Developments in the Surgical Approach to Staging and Resection of Rhabdomyosarcoma

Local treatment; Rhabdomyosarcoma; SurgeryTratamiento local; Rabdomiosarcoma; CirugíaTractament local; Rabdomiosarcoma; CirurgiaAlthough survival after rhabdosarcoma treatment has improved over the years, one third of patients still develop locoregional relapse. This review aims to highlight developments pertaining to staging and local treatment of specific RMS tumor sites, including head and neck, chest/trunk, bladder-prostate, female genito-urinary, perianal, and extremity sites

Outcome of patients with undifferentiated embryonal sarcoma of the liver treated according to European soft tissue sarcoma protocols

Liver; Pediatrics; SarcomaFetge; Pediatria; SarcomaHígado; Pediatría; SarcomaBackground To assess the outcomes of pediatric patients with undifferentiated embryonal sarcoma of the liver (UESL) and treatment including at least surgery and systemic chemotherapy. Methods This study included patients aged up to 21 years with a pathological diagnosis of UESL prospectively enrolled from 1995 to 2016 in three European trials focusing on the effects of surgical margins, preoperative chemotherapy, use of radiotherapy (RT), and chemotherapy. Results Out of 65 patients with a median age at diagnosis of 8.7 years (0.6–20.8), 15 had T2 tumors, and one had lymph node spread, 14 were Intergroup Rhabdomyosarcoma Study (IRS) I, nine IRS II, 38 IRS III, and four IRS IV. Twenty-eight upfront surgeries resulted in five operative spillages and 11 infiltrated surgical margins, whereas 37 delayed surgeries resulted in no spillages (p = .0119) and three infiltrated margins (p = .0238). All patients received chemotherapy, including anthracyclines in 47. RT was administered in 15 patients. With a median follow-up of 78.6 months, 5-year overall and event-free survivals (EFS) were 90.1% (95% confidence interval [CI]: 79.2–95.5) and 89.1% (95% CI: 78.4–94.6), respectively. Two out four local relapses had previous infiltrated margins and two out of three patients with metastatic relapses received reduced doses of alkylating agents. Infiltrated margins (p = .1607), T2 stage (p = .3870), use of RT (p = .8731), and anthracycline-based chemotherapy (p = .1181) were not correlated with EFS. Conclusions Multimodal therapy improved the outcome of UESL. Neoadjuvant chemotherapy for pediatric patients increases the probability of complete surgical resection. The role of anthracyclines and RT for localized disease remains unclear

Fetal abdominal cysts: Predicting adverse outcomes

Abdominal; Cyst; PerinatalAbdominal; Quist; PerinatalAbdominal; Quiste; PerinatalIntroduction The primary aim of the study was to identify risk factors associated with fetal or neonatal loss, neonatal morbidity, and the need for surgery in fetuses diagnosed with an abdominal cyst. The secondary aim was to compare the characteristics of the cyst according to trimester at diagnosis. Material and methods This was an observational retrospective study performed at Vall d'Hebron University Hospital. The study included pregnant women aged 18 years or older with diagnosis of a fetal abdominal cyst from 2008 to 2021. Results A total of 82 women with a median gestational age of 31+1 weeks (12+0–39+4) were included in the analysis. Seven (8.5%) cases were diagnosed in the first trimester, 28 (34.1%) in the second trimester, and 47 (57.3%) in the third trimester. Fetal or neonatal loss occurred in 10 (12.2%) cases; significant predictors were diagnosis in the first trimester (OR 36.67, 95% CI: 4.89–274.79), male gender (OR 4.75, 95% CI: 1.13–19.9), and associated abnormalities (OR 15.2, 95% CI: 2.92–79.19). A total of 10 of 75 (13.3%) neonates showed at least one neonatal complication, and the only predictor was occurrence of associated abnormalities (OR 7.36, 95% CI: 1.78–30.51). A total of 16 of 75 (21.3%) neonates required postnatal surgery, and the predictors were second-trimester diagnosis (OR 3.92, 95% CI: 1.23–12.51), associated abnormalities (OR 3.81, 95% CI: 1.15–12.64), and bowel location (OR 10.0, 95% CI: 1.48–67.55). Conclusions Factors associated with adverse outcomes in fetuses diagnosed with abdominal cysts are first-trimester diagnosis and associated abnormalities. Cysts detected in the second trimester and those of intestinal origin are more likely to require surgery

