"Quincho" comunitari d'autoconstrucció sostenible

Postprint (published version

Public perception and social network analysis for coastal risk management in Maresme Sud (Barcelona, Catalonia)

The final publication is available at Springer via http://dx.doi.org/10.1007/s11852-014-0341-0Understanding the governance system, stakeholder relationships and perceptions of coastal landscape risk is essential to improving the sustainability of coastal environments. Our main objective was to analyse social networks for the Maresme Sud coastal area in Catalonia and examine public perceptions of risk in order to shed light on how the current governance system could be improved to promote more adaptive coastal landscape risk management. Our methodology was based on semi-structured interviews of key stakeholders and a social network analysis, which provided context-based information on stakeholder interactions and power relationships and the transfer and diffusion of different types of knowledge. In Maresme Sud, the strong presence of public bodies makes the integration of more adaptive and innovative discourses in coastal management practices more difficult. The role of supra-local stakeholders, currently poorly represented in the network, should be enhanced. Coastal partnerships could also act as bridging organizations to facilitate learning, cooperation and knowledge exchange among stakeholders.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

New mechanistic model to simulate microalgae growth

The prospect of treating wastewater and at the same time producing microalgae biomass is receiving increasing attention. Mechanistic models for microalgae growth in wastewater are currently being developed for new systems design as well as to improve the understanding of the involved biokinetic processes. However, mathematical models able to describe the complexity of microalgal cultures are still not a common practice. The aim of the present study is to present and calibrate a new mechanistic model built in COMSOL Multiphysics™ platform for the description of microalgae growth. Carbon-limited algal growth, transfer of gases to the atmosphere; and photorespiration, photosynthesis kinetics and photoinhibition are included. The model considers the growth of microalgae as a function of light intensity and temperature, as well as availability of nitrogen and other nutrients. The model was calibrated using experimental data from a case study based on the cultivation of microalgae species in synthetic culture medium. The model was able to reproduce experimental data. Simulation results show the potential of the model to predict microalgae growth and production, nutrient uptake, and the influence of temperature, light intensity and pH on biokinetic processes of microalgae.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

The social dimension of coastal risk landscapes

Within the context of the PaiRisc project, the coastal risk landscape can be defined as a coastal zone subjected to different kinds of risks. We used a systemic approach to defining the risks, their impacts, their mechanisms of action, feedback loops and stakeholder perceptions. Our objective was to integrate the social dimension into the landscape risk map for the Maresme Sud coast, a short distance north of Barcelona. Methodologically, the research was based on semi-structured interviews and institutional and perception analyses of socioeconomic and environmental impacts and transport infrastructures and urban and recreational activities at risk. Our research sheds light on the social network framework governing risk in Maresme Sud and provides contextual results for improving public perceptions understanding. We conclude with a discussion and recommendations regarding coastal risk management.Postprint (published version

"Quincho" comunitari d'autoconstrucció sostenible

Postprint (published version

Modelització hidrodinàmica de llacunes d'alta càrrega

El desenvolupament industrial de les societats avançades genera un impacte ambiental que ja no pot ser assimilat per la naturalesa. A les últimes dècades s’ha pres consciència dels seus efectes i s’han cercat vies per pal·liar-lo. Una d’aquestes vies és el tractament dels residus generats durant les activitats humanes.Les aigües residuals són un d’aquests residus i cal sotmetre-les a depuració abans de ser reincorporades al cicle de l’aigua. Enfront els sistemes intensius, adequats per a grans concentracions urbanes, fa dècades que s’estudien els sistemes naturals de depuració com a alternativa més econòmica i sostenible. Tenen com a avantatge no requerir d’aportació energètica o additius ja que es basen en processos bioquímics existents a la naturalesa però, com a contrapartida, requereixen de major superfície i més temps per a assolir els rendiments dels sistemes convencionals.Entre els sistemes naturals de depuració existents, el llacunatge és dels més coneguts i experimentats. Consisteix en la circulació lenta de l’aigua residual pretractada per basses poc fondes on conviuen espècies bacterianes i microalgues en suspensió. Les llacunes d’alta càrrega són un tipus de llacunes a les que es potencien els processos aerobis i la producció de biomassa algal, millorant així el rendiment de la depuració i obtenint beneficis col·laterals com la captura de CO2 o la generació de biocombustible a partir de les algues.Malgrat l’interès que desperten aquests sistemes, la complexitat i les interrelacions dels processos implicats fa que encara no existeixin models acurats del seu funcionament intern.Al present treball es pretén donar resposta a la necessitat de modelització dels processos existents a les llacunes d’alta càrrega mitjançant l’anàlisi crític dels models actualment disponibles i la superació de les seves carències a partir de formulacions més adients. El resultat obtingut és un model integral que contempla tots els processos biològics, químics i físics existents a les llacunes d’alta càrrega

Modelització hidrodinàmica de llacunes d'alta càrrega

El desenvolupament industrial de les societats avançades genera un impacte ambiental que ja no pot ser assimilat per la naturalesa. A les últimes dècades s’ha pres consciència dels seus efectes i s’han cercat vies per pal·liar-lo. Una d’aquestes vies és el tractament dels residus generats durant les activitats humanes.Les aigües residuals són un d’aquests residus i cal sotmetre-les a depuració abans de ser reincorporades al cicle de l’aigua. Enfront els sistemes intensius, adequats per a grans concentracions urbanes, fa dècades que s’estudien els sistemes naturals de depuració com a alternativa més econòmica i sostenible. Tenen com a avantatge no requerir d’aportació energètica o additius ja que es basen en processos bioquímics existents a la naturalesa però, com a contrapartida, requereixen de major superfície i més temps per a assolir els rendiments dels sistemes convencionals.Entre els sistemes naturals de depuració existents, el llacunatge és dels més coneguts i experimentats. Consisteix en la circulació lenta de l’aigua residual pretractada per basses poc fondes on conviuen espècies bacterianes i microalgues en suspensió. Les llacunes d’alta càrrega són un tipus de llacunes a les que es potencien els processos aerobis i la producció de biomassa algal, millorant així el rendiment de la depuració i obtenint beneficis col·laterals com la captura de CO2 o la generació de biocombustible a partir de les algues.Malgrat l’interès que desperten aquests sistemes, la complexitat i les interrelacions dels processos implicats fa que encara no existeixin models acurats del seu funcionament intern.Al present treball es pretén donar resposta a la necessitat de modelització dels processos existents a les llacunes d’alta càrrega mitjançant l’anàlisi crític dels models actualment disponibles i la superació de les seves carències a partir de formulacions més adients. El resultat obtingut és un model integral que contempla tots els processos biològics, químics i físics existents a les llacunes d’alta càrrega