Un passeig per les senyories de n'Alfons d'Aragó i Foix. El comtat de Ribagorça, la baronia d'Arenós, Aiora i el Marquesat de Villena

Redescobrir els paisatges vitals i les empremtes d’un personatge que fou, més de sis segles enrere, un dels nobles més enlluernadors del Casal Reial d’Aragó, hauria de ser una tasca, de bon principi, gens complexa. Alfons d’Aragó i Foix (c. 1332-1412) és el primogènit de l’infant en Pere, fill del rei en Jaume II, comte de Ribagorça i de les muntanyes de Prades. N’Alfons d’Aragó obté i col·lecta un feix de senyories certament important. Unes per herència del seu pare, l’infant Pere, unes altres com a dot matrimonial, mentre que d’altres havien estat concedides, per compensar els seus serveis, pels reis d’Aragó i de Castella.Gisbert Santonja, JA. (2013). Un passeig per les senyories de n'Alfons d'Aragó i Foix. El comtat de Ribagorça, la baronia d'Arenós, Aiora i el Marquesat de Villena. Revista de la Safor. (4). http://hdl.handle.net/10251/1294552978

Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia

El Museu Arqueològic de Dénia se crea en el año 1957. Su entidad titular es el M. I. Ayuntamiento de Dénia. Presenta el desarrollo de la ciudad desde sus orígenes, en el siglo II a. C., hasta el siglo XVIII. Trata algunos aspectos de la comarca, debido a la incidencia de su territorio en la gestación del núcleo urbano, así como a destacadas actuaciones del Servicio Municipal de Arqueología en diversos yacimientos de la Marina Alta. Sintetiza dos mil años de historia urbana. Presenta una selección de materiales arqueológicos de los fondos del Museo, y gran parte de su contenido es el resultado de los primeros cinco años de actuaciones arqueológicas en Dénia y su entorno. Apenas ha sufrido cambios desde la inauguración de la exposición permanente, en 1987. Ésta, ahora, con treinta años de vida y casi dos millones de visitantes a lo largo de tres décadas, se halla inmersa en el diseño de un proceso de renovación

Castells de la Safor. Lascia la Spina, Cogli la Rosa

Hem esperat el primer fred de la tardor, que enguany ha albirat desprès de Tots Sants, per a escriure aquestes lletres. El cos em demanava cercar, amb la gelor, una certa temprança d’esperit davant una qüestió, la dels nostres castells, que em provoca episodis d’ansietat. Ràbia davant d’allò inevitable, davant l’estat d’infortuni d’un segment important del nostre patrimoni edificat, domesticat i, alhora, salvatge, per l’acció i la saba viva de la natura que els circumda i integra.Gisbert Santonja, JA. (2011). Castells de la Safor. Lascia la Spina, Cogli la Rosa. Revista de la Safor. (3):25-49. http://hdl.handle.net/10251/1292952549

La standardisation des amphores Gauloise 4, des ateliers de Narbonnaise à la production de Denia (Espagne),

Laubenheimer Fanette, Gisbert Santonja Josep A. La standardisation des amphores Gauloise 4, des ateliers de Narbonnaise à la production de Denia (Espagne),. In: 20 ans de recherches à Sallèles d'Aude. Colloque des 27-28 septembre 1996 (Sallèles d'Aude) Besançon : Institut des Sciences et Techniques de l'Antiquité, 2001. pp. 33-50. (Collection « ISTA », 760

Les amphores à fond plat de la Péninsule ibérique

Aranegui Gasco Carmen, Gisbert Santonja Josep A. Les amphores à fond plat de la Péninsule ibérique. In: Les amphores en Gaule : production et circulation. Table ronde internationale, Metz, 4-6 octobre 1990. CNRS, Ministère de la Culture et de la Communication, Service Régional de l'Archéologie de Lorraine. Besançon : Université de Franche-Comté, 1992. pp. 101-112. (Annales littéraires de l'Université de Besançon, 474

Ethnography and archaeology in upland Mediterranean Spain : Manolo's world: peopling the recent past in the Serra de l'Altmirant

Manolo, featured on the front cover, is the only remaining working shepherd and farmer in the uplands district of La Llacuna in eastern Spain. He represents a lifestyle and economy that is rapidly giving way to modern development and tourism. The project that forms the focus of this monograph sets out to document and analyse the post-medieval and early modern landscape and structures of the Serra de l'Altmirant, an upland area 30km inland from the coast between Alicante and Valencia. Although the initial aims of the project were curtailed by lack of funding, this report publishes the findings from four seasons of work carried out between 1994 and 1998, including the landscape and structure survey, field survey and ethnographic research. It also includes a gazetteer of surveyed sites