Primera cita de Pygurus (Pygurus) montmollini (L. Agassiz, 1836) (Echinodermata: Echinoidea) a Ares del Maestrat

Es fa la primera cita per a Ares del Maestrat (l’Alt Maestrat) de Pygurus (P.) montmollini (L. Agassiz,1836), equínid de la família dels pigúrids, de l’Hauterivià-Barremià. L’exemplar es descriu i es donen lesmesures. Aquesta és la segona cita a la península Ibèrica.First citation of Pygurus (Pygurus) montmollini (L. Agassiz, 1836) (Echinodermata: Echinoidea)in Aresdel Maestrat. This is the first mention of Pygurus (P.) montmollini (L. Agassiz, 1836) in Ares del Maestrat (l’AltMaestrat, NE Spain). This species is an Hauterivian-Barremian echinoid representative of the so-called“Family pygurids”, recorded here for the second time in the Iberian Peninsula. The specimen is describedand measurements are give

Biodiversitat de mol·luscs marins a la desembocadura del riu Millars

S’analitza la biodiversitat de mol·luscs marins del litoral davant la desembocadura del riu Millars(Almassora i Borriana, Mediterrània occidental) obtinguda pel recompte d’espècies mitjançant mostresa la tanatocenosi de la platja de les Goles. S’han recollit 8 mostres amb un temps de 60 minuts derecol·lecció cadascuna. Les mostres es van recollir en el període que va del 22.oct.2012 al 08.oct.2013. Lariquesa d’espècies observada ha estat de 121 (77 Gastropoda; 40 Bivalvia; 2 Scaphopoda; 1 Cephalopodai 1 Polyplacophora). És el primer estudi similar fet a la Plana. Es postula una metodologia per censar lariquesa específica de mol·lusc marins mitjançant mostres a les tanatocenosis de platja.Biodiversity of marine molluscs in the Millars river mouth.We Analyse the marine molluscs biodiversity of the coast of the Millars river mouth (Almassoraand Burriana, Spain, Western Mediterranean) obtained by counting species through sampling of thetanatocenosis from les Goles del Millars beach. 8 samples were made, each spanning 60 minutes. Thesamples were collected in the period from 22.oct.2012 to 08.oct.2013. Species richness reached 121 (77Gastropoda, 40 Bivalvia, 2 Scaphopoda, 1 Polyplacophora and 1 Cephalopoda). This is the first study ofthis kind in la Plana area. We propose a methodology to census the specific marine molluscs richnessthrough sampling of the tanatocenosis

Calzadina segurai gen. nov., sp. nov. (Mollusca: Gastropoda) de l’Albià de Cabanes de l’Arc (la Plana Alta, conca del Maestrat)

Es descriu un tàxon nou, Calzadina segurai. El nou gasteròpode prové de l’Albià de Cabanes de l’Arc(la Plana Alta), de la conca sedimentària del Maestrat. Es fa la segona cita de l’escleractini Angelismiliamagnei Reig, 1995.Calzadina segurai gen. nov., sp. nov. (Mollusca: Gastropoda) from the Albian of Cabanesde l’Arc (la Plana Alta, Maestrat basin, NE Spain).A new taxon, Calzadina segurai is described. The new species comes from the Albian of Cabanes del’Arc (la Plana Alta, NE Spain), in the Maestrat basin. The scleractinian Angelismilia magnei Reig 1995is recorded here for the second time.Key words: Gastropoda, Euomphalidae, taxonomy, new genus, new species, Albian, Maestrat Basin

First observation of Triops (Crustacea: Branchiopoda: Notostraca) in the Natural Park of the Serra d'Irta (Peníscola, el Baix Maestrat)

First record of the tadpole shrimp Triops sp. in the Natural Park of the serra d'Irta (Peníscola, el Baix Maestrat)Primera observació de Triops (Crustacea: Branchiopoda: Notostraca) al Parc Natural de la Serra d'Irta (Peníscola, el Baix Maestrat)Es documenta per primera vegada la presència de Triops sp. (família Triopidae) al Parc Natural de la serra d'Irta (Peníscola, el Baix Maestrat

