Interspecific hybridization between greater kudu and nyala

Hybridization of wildlife species, even in the absence of introgression, is of concern due to wasted reproductive effort and a reduction in productivity. In this study we detail an accidental mating between a female nyala (Tragelaphus angasii) and a male greater kudu (T. strepsiceros). The hybrid was phenotypically nyala and was identified as such based on mitochondrial DNA. Further genetic analysis based on nine microsatellite markers, chromosome number and chromosome morphology however, confirmed its status as an F1 hybrid. Results obtained from a reproductive potential assessment indicated that this animal does not have the potential to breed successfully and can be considered as sterile.http://link.springer.com/journal/10709hb201

Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya

Arbovirus; Mosquits; Malalties víriquesArboviruses; Mosquitoes; Viral diseasesArbovirus; Mosquitos; Enfermedades víricasThis protocol aims to provide a guide for the surveillance of the most likely arbovirosis transmitted by mosquito vectors in Catalonia (West Nile virus, dengue and chikungunya), establishing a set of surveillance activities for these diseases and control of the vectors, depending on the risk level of arbovirosisEste protocolo tiene como objetivo ofrecer una guía para la vigilancia de las arbovirosi más probables transmitidas por vectores mosquitos en Cataluña (virus del Nilo Occidental, dengue y chikungunya), estableciendo un conjunto de actividades de vigilancia de estas enfermedades y de control los vectores, según el nivel de riesgo de arbovirosiAquest protocol té com a objectiu oferir una guia per a la vigilància de les arbovirosis més probables transmeses per vectors mosquits a Catalunya (virus del Nil Occidental, dengue i chikungunya), establint un conjunt d’activitats de vigilància d’aquestes malalties i de control dels vectors, segons el nivell de risc d’arbovirosi

Guix

Resumen basado en el de la publicaciónDesde el trabajo de las aulas en la escuela rural, se ha intentado hacer una reflexión sobre qué, cómo, por qué y para qué se trabaja. ¿Cuál es la realidad de lo que se hace? ¿Qué necesidades se tienen y cómo se resuelven? Se expresa la voz de maestros que trabajan en el mundo rural pensando sobre la especificidad de este tipo de escuela y los rasgos diferenciales que la conforman.Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES

Alteracions cromosòmiques radioinduïdes: Estudis en irradiacions parcials i retrospectius

