Coneixement dels motius de visita en persones amb nivells d’atenció de baixa complexitat a un servei d’urgències hospitalari

Servei d'urgències; Promoció de la salut; Alfabetització en salutServicio de urgencias; Promoción de la salud; Alfabetización en saludEmergency service; Health promotion; Health literacyL'objectiu va ser conèixer els motius pels quals els usuaris del servei d'urgències (SU) amb un nivell de triatge 4 i 5 assisteixen al SU hospitalari enlloc de la seva Àrea bàsica de Salut (ABS) i conèixer el seu nivell d’alfabetització per la salut. Es va realitzar un estudi descriptiu transversal al servei d’urgències de l’hospital de Figueres. Els motius principals pels quals els usuaris consulten en el SU enlloc dels ABS per patologies de baixa complexitat són per la necessitat de proves complementàries i per la falta accessibilitat a l'ABS. El nivell d’estudis i el conèixer la possibilitat que t’atenguin d’urgència en l'ABS estan associats a puntuacions totals més baixes en el qüestionari HLS-EU-Q16. Els resultats suggereixen la necessitat de millorar l’accés a l'ABS i informar a la població que en l'ABS et poden atendre d’urgència per patologies de baixa complexitat.The aim was to find out the reasons why users of the emergency service (ED) with a triage level 4 and 5 attend the hospital ED instead of their Basic Health Area (ABS) and to know their level of health literacy. A cross-sectional descriptive study was carried out in the emergency department of the hospital in Figueres. The main reasons why users consult the ED instead of the ABS for low-complexity pathologies are the need for complementary tests and the lack of accessibility to the ABS. The level of education and knowing the possibility of emergency care in the ABS are associated with lower total scores in the HLS-EU-Q16 questionnaire. The results suggest the need to improve access to the ABS and to inform the population that in the ABS they can treat you urgently for pathologies of low complexity

Anàlisi del descens de la natalitat durant la pandèmia de la COVID-19 a l’Alt Empordà

Natalitat; COVID-19; Hospital comarcalNatalidad; COVID-19; Hospital comarcalNatality; COVID-19; Country hospitalS'entén per natalitat el nombre de nascuts vius que es produeix en un territori. Aquesta dada unida a l'estadística de defuncions permet estimar el creixement de la població. A la comarca de l'Alt Empordà hi ha hagut un increment significatiu de la població immigrada en els últims anys, fins a situar-se actualment a prop del 25%. Aquest fet ha impactat tant en el creixement de la població com també en la natalitat en els darrers anys, una situació que s’ha alterat amb la COVID-19. L’objectiu d’aquest estudi va ser comparar el nombre de parts a la Fundació Salut Empordà (FSE) el 2022 respecte al període 2020-2021 i analitzar l’evolució de la taxa de naixements a la comarca de l’Alt Empordà durant el període 1998-2022

Key Figures on Alt Empordà 2022

Demografia; Salut; Economia; TerritoriDemografía; Salud; Economía; TerritorioDemographics; Health; Economy; TerritoryIndicadors Clau de l’Alt Empordà 2022 presenta una selecció de dades estadístiques sobre l’Alt Empordà i la demarcació de Girona. Aquestes dades s’emmarquen en l’àmbit municipal en tots aquells casos en què ha estat possible i, en altres en què no s’ha pogut obtenir informació prou detallada, es presenten en àmbit comarcal o provincial. En aquest document es vol aportar una visió general que faciliti conèixer l’estat del territori amb dades de l’any 2021 o les més recents editades, i veure quines són les tendències actuals. El recull inclou dades sociodemogràfiques, de salut, d’economia, de medi ambient i d’altres recursos del territori. En l’edició de 2022, com ja passava l’any anterior, s’objectiva la influència de l'epidèmia de COVID-19 en diversos indicadors i tendències.Indicadores Clave del Alt Empordà 2022 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Estos datos se enmarcan en el ámbito municipal en todos aquellos casos en los que ha sido posible y, en los que no se ha podido obtener información lo suficientemente detallada, se presentan en ámbito comarcal o provincial. En este documento se quiere aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio con datos del año 2021 o más recientes editados, y ver cuáles son las tendencias actuales. La recopilación incluye datos sociodemográficos, de salud, de economía, de medio ambiente y otros recursos del territorio. En la edición de 2022, como ya pasaba el año anterior, se objetiva la influencia de la epidemia de COVID-19 en varios indicadores y tendencias.Key Figures on Alt Empordà 2022 presents a selection of statistics on Alt Empordà and the province of Girona. Whenever possible, this data is defined within the municipal scope, but in many cases, it has not been possible to obtain sufficiently detailed information, so the figures are for the whole area or provincial. This document aims to provide a general view to help us find out about the state of the area using 2021 data or the most recent data available and identifying current trends. This document includes data on demographics, socio-demographics, health, economy, the territory and its resources. As was the case last year, in the 2022 edition, the influence of the COVID-19 epidemic has been objectified in various indicators and trends

Evolució de la mortalitat durant la pandèmia de COVID-19 a un hospital comarcal (2020-2022)

Mortalitat; COVID-19; Hospital comarcalMortalidad; COVID-19; Hospital comarcalMortality; COVID-19; County hospitalL’objectiu de l’estudi va ser conèixer les causes de mortalitat i la seva evolució en el període d’aparició de la COVID-19 en un hospital comarcal

Pacients amb ventilació mecànica invasiva d'un servei d'urgències comarcal: a l'espera!