Targeting the Hedgehog Pathway in Rhabdomyosarcoma

Embryonic pathways; Paediatric cancer; Soft tissue sarcomasVies embrionàries; Càncer pediàtric; Sarcomes de teixits tousVías embrionarias; Cáncer pediátrico; Sarcomas de tejidos blandosAberrant activation of the Hedgehog (Hh) signalling pathway is known to play an oncogenic role in a wide range of cancers; in the particular case of rhabdomyosarcoma, this pathway has been demonstrated to be an important player for both oncogenesis and cancer progression. In this review, after a brief description of the pathway and the characteristics of its molecular components, we describe, in detail, the main activation mechanisms that have been found in cancer, including ligand-dependent, ligand-independent and non-canonical activation. In this context, the most studied inhibitors, i.e., SMO inhibitors, have shown encouraging results for the treatment of basal cell carcinoma and medulloblastoma, both tumour types often associated with mutations that lead to the activation of the pathway. Conversely, SMO inhibitors have not fulfilled expectations in tumours—among them sarcomas—mostly associated with ligand-dependent Hh pathway activation. Despite the controversy existing regarding the results obtained with SMO inhibitors in these types of tumours, several compounds have been (or are currently being) evaluated in sarcoma patients. Finally, we discuss some of the reasons that could explain why, in some cases, encouraging preclinical data turned into disappointing results in the clinical setting.This article was funded by grants from: Institut Català d’Oncologia (ICO); Instituto de Salud Carlos III (PI18/00398 and FI18/00178); ACCIÓ (COMRDI15-1-0014); Fundació la Marató de TV3; Fundació Albert Bosch; Rotary Clubs Barcelona Eixample, Barcelona Diagonal, Santa Coloma de Gramanet, München-Blutenburg, Deutschland Gemeindienst e.V. and others from Barcelona and province; Fundation Amics Joan Petit; Del Hospital a la cathedral Initiative by Xavi Vallès; and Mi compañero de viaje Association

Integrin alpha9 emerges as a key therapeutic target to reduce metastasis in rhabdomyosarcoma and neuroblastoma

Dissemination; Paediatric cancer; Solid tumoursDiseminación; Cáncer pediátrico; Tumores sólidosDisseminació; Càncer pediàtric; Tumors sòlidsThe majority of current cancer therapies are aimed at reducing tumour growth, but there is lack of viable pharmacological options to reduce the formation of metastasis. This is a paradox, since more than 90% of cancer deaths are attributable to metastatic progression. Integrin alpha9 (ITGA9) has been previously described as playing an essential role in metastasis; however, little is known about the mechanism that links this protein to this process, being one of the less studied integrins. We have now deciphered the importance of ITGA9 in metastasis and provide evidence demonstrating its essentiality for metastatic dissemination in rhabdomyosarcoma and neuroblastoma. However, the most translational advance of this study is to reveal, for the first time, the possibility of reducing metastasis by pharmacological inhibition of ITGA9 with a synthetic peptide simulating a key interaction domain of ADAM proteins, in experimental metastasis models, not only in childhood cancers but also in a breast cancer model.This research was supported by grants from: Institut Català d’Oncologia (ICO); Instituto de Salud Carlos III (PI18/00398 and FI18/00178); ACCIÓ (COMRDI15-1-0014); Fundació la Marató de TV3; Fundació A. BOSCH; Rotary Clubs Barcelona Eixample, Barcelona Diagonal, Santa Coloma de Gramanet, München-Blutenburg, Deutschland Gemeindienst e.V. and others from Barcelona and province; Eric Abidal Foundation; Del Hospital a la catedral Initiative by Xavi Vallès; and Mi compañero de viaje Association

The oral KIF11 inhibitor 4SC-205 exhibits antitumor activity and potentiates standard and targeted therapies in primary and metastatic neuroblastoma models

Inhibidor de KIF11; Terapias dirigidas; MetástasisInhibidor de KIF11; Teràpies dirigides; MetàstasiKIF11 inhibitor; Targeted therapies; MetastasisIn summary, our study provides a rationale for the future therapeutic integration in clinical trials of 4SC-205, an structurally distinct oral KIF11 inhibitor that shows potent antitumor activity in multiple preclinical neuroblastoma models and sensitizes neuroblastoma cells to standard chemotherapy and specific neuroblastoma-targeted therapies.The financial support for this research was provided by Instituto de Salud Calos III (PI20/00530 to Miguel F. Segura; PI20/01107 to Rosa Noguera; PI17/02248 and CPII18/00027 to Anna Santamaria; PI19/01320 to Alberto Villanueva); Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Grant no. FPU16/01099 to Marc Masanas). This work was also supported by the Asociación NEN (Nico contra el cancer infantil 2017–PVR00157)