La dosimetria biològica és un camp que s’ha desenvolupat dins la radioprotecció i permet estimar la dosi d’una exposició a radiacions ionitzants en casos en que no es coneix o no és prou fiable la dosimetria física. En dosimetria biològica, la metodologia més establerta per estimar la dosi d’una exposició a radiacions es basa en obtenir la freqüència d’una determinada alteració cromosòmica i, extrapolar‐la a una corba dosi‐efecte prèviament elaborada. Hi ha diversos factors que poden fer variar la freqüència de les alteracions cromosòmiques, entre aquests hi ha el cas de les irradiacions parcials, que es dona quan una irradiació només afecta una part del cos, i no la seva totalitat. En aquests casos si és realitza dosimetria biològica l’estimació de la dosi serà menor de la que en realitat és. Per tal de simular irradiacions parcials és va irradiar sang perifèrica a 2, 3, 4 i 5 Gy amb raigs X, i es va barrejar amb sang no irradiada per tal de tenir diferents percentatges de sang irradiada (87,5, 75, 50, 25 i 12,5%). Es va realitzar l’anàlisi mitjançant tècniques de FISH, pintant els cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers. Les alteracions cromosòmiques detectades es van expressar en nomenclatura PAINT, PAINT modificada i convencional. Es van utilitzar el test u i el test s (basat en el model de Poisson inflat en el zero) per avaluar la sobredispersió causada per les cèl∙lules no irradiades. Es va estimar la dosi per a cada tipus d’alteració considerada amb el mètode Dolphin i les corbes dosi‐efecte prèviament elaborades (usant les mateixes sondes cromosòmiques). Només es va detectar sobredispersió a dosis altes i a percentatges de sang irradiada baixos. Els dos mètodes usats per detectar desviacions de la distribució de Poisson van mostrar resultats molt similars. El total d’alteracions aparentment simples van ser el tipus d’alteració que l’estimació de la dosi va ser més propera a la dosi real que es va irradiar. Les tècniques de FISH utilitzades van tenir la mateixa eficiència detectant dicèntrics com translocacions. Comparant els resultats obtinguts amb tècniques de FISH amb els obtinguts analitzant dicèntrics amb tinció uniforme, amb aquest últim mètode s’obtenen millors resultats tant en la detecció de d’irradiacions parcials com en l’estimació de la dosi. Un altre factor que influeix en l’estimació d’una dosi és el temps transcorregut després d’una irradiació, ja que no totes les alteracions cromosòmiques presenten la mateixa estabilitat al llarg del temps. Per avaluar quines alteracions són més útils alhora d’estimar la dosi d’una exposició anterior (dosimetria biològica retrospectiva) es va fer un estudi utilitzant com a model la línia cel∙lular limfoblastoide Jurkat de cariotip normal i estable. Es van irradiar cèl∙lules Jurkat en G0 a dosis de 0,2, 2 i 2Gy amb raigs X, un cop irradiades es van mantenir en cultiu durant tres setmanes i es van extreure alíquotes a diferents temps. Les alteracions cromosòmiques induïdes es van analitzar mitjançant tècniques de pintat dels cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers per avaluar la persistència de translocacions i dicèntrics, i la tècnica d’mFISH per avaluar la freqüència, la complexitat, la participació de cada cromosoma de les alteracions radioinduïdes i les associacions cromosòmiques preferencials en les mostres inicials i finals en el cultiu control i en els irradiats a 2 i 4 Gy. En l’estudi realitzat amb pintat cromosòmic a totes les dosis la freqüència (x100) de dicèntrics i d’alteracions complexes van disminuir de forma ràpida fins arribar a valors popers a 0. La freqüència (x100) de translocacions es va mantenir força constant als cultius irradiats a 0,2 i 2 Gy mentre que als cultius irradiats a 4 Gy es va observar un descens que en les mostres inicials era pronunciat i en les finals era suau. La tècnica d’mFISH va mostrar que són les alteracions simples incompletes les que desapareixen al llarg del temps i que el grau de complexitat de les alteracions cromosòmiques augmenta amb la dosi i disminueix amb el temps post‐irradiació. No es van detectar desviacions respecte a la participació a l’atzar de cada cromosoma quan es van considerar les alteracions tipus intercanvi, però si que es van detectar quan es van considerar el total de alteracions cromosòmiques radioinduïdes. Es van detectar diferencies significatives en associacions cromosòmiques preferencials en la mostra inicial i en la final del cultiu de cèl∙lules Jurkat.Biological dosimetry is is a field that has developed within the radioprotection to estimate the dose of ionizing radiation exposure in cases that physical dosimetry is not enough reliable or is unkown. In biological dosymetry, the more established methodology for estimating the dose of radiation exposure is based on extrapolate the frequency of a specific chromosomal alteration in a dose‐effect curve previously prepared. There are several factors that can vary the frequency of chromosome aberrations among these is the case of partial body irradiations, which occurs when radiation affects only a part of the body. In those cases the dose will be underestimated. In order to simulate partial body dose irradiations peripheral blood samples were irradiated at 2, 3, 4 and 5 Gy of X‐rays, and mixed with non‐irradiated blood to obtain the following percentages of irradiated blood: 87.5, 75, 50, 25 and 12.5. FISH painting was performed using whole chromosome painting probes for chromosomes 1, 4, and 11 in combination with a pancentromeric probe. Chromosome aberrations were recorded using the PAINT nomenclature, and later converted to the modified PAINT and conventional nomenclature. The u‐test was initially used to evaluate the expected overdispersion due to the presence of unexposed cells, but a test based on the zero‐inflated Poisson model (s‐test) is also proposed. Dose‐estimations for the different types of chromosome aberrations were calculated by Dolphin’s method and using the FISH dose‐effect curves previously obtained using the same whole‐chromosome probes. The expected overdispersion due to the presence of unirradiated cells was only detected at high doses and low percentages of irradiated blood. The two methods used to detect the deviation from the Poisson distribution showed a similar ability. Dose estimations for the irradiated fraction were closer to the real values for total apparently simple aberrations. In general, using FISH techniques similar results were obtained for dicentrics and translocations. In comparison to solid‐stain dicentric analysis, the use of FISH painting techniques is less suitable to detect partial irradiations, and for dose estimation assessment. Another factor in the estimation of a dose is the time elapsed after irradiation, as not all chromosome aberrations have the same stability over time. To evaluate which aberrations were more useful to estimate the dose for a retrospective exposure an irradiated cell line was studied. A follow‐up study on the persistence of the different types of chromosome aberrations was carried out. The lymphoblastoid cell line Jurkat was irradiated at 0.2, 2 and 4 Gy of X‐rays. After irradiation, the cultures were maintained for three weeks and samples were harvested at different times. Chromosome aberrations were detected using two FISH techniques: painting of chromosomes 1, 4 and 11, to assess the persistence of translocations and dicentrics, and mFISH to evaluate the frequency, the complexity, the chromosome involvement on the radiation‐induced chromosome aberrations and the preferential chromosome‐chromosome associations in the initial and final samples in the control and irradiated cultures at 2 and 4 Gy. In the study performed with painted technique, in all doses, the frequencies (x100) of dicentrics decreased clearly in the successive samples until values near zero. The frequencies (x100) of translocations, at 0.2 and 2Gy, were relatively constant until the last sample, whilst at 4Gy there was an initial steeped decrease in the first samples followed by a slight decrease in the last ones. The technique mFISH showed that simple incomplete aberrations disappear over time and the complexity of chromosome aberrations increases with dose and decreases with post‐irradiation time. The chromosome involvement was random for radiation‐induced exchange aberrations and non‐random for total aberrations. Preferential chromosome‐chromosome associations were observed in the initial and final samples in the Jurkat cell line