Servei d'urgències; Ventilació mecànica; Temps d'esperaServicio de urgencias; Ventilación mecánica; Tiempo de esperaEmergency service; Mechanical ventilation; Waiting timeL'objectiu va ser descriure els pacients que varen precisar ventilació mecànica invasiva (VMI) i els temps relacionats amb l’assistència dels mateixos al servei d'urgències d'un hospital comarcal. Els pacients que varen requerir intubació orotraqueal i VMI varen ser majoritàriament homes. El temps d’estada a l’hospital pendent de trasllat i el temps de transferència va ser elevat. La majoria de pacients es varen traslladar a la regió sanitària de referència.The aim was to describe the patients who required invasive mechanical ventilation (IMV) and the times related to their attendance at the emergency department of a regional hospital. The patients who required orotracheal intubation and IMV were mostly men. The length of stay in the hospital pending transfer and transfer time was high. The majority of patients were transferred to the health region of reference

Valoració de la técnica del sondatge vesical en un servei d'urgències

Control d'infeccions nosocomials; Antisèpsia; Catèter urinariNosocomial infection control; Antisepsis; Urinary catheterControl de infecciones nosocomiales; Antisepsia; Sonda vesicalL'objectiu va ser conèixer el compliment del procediment del sondatge vesical per part dels infermeres/es d’un servei d’urgències, i identificar si són similar a les recomanacions del Proyecto ITU-Zero. Es va realitzar un estudi descriptiu i transversal sobre la tècnica del sondatge vesical realitzada pels infermers/es d’un servei d’urgències. Les dades analitzades varen ser sociodemogràfiques (edat, sexe, anys d’experiència com a infermer/a i torn) i variables sobre tècnica del sondatge vesical. L’estudi va ser aprovat per la Comissió de Recerca del centre. Es van analitzar 40 participants, 80% eren dones. La mitjana d’edat era de 39,20 anys (DE=8,57). La mitjana d’anys d’experiència com a infermer/a era de 16,43 anys (DE=9,04). Un 62,5% dels participants no utilitzaven antisèptic, i un 25% n’utilitzaven a vegades. Referent al tipus d’antisèptic, un 57,5% no n’utilitzaven, i un 40% utilitzaven povidona iodada. En la tècnica del sondatge vesical, un 90% d’infermers/es realitzaven higiene de mans i un 97,5% preparaven camp estèril. Conclusions: Pràcticament tots els participants en l’estudi realitzaven higiene de mans abans de la tècnica i preparaven camp estèril, tal com indiquen les recomanacions del Proyecto ITU-Zero. Un elevat percentatge d’infermers/es no utilitzaven antisèptic en la tècnica del sondatge vesical, i els que utilitzaven antisèptic, la solució d’elecció era povidona iodada

Efectes de la COVID-19 en el personal sanitari durant la primera onada

Personal de la salut; Infeccions per coronavirus; Salut laboralPersonal de la salud; Infecciones por coronavirus; Salud laboralHealth personnel; Coronavirus infections; Occupational healthEn el personal sanitari (PS), la transmissió a l’inici de la epidèmia de COVID-19 va ser elevada i va anar disminuint a mida que es varen anar prenent mesures de protecció individual adequades. L'objectiu va ser conèixer els efectes que ha tingut la COVID-19 en el personal sanitari del nostre entorn

Anàlisi del temps d'infermeria dedicat als malalts amb ventilació mecànica invasiva a una unitat de monitoratge d'un servei d'urgències

