Intencionalitat (Intentionalität)

L'objectiu principal d'aquest article és presentar el concepte d'intencionalitat en la fenomenologia de Husserl, en tant que descriu una de les principals característiques de l'experiència conscient: el seu estar dirigida a alguna cosa o el seu ser sobre alguna cosa. Husserl hereta una discussió sobre representacions sense objecte de l'escola de Brentano i en fa una primera aproximació a l'obra inacabada Objectes Intencionals (1894). És a les Investigacions Lògiques (1900/1901) on Husserl desenvolupa una primera teoria de la intencionalitat, a partir de la tematització de les vivències intencionals, o actes, que tenen uns continguts intencionals i uns objectes intencionals, els quals queden fora del corrent de consciència i de la descripció fenomenològica. Aquesta teoria és modificada a partir de la introducció del mètode de la reducció transcendental que permet a Husserl la formulació d'una segona teoria de la intencionalitat a Idees I (1913). Segons aquesta teoria, l'objecte intencional passa a formar part del corrent de vivències i, així, pot ser descrit fenomenològicament. Es tematitza sota la noció de «noema», que és el correlat objectiu de la «noesi». El tipus d'intencionalitat desenvolupada en aquestes obres és la intencionalitat objectivant, que Husserl complementa amb la tematització de la intencionalitat impressional, pròpia de la consciència del món «predonat» i de la relació «prereflexiva» del subjecte amb si mateix. Aquest tipus d'intencionalitat es tematitza sobretot a partir de les anàlisis sobre el subjecte carnal i la consciència del temps, en l'etapa husserliana de la fenomenologia genètica. Finalitzem l'article amb una breu indicació de la recepció del concepte per part de l'escola fenomenològica posterior i de la filosofia analítica.The concept of intentionality is a central concept in the phenomenological school, as it describes one of the main features of conscious experience: its being directed at something or its being about something. Husserl inherits a discussion over representations without object from Brentano’s school and he first approaches the topic in the unfinished work Intentional Objects (1894). It is in the Logical Investigations (1900/1901) where Husserl develops a first theory of intentionality, thematizing intentional experiences, or acts, that have intentional contents and intentional objects, which are left outside the stream of consciousness and the phenomenological description. This theory is modified with the introduction of the method of the transcendental reduction, that allowsHusserl to formulate the second theory of intentionality in Ideas I (1913). According to this theory, the intentional object becomes part of the stream of consciousness and thus can be phenomenologically described. It is thematized under the notion of «noema», that is the objective correlate of the «noesis». The kind of intentionality developed in these works is objectifying intentionality, which Husserl complements with the thematization of impressional intentionality, peculiar to the consciousness of the «pregiven» world and to the «prereflexive» relation of the subject with itself. This kind of intentionality is thematized with the analysis of the embodied subject and time consciousness, in the husserlian stage of genetic phenomenology. We finish the article with a brief indication of the reception of the concept in the phenomenological school after Husserl and in the analytic philosophy

Perspectives sobre el contracte sexual-social: John Locke i Carole Pateman

La teoria del contracte social o contractualisme és una teoria política que explica l'origen i el propòsit de l'estat i del drets civils que hi van lligats. La idea bàsica del contractualisme clàssic és que l'estat es forma a través d'un acord –real o fictici– entre els membres d'un determinat grup que es troben en l'estat de naturalesa, mitjançant el qual s'estableixen una sèrie de drets i deures entre l'estat i la societat civil o els ciutadans. En aquest article presentarem la teoria contractualista de John Locke i la crítica feminista que la teòrica política Carole Pateman fa als fonaments d'aquesta teoria. Pateman identifica tres contradiccions en la teoria de Locke que mostren l'absència d'una explicació per a la situació de les dones en la teoria i proposa explicar aquesta situació mitjançant la teoria del contracte sexual. Veurem les implicacions d'aquesta crítica per a la teoria de Locke i per a la nostra actualitat política i social, i examinaren possibles objeccions que se li poden fer.The social contract theory or contractualism is a political theory that explains the origin and purpose of the state and the civil rights tied to it. The basic idea of classical contractualism is that the state is formed through an agreement –real or fictional– among the members of a certain group in the state of nature, where a set of rights and duties are established between the state and the civil society or the citizens. In this article I will present John Locke’s contractualist theory and the feminist critique that the political theorist Carole Pateman raises against the foundations of this theory. Pateman identifies three contradictions in Locke’s theory that show the absence of an explanation of the situation of women in the theory and she proposes to explain this situation through the theory of the sexual contract, a previous contract to the social contract on which the social contract is based. I will then draw the implications of this critique for the theory and for our present time and some possible objections will be discussed

On the stabilizing effect of Solar Radiation Pressure in the Earth-Moon system

Solar sails change the natural dynamics of systems: The typical trajectories are displaced and changed because of the effect of Solar Radiation Pressure (SRP). Moreover, if the effectivity of the sail is large enough, the instability of certain orbits can be diminished and even removed. In this paper we modify two models for the motion of a probe in the Earth-Moon system that include the effect of Sun’s gravity to take also into account the effect of SRP. These models, the Bicircular Problem (BCP) and the Quasi-Bicircular Problem (QBCP), are periodic perturbations of the Earth-Moon Restricted Three Body Problem (RTBP). The models are modified to consider the effect of the SRP upon a Solar Sail. We provide examples of periodic orbits that are stabilized (or made less unstable) due to the effect of SRP