L’Aràbia del Prometeu Encandenat i de les Bacants

Treballs Finals de Grau de Filologia Clàssica (Grec). Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutora: Montserrat Camps Gaset[cat] En el nostre treball analitzem i contextualitzem el vers 420 del Prometeu encadenat i tot l'estàsim al qual s'insereix i el pròleg de les Bacants d'Eurípides per tal d'escatir per què ambdues obres parlen d'Aràbia i quin sentit tenen aquestes mencions, atès que des de l'antigor s'és conscient de llur escassa exactitud geogràfica. Sobre el primer text, discutim si està relacionada amb el país de les aromes herodoteu o més aviat amb certs topònims de la Còlquida i el déu Ares; pel que fa al segon, la pertinença del terme 'Ἀραβία εὐδαίμων' al text i la seva ulterior evolució fins a designar el Iemen. Finalment determinem si ambdues Aràbies fan referència a una mateixa realitat, com es relacionen entre elles, què evocaven a la ment d'un grec al segle V aC i com podria continuar la nostra investigació més enllà d’aquest treball, indicant quins interrogants queden oberts i com es podrien resoldre.[eng] In our project we analyze and contextualize the verse 420 from Prometheus Vinctus, all its stasimon and the prologue of Euripides' Baccahe in order to find out why both works refer to Arabia and what mean these mentions mean, as they are not seen as geographically accurate since ancient times. Relating to the first text, we discuss if this Arabia is somehow related to the Herodotean country of aromatics or rather to some Colchians toponyms and the war-god Ares. When it comes to the second, we follow the meaning of the term 'Ἀραβία εὐδαίμων' along its history until it designates Yemen. Finally we determine if both Arabias refer to the same reality, how they relate to each other, what they brought to Greeks' mind in Vth century BC and how our research can be followed, pointing out what questions remain unsolved and how could be answered

Llengua i nació en la naixent Tercera República Francesa (1879-1881) com a model inspirador d’Eliézer Ben-Yehudà

Eliezer Ben-Yehuda (1858-1922), considered the ‘father of modern Hebrew’, had two countries, that of his birth and France. The latter is not only according to a bon mot from the end of the 19th century, but also because he spent part of his youth in Paris, including the period from 1879 until 1881, when he left for Israel, which he regarded as his country of birth. He is thought to have arrived in Paris in late 1877 or early 1878, in the immediate aftermath of the crisis of 16 May 1877. It was at that time that the basic laws of the Republic were passed in the Senate, following heated debates at which he was present as a writer for the Hebrew-language newspaper Ḥavaṣelet. His reports on those debates reflect his deep admiration for the French Republic and the national ideals of its republican government. For instance, he depicts Jules Ferry (1832-1893), minister of education, as a national hero opposing republican conspirers, monarchists, the Catholic Church and the Communards. It was between 1879 and 1881 that Jules Ferry proposed the education laws that would become the backbone of the French Republic, based on the principles of progress, laicism, national conscience and a single language, French (despite it being spoken by only half the population in 1879). Given that the first article in which Ben-Yehuda addressed the role of the Hebrew language in an eventual Jewish state was called ‘The Question of Education’ (Šeʾelat Ha-Ḥinuk), his reports on the Senate’s sessions have to be deemed a key document in the history of language policy in Israel.Eliézer Ben-Yehudà (1858-1992), considerat el «pare de l’hebreu modern», tenia dos països, el del seu naixement i França, no solament perquè ho deia un bon mot de finals del segle xix, sinó també perquè va passar la joventut a París del 1879 al 1881, quan finalment va fer cap a Israel, el país que considerava el del seu naixement. Se suposa que va arribar a la ciutat de les llums a finals de 1877 o a principis de 1878, en la situació immediatament posterior a la crisi del 16 de maig de 1877, quan al Senat s’aprovaven les lleis fonamentals de la República després d’intensos debats que van ser presenciats per Ben-Yehudà en tant que coŀlaborador del periòdic en llengua hebrea Ḥavaṣelet. Als articles que va escriure per informar d’aquests debats, hi mostra una admiració profunda vers la República Francesa i els ideals nacionals del Govern republicà. Per exemple, Jules Ferry (1832-1893), ministre d’Educació, hi apareix com un heroi nacional contra els conspiradors republicans, els monàrquics, l’Església catòlica i els comunards. De fet, és entre 1879 i 1881 que Jules Ferry va proposar les lleis educatives que es convertirien en la columna vertebral de la República Francesa sota els principis del progrés, el laïcisme, la consciència nacional i una llengua única, el francès (malgrat que el 1879 era parlat solament per la meitat de la població). Com que el primer article en el qual Ben-Yehudà aborda el paper de la llengua hebrea en el possible estat nació jueu és titulat precisament «La qüestió de l’educació» («Šeʾelat ha-ḥinuk»), els seus reports sobre les sessions del Senat s’han de considerar un document clau en la història de la política lingüística a Israel

