Tornados en España (1987-2005): distribución temporal y espacial

Se presenta la primera climatología de tornados realizada en España utilizando la base de datos generada por el autor a lo largo de los últimos 19 años. Se muestran las distribuciones anuales de los tornados de España a lo largo del período 1987-2005, así como las distribuciones mensuales y horarias. Asimismo se intuye una posible propagación temporal del período de máxima frecuencia de tornados que iría de Este a Oeste y de Norte a Sur. También se presentan las distribuciones geográficas, las de velocidad máxima estimada en la escala de Fujita, y la de la longitud del recorrido seguido por los tornados registrados

Design and evaluation of a conversational agent to support focused knowledge work

The rise of social networks and the increase of notifications we receive on our phones has had a negative impact on the way people work. Distractions have become a more serious problem on such times when productivity is the center of attention of many project managers. This project has analyzed this issue, and proposed a modern and flexible solution based on a conversational agent. It has implemented and evaluated a mobile application designed to support focused work, obtaining results that suggest the validation and effectiveness of a work assistant to increase productivity and well-being

Un epistolari de Llorenç Moyà Gilabert

Abstract not availabl

Henry Miller de cara a Rimbaud

Notícia sobre la publicació catalana de El temps dels assassins traduïda per Jordi Arbonès, publicada a Baleares

Allò que el vent s'endugué

Notícia i crítica sobre la publicació catalana de la novel·la de Margaret Mitchell traduïda per Jordi Arbonès

Desenvolupament d'una nova xarxa social de ciència.

The project will consist on the creation of a new social network for science. The idea came up with the intention to help society progress faster. When people share their knowledge and put it in common it usually results in an improvement, so this network would help scientist all around the world put their knowledge in common so they can advance faster in their investigations.The Development of a new social network for science project, is the work produced by the student Miquel Llaneras, from the Polytechnic University of Catalonia in coordination with the Slovak University of Technology in Bratislava. It has been supervised by professors Anna Umbert from Barcelona and Gregor Rozinaj from Bratislava. The initial idea was to develop a new general social network for scientists, where the scientific community could interact and grow together by sharing their projects. Finally, the project made a turn into the creation of a more specific social network that would offer a platform where the annual Redzur International Workshop could take place. The result is a new website platform written in PHP, MySQL, JS, HTML and CSS, with the usage of open-source software such as Drupal and RocketChat. The platform offers a place where participants of Redzur can share their projects and interact with each other.El proyecto Development of a new social network for science es el trabajo realizado por el alumno Miquel Llaneras, de la Universidad Politécnica de Cataluña, en coordinación con la Slovak University of Technology in Bratislava. El proyecto ha sido supervisado por los profesores Anna Umbert de Barcelona y Gregor Rozinaj de Bratislava. La idea inicial consistía en la creación de una nueva red social para la comunidad científica en general, donde los usuarios podrían interactuar y mejorar juntos compartiendo los proyectos. Finalmente, el objetivo giró hacia el desarrollo de una red social más específica, con la intención de ofrecer una plataforma donde realizar el Redzur International Workshop. El resultado es una nueva plataforma web escrita en PHP, MySQL, JS, HTML y CSS con la utilización de software de código libre como Drupal y RocketChat. La plataforma ofrece a los participantes de Redzur un espacio dónde compartir sus proyectos e interactuar mutuamente.El projecte Development of a new social network for science és el treball realitzat per l'alumne Miquel Llaneras, de la Universitat Politècnica de Catalunya, en coordinació amb la Slovak University of Technology in Bratislava. El projecte ha estat supervisat pels professors Anna Umbert de Barcelona i Gregor Rozinaj de Bratislava. La idea inicial consistia en la creació d'una nova xarxa social per a la comunitat científica en general, on els usuaris podrien interactuar i millorar junts compartint els seus projectes. Finalment, l'objectiu va girar cap al desenvolupament d'una xarxa social més específica, que voldria oferir una plataforma on realitzar el Redzur Interational Workshop. El resultat és una nova plataforma web escrita amb PHP, MySQL, JS, HTML i CSS amb la utilització de software de codi lliure com Drupal i RocketChat. La plataforma ofereix als participants de Redzur un espai on compartir els seus projectes i interactuar entre ells

