Processos cognitius que intervenen en l’aprenentatge del llenguatge escrit i dislèxia

La lectura és una activitat complexa que involucra la interacció de dos processos essencials: el reconeixement de paraules escrites i la comprensió. El primer procés, tot i ser de nivell elemental, ha de funcionar de manera òptima perquè es pugui assolir el component de més alt nivell, que és la comprensió lectora. En aquest article es revisen els models cognitius més rellevants que expliquen el reconeixement de les paraules escrites i l’accés al lèxic. En primer lloc s’analitza la influència que poden exercir factors com les característiques ortogràfiques d’una llengua i les característiques de cada paraula en particular. En segon lloc es fa una revisió del model de doble ruta i les seves variacions (Coltheart, 1981; Coltheart et al., 2001) i del model connexionista de Triangle (Seidenberg & McClelland, 1989; Seidenberg, 2007). Finalment, s’analitza la caracterització de la dislèxia prenent com a referència les aportacions dels models cognitius. Paraules clau: reconeixement de paraules, accés al lèxic, lectura, models cognitius, dislèxi

Video modeling para enseñar habilidades sociales a niños con trastorno del espectro autista. Una revisión sistemática

La eficacia del video modeling como herramienta educativa para personas con autismo ha demostrado ser un área prometedora para investigadores y miembros de la comunidad educativa. Durante las tres últimas décadas, la literatura científica ha mostrado la utilidad y eficiencia del video modeling para enseñar una variedad de conductas distintas. El objetivo del trabajo es realizar una revisión sistemática de aquellos estudios que han aplicado el video modeling como método para enseñar habilidades sociales; dichos estudios se han clasificado en función del tipo de diseño que utilizan, las características de la muestra, el tipo de intervención (si aplican video modeling solo o en combinación con otras técnicas) y los resultados obtenidos. Se han realizado resúmenes descriptivos de cada estudio y análisis de los resultados. En las conclusiones se indican pautas para la aplicación del video modeling en futuras intervenciones

The perspective of families on the effectiveness of the Play Time/Social Time program for the development of social competence in children with IDD.

La calidad de la interacción del niño con sus iguales es el mejor indicador de competencia social (CS) y viene determinada por el uso de estrategias sociales efectivas y adecuadas. Sin embargo, los niños con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID) muestran dificultades significativas en la adquisición de la CS y, por tanto, en su aceptación y plena inclusión. El objetivo de este estudio es presentar la valoración que las familias hacen de la aplicación del programa Play Time/Social Time para la promoción de estrategias sociales eficaces tanto en casa como en la escuela. Han participado un total de nueve familias, con hijos de entre 3 y 5 años con DID escolarizados en parvularios ordinarios de tres comunidades autónomas diferentes. Los instrumentos usados han sido grupos focales, un cuestionario para evaluar la validez social del programa y diarios de campo elaborados por las propias familias. Los resultados se analizan y discuten en términos tanto de aportaciones del programa a la CS del niño y a las competencias parentales como también de propuestas de mejora.The quality of a child’s interaction with their peers is the best indicator of social competence and is determined by the use of effective and adequate social strategies. However, children with intellectual development disorder (IDD) show significant difficulties in acquiring social competence and, therefore, being fully accepted and included. The aim of this study is to present families’ evaluations of the use of the Play Time/Social Time program for the promotion of effective social strategies both at home and at school. A total of nine families participated, with children between 3 and 5 years old with IDD enrolled in ordinary kindergartens in three different autonomous communities. The study is based on focus groups, a questionnaire to evaluate the social validity of the program, and field diaries kept by the families themselves. The results are analyzed and discussed in terms of both the program’s contributions to the child’s social competence and parenting skills, as well as proposals for improvement.Psicologí

El Joc en el desenvolupament infantil

En el joc hi conflueixen i s’entrellacen múltiples capacitats psicològiques de gran importància en el desenvolupament infantil i juvenil. L’objectiu d’aquest article ha estat analitzar el substrat psicològic de la conducta lúdica en la seva gènesi i posterior evolució. Hem parat especial atenció en l’aparició de la funció semiòtica, en els processos cognitius que hi estan implicats i en el paper decisiu que hi juga la comunicació. Finalment, reflexionem sobre una de les manifestacions més genuïnes del comportament humà, la recursivitat, la qual s’assoleix a través del llenguatge i el joc, se serveix d’aquests elements i, al mateix temps, en propulsa el desenvolupament

Revista de logopedia, foniatría y audiología

Resumen basado en el de la publicaciónTítulo, resumen y palabras clave también en inglésExiste un amplio consenso en considerar la pragmática como el estudio del uso del lenguaje en contexto. A partir de esta definición tan indiscutible como vaga se van a exponer todos los matices que parecen significativos para comprender la complejidad de esta área de conocimiento. Tradicionalmente se han identificado los siguientes componentes básicos del lenguaje, cada uno con un dominio de estudio relativamente bien delimitado: fonética, fonología, morfología, sintaxis, semántica y pragmática. Sin embargo, cada vez más se ha cuestionado si la pragmática forma parte de este grupo o bien si se trata de un área transversal a todos estos componentes situada en una confluencia entre las ciencias cognitivas, la filosofía, la lingüística y otras disciplinas. En este sentido, se hace una aproximación a la naturaleza interdisciplinar de la pragmática, así como a su evolución y desarrollo.ES

Automatisme i control en el llenguatge

En la comprensió i la producció del llenguatge intervenen processos automàtics i processos controlats. La diferència entre uns i altres està determinada pel grau d'implicació del sistema cognitiu en el processament, el qual es pot inferir, en certa mesura, examinant el nivell de consciència i voluntarietat presents en realitzar una tasca. L'objectiu d'aquest article ha estat definir aquests processos i posar-se en relació amb un marc teòric de referència. L'automatisme s'explica a partir de la hipòtesi de la modularitat, mentre que els processos controlats, per la seva estreta relació amb el sistema cognitiu, són interpretats des de diferents marcs teòrics que abasten des de la perspectiva pragmàtica a la teoria de la ment

El Sentit de l'humor en els infants : una breu aproximació des de la psicologia cognitiva

Darrerament hem investigat l’emergència del metallenguatge en els infants en contextos d’interaccions comunicatives naturals (Ivern, 2006) i hem establert un sistema de categories metalingüístiques per tal d’identifi car i conceptualitzar aquells comportaments relacionats amb la refl exió sobre el llenguatge, tot emmarcat en una perspectiva evolutiva. Els participants han estat 32 infants, 16 nens i 16 nenes, d’edats compreses entre els 2 anys i 8 mesos i els 8 anys, tots ells de parla castellana. Entre altres aspectes hem analitzat les funcions que compleix, atenent especialment a la relació tripartida entre metallenguatge, metacognició i recursivitat. En darrer terme, ens ha semblat interessant analitzar la relació del metallenguatge amb la teoria de la ment i el sentit de l’humor. La naturalesa metalingüística de l’humor ha estat estudiada des de principis dels anys setanta (Shultz, 1974 i Cazden, 1976) fi ns l’actualitat (Puche, 2001; Puche i Lozano, 2002). Bona part de l’nterès que ha desvetllat és per la seva importància com a indicador de l’activitat cognitiva. A continuació exposem una refl exió breu sobre el paper que juga el sentit de l’humor en els infants des de la perspectiva de la psicologia cognitiva