La idea de la renaixença de la llengua hebrea en l’etapa formativa d’Eliézer Ben-Yehudà a París (1877-1881)

[cat] Aquesta tesi se centra en el període de formació intel·lectual d’Eliézer Ben-Yehudà (1858-1922), considerat «el pare de l’hebreu modern», mentre estudiava a París entre els anys 1877 i 1881. Concretament, ressegueix l’evolució de les seves idees a propòsit del paper de la llengua en la nacionalitat hebrea des del seu primer article, «Una qüestió candent» (març de 1879, v. FERRAN I BAÑOS, 2021), fins al darrer que va publicar abans d’arribar al País d’Israel, «Carta de Ben-Yehudà (II)», el juliol de 1881. Tanmateix, com indica el nom, això és una tesi, i no pas una monografia. Per això la dissertació, parteix de la hipòtesi que el canvi que MANDEL (1987) observa en el pensament de Ben-Yehudà, entre «Una qüestió candent» (en què es nega que una llengua comuna sigui un requisit per a la nació) i «La senyera de la nacionalitat» (setembre de 1880, París, en què la llengua esdevé un dels pilars de la nacionalitat) és degut als debats relatius a les primeres lleis educatives del ministre francès Jules Ferry (1832-1892). El punt principal de suport és l’existència d’un seguit de cròniques dedicades per Ben- Yehudà a la política i la societat francesa que va conèixer el 1879, de les quals cinc mencionen explícitament la primera d’aquest grup de lleis. Aquest conjunt no ha estat gaire estudiat, més enllà de les observacions del biògraf de Ben-Yehudà, LANG (2000, 2008) i els historiadors del periodisme KOUTS (2013) i ELYADA (2019, 2019a). Però tampoc no ha estat reeditat després del 1881, tal com la immensa majoria dels articles d’aquest període crucial, i quan s’ha fet (BEN-YEHUDÀ, 1929, 1943, 1978, 1986), ha estat amb omissions i errors de còpia i edició. És per això que la tesi, a més de demostrar la veracitat de la hipòtesi, incorpora una edició crítica de tots els articles publicats per Ben-Yehudà abans de fer aliyà acompanyada de traducció al català, la primera en la immensa majoria dels casos. A aquesta edició crítica i traducció, hi cal afegir la dels textos biogràfics i autobiogràfics que versen sobre aquest mateix període. Per poder demostrar la hipòtesi, s’han estudiat els textos en ordre cronològic (contra l’ordenació temàtica de Ben-Avi), que es demostra molt més efectiva per poder estudiar l’evolució ideològica, en la qual s’observa una permeabilitat lèxica i temàtica en els articles «francesos» i «jueus». Com que Ben- Yehudà i la recuperació de l’hebreu han estat tractats més des de la ideologia i sovint s’és víctima de les trampes del llenguatge («el miracle de la resurrecció de la llengua hebrea»), l’anàlisi és precedida d’un capítol dedicat a les assumpcions al voltant de la figura de Ben-Yehudà, a Catalunya, a Israel i el món. Pel mateix motiu també incloc un resum en català de la ingent biografia de LANG (2008) i una revisió de les idees del món de Ben-Yehudà (la filologia racial, el purisme lingüístic, la mateixa idea de renaixença, llengua viva i llengua morta, etc.) i les coordenades ideològiques dels països que van ser cabdals en la seva formació (la Lituània jueva, França, el Regne Unit, l’imperi otomà i Palestina), donant especial importància als textos publicats a la premsa aquells anys. La recerca, més enllà de la hipòtesi, per la qual troba molts indicis, posa llum a altres aspectes, com les ocupacions del mecenes rus de Ben-Yehudà a París, N. N. Txàixnikov, i els primers neologismes que Ben-Yehudà modelà a partir de l’àrab. A més, obre noves vies de recerca amb els possibles punts de contacte amb el Felibritge, el marxisme i àdhuc Valentí Almirall.[eng] This PhD dissertation focused on the intellectual formative years of Eliezer Ben-Yehuda (1858-1922), who is considered to be “the father of Modern Hebrew” in Paris between 1877 and 1881. More concretely, it follows the evolution of his ideas regarding the role of language in Hebrew nationality from his first article, “A burning question” (March 1879, v. FERRAN I BAÑOS, 2021), to the last he published before coming to the Land of Israel, “Letter from Ben-Yehuda (2)”, on July 1881. I present as a hypothesis that the change between Ben-Yehuda’s approach towards language in his first article and that of “The flag of nationality” (September 1880, Paris), is a consequence of the debates on the educative laws proposed by the French minister Jules Ferry (1932-1882). This suggestion is mainly supported by the existence of a set of journalistic chronicles where Ben-Yehuda dissects French politics and society, in which the first of these laws is explicitly mentioned in five of them. This group, as most of the articles written in this pivotal period, has not been published again since their first appearance. Therefore, this dissertation not only intends to test the research hypothesis but also to prepare a critical edition of the whole work published by Ben-Yehudà before his aliyah with a translation (in Catalan). Additionally, biographical and autobiographical texts dealing with the years 1877-1881 are also included both in the edition and the translation. To test the hypothesis, the texts have been studied according to their chronology, and a great degree of continuity between the “Jewish” and “French” articles has been found. The analysis is preceded by a chapter dealing with the preconceived ideas on Ben-Yehuda in Catalonia, Israel and the world; a Catalan resume of LANG’s (2008) comprehensive biography and a revision of the most accepted ideas in Ben-Yehuda’s era, with special interest in those spread through the press. This research not only finds support for the hypothesis, but also sheds light on Ben-Yehuda’s Russian patron in Paris, N. N. Chashnikov, and the first neologisms Ben-Yehuda created from Arabic. Furthermore, it opens new lines of research from the possible points of contact with the Felibrige, Marxism and even Valentí Almirall

