L'habitatge a la Regió Metropolitana de Barcelona, 1995-2006

Les necessitats residencials de la població són un dels elements que determinen la qualitat de vida dels ciutadans i en condicionen la distribució territorial. Partint de diversos aspectes relacionats amb l'habitatge -règim de tinença i condicions d'accés; tipus d'habitatge; característiques físiques com ara la superfície, l'antiguitat i els serveis de què disposa; percepció de la població en relació amb el seu propi habitatge; i segona residència- s'assenyalan els desajustos territorials i les diferències entre alguns grups socials

La gentrificació i el problema de l’habitatge a Barcelona

Des de que Ruth Glass (1964) va introduir el concepte de gentrificació a la dècada dels anys seixanta del segle xx —per referir-se a un procés d’arribada de població amb un elevat nivell econòmic i educatiu des de fora de la ciutat cap a barris cèntrics de Londres, on van comprar i reformar vells habitatges i on van desplaçar els obrers que hi vivien— molts dels processos de transformació urbana i social dels centres de les ciutats, anglosaxones principalment, han estat analitzats des d’aquesta òptica. Durant el mig segle transcorregut des d’aleshores s’ha aprofundit i debatut àmpliament sobre l’abast del concepte

Nel·lo, Oriol (2015). La ciudad en movimiento: Crisis social y respuesta ciudadana

Nel·lo, Oriol (2015) La ciudad en movimiento: Crisis social y respuesta ciudadana Madrid: Díaz & Pons, 205 p. ISBN 978-84-944522-0-8Nel·lo, Oriol (2015) La ciudad en movimiento: Crisis social y respuesta ciudadana Madrid: Díaz & Pons, 205 p. ISBN 978-84-944522-0-8Nel·lo, Oriol (2015) La ciudad en movimiento: Crisis social y respuesta ciudadana Madrid: Díaz & Pons, 205 p. ISBN 978-84-944522-0-

Análisi de l'oferta i la demanda de polígons d'activitat a Catalunya

Carme Miralles-Guasch i Carles Donat ens parlen de la localització d'aquestes àrees d'activitat econòmica, de la varietat de situacions pel que fa a la dimensió, l'emplaçament i la disponibilitat de sòl, així com de les perspectives de la demanda d'espai. Aquest article desgrana els principals resultats obtinguts a partir de dues fonts quantitatives creades per suplir la carència d'informació sobre els polígons industrials: el Cens de polígons d'activitat de Catalunya 2005-2006 (elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que recull dades de localització, delimitació, grandària i nivell d'ocupació) i la Mostra de polígons d'activitat de Catalunya 2005-06, que dóna informació sobre les activitats presents en els polígons. L'anàlisi de la dialèctica entre oferta-demanda es fonamenta tant en aquestes dades quantitatives com en informació qualitativa sistemàtica recollida a través d'entrevistes en profunditat a actors rellevants i experts en la matèria

La gentrificació i el problema de l'habitatge a Barcelona

Des de que Ruth Glass (1964) va introduir el concepte de gentrificació a la dècada dels anys seixanta del segle xx -per referir-se a un procés d'arribada de població amb un elevat nivell econòmic i educatiu des de fora de la ciutat cap a barris cèntrics de Londres, on van comprar i reformar vells habitatges i on van desplaçar els obrers que hi vivien- molts dels processos de transformació urbana i social dels centres de les ciutats, anglosaxones principalment, han estat analitzats des d'aquesta òptica. Durant el mig segle transcorregut des d'aleshores s'ha aprofundit i debatut àmpliament sobre l'abast del concepte

La incidencia de las dinámicas demográficas en las necesidades residenciales y en la oferta de vivienda en la Región Metropolitana de Barcelona

En la Región Metropolitana de Barcelona y, en general, en los principales sistemas urbanos españoles, la demanda y la oferta de vivienda presentan diferencias notables con respecto al resto del territorio. En un contexto como el actual, de grandes incertidumbres sobre la evolución de los mercados de vivienda, el artículo propone analizar el sistema residencial a partir de la evolución de algunos componentes demográficos que han condicionado estrechamente las necesidades y la oferta de vivienda durante el período 1996-2007, considerándolos como factores explicativos de primer orden. Tomando como ejemplo la Región Metropolitana de Barcelona, el objetivo final es apuntar de manera prospectiva las principales tendencias demográficas que, según el autor, pueden condicionar las necesidades y la oferta de vivienda en los próximos año

Reseña

Obra reseñada: NEL·LO, Oriol. Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña. Valencia: Tirant Humanidades. Colección Crónica, 201

