Els incendis forestals a Catalunya de principis del segle XX a partir de fonts periodístiques

S’han comptabilitzat les notícies sobre incendis forestals aparegudes al diari La Vanguardia durant els mesos de juliol i agost del període 1909-1935. En total han estat 225 notícies, amb pics els anys 1928 (28 notícies) i 1934 (27 notícies). El nombre de notícies es correlaciona positivament amb les temperatures màximes i mitjanes diàries entre juny i setembre, i negativament amb les precipitacions dels mateixos mesos. Les zones amb més notícies d’incendis corresponen a les comarques de Girona (54% dels casos), seguides per les de Tarragona (24%), Barcelona (13%) i Lleida (9%). Les formacions vegetals més afectades van ser les pinedes (59% de les notícies), els matollars (40%) i les suredes (26%). El nombre de notícies publicades durant el període 1909-1935 va ser inferior al publicat en els mateixos mesos del període 1969-1995, el qual està correlacionat significativament amb les estadístiques de nombre d’incendis i de superfície cremada registrats en les estadístiques de l’administració. S’analitza l’impacte dels incendis forestals en l’opinió pública i en els medis governamentals durant el primer terç del segle XX.The news about wildfires published in the newspaper La Vanguardia from Barcelona (Spain) along July and August of the period 1909-1935 have been analyzed. There were 225 news, with two peaks in 1928 (28 news) and 1934 (27 news). The number of news is positively correlated to daily maximum and mean temperatures between June and September, and they are negatively correlated to the precipitations of the same period. Most news are sited in the Girona district (54%), followed by Tarragona (24%), Barcelona (13%) and Lleida (9%). The most frequently reported burned types of vegetation are pine forests (59% of the news), shrublands (40%) and corkoak forests (16%). The number of news of the period 1909-1935 was lower than the news published in July and August of the period 1969-1995, which is significantly correlated to the number of fires and burned area registered in the administrative records. The impact of the wildfires on the public opinion of the beginning of the XX century is analyzed

La vegetación briofítica rupícola en relación con los gradientes altitudinal e hígrico en el Montseny (Barcelona)

Bryophytic vegetation along an elevation gradient of 1350 m in Montseny has been studied by sampling 36 stones or walls with different moisture index, calculated from the distance to the nearest running water. The distribution of 20 species along these two gradients is shown, as well as the number of species in the different moisture classes and vegetation stages (montane evergreen-oak forest, beech forest and fir forest). Finally the Ssrensen's similarity index between them has been calculated. An increase of the floristic richness has been found linked to a higher moisture level and a lower altitude. This fact seems to be related to the type of forest, that in lower altitudes (montane evergreen-oak forest) has a higher environmental diversity. In the beech and fir forests the level of moisture is more constant and richness dicreases. This fact affects also the pattern of distribution of some species.Se ha estudiado la vegetacion briofitica rupícola a 10 largo de un gradiente altitudinal de 1350 m en el Montseny. Para ello se han inventariado un total de 36 bloques o paredes con distinto grado de humedad, estimado a partir de la distancia al curso de agua mas próximo. Se muestra la distribucion de 20 especies en funcion de ambos gradientes, asi como el numero total de especies en las diferentes clases de humedad y pisos de vegetacion localizados en la zona (encinar montano, hayedo y abetal). Finalmente se han calculado también los índices de similitud de Ssrensen existentes entre ellos. Se aprecia un aumento de la riqueza flonstica ligada a un mayor nivel de humedad y a una disminucion de la altitud. Este ultimo hecho parece deberse al tipo de bosque, que en niveles inferiores (encinar montano) proporciona una mayor diversidad ambiental. En el hayedo y el abetal el nivel de humedad en el bosque es mas constante y la riqueza disminuye. Este mismo fenomeno queda reflejado en la distribucion de alguna's especies

Briófitos del alto valle del Ter

A catalogue of 382 bryophytic taxa (297 mosses and 85 hepatics) found in the upper valley of the Ter river (Eastern Pyrenees, Girona, Spain) is given. Some of the most interesting species are Bryoerythrophyllum inaequalifolium, Tortula sinensis, Tortula fragilis, Oncophorus wahlenbergii and Cynodontium gracilescens.Se ha elaborado el catálogo de briófitos del alto valle del Ter (Pirineos Orientales, Gerona, España). El total de táxones encontrados ha sido de 382 (297 musgos y 85 hepáticas). Algunas de las especies mis interesantes son Bryoerythrophyllum inaequalifolium, Tortula sinensis, Tortula fragilis, Oncophorus wahlenbergii and Cynodontium gracilescens