‘A burning question’ by Eliezer Ben-Yehudah, annotated translation and commentary

Si actualment l’hebreu és una llengua parlada i Israel és l’únic estat jueu del món és gràcies a la consecució de l’ideal sionista. Però anys abans de Herzl, el 1879, Eliézer Ben-Yehudà va escriure, a només 21 anys, un polèmic article que proposava l’assentament a la Terra d’Israel com a solució de la Qüestió Jueva, «Una qüestió candent». Així començava la tasca política i intel·lectual d’un dels artífexs de la resurrecció de l’hebreu, mal coneguda pel públic general, a causa de les poques traduccions de texts com aquest. En aquest sentit, doncs, aquest treball és innovador, atès que és la segona traducció de l’article sencer i el primer en una llengua que no sigui l’anglès. A banda, també és el primer que hi dedica un comentari que permeti d’entendre’n la contextualització, sens dubte necessària amb vista a una panoràmica general del context social i polític en què neix el sionisme. If, today, Hebrew is a spoken language and Israel is the only Jewish state in the world, that is because of Zionism. But in 1879, years before Herzl, Eliezer Ben-Yehudah, then only 21 years old, wrote a polemical article called ‘A burning question’, which proposed settling the Land of Israel as a solution to the Jewish Question. That was the beginning of the political and intellectual work of one of the figures behind the revival of Hebrew. However, there is little awareness of that work among the general public, as there are few translations of such texts. This paper is innovative in that it is the second translation of the full article and the first in a language other than English. It is also the first translation with a commentary, which provides an insight into the context of the article, something that is undoubtedly necessary for a general idea of the social and political backdrop against which Zionism was born