Nemus : revista de l'Ateneu de Natura

Gaur egungo Holasteroida Durham & Melville, 1957, ordenako ekinidoak itsaso sakonean soilik bizi dira. Ekinido guztien artean batimetria handiagoko eremuetan bizi direnak ditugu (Smith & Kroh, 2020), nahiz eta Kretazeoan holasteroideo batzuk sakonera gutxiko uretan egon bazeuden. Haien arteko erlaziorik gabe, lau aldiz gutxienez, migratu dira holasteroideoak itsaso sakonerantz; horietatik hirutan Goi Kretazeoa eta Tertzia-rioaren artean. Stegasteridae (Duncan, 1889) familiakoak nagusitu ziren Goi Kretazeoko ur sakonetan baina, antza, Kretazeo/Tertziarioko trantsizioan galera handia pairatu zuten. Stegasteridae familiaren sistematika ez dago oraindik ongi finkatuta, beste arrazoiren artean, deskribatutako genero-tipoen hainbat espezieren eza-gutza ahula delako.Egun Euskokantauriar arro sedimentarioko (CVC hemendik aurrera, Cuenca Vasco-Cantábricaren siglak, hain zuzen ere) ekinidoen ezagutza eskasa da eta, bestalde, deskribapen urriko Rispolia subtrigonata (Catulo, 1827) izenarekin ekinido asko aipatzen dira, beti ur sakonekin lotuak, eremu eta adin geologiko oso ezberdi-nekoak, espeziaren aldakortasun handia aitzakia harturik, baina baliteke espezie ezberdinez aritzea; hori dela eta, beraien ezagutzan sakontzea bidezkoa dirudi.Rispolia Lambert,1917, generoa ez dela onargarria ondorioztatzen da Stegaster Pomel, 1883, generoaren ondorengo sinonimoa delako; eta baita espezie tipotzat Rispoliasubtrigonata hartzen duelako, zeina taxon bezala barne moldetan bakarrik oinarritzen denez zehaztasun, ezagupen eta irudikapen eskasekoa delako. Gauzak horrela, nomen dubium bezala hartu beharko litzateke, eta horrela ez jokatzean taldearen sistema-tikan nahasmen handia sortarazi du. Kontuan hartu behar da holotipoa galduta dagoela eta diagnosi-ezaugarri nagusiak agerian utziko zituen kalitatezko material faltagatik ezin izan dela deskribapen berririk egin. Iberiar penintsulako R. subtrigonata multzoan sailkatu den material guztia bi taldetan banatu daiteke: CVCn eta ziur aski baita Huescan eta Lleida aldean aurkitu direnak ere -azken hauek kontserbazio oneko aleak ez izanda ere- lan honetan deskribatzen den espeziari dagozkio. Berriz, Sistema Bético-ko eremukoak (Almeria, Murtzia, Alacant) Stegaster sp. espezie bati dagozkio, zeinean anbulakro pareak ez-petalodun agertzen diren eta sistema apikala luzatua, betiere, azterketa sakona osatzeko kalitatezko aleen falta izan.Stegasteridae familiaren diagnosia ere zuzendu eta biribildu egiten da lan honetan, genero berri bat deskri-batuz, Nafarroina, eta baita espezie berria ere, singularis, hain zuzen ere. Ondorioz, ur sakonetako Stegasteridae familiaren ezagutzarako ekarpena egiten da eta baita CVCko Echinoidea klasea hobe ezagutzeko ekarpena ere.Gako hitzak: Holasteroida, Stegasteridae, Nafarroina singularis taxon berriak, sakoneko faziesa, Coniaciarra, Euskokantauriar arroa

Heteraster guali sp. nov. (Echinodermata: Echinoidea) de l’Aptià de la conca del Maestrat