Estudi per a la certificació energètica del Institut IES Manacor de Mallorca

En el següent document es podrà observar l'estudi per a la certificació energètica d'un institut de Manacor (Mallorca), l'estudi pretén qualificar energèticament la situació actual de l'institut així com proposar millores perquè la qualificació de l'institut millori i sigui més eficient, així com validar aquestes propostes tècnicament i econòmicament. El model de la certificació s'ha realitzat a través del programa CE3X que proporciona gratuïtament l'estat, també s'han analitzat els consums de l'institut gràcies a les factures de consums energètics de l'edifici. En el model s'ha obtingut una qualificació energètica de B tant en la certificació bàsica en la qual s'han deixat els envolupants tèrmics per defecte, com amb l'exhaustiva, en la qual s'ha introduït la naturalesa dels diferents tancaments de l'edifici, en canvi amb l'anàlisi de consums es pot concloure que l'edifici tindria realment una qualificació de A molt justa pel que fa a l'anàlisi de consum energètic. Finalment es considera que s'ha obtingut un bon model i que pot ser molt pròxim a la realitat, tot i això el més interessant de l'estudi són les propostes de millora amb les quals s'ha conclòs que el millor que es pot fer per a millorar l'eficiència energètica de l'edifici és introduir energia renovable a través de panells solars fotovoltaics, ja que és té una coberta òptima per a aquest tipus de generació. Finalment amb la millora de la introducció d'energia, s'ha realitzat un tercer model amb les propostes de millora d'energia solar fotovoltaica, en la qual s'ha obtingut una qualificació de A i per tant s'assoleix l'objectiu del projecte

Ecologia de la germinació de dues espècies del litoral rocós de les Balears: Beta maritima L. ssp. marcosii A. Juan & M. B. Crespo versus Beta vulgaris L. ssp. maritima Arcang

[cat] Beta maritima L. ssp. marcosii A. Juan & M. B. Crespo i Beta vulgaris L. ssp. maritima Arcang. són dos tàxons de litoral rocós. El primer, de reduïda distribució, és un endemisme dels illots d’Eivissa, les Pitiüses i alguns illots de Cabrera; en canvi, B. vulgaris ssp. maritima té una distribució molt àmplia, oest i sud d'Europa, sudoest i sud d'Àsia, nord d'Àfirca i Macaronèsia En aquest treball s’ha estudiat l’ecologia de la germinació dels dos tàxons, a partir de "catoclesios" (unitats de dispersió) procedents de poblacions de S’Espartar, Cala Comte i Es Cavall d’en Borràs, totes elles a les Pitiüses. En concret, s’ha estudiat la capacitat de germinació dels dos tàxons després de diferents temps de submersió en aigua del mar per inferir la capacitat de dispersió per aquest medi, la capacitat de germinació en diferents concentracions salines, la recuperació i l’afectació que ha sofert cadascun dels dos tàxons. Alhora s’ha avaluat la germinació en presència de nitrat per veure quin efecte té en relació amb la salinitat. Els resultats revelen que els dos tàxons tenen capacitat de dispersió a través del medi marí i que els dos tàxons són nitròfils (germinen més amb nitrat), ja que el nitrat ajuda a la germinació en concentracions salines més elevades, gràcies a la reducció de l’afectació que té la sal sobre les dues espècies. En relació amb l’afectació, els resultats reflecteixen que té un efecte osmòtic i també toxicitat iònica sobre les dues espècies. De manera que amb rentat (pluja postdispersió) possibilita la germinació, sobretot en concentracions salines baixes. Atenent als resultats es pot afirmar que són dues espècies nitròfiles i que tenen gran capacitat de dispersió per mar. Per tant, d’acord amb la capacitat de dispersió pel mar, Beta maritima ssp. marcosii podria tenir una distribució molt més àmplia de la que es coneix actualment.[eng] Beta maritima L. ssp. marcosii A. Juan & M. B. Crespo i Beta vulgaris L. ssp. maritima Arcang. are two rocky littoral species. The former taxon has a narrow distributional area as it is endemic to the islets of Ibiza, Pitiüses and some islets of Cabrera. In contrast, Beta vulgaris subsp. maritima covers a wider distributional area, since it can be found in western and southern Europe, in the south and south-west of Asia, in nothern Africa, and Macronesia. This study deals with the ecology of the germination of the two taxa by using glomeruli (units of dispersion) from populations of S'Espartar, Cala Comte and Es Cavall d'en Borràs, all of them located in the Pitiüses. Specifically, the germination capacity of the two taxa after different immersion times in seawater has been studied to infer the dispersal capacity through this medium. Furthermore, the germination capacity in different saline concentrations, the recovery, and the affectation experienced by each taxon have also been examined. At the same time, germination in the presence of nitrate has been evaluated to test the effect on salinity. Results reveal that both taxa have the ability to disperse through seawater.Thus, it can be stated that both taxa are nitrophilic (i.e., higher germination rates were observed under nitrate conditions, as nitrate aids germination in higher salt concentrations by reducing the effect that salt has on both taxa. In relation to affectation, results reflect have an osmotic effect as well as ionic toxicity on both taxa, since washing (i.e., simulating post-dispersal rain) allows germination especially in low salt concentrations. In light of these results, it can be inferred that they are two nitrophilic taxa with a great dispersal capacity through seawater.Therefore, this study proves that Beta maritima subsp. marcosii may have a much wider distribution than is currently documented