Developing a novel approach to analyse the regimes of temporary streams and their controls on aquatic biota

Temporary streams are those water courses that undergo the recurrent cessation of flow or the complete drying of their channel. The biological communities in temporary stream reaches are strongly dependent on the temporal changes of the aquatic habitats determined by the hydrological conditions. The use of the aquatic fauna structural and functional characteristics to assess the ecological quality of a temporary stream reach can not therefore be made without taking into account the controls imposed by the hydrological regime. This paper develops some methods for analysing temporary streams' aquatic regimes, based on the definition of six aquatic states that summarize the sets of mesohabitats occurring on a given reach at a particular moment, depending on the hydrological conditions: flood, riffles, connected, pools, dry and arid. We used the water discharge records from gauging stations or simulations using rainfall-runoff models to infer the temporal patterns of occurrence of these states using the developed aquatic states frequency graph. The visual analysis of this graph is complemented by the development of two metrics based on the permanence of flow and the seasonal predictability of zero flow periods. Finally, a classification of the aquatic regimes of temporary streams in terms of their influence over the development of aquatic life is put forward, defining Permanent, Temporary-pools, Temporary-dry and Episodic regime types. All these methods were tested with data from eight temporary streams around the Mediterranean from MIRAGE project and its application was a precondition to assess the ecological quality of these streams using the current methods prescribed in the European Water Framework Directive for macroinvertebrate communities

Malalties de transmissió sexual

Treballs d'Educació Farmacètica als ciutadans. Unitat Docent d'Estades en Pràctiques Tutelades. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Curs: 2014, Tutor: Antoni Miró. Coordinadora: Marian March Pujol

Adquisició i anàlisis d’imatges de ressonància magnètica funcional del projecte Ecokitchen

La Ressonància Magnètica funcional (RMf) és una tècnica d’imatge amb múltiples aplicacions mèdiques que permet obtenir imatges estructurals i funcionals del cervell. No obstant això, igual que succeeix amb altres tècniques d’imatge, les imatges obtingudes mitjançant RMf requereixen una anàlisi i un processament addicional de les imatges per poder extreure’n informació precisa que pugui ser utilitzada en diagnosis i posteriors estudis mèdics. En el present treball, es descriu la utilització de la tècnica de RMf en l’estudi neurològic “Ecokitchen”, en el qual s’ha adquirit l’activitat cerebral de diversos pacients de Parkinson mentre realitzaven una sèrie de tasques específiques. El propòsit d’aquest projecte ha estat el desenvolupament dels principals passos que comporta un experiment de RMf, disseny, adquisició i l’aprenentatge i aplicació del software BrainVoyager, especialitzat en el processament i anàlisi d’imatges, el qual ens ha permès el tractament i correcció de les imatges obtingudes. L’aplicació d’aquest software és fonamental per extreure la veritable activitat cerebral del pacient, minimitzant possibles artefactes i distorsions de les imatges. Analitzant l’activitat cerebral de 30 participants s’ha pogut extreure diferents resultats i conclusions sobre la localització d’aquesta activitat. Finalment, aquest estudi destaca la rellevància de la tècnica de RMf i la importància de la utilització d’un software d’anàlisi d’imatges adequat per a futurs estudis biomèdics i de recerca

Com mesurar la sostenibilitat de les nostres estructures?

