Treball, canvi tecnològic i sindicalisme en la indústria paperera de l'Anoia (1840-1923)

El procès d'industrialització va suposar grans canvis en el món del treball. Les antigues condicions laborals es van veure alterades, encara que no van desaparèixer totalment. En aquest treball s'analitza un cas de continuïtat tecnològica: la fabricació manual del paper. L'anàlisi es realitza sobre una de les zones més paradigmàtiques d'aquesta pauta, la comarca barcelonesa d'Anoia. La manufactura paperera es va caracteritzar per la general absència de gremis. Aquest buit va ser ocupat per les formes d'organització alternatives, com el compagnonnage francès, agrupacions obreres de la mà d'obra qualificada. En el Regne Unit aquestes forces van derivar a la creació de l' Original Society of Papermakers. No és té plena constància de la presència d'institucions similars a Catalunya, encara que algunes pistes senyalen la seva existència sota alguns mecanismes menys explícits. Alguns dels seus elements definitoris estaven presents en la gènesis del sindicalisme i van protagonitzar els conflictes encapçalats pels paperers, com les vages convocades entre el 1867 i 1883, 1908-1909 i 1917-191

La manufactura paperera catalana a la segona meitat del segle XVIII: una introducció

Aquesta comunicació és del treball preparatori d'una investigació de la indústria paperera catalana durant el segle XIX i el XX, amb l'objectiu d'esbrinar les raons de l'existència de dues trajectòries diferenciades com la de Girona (símbol de modernitat) i la de la comarca de l'Anoia i la de Francolí-Brugent (representant de la tradició). El marc conceptual del present estudi és deutor dels treballs de Jaume Torras i Elias, i pretén tractar els mecanismes bàsics sobre els que es var assentar la manufactura paperera durant la segona meitat del segle XVIII. Les fonts utilitzades són fonamentalment notarials precedents de l'Anxiu Notarial d'Igualada, complementades amb les aportacions documentals realitzades per Madurell i Valls

Trabajo y materias primas en una manufactura preindustrial: el papel

En las Últimas aproximaciones al estudio de la Revolución Industrial se ha prestado especial atención al carnbio de las manufacturas tradicionales a la industria moderna. En general, la pauta de análisis seguida ha sido la aplicada a la manufactura textil, en la que buena parte del proceso productivo se realizaba bajo la fórmula de los cambios que se dieron, al omitir las manufacturas cuyos procesos de producción ya se hallaban previamente concentrados. El sector papelero, que se encuentra entre los principales factores que definen la manufactura tradicional del papel

“Oh, Industry the Most Fruitful Mother." The "Double Revolution" : Liberal Revolution, Political Change and the Industrial Revolution in Spain (1808-1874)

Recientemente, las instituciones han sido interpretadas como un elemento de notable capacidad explicativa del crecimiento económico. La relación entre Revolución liberal e industrialización es un buen ejemplo de ello, dado que ambas vinieron de la mano en muchos países europeos. En España, en cambio, el marco institucional instaurado por los liberales no fue el más indicado para impulsar la naciente industrialización, fruto de las continuidades del marco institucional preexistente, de las bases de su política económica y de la alta inestabilidad política. El moderno sector secundario únicamente adquirió cierta carta de entidad a partir de 1840 y lo hizo, además, muy concentrado territorialmente. Las herramientas utilizadas, en diferente grado, por el Estado Liberal relacionadas con la industria fueron la desregulación, la protección de la propiedad industrial, la política arancelaria, entre otras. La ausencia directa de los industriales en los órganos del Estado privó a que la política económica tuviera un sesgo industrialista. De todos modos, sí que se dieron algunas iniciativas aunque, la situación financiera del Estado impidió la continuidad y la ausencia de un plano global, las condenó a un bajo impacto

Francesc Valls Junyent: La Cataluña atlántica. Aguardiente y tejidos en el arranque industrial catalán, Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2020, 384 pàgines. [Ressenya de llibre]

El llibre objecte de comentari es tanca amb una citació de Guillem Oliver i Salvà del seu Vindicación de la industria de Cataluña, de 1834, en què parla de l'«admirable combinación de la industria con la agricultura y el comercio, cuyo sistema ha sido siempre el predilecto de Cataluña». L'obra de Francesc Valls va justament sobre això, sobre la complementarietat entre els sectors primari i secundari (exemplificats per aiguardent i teixits) en la gènesi de la industrialització catalan

