ICH Inventoires. Implementation of the UNESCO Convention

[eng] In this article we analyze the unfolding of inventories and specific practices recommended in the Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage. We focus on how the variety of inventories in diverse countries is organized within specific juridical frames. We also pay attention to the different possibilities when drawing up inventories and their implications. We will also discuss how these rules have been turned into specific inventory projects and how the theoretical and methodological challenges in drawing up inventories are tackled. [cat] En aquest article, examinem com es concreta l'obligació de realitzar inventaris en lleis i pràctiques específiques en relació amb la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Volem conèixer els marcs jurídics i com integren els inventaris, comprendre'n les opcions adoptades i determinar-ne les repercussions. També volem analitzar com s'han traduït aquestes normes en projectes concrets d'inventari i com es fa front als reptes teòrics i metodològics que l'elaboració d'inventaris planteja

Inventaris de PCI: l'aplicació de la Convenció de la UNESCO

[cat]En aquest article, examinem com es concreta l'obligació de realitzar inventaris en lleis i pràctiques específiques en relació amb la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Volem conèixer els marcs jurídics i com integren els inventaris, comprendre'n les opcions adoptades i determinar-ne les repercussions. També volem analitzar com s'han traduït aquestes normes en projectes concrets d'inventari i com es fa front als reptes teòrics i metodològics que l'elaboració d'inventaris planteja.[eng]In this article we analyze the unfolding of inventories and specific practices recommended in the Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage. We focus on how the variety of inventories in diverse countries is organized within specific juridical frames. We also pay attention to the different possibilities when drawing inventories and its implications. We will discuss this range of alternatives in inventorying Intangible Cultural Heritage and its theoretical and methodological impacts

El museu i la recerca. Una investigació sobre la casa i la família des del Musèu dera Val d'Aran

Al final del 1988, l'aleshores director del Museu dera Val d'Aran, Josep M. Boya, va encarregar-nos una recerca sobre la casa i la familia a la Val d'Aran, amb la finalitat d'aplegar els materials necessaris per al muntatge d'una exposici6 sobre aquest tema i, alhora, crear una base de coneixements a partir de la qual possibilitar treballs mes específics. L'encàrrec, finançat per la Generalitat de Catalunya, implicava una col·laboració novedosa entre dos sectors, els investigadors i els museòlegs, amb interessants condicionants i reptes. Per als membres de l'equip que vam fer la recerca, el tractament museogràfic dels materials plantejava una línia de treball diferent als objectius que orienten habitualment la recerca acadèmica. Per la seva banda, el projecte museològic adquiria també una nova dimensió en plantejar-se una exposició com la traducció d'uns coneixements i no com una simple mostra d'objectes

L'escriptura acadèmica

Podeu consultar la versió castellana a recurs relacionat.La producció de textos escrits és una de les tasques fonamentals en institucions acadèmiques. Serveix per a la transferència de coneixement, per a la integració dels nous membres acadèmics en les respectives comunitats discursives i per entendre millor els temes sobre els quals es treballa. Donat l’efecte clarificador i organitzador que té l’escriptura, convé que la redacció sigui part del procés de recerca i no només una activitat que es realitza un cop acabada aquesta. En aquest treball abordem de manera pràctica i senzilla els processos de redacció i publicació, aturant-nos en alguns detalls que faciliten la complexa tasca de produir textos publicable

La escritura académica a través de las disciplinas

La comunicación escrita es fundamental para el funcionamiento de la vida académica, y la publicación, su principal mecanismo de promoción. Aunque las funciones que cumple la escritura son válidas para cualquier dominio de conocimiento, cada comunidad discursiva las realiza por medio de recursos lingüísticos y géneros específicos. La primera parte del presente volumen presenta un conjunto de recursos generales, útiles para redactar en cualquier disciplina o dominio de conocimiento. La segunda parte se centra en los géneros propios de diversas especialidades que poseen tradiciones metodológicas diferentes

La escritura académica

Podeu consultar la versió catalana a recurs relacionat.[spa] La producción de textos escritos es una de las tareas fundamentales en las instituciones académicas. Sirve para el trasvase de conocimiento, para la integración de los nuevos miembros académicos en las respectivas comunidades discursivas y para entender mejor los temas sobre los que se trabaja. Debido al efecto clarificador y organizador que tiene la escritura, conviene que la redacción sea parte del proceso de investigación y no solamente una actividad que se realiza una vez acabado el mismo. En este trabajo abordamos de manera práctica y sencilla los procesos de redacción y publicación, deteniéndonos en algunos detalles que facilitan la compleja tarea de producir textos publicables.[eng] The production of written texts is a fundamental task in academic institutions. It serves not only as a mean for knowledge transmission and integrations of newcomers to the respective discourse community but also to understand better the topic under scrutiny. Because of the clarifying and organizing effect of writing, it is suggested that writing should become part of the research process and should not be left after the research is finished. In this work we approach, in a practical and easy way, the processes of text production and publication, taking special care of the details that facilitate the complex task of composing publishable texts