Guix

Resumen basado en el de la publicaciónAnalizar el trabajo del centro para descubrir aquellos aspectos competenciales que no se conocían pero que estaban presentes, es la actuación adoptada en el CEIP de Borredà para replantear la adaptación al nuevo modelo curricular y las acciones y modificaciones para seguir las directrices del Departamento, consolidando aquellas prácticas educativas que consideradas exitosas. Se habla de la relación que se tiene con el medio natural como fuente de motivación y conocimiento para trabajar la motivación de los estudiantes.Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES

Guix

Resumen basado en el de la publicaciónSe analizan las características en el ejercicio de la función directiva de los centros del espacio rural. Hay una serie de factores que concurren a singularizar esta tarea y en ocasiones se acumulan en una misma persona un montón de trabajos que demandan una multiplicidad de cargos y de actuaciones. Si la tarea es ardua, deviene difícil llevarla a cabo y encontrar gente que se anime a continuarla. ¿Qué habrá que hacer para que los maestros rurales se animen a ejercer la dirección? ¿Cuál puede ser el reclamo que permita realizar la labor con tranquilidad y eficacia?Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES

Perspectiva escolar

Resumen tomado de la publicación en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Documentar-se i llegir: experiencies escolars'Una pequeña escuela del Berguedà (Barcelona) complementa el trabajo en su biblioteca con la relación continúa con el Bibliobús, que facilita diferente material documental en préstamo a los niños y a las familias; es una manera de acercarse a los circuitos culturales. El Bibliobús Pedraforca empezó el año 1973 y hace diez años que colabora con las escuelas de la zona.CataluñaES

Perspectiva escolar

Reflexión sobre las localidades rurales, sus espacios y sus agentes como posibles potenciadores pedagógicos.CataluñaUniversitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'Hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES

Guix

Resumen basado en el de la publicaciónEl proyecto "Poble educador" parte de una invitación de la Diputación de Barcelona y de la Universidad de Vic en el CEIP de Borredà a participar en un grupo de trabajo sobre educación y territorio en los pequeños municipios. De entrada, se constituyó un grupo inicial que se ha ido ampliando con otros grupos, entidades y también personas que, a título individual, quieren participar en el proyecto. Este parte de la reflexión sobre las oportunidades para mejorar la calidad de vida a través de la educación.Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES