversió del patrimoni arqueològic en productes turístics arqueològics existents en l’actualitat.[eng] This paper aims to provide an analysis of the current state of the archaeological tourism in the Balearic Islands, whose development has been encouraged to complement and diversify the portfolio of activities available to tourists. This analysis comprises of three main acts, in the first a synthesis of the creation, and ongoing development of “sun and beach” mass tourism is provided. In the second act, we will explore some of the negative consequences of this hegemonic touristic model, and how there has been an expansion into the grey areas created by mass tourism due to the emergence of new trends in touristic products and the appearance of new agents. In the third and final act, we will examine how as a consequence of this development the archaeological heritage of the Balearic Islands has been transformed into archaeological touristic products, which in turn has had an impact on the practises and agents engaged with this heritage. Together the three acts of this paper aim to provide an overview of how, and why the archaeological heritage of the Balearic Islands is increasingly becoming the focus of touristic interest, in one of the most visited sun and beach destinations in the Mediterranean

    Desmuntant el Dr. Jones: Didàctica de la prehistòria i l’Arqueòdrom CAMPUS-UIB

    Get PDF
    L’arqueologia sovint és percebuda des de la societat com una disciplina amb un alt component exòtic i romàntic però d’escàs valor pel que fa al seu paper social i el seu caràcter científic. Des de l’àrea de prehistòria de la UIB s’està tractant de canviar aquesta concepció amb tot un conjunt d’activitats formatives i didàctiques adreçades als diferents nivells educatius i al públic en general amb l’objectiu d’apropar el caràcter científic i professional, que posseeix actualment la disciplina. Dins d’aquesta estratègia s’emmarca l’Arqueòdrom del Campus UIB, un jaciment simulat configurat expressament per permetre que els participants desenvolupin, mitjançant una sèrie d’activitats i el suport de professors i monitors, els coneixements propis envers l’arqueologia del segle XXI. A més, gràcies a aquesta estratègia d’aprenentatge fora de l’aula es treballen també altres temes transversals, com la sensibilització envers el patrimoni i les ciències socials en general

    Disassembling Dr. Jones: Teaching Prehistory and the Archaeodrome at the UIB Campus

    Get PDF
    L’arqueologia sovint és percebuda des de la societat com una disciplina amb un alt component exòtic i romàntic però d’escàs valor pel que fa al seu paper social i el seu caràcter científic. Des de l’àrea de prehistòria de la UIB s’està tractant de canviar aquesta concepció amb tot un conjunt d’activitats formatives i didàctiques adreçades als diferents nivells educatius i al públic en general amb l’objectiu d’apropar el caràcter científic i professional, que posseeix actualment la disciplina. Dins d’aquesta estratègia s’emmarca l’Arqueòdrom del Campus UIB, un jaciment simulat configurat expressament per permetre que els participants desenvolupin, mitjançant una sèrie d’activitats i el suport de professors i monitors, els coneixements propis envers l’arqueologia del segle XXI. A més, gràcies a aquesta estratègia d’aprenentatge fora de l’aula es treballen també altres temes transversals, com la sensibilització envers el patrimoni i les ciències socials en general.La arqueología a menudo es percibida desde la sociedad como una disciplina con un alto componente exótico y romántico pero de escaso valor en cuanto a su papel social y su carácter científico. Desde el área de prehistoria de la UIB se está tratando de cambiar esta concepción con un conjunto de actividades formativas y didácticas destinadas a los diferentes niveles educativos y al público en general con el objetivo de acercar el carácter científico y profesional que posee actualmente la disciplina. Dentro de ésta estrategia se enmarca el Arqueòdrom del Campus UIB, un yacimiento de simulación configurado expresamente para permitir que los participantes desarrollen, mediante una serie de actividades y el apoyo de profesores y monitores, sus conocimientos sobre la arqueología del siglo XXI. Además, gracias a esta estrategia de aprendizaje fuera del aula se trabajan temas transversales como son la sensibilización del patrimonio y las ciencias sociales en general.Archaeology is often viewed by society as a highly exotic and romantic discipline, yet its social and scientific role is underrated. The Prehistory Department at the Universitat de les Illes Balears has now set out to change this conception through a group of educational activities targeting different school levels and the general public. The idea is to make the scientific and professional nature of the discipline more accessible to society. As part of this strategy, the UIB Campus has opened the Archaeodrome, which consists of a replica of an archaeological site specially designed to increase the participants’ awareness of the archaeology of the 21st century. This on-site teaching strategy outside of the classroom moreover extends to other disciplines, raising public awareness of and appreciation for heritage and the social sciences in general

    Cultura material, habitus, espacio y movilidad en el archipiélago balear durante el Bronce final I (c. 1400-1100 BC)

    Get PDF
    En el presente trabajo se defiende la existencia de un habitus compartido por las comunidades que habitaron Mallorca y Menorca durante el Bronce Final (c. 1400-1100 BC). Estas prácticas sociales interiorizadas surgen fruto de un incremento de los contactos que posibilitó la generación de una interacción social intensa entre las comunidades de ambas islas. Este habitus se configuró y reforzó mediante un uso concreto de ciertos elementos de la cultura material y de procesos de estructuración que son analizados en el textoDocumented mobility strategies and observed contact between Mallorca and Menorca during the Late Bronze Age (c. 1400-1100 BC), together with the implementation of a high level of social interaction, support the existence of shared social practices among the communities of both islands. We argue that this social interaction promoted the existence of a shared habitus, which was strongly related to internalized social practices. This habitus was reinforced by the use of certain items of material culture and structuring processes analyzed in the pape

    Íber : didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia

    No full text
    Resumen basado en el de la publicaciónSe presenta una experiencia educativa que muestra la realidad de la arqueología profesional en el siglo XXI a través de una práctica centrada en el estudio de la basura. La actividad ha sido realizada desde la universidad, sin embargo está dirigida al alumnado de secundaria (4º ESO y 1º de Bachillerato). El objetivo es tratar de eliminar las preconcepciones que puedan tener sobre la disciplina y así favorecer su capacidad crítica, que les permita considerar la arqueología como una opción profesional.Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

    Contactos culturales en el Mediterráneo a fines del II milenio A.C.

    No full text

    El Aprendizaje en grupo fuera del aula: los talleres didácticos de arqueología

    No full text
    Dentro del marco de los nuevos planes de estudio de EEES, el área de prehistoria de la Universidad de las Islas Baleares está desarrollando una nueva estrategia didáctica realizada fuera del aula y destinada a completar la formación del alumno en la parte práctica de los créditos ECTS y mejorar la coordinación entre los profesores que imparten estas materias dentro de una misma área de conocimiento Con ese fin se está desarrollando una experiencia didáctica y docente centrada en el proyecto Arqueódrom. Dicha estrategia, en fase de desarrollo piloto, ha resultado muy útil como sistema para fomentar la participación del alumnado y mejorar su aprendizaj
    corecore