Els treballs de fi de grau a la Universitat de Barcelona

Podeu consultar la versió castellana al camp recurs relacionat.La implantació dels títols de grau ha suposat un repte per a les universitats, que han hagut d'adaptar els seus projectes formatius a les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Un dels aspectes importants d’aquest procés ha estat l'obligació d’incorporar els treballs de fi de grau (TFG) a l’estructura curricular dels plans d’estudis. Aquesta tasca ha estat complexa i, a més, s’ha vist dificultada per la poca tradició que la majoria de facultats i escoles universitàries tenien en el disseny, l'organització i l'avaluació d’aquest tipus de treball. Uns quants cursos després d’haver-se posat en marxa els TFG, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona va voler oferir als diferents centres de la UB una plataforma de reflexió i debat on poguessin compartir experiències, plantejar dubtes, analitzar models de bones pràctiques i recollir idees per millorar els seus projectes. A tal efecte, des de la Secció d’Universitat de l’ICE, es va organitzar la jornada «Els treballs de fi de grau a la UB». Aquest quadern recull les comunicacions presentades, sintetitza el debat que van generar i presenta les conclusions a què es va arribar

Los trabajos de fin de grado en la Universidad de Barcelona

Podeu consultar la versió catalana al camp recurs relacionat.[spa] La implantación de los títulos de grado ha supuesto un reto para las universidades, que han tenido que adaptar sus proyectos formativos a las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior. Uno de los aspectos importantes de este proceso ha sido la obligación de incorporar los trabajos de fin de grado (TFG) a la estructura curricular de los planes de estudios. Esta tarea ha sido compleja y, además, se ha visto dificultada por la poca tradición que la mayoría de facultades y escuelas universitarias tenían en el diseño, organización y evaluación de esta clase de trabajo. Después de varios cursos de haberse puesto en marcha los TFG, el Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) de la Universidad de Barcelona quiso ofrecer a los diferentes centros de la UB una plataforma de reflexión y debate donde pudieran compartir experiencias, plantear dudas, analizar modelos de buenas prácticas y recoger ideas para mejorar sus proyectos. A tal efecto, desde la Sección de Universidad del ICE se organizó la jornada «Los trabajos de fin de grado en la UB». Este cuaderno recoge las comunicaciones presentadas, sintetiza el debate que generaron y presenta las conclusiones a que se llegó.[eng] The phase-in of undergraduate degrees conforming to the guidelines of the European Higher Education Area has been a challenge for universities as far as their training projects are concerned. An important aspect of this process was the need to incorporate the Bachelor’s Degree Final Project (TFG) to the structure of their curricula. This task has been complex and been hampered also by the lack of tradition that most faculties and university colleges had in the design, organization and evaluation of these types of project. Several years after launching the TFG, the Institute of Education Sciences (ICE) of the University of Barcelona (UB) organized the «The Bachelor’s Degree Final Project» conference to offer different centres of the UB a space for reflection and debate to be able to share experiences, ask questions, analyse models of good practices and gather ideas for improving their projects. The present booklet includes papers, summarizes the debate that many and varied contributions generated and outlines the final conclusions reached at this conference

Viure junts però no barrejats: casa i residència al Pla d'Urgell (s. XIX i XX)

A partir del treball de camp antropològic, l'anàlisi de documentació notarial i la reconstrucció de cursos domèstics, s'estudia la residència i el seu paper com a element definidor de la casa com a institució al Pla d'Urgell (Lleida) durant els segles XIX i XX. S'analitzen els models ideològics entorn de la casa i la residència, les formes residencials, així com els factors que influeixen en la variabilitat d'aquestes. S'analitzen els factors sòcio-econòmics i demogràfics que giran a l'entorn de la residència

Techno-herds and cyborg-shepherds in the age of spectacularized bucolism: What lies behind the postcar

[eng] This paper focuses on what shepherds must do to ensure that their herds can peacefully graze on the upper meadows of the Catalan Pyrenees. These days, this image, a classic icon of bucolic traditional rurality, cannot happen unless the shepherds are in permanent contact with public administration officials to confirm their compliance with a plethora of strict policies relating to their animals. These policies span a number of fields, including sanitation (vaccinations and tests), animal welfare, insurance, supervised mobility and production processes, environmental impact and subsidies, and have led to very strict supervision and control of animals and their caretakers. In other words, the herd is the result of a cautious combination of technologies of power that track every single animal and the shepherds themselves. The herd, the epitome of the spectacularized patrimonial economy that currently predominates in these mountains, is, in Haraway's words, a cyborg. The symbol of an area and an economy that revolves around the allegedly harmonious coexistence of nature, culture and tradition is, in fact, a compliant techno-hybrid