Heteraster guali sp. nov. (Echinodermata: Echinoidea) from the Aptian of the Maestrat BasinAtesa la bona conservació, en general, de les conquilles de calcita dels Echinoidea fòssils, es poden estudiaramb relativa facilitat. Tot i això, el coneixement de la rica fauna d’equínids de la conca del Maestrat estàmolt lluny de completar-se. Encara resulta més paradoxal que just l’ordre dels Spatangoida -que és, ambdiferència, el més ric de la conca, en diversitat d’espècies i en nombre d’exemplars-, siga el més desconegut.Darrerament, però, sota l’impuls de dues institucions, Ateneu de Natura i l’Associació Paleontològica iMineralògica d’Onda, estan proliferant els estudis i les publicacions sobre equinologia de la conca del Maestrat.S’han descrit 7 espècies noves d’equinoïdeus i s’ha millorat el coneixement sobre la classe. Però quedamolta tasca per fer. Aquest estudi s’insereix en un projecte global d’estudiar tota la fauna fòssil d’Echinoideade la conca del Maestrat.En aquest treball, es descriu una espècie nova del gènere Heteraster (Echinoidea: Spatangoida) de l’Aptiàinferior de la subconca sedimentària de Morella: H. guali sp. nov. És la segona espècie fòssil d’equínid descritaal municipi de Vallibona. La descripció acaba amb assignacions incertes o indefinides sobre aquestaespècie i en precisa la distribució estratigràfica: Aptià inferior, formació Margues del Forcall, membre Marguesde Morella la Vella; biozones d’ammonits: Deshayesites deshayesi i Dufrenoyia furcata i la distribuciógeogràfica a distints municipis dins de la subconca de Morella.El treball suposa una millora en el sentit que resol les incògnites sobre una espècie concreta. És un pas endavant.Tanmateix, l’objectiu ambiciós final continua sent establir un coneixement prou complert de la faunad’equínids fòssils de la conca que permeta bastir en el futur una biozonació en base als equinoïdeus. Tambécomporta un avanç en el coneixement de l’evolució del gènere Heteraster arreu del món, ja que, considerantel ric registre de la conca del Maestrat, aquest ha de jugar un paper clau en la seua comprensió completa.The generally good state of conservation of the calcite fossil shells of Echinoidia allows them to be studiedwith relative ease. Despite this, our knowledge of the rich fauna of equinoids in the Maestrat Basin is far from complete. It is even more paradoxical that the order Spatangoida, by far the richest in terms of diver- sity of species and number of specimens found in the basin, is also the least understood.Lately, however, under the auspices of Ateneu de Natura and the Associació Paleontologica i Mineraligica d’Onda, studies and publications on equinology in the Maestrat Basin have been proliferating. 7 new spe- cies of equinoids have been described and our knowledge of the class has been enhanced, although there remains a lot of work to do.This paper forms part of a comprehensive project to study the entire fossil fauna of Echinoidea in the Maestrat basin and specifically describes a new species of the Heteraster genus (Echinoidea: Spatangoida) from the early Aptian of the Morella sub-basin: H. guali sp. nov. It is the second species described from the municipality of Vallibona. The description ends with uncertain or indefinite assignments on this species and specifies the stratigraphic distribution: early Aptian, Marls of the Forcall formation, Marls of Morella la Vella member; ammonites biozones: Deshayesites deshayesi and Dufrenoyia furcata and the geographicaldistribution to different municipalities within the Morella sub-basin.This work is a step forward in the sense that it resolves some questions on a specific species. However, theambitious final objective is still to establish a sufficiently complete knowledge of the fossil equine fauna inthe basin that would allow a biozonation based on equinoids to be constructed in the future. It also advancesour understanding of the evolution of the Heteraster genus around the world and, given the rich recordfound in the Maestrat Basin, this must play a key role in its complete comprehension

Phyllobrissus garciavivesi un equínid nou de l’Aptià d’Onda (conca del Maestrat)