Respiración artificial; Enfermería; Gestión del tiempoRespiració artificial; Infermeria; Gestió del tempsArtificial Respiration; Nursing; Time ManagementL'objectiu va ser descriure i analitzar el temps d'estada dels pacients que varen precisar ventilació mecànica invasiva (VMI) per la COVID-19 a una unitat de monitoratge (UMO) d'un servei d'urgències d'un hospital comarcal. Es van recollir les dades dels pacients que van precisar VMI a la UMO des de juliol de 2020 fins a l'actualitat. Les dades de l'estudi van ser utilitzades i recollides emprant l'eina electrònica de gestió de dades REDCap, localitzada al servidor intern de l'hospital. Es van incloure 117 pacients que van precisar VMI amb infecció per COVID-19, el 78,4% homes. La mediana de temps que van estar els pacients a la nostra UMO des de l'inici de la VMI fins al trasllat a l'UCI va ser de 195 minuts (RIQ=130). El 57,8% dels pacients es van traslladar a l'UCI de l'Hospital Josep Trueta, l'11,2% a la de l'Hospital Santa Caterina i la resta, 31% a les UCI d'hospitals fora de la província de Girona. Si tenim en compte la divisió territorial en clústers, el 22,4% es van traslladar fora. El temps d'estada a la UMO dels pacients que van precisar VMI va ser elevat, tractant-se d'un hospital comarcal. La majoria de pacients es van traslladar a les UCI de Girona o del clúster Nord Girona. Així i tot, hi ha un alt nombre de pacients que van haver de ser traslladats a altres centres, fet que reflecteix la manca de llits de crítics en el nostre entorn

Alfabetització en salut a l'Alt Empordà

Alfabetització; Salut; NensAlfabetización; Salud; NiñosLiteracy; Health; ChildrenL'objectiu va ser conèixer les caracteristiques de la població i l'alfabetització en Salut en usuaris de la unitat maternoinfantil el 2021, considerant que l'atenció -i el contacte- d'entrada es fa en població atesa per una activitat natural, en població sana. Metodologia: Entrevista amb qüestionari validat d'Alfabetització en Salut, a pares de nadons atesos per procés de part habitual, amb selecció de mostra oportunista a dies complerts, per eliminar biaixos de procedència. Resultats: S'han validat 60 casos, amb una edat mitjana de 32,27 anys (DE=6,2), dels quals el 75% eren dones. Respecte a la nacionalitat dels participants, el 41, 7% eren espanyols, el 30% marroquins i el 28,3% d'altres nacionalitats. Respecte al nivell d'estudis, el 10% no tenien estudis, el 31,7% tenien estudis primaris (ESO), el 36,7% secundaris (professional) i el 21,7% universitaris. La puntuació mitjana del nivell d'alfabetització per la salut va ser de 11,95 (DE=2,84) i la mediana de 12 (RIQ=5) en una escala de 0 a 16. Conclusions: Segons l’escala, es va observar que el 12,2% presentaven un nivell d'alfabetització inadequat, el 46,3% problemàtic i el 41,5% suficient. No hi ha diferencies estadístiques en alfabetització en salut segons les nacionalitats agrupades ( espanyol - altres) ni en funció del nivell d'estudis preguntats, però en totes les persones sense estudis s'observa un nivell de alfabetització en salut problemàtic o inadequa

Estudio de la satisfacción de pacientes y profesionales en un servicio de urgencias hospitalario

Objective. To study the satisfaction level of patients, their companions and professionals at a hospital emergency department. Methodology. Cross-sectional study. Results. 285 patients and companions returned the questionnaire. Patients and companions satisfaction level was high. Age, sex and optimism were related to satisfaction. Pain control [OR=0,418; CI 95% (0,19-0,93); p=0,033] and perceived waiting time until the physician contact, were associated factors in satisfaction. 81 professionals answered the questionnaire. Professionals satisfaction level were low. Emotional exhaustion [B=-0,055; IC 95% (-0,09 a -0,02); p=0,005] and personal accomplishment [B=0,053; IC 95% (0,005-0,10); p=0,031] turned out to be associated factors for professionals satisfaction. Conclusions. Shorter perceived waiting time till the physician contact and better pain control, were associated with higher patient satisfaction. Higher professional satisfaction was seen in professionals with less emotional exhaustion and higher perceived personal accomplishmentObjetivo. Analizar el nivel de satisfacción de pacientes, acompañantes y profesionales de un servicio de urgencias hospitalario. Metodología. Estudio descriptivo transversal.Resultados. Respondieron 285 pacientes y acompañantes. Los niveles de satisfacción fueron elevados. La edad, el sexo y el optimismo se relacionaron con la satisfacción. El control del dolor [OR=0,418; IC 95% (0,19-0,93); p=0,033] y el tiempo de espera percibido hasta la visita médica [OR=5,456; IC 95% (2,14-13,94); p<0,001] fueron factores asociados a la satisfacción.Respondieron 81 profesionales. Los niveles de satisfacción fueron más bajos. El agotamiento emocional [B=-0,055; IC 95% (-0,09 a -0,02); p=0,005] y la realización personal [B=0,053; IC 95% (0,005-0,10); p=0,031] fueron factores asociados a la satisfacción de los profesionales. Conclusiones. A menor tiempo de espera percibido hasta la visita médica y a mayor control del dolor, mayor satisfacción de los pacientes.A menor agotamiento emocional y mayor percepción de realización personal, mayor satisfacción de los profesionale