En el tècnic és usual que en sentir parlar de sostenibilitat, adopti una actitud|postura de certa incredulitat, en basar-se amb freqüència els arguments en aspectes qualitatius (i en certs casos especulatius) sense una quantificació efectiva. Això li representa una certa incomoditat i, conseqüentment, un allunyament al tema o, si més no, a una no incorporació d'aquests conceptes en la seva quotidianitat. Ara bé, la sostenibilitat és un concepte mesurable. En aquesta comunicació, a part d'una reflexió general, es presenta una experiència pionera a nivell internacional com és la quantificació de la sostenibilitat en la nova versió de la Instrucció de l'EHE al denominat Índex de contribució de les estructures a la sostenibilitat (ICES). Aquesta experiència innovadora ha estat fortament impulsada des de la Secretaria Tècnica del Ministeri de Foment, posant de manifest l'existència de voluntat política. La metodologia emprada ha sigut el Model Integrat de Valor per Avaluacions Sostenibles - MIVES. Es tracta d'una metodologia que utilitza l'anàlisi de valor com a suport a la decisió mitjançant la valoració de diferents alternatives, amb l'objectiu, en particular, de valorar quantitativament la sostenibilitat. En el model de valoració realitzat, l’índex de sostenibilitat de les estructures de formigó depèn del compliment de diversos criteris com l'ús racional de l'energia emprada (tant per a l'elaboració dels productes de construcció, com per al desenvolupament de l'execució), l’ús de recursos renovables, l'ús de productes reciclats i la minimització dels impactes sobre la naturalesa com a conseqüència de l'execució i la creació de zones de treball saludables. A més, el projecte, l'execució i el manteniment de les estructures de formigó poden tenir en compte altres aspectes com l'amortització dels impactes inicials durant la vida útil de l'estructura, l'optimització dels costos de manteniment, la incorporació de tècniques innovadores resultat d'estratègies empresarials de R + D + i, la formació contínua del personal que participa en les diverses fases de l'estructura, o altres aspectes de caràcter econòmic o social. Des del punt de vista de la implantació pràctica, es proposen dues etapes de càlcul de l'índex. Una primera corresponent a l'etapa de projecte. Per verificar aquesta sensibilitat s'ha de complir necessàriament que les mesures, que després s'avaluaran, estiguin: a) Recollides al plec de condicions i altres documents de projecte; b) Valorades econòmicament en el pressupost. En el cas que no compleixin alguna d'aquestes dues condicions els indicadors posteriors no seran valorats o se situaran a l'esglaó inferior. Una segona etapa corresponent al final de l'obra en el moment de recepció de la mateixa. Amb el mateix es pretén que el grau de compliment en l'execució estigui d'acord amb les prescripcions de projecte. El grup de treball que ha redactat aquest Annex confia que, en un futur no molt llunyà, es resolguin les principals limitacions que existeixen avui en dia i es pugui realitzar un model de valoració de la sostenibilitat de l’ edificació completa. En tot cas, és necessari ser conscients que es necessita|precisa una important tasca d'investigació i desenvolupament en aquest camp.Peer Reviewe

Valoració de la sostenibilitat dels tubs de sanejament

Aquesta ponència presenta una síntesi del projecte desenvolupat a la UPC en relació a l'estudi de la sostenibilitat dels tubs de sanejament. Es va realitzar una anàlisi comparativa del grau de sostenibilitat dels tubs de formigó en front altres possibles alternatives, ja sigui per l'ús de diferents materials o per les diferències existents en el procés de fabricació e instal•lacions. La metodologia emprada va ser el Model Integrat de Valor per Avaluacions Sostenibles – MIVES (Aguado, Manga y Ormazábal 2006). Es tracta d'una metodologia que utilitza l'anàlisi de valor com a suport a la decisió mitjançant la valoració de diferents alternatives, amb l'objectiu, en particular, de valorar quantitativament la sostenibilitat. Després d'una lectura de la literatura actual, es van realitzar entrevistes a experts en temes d’ aigua, obres públiques i sanejament per trobar aquells aspectes més representatius i discriminants. També es van realitzar dos seminaris, un a la UPC i un altre a Saragossa durant els anys 2007 i 2008. L’objectiu del primer seminari fou l’ ordenació en forma ramificada de tots aquells aspectes que tenien que ser valorats. L’ objectiu del segon seminari fou la presentació de resultats per fer una posterior discussió i anàlisi de sensibilitat. La metodologia s’aplica a vuit alternatives de tubs plàstics i de formigó, amb quatre diàmetres diferents (400 mm., 800 mm., 1200 mm. i 2000 mm.). Els requeriments considerats (aspectes considerats en la primera ramificació) han sigut: el funcional, l'econòmic, el social i el mediambiental. Aquests requeriments es desglossen en 10 criteris i en 14 indicadors totals que mesuren aspectes com la capacitat mecànica afegida, les emissions de CO2, el consum de matèries primeres, l'energia requerida, els riscos d’ accidents laborals en producció i execució, entre d'altres. Els resultats indiquen que, quan els diàmetres són petits, els tubs amb menor resistència poden arribar a funcionar de forma molt correcta. Degut a això, les valoracions d'alternatives de formigó o plàstiques són molt semblants. Però quan els diàmetres comencen a ser grans, els tubs de formigó tenen una millor valoració. Així es comprova que per a diàmetres més grans de 800 mm., les alternatives de formigó són, pel moment, les més sostenibles. També cal tenir en compte el fet que els materials plàstics tenen una gran pèrdua del mòdul d'elasticitat. Això fa que la valoració del grau de sostenibilitat va baixant a mesura que passa el temps. Es conclou que el model creat representa un avanç en termes d'estudis de valoració, ja que imprimeix al mètode gran objectivitat i claredat dels procediments. Això promou major legitimitat de la valoració, a la vegada que permet que qualsevol persona pugui estudiar la sostenibilitat de la seva alternativa partint del mateix model. Els resultats i conclusions d'aquest estudi poden servir per establir les bases de posteriors anàlisis d'altres productes realitzats en la mateixa empresa, així com recolzar decisions per part de l'administració pública.Peer Reviewe