Francisco Comín, Ricardo Hernández y Javier Moreno (Eds.), Instituciones políticas, comportamientos sociales y atraso económico en España (1580-2000): Homenaje a Ángel García Sanz. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2017, 554 pp. [Ressenya de llibre]

Las ciencias sociales en España presentan en las últimas décadas una situación que algunos podrían calificar de cierta reorientación -desorientación, dirían otros- olvidando la importancia del qué estudiar para destacar únicamente el cómo. Cada vez interesa menos el tema, su transcendencia o su originalidad para centrarse en las herramientas, no por lo que indican o donde llevan, sino por ellas mismas

'Oh, industria madre fecundísima'. La 'doble revolución': Revolución Liberal, cambio político y Revolución Industrial en España (1808-1874)

Recientemente, las instituciones han sido interpretadas como un elemento de notable capacidad explicativa del crecimiento económico. La relación entre Revolución liberal e industrialización es un buen ejemplo de ello, dado que ambas vinieron de la mano en muchos países europeos. En España, en cambio, el marco institucional instaurado por los liberales no fue el más indicado para impulsar la naciente industrialización, fruto de las continuidades del marco institucional preexistente, de las bases de su política económica y de la alta inestabilidad política. El moderno sector secundario únicamente adquirió cierta carta de entidad a partir de 1840 y lo hizo, además, muy concentrado territorialmente. Las herramientas utilizadas, en diferente grado, por el Estado Liberal relacionadas con la industria fueron la desregulación, la protección de la propiedad industrial, la política arancelaria, entre otras. La ausencia directa de los industriales en los órganos del Estado privó a que la política económica tuviera un sesgo industrialista. De todos modos, sí que se dieron algunas iniciativas aunque, la situación financiera del Estado impidió la continuidad y la ausencia de un plano global, las condenó a un bajo impacto

La diversificació industrial de l'Anoia: l'exemple de Hispano Mecano Eléctrica (HIMEL) (1925-1986)

Catalan and Spanish industries went through a strong diversification process during the second half of the 20th century. In the Catalan region of Anoia, which already had a solid tradition in textile, paper and tanning industries, a metallurgical industry network also began to branch out. The firm Hispano Mecano Eléctrica, which was born in Barcelona as a small radio manufacturing workshop, moved to Capellades and started specialising in metallic enclosures (boxes for electrical systems) during the Spanish post-war period. Its development was simultaneous to the growth of the Spanish economy. The firm bought a factory were polyester insulating enclosures would be made. In the 80s, its leadership in the Spanish market was clear, and it was also important in the international one. It was engaged with technological change, as the setting up of an automated production line shows. HIMEL, which had been a family firm until then, needed a high level of investment to keep being competitive and it was purchased by Merlin Gerin, a French multinational company specialized on electrical supplies, which is nowadays part of Schneider Electric

Wein verkaufen (vendre vi). Un viatge de Capellades a Viena: Josep Poch i Teixé (1882-1954)

Els fluxos migratoris catalans del final del segle XIX i l'inici del XX s'han identificat amb Amèrica Llatina. Aquesta visió, lògica atesa la magnitud del fenomen, ha portat a ignorar algunes realitats menys importants quantitativament, però molt significatives en termes qualitatius. Una d'elles és la presència de catalans al centre d'Europa, principalment a Alemanya i a Suïssa, vinculats a la comercialització de vi. L'Anoia també va contribuir a aquest flux migratori. En va ser un exemple el capelladí Josep Poch i Teixé, que va viure a Alemanya i Àustria dedicat a aquesta activitat. Aquest article té com objectiu descobrir aquest personatge en el seu context i recuperar per al comú coneixement aquest corrent migratori

Ramon Romaní i Puigdengolas (1846-1898): paperer, empresari i historiador

Els plantejaments de Joseph A. Schumpeter situen l'empresari en el centre de l'activitat econòmica. Segons aquesta teoria, doncs, l'empresari era el principal impulsor del creixement. L'economista austríac distingia cinc tipus diferents d'innovació: innovació en els productes, innovació en els processos, obertura de nous mercats, noves fonts d'oferta de matèries primeres i béns semi manufacturats, i canvis organitzatius. ..