La docència en enginyeria biomèdica i l'adequació a l'EEES

En aquest treball es presenta l’adequació de la docència en Enginyeria Biomèdica (EB) a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) realitzada recentment a Catalunya. Es parteix de l’experiència docent en el Programa de doctorat en Enginyeria Biomèdica des de 1984, la Formació continuada en Bioenginyeria des de 1986, i la Intensificació en Enginyeria Biomèdica des de 2001 als títols d’Enginyeria Tècnica Industrial. A Europa els estudis d’EB es van iniciar a principis dels anys 70. Paulatinament es van anar implantant en tots els països desenvolupats, freqüentment com formació que incorporava els estudis de primer i/o segon cicle. Actualment hi ha a Europa més de 200 universitats impartint títols en EB en 28 països europeus. A Catalunya, tot hi haver importants grups de recerca en Enginyeria Biomèdica, no s’havia pogut posar en marxa títols oficials de primer o segon cicle universitaris. Amb motiu de l’adequació de la docència universitària a l’EEES hi ha hagut l’ oportunitat de posar en marxa el Màster en Enginyeria Biomèdica. A partir dels antecedents descrits anteriorment, s’ha dissenyat un Pla d’estudis de Màster oficial interuniversitari en Enginyeria Biomèdica (UB – UPC), amb uns objectius coherents amb els descrits al projecte europeu BIOMEDEA (IFMBE – EAMBES). En aquesta comunicació es descriu l’organització dels estudis, les dades estadístiques des de la primera promoció que va iniciar el Setembre 2005, la titulació d’entrada dels nous estudiants, la realització dels Projecte Final d’Estudis en empreses, hospitals i grups de recerca, els llocs de treball que ocupen els estudiants que han finalitzat aquests estudis, així com el nombre molt important de preinscrits que té cada any aquesta nova titulació

La docència en enginyeria biomèdica i l'adequació a l'EEES

En aquest treball es presenta l’adequació de la docència en Enginyeria Biomèdica (EB) a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) realitzada recentment a Catalunya. Es parteix de l’experiència docent en el Programa de doctorat en Enginyeria Biomèdica des de 1984, la Formació continuada en Bioenginyeria des de 1986, i la Intensificació en Enginyeria Biomèdica des de 2001 als títols d’Enginyeria Tècnica Industrial. A Europa els estudis d’EB es van iniciar a principis dels anys 70. Paulatinament es van anar implantant en tots els països desenvolupats, freqüentment com formació que incorporava els estudis de primer i/o segon cicle. Actualment hi ha a Europa més de 200 universitats impartint títols en EB en 28 països europeus. A Catalunya, tot hi haver importants grups de recerca en Enginyeria Biomèdica, no s’havia pogut posar en marxa títols oficials de primer o segon cicle universitaris. Amb motiu de l’adequació de la docència universitària a l’EEES hi ha hagut l’ oportunitat de posar en marxa el Màster en Enginyeria Biomèdica. A partir dels antecedents descrits anteriorment, s’ha dissenyat un Pla d’estudis de Màster oficial interuniversitari en Enginyeria Biomèdica (UB – UPC), amb uns objectius coherents amb els descrits al projecte europeu BIOMEDEA (IFMBE – EAMBES). En aquesta comunicació es descriu l’organització dels estudis, les dades estadístiques des de la primera promoció que va iniciar el Setembre 2005, la titulació d’entrada dels nous estudiants, la realització dels Projecte Final d’Estudis en empreses, hospitals i grups de recerca, els llocs de treball que ocupen els estudiants que han finalitzat aquests estudis, així com el nombre molt important de preinscrits que té cada any aquesta nova titulació

Design of a customized multipurpose nano-enabled implantable system for in-vivo theranostics

The first part of this paper reviews the current development and key issues on implantable multi-sensor devices for in vivo theranostics. Afterwards, the authors propose an innovative biomedical multisensory system for in vivo biomarker monitoring that could be suitable for customized theranostics applications. At this point, findings suggest that cross-cutting Key Enabling Technologies (KETs) could improve the overall performance of the system given that the convergence of technologies in nanotechnology, biotechnology, micro&nanoelectronics and advanced materials permit the development of new medical devices of small dimensions, using biocompatible materials, and embedding reliable and targeted biosensors, high speed data communication, and even energy autonomy. Therefore, this article deals with new research and market challenges of implantable sensor devices, from the point of view of the pervasive system, and time-to-market. The remote clinical monitoring approach introduced in this paper could be based on an array of biosensors to extract information from the patient. A key contribution of the authors is that the general architecture introduced in this paper would require minor modifications for the final customized bio-implantable medical device.Peer Reviewe