The international competitiveness of cava: success of a particular firm or the district ?

First of all, the author wonders about the degree of success of the Catalan sparkling wine industry in the recent past. The comparison with the Italian sparkling spumante and also with the case of the most celebrated sparkling wine in the world, champagne, shows a very positive trend of the cava production and exports in the last three decades of the XXth century. Secondly, this paper focuses on the agent or cause responsible of this success. Is it due to a particular firm or should it be attributed to the whole industrial cava cluster around the area of Sant Sadurni dAnoia? More than two thirds of the exports correspond to a particular firm. In this sense, we should attribute the success to it. However, the historical explanation of the development of the industrial cava cluster in the main and well-kwown viticultural Catalan area of Penedes, shows that all producers have benefit from the Marshalian external economies due to this concentration. And the paper shows that the leading export firm would never have succeeded in the international market without the existence of this kind of invisible advantages.skilled labor, wine industry, wine trade, spumante, cava, cluster, champagne, sparkling wine, protectionism

En els orígens de Codorniu. 1886-1905

Manuel Raventós Domènech es va encarregar de convertir la finca de can Codorniu en una gran empresa elaboradora de cava per mitjà del procediment champenoise. Per fer-ho possible va haver de viatjar a Reims i Épernay per assabentar-se dels procediments i les tècniques més convenients. En el seu primer viatge, quan només tenia 23 anys, va acudir-hi acompanyat d'un exportador de vins tarragoní, originari de la Champagne i que només tenia un any més que Raventós. Es tracta de Josep de Muller, el pare del qual era natural de Reims i de molt jove havia vingut a Tarragona. Va fundar una casa pròpia. La seva tia, Lucie de Muller, es va casar a Reims amb un Abelé. El seu fill, Henri Abelé, esdevingué un dels més significatius consellers de Raventós. A partir d'aquest contacte i també dels tapers catalans instal·lats a la Champagne, Raventós va poder seguir totes les grans cases franceses elaboradores de vi escumós utilitzant el sistema xampanyès. A partir d'elles va poder anar creant una empresa dedicada a aquest objectiu amb la incorporació del know how i de la transferència tecnològica.Manuel Raventós Domènech was responsible for transforming the farm of Can Codorniu into a large company making sparkling wine using the champenoise method. To make this possible, he had to travel to Reims and Épernay to learn about the procedures and techniques required. On his first trip, when he was only 23 years old, he was accompanied by a wine exporter from Tarragona, originally from the Champagne region, who was just one year older than Raventós. This was Joseph de Muller, whose father came from Reims but had moved to Tarragona when he was very young. He founded his own company. His aunt, Lucie de Muller, married Abelé in Reims. Their son, Henri Abelé, became one of Raventós's most important advisors. From this contact, and also because of the Catalan cork producers in the Champagne region, Raventós was able to follow all the major French champagne producers using the champenoise method of a second fermentation in the bottle. Thanks to them, he was able to create a company devoted to this goal, taking advantage of their know-how and the transfer of technology

Compitiendo con el champagne. La industria española de los vinos espumosos antes de la Guerra Civil

La indústria española de los vinos espumosos en las tres últimas décadas ha mostrado una importante capacidad de penetración en el mercado iternacional. A su vez los dos grupos empresariales que lideran el sector han emprendido sendos procesos de internacionalización que les han conducido a abrir filiales comercializadoras en los principales mercados e incluso plantas elaboradoras en las más reputadas regiones vitícolas del mundo. Esta trayectoria reciente ha llamado la atención del autor hasta el punto de llevarle a preguntarse por los orígenes y el desarrollo del sector en su etapa infantil. En el artículo se muestra como la consolidación de esta nueva industria en España vino de la mano del aumento de la protección arancelaria que los sucesivos gobiernos de la restauración dispensaron a este tipo de vino. Las dificultades por las que pasó la exportación francesa de vinos espumosos a partir de la Primera Guerra Mundial, junto con el recimiento de la renta per cápita española durante las décadas de 1910 y 1920 hicieron posible la aceleración del crecimiento del sector que se prolongaría hasta la víspera del inicio de la Guerra Civil española en 1936.La indústria española de los vinos espumosos en las tres últimas décadas ha mostrado una importante capacidad de penetración en el mercado internacional. A su vez los dos grupos empresariales que lideran el sector han emprendido sendos procesos de internacionalización que les han conducido a abrir filiales comercializadoras en los principales mercados e incluso plantas elaboradoras en las más reputadas regiones vitícolas del mundo. Esta trayectoria reciente ha llamado la atención del autor hasta el punto de llevarle a preguntarse por los orígenes y el desarrollo del sector en su etapa infantil. En el artículo se muestra como la consolidación de esta nueva industria en España vino de la mano del aumento de la protección arancelaria que los sucesivos gobiernos de la restauración dispensaron a este tipo de vino. Las dificultades por las que pasó la exportación francesa de vinos espumosos a partir de la Primera Guerra Mundial, junto con el crecimiento de la renta per cápita española durante las décadas de 1910 y 1920 hicieron posible la aceleración del crecimiento del sector que se prolongaría hasta la víspera del inicio de la Guerra Civil española en 1936

