Validity and Reliability of the V-Cut Dribbling Test in Young Basketball Players

Purpose: Change of direction while dribbling appears to be of interest for on-court performance in basketball. The study aim was to assess the validity and reliability of the V-cut dribbling test (VcutBk) in young basketball players. Methods: Ninety-two young basketball players from 8 to 21 years old (74% male) were classified in relation to peak height velocity (PHV) offset. To examine validity and test–retest reliability, VcutBk was performed in 2 identical sessions separated by 1 week. Participants also performed the V-cut test and linear sprint test with and without dribbling to analyze correlations between tests in different somatic maturity stages. Results: The relationships of the VcutBk with the other tests and skill-time-related deficits were interpreted from large (r > .51) to very large (r > .71). The comparisons between pre-PHV and post-PHV groups of basketball players showed significant and large effect in the VcutBk (d = 2.04; mean difference = 2.59; 95% CI, 1.86 to 3.32). Also, significant main effects when comparing PHV groups were reported in all skill-time-related deficits (P < .001, η 2 p = . 13 − .28 , moderate to large effect size). Test–retest reliability and signal-to-noise ratio analysis did not show substantial between-trials differences in VcutBk. Reliability scores showed high intraclass correlation coefficient (.95) and low coefficient of variation (0.23%). Conclusions: The VcutBk seems to be a valid and reliable test to assess change of direction while dribbling. VcutBk performance and skill-time-related deficits seem to be sensitive to somatic maturity. Basketball coaches should consider the VcutBk to assess young basketball players

Percepcions d'alumnat i professor: estudi comparatiu dels continguts treballats a Educació Física

Curs 2018-2019Antecedents i objectius: El present estudi reconeix la necessitat de considerar les percepcions dels alumnes per tal d’ajustar les accions del professorat perquè coincideixin amb la intenció educativa (Gaviria & Castejón, 2016; Gutiérrez, Pérez, & López, 2011; Rikard & Banville, 2006). Alhora adopta el model del triangle interactiu com a base del procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquí que l’objectiu de l’estudi sigui comparar la percepció de l’alumnat sobre els continguts que ha treballat amb la percepció del professor. També, s’han explorat els motius que els portaven a percebre els continguts de forma qualitativa i la relació entre el rendiment acadèmic i el nivell de concordança amb la percepció del professor. Mètode: La mostra estava formada per 54 alumnes de primer d’ESO i el seu professor d’Educació Física (EF). La recerca va utilitzar una metodologia mixta; es van administrar qüestionaris i es van realitzar entrevistes a professor i alumnat del centre. L’anàlisi de dades inclou la descripció, interpretació i anàlisi estadística de les variables d’estudi. Es va utilitzar una prova-t per una mostra per determinar les diferències entre percepcions. La relació entre variables es va determinar mitjançant una correlació de Spearman. Resultats: S’han demostrat diferències entre la percepció de l’alumnat i professor sobre els continguts treballats a les sessions d’EF. Tot i la coincidència entre alumnat i professor en algun dels motius, s’han observat algunes discrepàncies que indiquen que l’alumnat percep el contingut d’accions diferents a les proposades amb intencionalitat educativa. No s’ha trobat relació entre el rendiment acadèmic de l’alumnat en l’assignatura d’EF amb el nivell de concordança que presenta amb la percepció del professor. Conclusió: En conclusió, existeix un desajust entre la percepció del professor i alumnat que cal deixar d’ignorar i tenir en compte per a millorar la pràctica docent. La necessitat de conèixer les percepcions de l’alumnat sobre les accions del professorat tindrà vital importància a l’hora de guiar l’alumnat i oferir les ajudes necessàries durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.Director/a: Pasarello, Mari