Germinación en el laboratorio de varias especies arbustivas mediterráneas : efecto de la temperatura

Después de la aplicación de los tratamientos de temperatura (control, 75°C 1 hora y 120°C 5 minutos), la germinación en el laboratorio de las semillas de las especies estudiadas ha sido diferente en cada una de ellas. Los tratamientos de temperatura han producido una estimulación significativa de la germinación sólo en Phyllirea latifolia, un arbusto rebrotador, y en Cistus salviifolius, una especie tipicamente germinadora y más raramente rebrotadora. En esta última especie, sin embargo, el tratamiento a 120°C durante 5 min. tuvo un efecto letal. Rosmarinus officinalis, una especie típicamente germinadora, también vio inhibida su germinación por las temperaturas rnás altas. Pistacia lentiscus, una especie rebrotadora, es sensible incluso al tratamiento de temperatura más bajo. Chamaerops humilis, una palmera rebrotadora, presenta niveles considerables (>50%) de germinación en todos los tratamientos, sin que haya diferencias significativas entre ellos. Clematis vitalba, una liana rebrotadora, no germinó después de los tratamientos de temperatura rnás alta, y presentó niveles bajos de germinación en los otros dos tratamientos. La aplicación de carbón de Quercus coocifera no produjo efectos significatives en la germinación de ninguna de las cuatro especies (C. humilis, P. latifolia, P. entiscus y R. officinalis) en las que se aplicó este tratamiento.Germination after the application of heat treatments (control, 75°C 1 hour, 120°C 5 minutes) has been different in each studied species. The germination of the seeds was increased by temperature treatments only in Phyllirea latifolia, a sprouter large shrub, and Cistus salviifolius, a seeder, rarely resprouter, small shrub. In this later species, temperature of 120° C (5 min.), however, produced a complete lethal effect. Rosmarinus oficinalis, a seeder no resprouter species, also showed a complete mortality after the application of the higher temperatures. The germination of Pistacia lentiscus seeds, a resprouter shrub, was completely depleted by both temperature treatments. Chamaerops humilis, a resprouter palm, showed high percentages of germination (>50%) in all three treatments. Clematis vitalba, a resprouter vine, did not germinate after the application of higher temperature treatments, but germination was also low in both control and low temperature treatment. Application of Quercus coccifera charred wood did not show significant effects on the germination of the species in which this treatment was applied (C. humilis, P. latifolia, P. lentiscus and R. officinalis)

Els incendis forestals a Catalunya de principis del segle XX a partir de fonts periodístiques

S'han comptabilitzat les notícies sobre incendis forestals aparegudes al diari La Vanguardia durant els mesos de juliol i agost del període 1909-1935. En total han estat 225 notícies, amb pics els anys 1928 (28 notícies) i 1934 (27 notícies). El nombre de notícies es correlaciona positivament amb les temperatures màximes i mitjanes diàries entre juny i setembre, i negativament amb les precipitacions dels mateixos mesos. Les zones amb més notícies d'incendis corresponen a les comarques de Girona (54% dels casos), seguides per les de Tarragona (24%), Barcelona (13%) i Lleida (9%). Les formacions vegetals més afectades van ser les pinedes (59% de les notícies), els matollars (40%) i les suredes (26%). El nombre de notícies publicades durant el període 1909-1935 va ser inferior al publicat en els mateixos mesos del període 1969-1995, el qual està correlacionat significativament amb les estadístiques de nombre d'incendis i de superfície cremada registrats en les estadístiques de l'administració. S'analitza l'impacte dels incendis forestals en l'opinió pública i en els medis governamentals durant el primer terç del segle XX.The news about wildfires published in the newspaper La Vanguardia from Barcelona (Spain) along July and August of the period 1909-1935 have been analyzed. There were 225 news, with two peaks in 1928 (28 news) and 1934 (27 news). The number of news is positively correlated to daily maximum and mean temperatures between June and September, and they are negatively correlated to the precipitations of the same period. Most news are sited in the Girona district (54%), followed by Tarragona (24%), Barcelona (13%) and Lleida (9%). The most frequently reported burned types of vegetation are pine forests (59% of the news), shrublands (40%) and corkoak forests (16%). The number of news of the period 1909-1935 was lower than the news published in July and August of the period 1969-1995, which is significantly correlated to the number of fires and burned area registered in the administrative records. The impact of the wildfires on the public opinion of the beginning of the XX century is analyzed

L'augment en la sequera està produint canvis de vegetació a escala global?

Investigadors de la UAB i del CREAF han estudiat si la sequera induïda pel canvi climàtic pot causar canvis dràstics en la vegetació dels boscos que ja han patit un episodi de mortalitat forestal a curt termini. La recerca, feta a partir de l'estudi de 35 casos distribuïts per tots els continents, palesa la importància de monitoritzar aquests boscos i d'investigar el seu procés de regeneració, com una eina per millorar la detecció i predir els canvis que s'hi poden produir a gran escala en el futur.Investigadores de la UAB y del CREAF han estudiado si la sequía inducida por el cambio climático puede causar cambios drásticos en la vegetación de los bosques que ya han sufrido un episodio de mortalidad forestal a corto plazo. La investigación, realizada a partir del estudio de 35 casos distribuidos por todos los continentes, evidencia la importancia de monitorizar estos bosques y de investigar su proceso de regeneración, como una herramienta para mejorar la detección y predecir los cambios que se pueden producir a gran escala en el futuro

Effects of fire recurrence on plant growth in three Mediterranean perennial woody species

Recurrent fires at short fire intervals tend to simplify vegetation structure and to reduce phytomass production in Mediterranean plant communities. Here we compared growth of three Mediterranean perennial woody species between areas affected by one fire versus areas affected by two fires during their recent fire history (20 years). Design consisted of 13 study sites distributed over Barcelona and Tarragona provinces in Catalonia (NE Iberian Peninsula). Each study site corresponded to Pinus halepensis-dominated communities, and was conformed by two areas: an area burned only once (in 1994) and an area burned twice (once between 1975-1989, and again in 1994). Selected species were the seeder subshrub Rosmarinus officinalis, the resprouter shrub Pistacia lentiscus and the resprouter tree Quercus ilex, which are common and widespread in the Mediterranean Basin. We measured branch elongation and basal area increment during three growing seasons, between 10 and 11 years after the last fire, which was in 1994 in all areas. Significant growth differences were found for R. officinalis, whose basal area increment was higher in twice-burned areas relative to once-burned ones, as reburning likely resulted in a release from competition. Contrastingly, Q. ilex and P. lentiscus showed similar basal area increments. No significant differences in branch elongation were found for any species, probably because light was not a limiting resource in these environments. These results suggest that re-burning at short fire intervals resulted in a release from competition that allowed enhanced growth of the seeder species but did not affect growth of the resprouter species, which may rely mostly on resources stored in underground organs

La inflamabilitat dels nostres arbustos

Els matollars constitueixen un dels ecosistemes més abundants de les zones mediterrànies d'arreu del món i entre les espècies que els formen en trobem de més inflamables que altres. Així, la proporció d'unes o altres augmenta el risc d'incendi de la regió. La majoria d'espècies llenyoses que els integren tenen la capacitat de regenerar-se després d'un incendi seguint diferents estratègies: les germinadores, com les estepes o el romaní, germinen després de l'incendi, i d'altres, les no germinadores com els llentiscles o l'aladern, rebroten. Investigadors de la UAB han estudiat els arbustos de dues localitats mediterrànies i han demostrat que les espècies germinadores s'inflamen més ràpidament, fet que cal tenir en compte per predir els incendis en un futur.Los matorrales constituyen uno de los ecosistemas más abundantes de las zonas mediterráneas de todo el mundo y entre las especies que los forman encontramos algunas más inflamables que otras. Así, la proporción de unas u otras aumenta el riesgo de incendio de la región. La mayoría de especies leñosas que los integran tienen la capacidad de regenerarse después de un incendio siguiendo diferentes estrategias: las germinadoras, como las estepas o el romero, germinan tras el incendio, y otras, las no germinadoras como los lentiscos o el aladierno, rebrotan. Investigadores de la UAB han estudiado los arbustos de dos localidades mediterráneas y han demostrado que las especies germinadoras se inflaman más rápidamente, cosa que hay que tener en cuenta para predecir los incendios en un futuro

Els matollars de Doñana, afectats per anomalies climàtiques extremes

L'investigador del CREAF i la UAB Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d'episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l'anàlisi d'alguns trets funcionals dels arbustos es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies. L'estudi ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla (IRNAS), la Universitat de Còrdova i l'Estació Biològica de Doñana.El investigador del CREAF y la UAB Francisco Lloret ha liderado un estudio sobre los efectos de episodios climáticos extremos en matorrales de Doñana. A partir del análisis de algunos rasgos funcionales de los arbustos se podrá hacer una mejor conservación, gestión y mantenimiento de las especies. El estudio ha contado con la colaboración del Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología de Sevilla (IRNA), la Universidad de Córdoba y la Estación Biológica de Doñana

Visió històrica dels incendis forestals al Port de Tortosa els segles XIV i XV

S'ha estudiat el règim d'incendis al Port de Tortosa des de 1370 aD a 1466 aD a partir dels llibres de claveria de Tortosa. Aquests llibres contenen la comptabilitat de la ciutat, incloenthi el pagament de les despeses que es produï-en en l'extinció d'incendis dels boscos que tenia la ciutat en règim d'usdefruit. La magnitud dels focs s'ha estimat a partir de la despesa total de cada incendi. S'han trobat 51 incendis, el 67 % dels quals van ésser a l'estiu. La causa és esmentada en el 19,6 % dels casos i aquesta sempre estava relacionada amb activitats humanes. Fer foc estava prohibit a la zona i els infractors eren perseguits. La duració i la magnitud dels focs presenten distribucions esbiaixa-des cap a les classes inferiors. El màxim nombre d'incendis i els més grans s'han trobat al període 1401-1410. S'ha calculat la funció de distribució d'intervals de focs d'època medieval considerant els ports com a una única localitat i s'ha comparat amb la funció obtinguda per a la zona a partir de les dades de la Generalitat corresponents al període 1966- 1996. Les dues sèries de dades es van ajustar a una funció exponencial negativa. Els resultats suggereixen que el règim actual de focs no es gaire diferent del que hi havia els segles XIV-XV.Se ha estudiado el régimen de incendios en los Ports de Tortosa desde 1370 aD a 1466 aD a partir de los libros de «claveria» de la ciudad de Tortosa. Estos libros contienen la contabilidad de la ciudad, incluyendo el pago de los gastos que se producían en la extinción de los incendios de los bosques que la ciudad tenía en régimen de usufruc-to. La magnitud de los fuegos se ha estimado a partir del gasto total de cada incendio. Se han encontrado referen-cias de 51 incendios, el 67 % de los cuales tuvieron lugar en verano. En el 19,6 % de los casos se menciona la causa del fuego, y en todos ellos estaba relacionada con actividades humanas. Estaba prohibido hacer fuego en esta zona y los infractores eran perseguidos. La magnitud y la duración de los incendios presentan distribuciones sesgadas hacia las clases inferiores. El número máximo de incendios y los de mayor magnitud se han encontrado en el periodo 1401-1410. Se ha calculado la función de distribución de los intervalos de fuego del periodo medieval considerando el Port de Tortosa como una única localidad y se ha comparado con la función de distribución obtenida para la misma zona a partir de los datos actuales recopilados por la Generalitat para el periodo 1966- 1996. Las dos series de datos se ajustan a una función exponencial negativa. Los resultados sugieren que el régimen actual de incendios no es muy diferente del que había en los siglos XIV-XV.We show the fire history in the Tortosa Mountains (NE Spain) from the years 1370 A.D. to 1466 A.D. obtained from the «claveria» books of the Tortosa city. These books record the city expenditures, including those for fighting against fires burning in the city forests. We used the amount paid as an estimation of fire magnitude. We found 51 records of fires, 67 % of which occurred in summer. The causes of fires were reported in 19.6 % of records and they were related to human activity. Burning was explicitly forbidden and violators were prosecuted. Both fire duration and magnitude showed a left skewed distribution. A maximum peak of fire occurrence and magnitude was found in the 1401-1410 decade. We calculated the fire interval distribution function of the 14th-15th centuries fires considering the Tortosa Mountains as a single location and we compared the result with the same function obtained from the fires recorded in the 1966-1996 period by the local environment agency. We obtained a similar negative exponential function for both periodes. The result suggests that the current fire regime is not very different from that existing in the 14-15th centuries