Habitatge i mobilitat residencial a la Regió Metropolitana i a la Província de Barcelona

L'informe està estructurat en quatre parts, que poden llegir-se de forma independent, tot i que tenen un fil conductor que es recull en les conclusions que tanquen l'anàlisi. La primera part explica les característiques dels habitatges en què viu la població pel que fa al règim de tinença, a la superfície, a l'any de construcció i a la tipologia. També es donen algunes dades relacionades amb les segones residències. Un tema de gran rellevància es tracta en la segona part, la mobilitat residencial en relació als canvis d'habitatge que s'han produït en els cinc o sis anys anteriors a cada una de les edicions de l'Enquesta. Pels territoris abans esmentats, se'n pot conèixer el volum i l'evolució, les causes i la relació que existeix entre canvis residencials i cicle vital. En la tercera part, més enllà de donar informació del conjunt de la població, els autors han volgut focalitzar l'anàlisi en dos dels col·lectius que tenen més dificultats per trobar un habitatge, els joves i la gent gran. Per motius força diversos aquests dos grups de població, que es defineixen per l'edat i que és cert que no són homogenis internament, tenen més problemes que la població en general a l'hora d'enfrontar-se al mercat de l'habitatge. La darrera part de l'article tracta els canvis de residència que també impliquen un canvi de municipi, el que s'anomena les migracions intermunicipals internes, analitzant-les tant entre els diferents àmbits territorials que es consideren com en funció de la grandària del nucli de població d'origen i de destinació. Es dedica també un apartat a la població nouvinguda i, en funció de tot plegat, s'apunten les principals tendències en la redistribució de la població segons les canvis d'habitatge detectats en l'Enquesta. L'article conclou amb un resum i conclusions on es perfilen, de forma sintètica, les característiques dels habitatges i de la població que hi resideix, posant l'èmfasi en els joves i la gent gran, per les dificultats específiques que tenen. També s'ha donat un relleu especial als canvis d'habitatge i a la consegüent redistribució de la població a escala metropolitana

Característiques de la demanda jove d'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona

Des de la darreria dels anys noranta del segle XX el mercat de l'habitatge ha entrat en un cicle alcista sense gaire precedents en la història contemporània. Un cicle que s'ha caracteritzat per un fort augment de la població que demanda habitatges i pel gran creixement del ritme en la construcció, fet que no ha impedit, però, que els preus hagin augmentat significativament any rere an

La planificació de les polítiques d'habitatge a escala metropolitana : Barcelona en el context internacional

Les dinàmiques residencials metropolitanes exigeixen que el problema de l'habitatge en aquests territoris s'abordi des d'aquesta mateixa escala a fi de donar resposta als greus problemes d'accessibilitat econòmica a l'habitatge existents, així com per corregir la manca d'habitatge assequible i els processos de segregació urbana que es generen. Per aconseguir-ho, cal disposar d'un model de governabilitat metropolitana que permeti articular l'acció en aquest camp de tots els nivells de govern implicats. L'estudi de l'activitat més recent de determinats governs metropolitans de Nord-amèrica, Europa i Oceania suggereix que en els darrers anys està tenint lloc un creixent reconeixement de la dimensió metropolitana en la planificació residencial. En aquest context, la planificació metropolitana de l'habitatge a la conurbació de Barcelona es troba encara en un procés de consolidació que podria avançar properament gràcies a tres factors: la recent creació de Metròpolis Habitatge, l'entrada en funcionament de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, i la redacció del Pla Director Urbanístic metropolità i del Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya.Las dinámicas residenciales metropolitanas exigen que el problema de la vivienda en estos territorios se aborde desde esta misma escala a fin de dar respuesta a los graves problemas de accesibilidad económica a la vivienda existentes, así como para corregir la falta de vivienda asequible y los procesos de segregación urbana que se generan. Para lograrlo, es necesario disponer de un modelo de gobernabilidad metropolitana que permita articular la acción en este campo de todos los niveles de gobierno implicados. El estudio de la actividad más reciente de determinados gobiernos metropolitanos de Norteamérica, Europa y Oceanía sugiere que en los últimos años está teniendo lugar un creciente reconocimiento de la dimensión metropolitana en la planificación residencial. En este contexto, la planificación metropolitana de la vivienda en la conurbación de Barcelona se encuentra todavía en un proceso de consolidación que podría avanzar próximamente gracias a tres factores: la reciente creación de Habitatge Metròpolis, la entrada en funcionamiento del Observatorio Metropolitano de la Vivienda, y la redacción del Plan Director Urbanístico Metropolitano y del Plan Territorial Sectorial de Vivienda de Cataluña