Properties of holographic dark energy at the Hubble length

We consider holographic cosmological models of dark energy in which the infrared cutoff is set by the Hubble's radius. We show that any interacting dark energy model, regardless of its detailed form, can be recast as a non interacting model in which the holographic parameter $c^{2}$ evolves slowly with time. Two specific cases are analyzed. We constrain the parameters of both models with observational data, and show that they can be told apart at the perturbative level.Comment: 4 pages, 6 figures. Contribution to the Proceedings ERE201

Anomalous resonant production of the fourth family up type quarks at the LHC

Considering the present limits on the masses of fourth family quarks from the Tevatron experiments, the fourth family quarks are expected to have mass larger than the top quark. Due to their expected large mass they could have different dynamics than the quarks of three families of the Standard Model. The resonant production of the fourth family up type quark t' has been studied via anomalous production subprocess gq_i-->t' (where q_i=u,c) at the LHC with the center of mass energy 10 TeV and 14 TeV. The signatures of such process are discussed within the SM decay modes. The sensitivity to anomalous coupling \kappa/\Lambda=0.1 TeV^(-1) can be reached at \sqrt{s}=10 TeV and L_int=100 pb^(-1).Comment: 14 pages, 13 figures, 7 table

Hexaaquazinc(II) dinitrate bis[5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide]

Indexación: Scopus.Funding for this research was provided by: Fondecyt Regular (award No. 1151527); Proyecto REDES ETAPA INICIAL, Convocatoria 2017 (award No. REDI170423); Millennium Institute for Research in Optics (MIRO); Basal USA (award No. 1799).Hexaaquazinc(II) dinitrate 5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide, [Zn(H2 O)6](NO 3)2 ·2C6H5 N 5, crystallizes in the space group P. The asymmetric unit contains one zwitterionic 5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide molecule, one NO3-anion and one half of a [Zn(H2 O)6]2+ cation (symmetry). The pyridinium and tetrazolide rings in the zwitterion are nearly coplanar, with a dihedral angle of 5.4 (2)°. Several O-H..N and N-H..O hydrogen-bonding interactions exist between the [Zn(H2 O)6]2+ cation and the N atoms of the tetrazolide ring, and between the nitrate anions and the N-H groups of the pyridinium ring, respectively, giving rise to a three-dimensional network. The 5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide molecules show parallel-displaced π-π stacking interactions; the centroid-centroid distance between adjacent tetrazolide rings is 3.6298 (6) Å and that between the pyridinium and tetrazolide rings is 3.6120 (5) Å. © 2018 Chi-Duran et al.http://journals.iucr.org/e/issues/2018/09/00/cq2025/index.htm

L'Origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya : una aproximació des de l'arqueologia

En els darrers decennis, els progressos de l'arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d'aquestes ciutats. En aquest article dedicat a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al País Valencià, centrarem l'atenció en aquesta temàtica, que a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta. Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització que s'havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l'època romanorepublicana amb la fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tàrraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda i l'Empúries romana entre d'altres ens donen dades, encara fragmentàries però ja molt significatives, que ens permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació amb el context històric de l'època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els primers anys del segle i aC se'ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l'autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica, i juntament amb la construcció de la xarxa viària posaren les bases de l'estructura del país, que marcaria ja tota l'època romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui