The role of involuntary factors in explaining the gap between desired and realized fertility in developed countries. An analysis using a microsimulation model

El text prové de la comunicació presentada a la XXVI International Population Conference, IUSSP. Marrakech, 27 de setembre a 2 d'octubre de 2009.Desired family size in low fertility countries is generally higher than the Total Fertility Rate, even after accounting for tempo changes that bias the period fertility levels downward. We use Bongaarts' framework to analyze the role of involuntary factors in the explanation of this gap. Two kinds of factors will be studied. On one hand biological factors (sterility, low fecundability, risk of miscarriage, etc.) may explain why a proportion of women who want children will remain childless or have less children than planned. On another hand social factors associated with family formation and separation risks, may also explain why final fertility levels are lower than desired one. We use data from FFS surveys and a microsimulation model in order to estimate the role of these involuntary factors in the explanation of the gap between observed and desired fertility levels.El tamany desitjat de la família en els països de baixa fecunditat, és generalment més gran que la taxa global de fecunditat, fins i tot tenint en compte els canvis de calendari que esbiaixen a la baixa, els nivells de fecunditat del període. En aquesta recerca s'utilitza el model de Bongaarts per analitzar el paper dels factors involuntaris en l'explicació d'aquesta diferència. Dos tipus de factors seran analitzats: els factors biològics (com l'esterilitat, la baixa fecundabilitat, el risc d'avortament involuntari, entre altres) que poden explicar per què una proporció de dones que desitgen tenir fills, es quedaran sense o en tindran menys dels desitjats; i els factors socials associats amb la formació de la família i els riscos de separació, que també poden explicar per què els nivells finals de fecunditat són més baixos que els desitjats inicialment. S'utilitzen les dades de les enquestes FFS i un model de microsimulació per calcular el rol d'aquests factors involuntaris en l'explicació de les diferències entre els nivells de fecunditat observada i desitjada.El tamaño deseado de la familia en los países de baja fecundidad es generalmente mayor que la tasa global de fecundidad, incluso teniendo en cuenta los cambios de calendario que sesgan los niveles de fecundidad del período, a la baja. Se utiliza el modelo de Bongaarts para analizar el papel de los factores involuntarios en la explicación de esta diferencia. Dos tipos de factores serán estudiados: los factores biológicos (como la esterilidad, la baja fecundabilitat, el riesgo de aborto involuntario, entre otros), que pueden explicar por qué una proporción de mujeres que desean tener hijos, se quedarán sin ellos o bien tendrán menos de los deseados; y los factores sociales asociados con la formación de la familia y los riesgos de separación, que también puede explicar por qué los niveles finales de fecundidad son más bajos que los deseados inicialmente. Se ha utilizado los datos de las encuestas de la FFS y un modelo de microsimulación para calcular el rol de estos factores involuntarios en la explicación de las diferencias entre los niveles de la fecundidad observada y la deseada. Fecunditat desitjada i observada, tamany de la família, model de microsimulació, països desenvolupats

Interacciones entre fecundidad y migración. Un estudio de las personas nacidas en el extranjero y residentes en Cataluña en 2007