Desire lines as a proxy of pedestrian preferences: a synthetic approach to public space configuration

En la pràctica de l'Arquitectura i de l'Urbanisme, han aparegut en les últimes dècades una creixent quantitat d'eines de simulació en àmbits com el de la representació, l'energia, el comportament estructural o el control i seguiment de l'obra. Moltes d’aquestes eines representen una evolució de metodologies existents mitjançant l'aplicació de la informàtica. Aquesta capacitat de simulació de la realitat física contrasta amb la dificultat que presenta la simulació del comportament dels usuaris dins dels edificis o les ciutats, degut al poc coneixement de la seva conducta en aquests àmbits. Els usos que les persones faran dels espais són una nebulosa de nocions intuïtives dins del procés creatiu dels qui conceben aquests espais. De la mateixa manera com un equip d'Arquitectes que està projectant un gratacels necessita saber el comportament dels materials, l'aspecte de l'edifici acabat o la planificació dels treballs, necessiten disposar d'eines per anticipar el comportament de les persones (treballadors, clients, vianants o habitants) dins els espais que projecten. Aquesta tesi vol obtenir, mitjançant un model basant en agents, una eina per poder anticipar els moviments de les persones en els espais que projecten Arquitectes, Urbanistes i Paisatgistes i d'aquesta manera obtenir espais més adequats a les necessitats dels usuaris. Per tal de definir aquest model del comportament dels vianants en l’espai públic, es parteix de l'observació de la presència en espais públics total o parcialment enjardinats d’unes zones mancades de vegetació on el ferm ha estat compactat per les petjades dels vianants, en forma de camins o de dreceres. Aquestes dreceres expliquen la lògica de formació de manera espontània per part dels usuaris d'aquests elements no planificats, coneguts en anglès com a "desire paths", en contraposició als camins formalment planificats

Els Debats entorn dels orígens setcentistes de la industrialització catalana

Catalunya ha estat un país industrial. La densitat i intensitat assolida per la indústria al llarg dels segles XVIII, XIX i XX ha convertit aquesta línia d'especialització econòmica en un dels trets d'identitat d'aquest país. Les arrels de la reeixida arrencada industrial catalana s'enfonsen en el segle XVIII. La «Catalunya vençuda» que havia perdut les seves institucions i llibertats constitucionals després de la Guerra de Successió, va ser capaç de menar un procés de creixement i transformació econòmics que va situar-la en una bona posició de partida per a l'inici d'un procés d'industrialització a l'anglesa. El fet que aquest fort creixement de l'economia coincideixi amb el triomf de l'absolutisme centralista dels Borbó ha obert les portes a interpretacions que volen posar en relació ambdós fets. L'objectiu d'aquest article és confrontar les diverses interpretacions donades als orígens del creixement econòmic català del segle XVIII.Catalonia has long been an industrial country. The density and intensity achieved by industry throughout the 18th, 19th and 20th centuries turned this line of economic specialisation into one of the countrys hallmarks. The roots of Catalonias industrial boom lie deep in the 18th century. The «vanquished Catalonia», which had lost its institutions and its constitutional freedoms after the War of the Spanish Succession, was able to drive its economic growth and transformation towards the ideal starting point of an industrialisation such as the one in Great Britain. The fact that this strong growth in the economy coincided with the triumph of Bourbon centralist absolutism has encouraged interpretations that seek to link one with the other. The aim of this article is to analyse the different interpretations given by different scholars regarding the reasons behind Catalonias economic growth in the 18th century