Desarrollo de PDX (patient-derived xenografts) ortotópicos de tumores sólidos pediátricos extracraneales

La supervivència dels pacients amb tumors sòlids pediàtrics se situa al voltant del 80% als països desenvolupats, percentatge que malgrat les millores terapèutiques no ha augmentat en els darrers 20 anys, principalment per la baixa supervivència associada a alguns tipus tumorals d’alt risc i pels tumors en recaiguda (al voltant del 30%, fins i tot menor per a alguns subtipus). El fet de disposar de bons models preclínics que reflecteixin adequadament les particularitats i l’heterogeneïtat dels tumors pediàtrics al diagnòstic i, sobretot, a la recaiguda, es considera un fet determinant per aconseguir accelerar el desenvolupament de nous tractaments efectius. Els models PDX (Patient-Derived Xenografts) generats en ratolins immunosuprimits a partir de mostres tumorals del pacient, són actualment els models preclínics més propers a la malaltia original. A diferència del que passa en el càncer de l’adult, on cada vegada són més ubics, hi ha pocs models pediàtrics. En els darrers anys alguns grups (principalment, consorcis internacionals) han generat models PDX pediàtrics. Majoritàriament, es tracta de models heterotòpics – implantació del tumor en teixit subcutani – a partir de línies cel·lulars o bé, en menor mesura, mitjançant injecció ortotòpica (a l’òrgan d’origen) després de la disgregació de les mostres tumorals, requerint aquests últims importants inversions econòmiques. Aquests models ortotòpics reflecteixen amb més fidelitat la malaltia original, en reproduir el microambient tumoral i permeten reproduir amb més exactitud les condicions de farmacocinètica i farmacodinàmica que es donen al pacient. Aquesta tesi reflecteix l’esforç i experiència adquirits generant models PDX de tumors sòlids pediàtrics extracranials, procedents de pacients tractats a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Els models s’han generat majoritàriament mitjançant la implantació ortotòpica (anomenats PDOX) quirúrgica de fragments tumorals sòlids no disgregats, en el marc d’un programa de Medicina Personalitzada en un centre sanitari públic. A partir de 135 mostres tumorals procedents de 112 pacients, s’han establert un total de 46 PDX i corresponen a 14 tipus de càncer. S’han generat models a partir de tumors tractats i no tractats, majoritàriament d’alt risc, refractaris o en recaiguda (local o metastàtica). S’han analitzat diversos factors clínics dels pacients, així com factors relatius a la mostra tumoral i al mètode d’implantació, que podrien influir en l’èxit de la generació de models PDOX pediàtrics i s’ha estudiat la correlació entre l’establiment dels models amb l’evolució clínica dels pacients. Els models s’han validat mitjançant examen histològic morfològic i immunohistoquímic, i s’ha trobat un 97,6% de correlació amb els tumors originals. S’han recopilat les dades genòmiques procedents dels tumors dels pacients com a guia orientativa per a la futura aplicació dels models establerts. Alguns dels PDX establerts s’han emprat per fer experiments de medicina personalitzada en temps real i per estudiar noves molècules amb possibilitats terapèutiques.La supervivencia de los pacientes con tumores sólidos pediátricos se sitúa en torno al 80% en los países desarrollados, porcentaje que a pesar de las mejoras terapéuticas no ha aumentado en los últimos 20 años, principalmente por la baja supervivencia asociada a algunos tipos tumorales de alto riesgo y para los tumores en recaída (en torno al 30%, incluso menor para algunos subtipos). El disponer de buenos modelos preclínicos que reflejen adecuadamente las particularidades y la heterogeneidad de los tumores pediátricos al diagnóstico y, sobre todo, a la recaída, se considera un hecho determinante para conseguir acelerar el desarrollo de nuevos tratamientos efectivos. Los modelos PDX (Patient-Derived Xenografts) generados en ratones inmunosuprimidos a partir de muestras tumorales del paciente, son actualmente los modelos preclínicos más cercanos a la enfermedad original. A diferencia de lo que sucede en el cáncer del adulto, donde son cada vez más ubicuos, existen pocos modelos pediátricos. En los últimos años algunos grupos (principalmente, consorcios internacionales) han generado modelos PDX pediátricos. Mayoritariamente, se trata de modelos heterotópicos – implantación del tumor en tejido subcutáneo - a partir de líneas celulares o bien, en menor medida, mediante inyección ortotópica (en el órgano de origen) tras la disgregación de las muestras tumorales, requiriendo estos últimos importantes inversiones económicas. Estos modelos ortotópicos reflejan con mayor fidelidad la enfermedad original, al