Phyllobrissus garciavivesi a new echinoid from the Aptian of Onda (Maestrat Basin)A diferència del que passa en relació amb els animals vius que poblen Europa, on el gros de la sistemàticaestà enllestida de fa moltes dècades, en la paleontologia queda un percentatge important per fer de la tascade classificació i descripció. Mancança que és especialment notable allà on la investigació en general pateixun endarreriment secular. La nòmina d’investigadors en invertebrats fòssils del país és molt curta. I caldriarenovar l’esforç per completar el treball d’investigació de la rica fauna de la conca del Maestrat. Així, tambées donaria continuïtat al treball, important però escàs, portat a terme en els dos segles passats, en granmesura per paleontòlegs francesos. Tot i això, cal remarcar una dada positiva en el camp de l’equinologia. Enel últims anys (2014-2017), s’han descrit 7 espècies noves d’equínids fòssils de la conca del Maestrat, mentreque entre el 1859 i el 2013 només se’n havien descrit 5.Aquest estudi s’inclou dins del marc d’un projecte general d’estudi de la fauna d’equinoïdeus del CretaciInferior de la conca del Maestrat i té com antecedents concrets diversos treballs sobre els neognatostòmatsmaestratencs. Resulta de gran interès perquè enregistra per primera vegada a les comarques de Castelló elgènere Phyllobrissus Cotteau, 1864.Es descriu una espècie nova: Phyllobrissus garciavivesi sp. nov. de l’Aptià inferior, dins la formació Marguesdel Forcall, corresponent al membre Margues de Morella la Vella, amb material procedent del municipid’Onda (la Plana Baixa).El treball suposa la primera descripció que s’ha fet mai d’una espècie d’equínid a la subconca del Penyagolosa.També suposa el primer equínid descrit amb fòssils del terme municipal d’Onda, una ciutat quedisposa de dos museus amb col·leccions paleontològiques, i on un d’ells, el del Molí de la Reixa, està especialitzaten equinoïdeus fòssils. Suposa una pas més, tot i que modest, en el projecte de completar el coneixementde la classe Echinoidea a la conca del Maestrat.Compared the to situation of living animals in Europe, where the majority of the work of classifying anddescribing them was finished many decades ago, in palaeontology there remains a significant percentage ofthe task to be completed. It is a gap that is most noticeable in research areas that have suffered from arrearsgoing back many years. The list of fossil invertebrate researchers in this country is very short and we needto renew our efforts to complete the investigative work into the rich fossil fauna of the Maestrat Basin. Thiswould also give some continuity to the important (although scarce) work carried out over the last two centuriesby mainly French palaeontologists. However, it is worth pointing out some positive news in the fieldof echinology. In the last few years (2014-2017), 7 new species of fossil echinoids in the Maestrat Basin havebeen described compared to only 5 between 1859-2013.This study is included within the framework of a more general project to investigate the echinoid fauna ofthe Early Cretaceous of the Maestrat Basin and uses earlier specific and diverse works on neognathostomata in the Maestrat. It is of significant interest because it records the genus Phyllobrissus Cotteau, 1864 for thefirst time in the counties of Castelló.A new species is described: Phyllobrissus garciavivesi sp. nov. of the early Aptian, in the Margues del Forcall formation, corresponding to the Margues de Morella la Vella member with material from the municipality of Onda (la Plana Baixa).The work is assumed to be the first description ever of a species of echinoid in the Penyagolosa sub-basin. It also represents the first echinoid (described and with fossils) from the municipal district of Onda, a city with two museums with paleontological collections and one of them, Moli de la Reixa, which specialises in fossil Echinoidea. It is one more step, albeit a modest one, in the project to fully understand the class Echi-noidea in the Maestrat Basin

Troballa d'una urpa fòssil d'un vertebrat a Argelita (Conca sedimentaria del Maestrat)

Es dóna notícia i es descriu una urpa de vertebrat apareguda en una pista del terme municipal d'Argelita (l'Alt Millars), dins la subconca sedmentària del PenyagolosaDiscovery of a fossil claw of vertebrate from Argelita (Maestrat basin)A claw of a vertebrate fossil mentioned and described in Argelita (l'Alt Millars, Spain) from Penyagolosa sub-basi