reproducir el microambiente tumoral y permiten reproducir con más exactitud las condiciones de farmacocinética y farmacodinámica que se dan en el paciente. Esta tesis refleja el esfuerzo y la experiencia adquiridos generando modelos PDX de tumores sólidos pediátricos extracraneales, procedentes de pacientes tratados en el Hospital Universitario Vall d´Hebron. Los modelos se han generado mayoritariamente mediante implantación ortotópica (denominados PDOX) quirúrgica de fragmentos tumorales sólidos no disgregados, en el marco de un programa de Medicina Personalizada en un centro sanitario público. A partir de 135 muestras tumorales procedentes de 112 pacientes, se han establecido un total de 46 PDX, correspondiendo a 14 tipos de cáncer. Se han generado modelos a partir de tumores tratados y no tratados, en su mayoría de alto riesgo, refractarios o en recaída (local o metastásica). Se han analizado diversos factores clínicos de los pacientes, así como factores relativos a la muestra tumoral y al método de implantación, que podrían influenciar en el éxito de la generación de modelos PDOX pediátricos y se ha estudiado la correlación entre el establecimiento de los modelos con la evolución clínica de los pacientes. Los modelos se han validado mediante examen histológico morfológico e inmunohistoquímico, hallando un 97,6% de correlación con los tumores originales. Se han recopilado los datos genómicos procedentes de los tumores de los pacientes como guía orientativa para la futura aplicación de los modelos establecidos. Varios de los PDX establecidos se han empleado para realizar experimentos de medicina personalizada en tiempo real y para estudiar nuevas moléculas con posibilidades terapéuticas.The survival of paediatric solid tumours remains around 80% in developed countries, a percentage that despite therapeutic improvements has not increased in the last 20 years, mainly due to the low survival associated with some high-risk tumour types and with relapsed tumours (around 30%, even lower for some subtypes). Having good preclinical models that adequately reflect the particularities and heterogeneity of paediatric tumours at diagnosis and, above all, at relapse, is considered a determining factor in accelerating the development of new effective treatments. PDX (Patient-Derived Xenografts) models, generated in immunosuppressed mice from patient tumour samples, are considered the closest preclinical models to the original disease. Unlike what happens in adult cancer, where they are increasingly ubiquitous, there are few paediatric PDX models. In recent years, some groups (mainly international consortia) have generated paediatric PDX models in mice. These are mostly heterotopic models (implantation of the tumour in the subcutaneous tissue) from cell lines or, to a lesser extent, by orthotopic injection (in the organ of origin) after processing patient derived tumour samples, the latter requiring significant financial investment. These orthotopic models more faithfully reflect the original disease, by reproducing the tumour microenvironment and making it possible to reproduce more accurately the pharmacokinetic and pharmacodynamic conditions that occur in the patient. This thesis reflects the effort and experience acquired generating PDX models of extracranial paediatric solid tumours from patients treated at the Vall d'Hebron University Hospital. The models have been generated mainly through surgical orthotopic implantation (named PDOX) of undisintegrated solid tumour fragments, within the framework of a Personalized Medicine program in a public health centre. From 135 tumour samples originating from 112 patients, a total of 46 PDX in mice have been established, corresponding to 14 types of paediatric cancer. Models have been generated from tumours at diagnosis (treatment-naive) and treated tumours, most of them high risk, refractory or relapsed (local or metastatic). Several clinical factors of the patients have been analysed, as well as factors related to the tumour sample and the implantation method, which could influence the success of the generation of paediatric PDOX models, and the correlation between the establishment of the models with the clinical evolution of the patients was studied. The models have been validated by histological examination (morphology and immunohistochemistry), finding a 97,6% correlation. Genomic data from the patients' tumours have been compiled as a guideline for the future application of the established models. Some of the established PDX have even been used to carry out personalized medicine in real time and to study new molecules with therapeutic possibilities.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique

Desarrollo de PDX (patient-derived xenografts) ortotópicos de tumores sólidos pediátricos extracraneales

La supervivència dels pacients amb tumors sòlids pediàtrics se situa al voltant del 80% als països desenvolupats, percentatge que malgrat les millores terapèutiques no ha augmentat en els darrers 20 anys, principalment per la baixa supervivència associada a alguns tipus tumorals d'alt risc i pels tumors en recaiguda (al voltant del 30%, fins i tot menor per a alguns subtipus). El fet de disposar de bons models preclínics que reflecteixin adequadament les particularitats i l'heterogeneïtat dels tumors pediàtrics al diagnòstic i, sobretot, a la recaiguda, es considera un fet determinant per aconseguir accelerar el desenvolupament de nous tractaments efectius. Els models PDX (Patient-Derived Xenografts) generats en ratolins immunosuprimits a partir de mostres tumorals del pacient, són actualment els models preclínics més propers a la malaltia original. A diferència del que passa en el càncer de l'adult, on cada vegada són més ubics, hi ha pocs models pediàtrics. En els darrers anys alguns grups (principalment, consorcis internacionals) han generat models PDX pediàtrics. Majoritàriament, es tracta de models heterotòpics - implantació del tumor en teixit subcutani - a partir de línies cel·lulars o bé, en menor mesura, mitjançant injecció ortotòpica (a l'òrgan d'origen) després de la disgregació de les mostres tumorals, requerint aquests últims importants inversions econòmiques. Aquests models ortotòpics reflecteixen amb més fidelitat la malaltia original, en reproduir el microambient tumoral i permeten reproduir amb més exactitud les condicions de farmacocinètica i farmacodinàmica que es donen al pacient. Aquesta tesi reflecteix l'esforç i experiència adquirits generant models PDX de tumors sòlids pediàtrics extracranials, procedents de pacients tractats a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Els models s'han generat majoritàriament mitjançant la implantació ortotòpica (anomenats PDOX) quirúrgica de fragments tumorals sòlids no disgregats, en el marc d'un programa de Medicina Personalitzada en un centre sanitari públic. A partir de 135 mostres tumorals procedents de 112 pacients, s'han establert un total de 46 PDX i corresponen a 14 tipus de càncer. S'han generat models a partir de tumors tractats i no tractats, majoritàriament d'alt risc, refractaris o en recaiguda (local o metastàtica). S'han analitzat diversos factors clínics dels pacients, així com factors relatius a la mostra tumoral i al mètode d'implantació, que podrien influir en l'èxit de la generació de models PDOX pediàtrics i s'ha estudiat la correlació entre l'establiment dels models amb l'evolució clínica dels pacients. Els models s'han validat mitjançant examen histològic morfològic i immunohistoquímic, i s'ha trobat un 97,6% de correlació amb els tumors originals. S'han recopilat les dades genòmiques procedents dels tumors dels pacients com a guia orientativa per a la futura aplicació dels models establerts. Alguns dels PDX establerts s'han emprat per fer experiments de medicina personalitzada en temps real i per estudiar noves molècules amb possibilitats terapèutiques.La supervivencia de los pacientes con tumores sólidos pediátricos se sitúa en torno al 80% en los países desarrollados, porcentaje que a pesar de las mejoras terapéuticas no ha aumentado en los últimos 20 años, principalmente por la baja supervivencia asociada a algunos tipos tumorales de alto riesgo y para los tumores en recaída (en torno al 30%, incluso menor para algunos subtipos). El disponer de buenos modelos preclínicos que reflejen adecuadamente las particularidades y la heterogeneidad de los tumores pediátricos al diagnóstico y, sobre todo, a la recaída, se considera un hecho determinante para conseguir acelerar el desarrollo de nuevos tratamientos efectivos. Los modelos PDX (Patient-Derived Xenografts) generados en ratones inmunosuprimidos a partir de muestras tumorales del paciente, son actualmente los modelos preclínicos más cercanos a la enfermedad original. A diferencia de lo que sucede en el cáncer del adulto, donde son cada vez más ubicuos, existen pocos modelos pediátricos. En los últimos años algunos grupos (principalmente, consorcios internacionales) han generado modelos PDX pediátricos. Mayoritariamente, se trata de modelos heterotópicos - implantación del tumor en tejido subcutáneo - a partir de líneas celulares o bien, en menor medida, mediante inyección ortotópica (en el órgano de origen) tras la disgregación de las muestras tumorales, requiriendo estos últimos importantes inversiones económicas. Estos modelos ortotópicos reflejan con mayor fidelidad la enfermedad original, al reproducir el microambiente tumoral y permiten reproducir con más exactitud las condiciones de farmacocinética y farmacodinámica que se dan en el paciente. Esta tesis refleja el esfuerzo y la experiencia adquiridos generando modelos PDX de tumores sólidos pediátricos extracraneales, procedentes de pacientes tratados en el Hospital Universitario Vall d'Hebron. Los modelos se han generado mayoritariamente mediante implantación ortotópica (denominados PDOX) quirúrgica de fragmentos tumorales sólidos no disgregados, en el marco de un programa de Medicina Personalizada en un centro sanitario público. A partir de 135 muestras tumorales procedentes de 112 pacientes, se han establecido un total de 46 PDX, correspondiendo a 14 tipos de cáncer. Se han generado modelos a partir de tumores tratados y no tratados, en su mayoría de alto riesgo, refractarios o en recaída (local o metastásica). Se han analizado diversos factores clínicos de los pacientes, así como factores relativos a la muestra tumoral y al método de implantación, que podrían influenciar en el éxito de la generación de modelos PDOX pediátricos y se ha estudiado la correlación entre el establecimiento de los modelos con la evolución clínica de los pacientes. Los modelos se han validado mediante examen histológico morfológico e inmunohistoquímico, hallando un 97,6% de correlación con los tumores originales. Se han recopilado los datos genómicos procedentes de los tumores de los pacientes como guía orientativa para la futura aplicación de los modelos establecidos. Varios de los PDX establecidos se han empleado para realizar experimentos de medicina personalizada en tiempo real y para estudiar nuevas moléculas con posibilidades terapéuticas.The survival of paediatric solid tumours remains around 80% in developed countries, a percentage that despite therapeutic improvements has not increased in the last 20 years, mainly due to the low survival associated with some high-risk tumour types and with relapsed tumours (around 30%, even lower for some subtypes). Having good preclinical models that adequately reflect the particularities and heterogeneity of paediatric tumours at diagnosis and, above all, at relapse, is considered a determining factor in accelerating the development of new effective treatments. PDX (Patient-Derived Xenografts) models, generated in immunosuppressed mice from patient tumour samples, are considered the closest preclinical models to the original disease. Unlike what happens in adult cancer, where they are increasingly ubiquitous, there are few paediatric PDX models. In recent years, some groups (mainly international consortia) have generated paediatric PDX models in mice. These are mostly heterotopic models (implantation of the tumour in the subcutaneous tissue) from cell lines or, to a lesser extent, by orthotopic injection (in the organ of origin) after processing patient derived tumour samples, the latter requiring significant financial investment. These orthotopic models more faithfully reflect the original disease, by reproducing the tumour microenvironment and making it possible to reproduce more accurately the pharmacokinetic and pharmacodynamic conditions that occur in the patient. This thesis reflects the effort and experience acquired generating PDX models of extracranial paediatric solid tumours from patients treated at the Vall d'Hebron University Hospital. The models have been generated mainly through surgical orthotopic implantation (named PDOX) of undisintegrated solid tumour fragments, within the framework of a Personalized Medicine program in a public health centre. From 135 tumour samples originating from 112 patients, a total of 46 PDX in mice have been established, corresponding to 14 types of paediatric cancer. Models have been generated from tumours at diagnosis (treatment-naive) and treated tumours, most of them high risk, refractory or relapsed (local or metastatic). Several clinical factors of the patients have been analysed, as well as factors related to the tumour sample and the implantation method, which could influence the success of the generation of paediatric PDOX models, and the correlation between the establishment of the models with the clinical evolution of the patients was studied. The models have been validated by histological examination (morphology and immunohistochemistry), finding a 97,6% correlation. Genomic data from the patients' tumours have been compiled as a guideline for the future application of the established models. Some of the established PDX have even been used to carry out personalized medicine in real time and to study new molecules with therapeutic possibilities