Este trabajo analiza las interacciones entre fecundidad y migración de la población inmigrada residente en Cataluña en 2007. Por interacciones entendemos no sólo los efectos del movimiento migratorio en el comportamiento reproductivo, sino también que la fecundidad en los países de origen pueda ser un determinante del proceso migratorio. Para ello, contemplamos la biografía reproductiva de las migrantes, tanto en el periodo previo como en el posterior al movimiento migratorio. Mediante los datos biográficos de la Encuesta Demográfica de Cataluña de 2007, se analiza la fecundidad de las mujeres inmigrantes en su ciclo de vida en relación con las autóctonas. Se utilizan tasas específicas de fecundidad por edad y se aplican modelos de duración que miden el riesgo relativo de que las mujeres inmigrantes tengan sus hijos antes o después del movimiento migratorio. El análisis considera la edad en el momento de la migración, el continente de origen y el estado conyugal cuando migran. Los resultados sugieren la identificación de cuatro efectos de la migración sobre la fecundidad: el efecto causal y el efecto de interrupción, como efectos premigratorios, y el efecto llegada y el efecto adaptación, como efectos postmigratorios.Aquest treball analitza les interaccions entre fecunditat i migració de la població immigrada resident a Catalunya l'any 2007. Per interaccions entenem, no només els efectes del moviment migratori sobre el comportament reproductiu, sinó també que la fecunditat en els països d'origen pugui ser un determinant del procés migratori. L'anàlisi considera la biografia reproductiva de les migrants, tant durant el període previ al moviment migratori com en el posterior. Mitjançant les dades biogràfiques de l'Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007, s'analitza la fecunditat de les dones immigrades durant el seu cicle de vida en relació amb les autòctones. S'utilitzen taxes específiques de fecunditat per edat i s'apliquen models de duració que mesuren el risc relatiu del fet que les dones migrants tinguin els seus fills abans o després del moviment migratori. L'anàlisi considera l'edat en el moment de la migració, el continent d'origen i l'estat conjugal quan migren. Els resultats suggereixen la identificació de quatre efectes de la migració sobre la fecunditat: l'efecte causal i l'efecte interrupció, com a efectes premigratoris, i l'efecte arribada i l'efecte adaptació, com a efectes postmigratoris.Nous étudions les interactions entre fécondité et migration pour la population étrangère résidant dans la région de la Catalogne (Espagne) en 2007. Par interactions nous entendons non seulement les effets des mouvements migratoires sur les comportements reproductifs, mais aussi le fait que la fécondité dans le pays d'origine puisse être un facteur du processus migratoire. Afin de pouvoir étudier ces interactions, nous considérons la vie reproductive complète des migrants, c'est à dire avant et après la migration. Nous utilisons une étude rétrospective qui inclut la biographie familiale complète aussi bien pour les femmes natives que nées à l'étranger. Nous calculons les taux de fécondité par âge et les risques de fécondité par âge et duration de résidence. Les résultats sont analysés en tenant compte de l'âge à la migration, du continent d'origine et de l'état matrimonial au moment de la migration. Les résultats suggèrent la présence de quatre effets de la migration sur la fécondité: l'effet causal et l'effet d'interruption dans la phase pré-migratoire; l'effet d'arrivée et l'effet d'adaptation après l'arrivée au lieu d'immigration.This paper analyses interactions between fertility and migration using 2007 data on foreign populations living in the Spanish region of Catalonia. By interactions we do not only understand the effects of the migratory movements on reproductive behaviours, but also that fertility behaviour at place of origin can also have an impact on the migration process. In order to study these interactions, we choose to take all migrants' reproductive life of into consideration, that is to say, to examine all the time before and after the main migratory event. We use a retrospective survey with complete reproductive biographies, both for native-born and women born abroad. Age specific fertility rates and duration of stay specific risks of birth have been calculated. Results are analyzed taking into account age at migration, continent of origin and union status at time of migration

Factores de la evolución de la fecundidad en España en los últimos 30 años

La evolución del índice de fecundidad en España en las últimas décadas se caracteriza por el rápido descenso del número medio de hijos por mujer durante los años 1980 y la primera mitad de los 1990, seguido de una recuperación lenta hasta la actualidad. Este descenso a finales del siglo pasado fue tan intenso que situó a España en el año 1995 como el país con el nivel de fecundidad del momento más bajo a nivel mundial, junto con San Marino. En este trabajo se analizan algunos factores de este descenso hasta la segunda mitad de los años 1990, notablemente el aumento de la edad a la maternidad y de la proporción de mujeres sin hijos. Se prestará también especial atención a la evolución de los últimos años, marcada por un aumento lento del índice de fecundidad de momento y por el impacto de la inmigración extranjera

To form a union without having a child. The lengthening of the initial period of life in union before parenthood. A study based on European FFS data

Comunicació presentada a l'European Population Conference: "Migration and Migrants in Europe"(Sessió 53). Organitzat per l'European Association for Population Studies (EAPS); Centre d'Estudis Demogràfics. Barcelona, del 9 al 12 de juliol de 2008.The authors of the Second Demographic Transition scheme single out the postponement of the age at first childbearing as the main effect of the changes in habits of young adults associated with this transition. This postponement is accompanied by an increase in the length of the initial period of life in partnership when the couple has no plan yet to have children. This change is made possible by the use of contraceptive means by people living in partnerships in order to delay first childbearing. This is in sharp contrast with the First Demographic Transition, which was also characterized by the extension of the use of contraceptive means, but only after the birth of children. So contraception was used then to control fertility, when it is used nowadays to extend the period of life when no irreversible decisions, like having a child, have been made yet. In this work, we study various dimensions of this postponement of childbearing by couples. First, we try to quantify the magnitude of the increase in the duration of this initial period, when the couple delays parenthood. Second we have a look at the way this change in fertility behaviours in the first years of union change the duration model that was typical at the end of the First Demographic Transition. Finally, we investigate the possible determinants of the increase of this initial period using data on time spent by women studying and working, and of the transition from cohabitation to marriage. We use data from Fertility and Families Surveys for 17 countries and apply life table techniques and proportional hazard modelling.Un dels principals canvis associats a la Segona Transició Demogràfica és el retard en l'edat de tenir el primer fill, allargant-se el període d'unió sense plans de tenir-los. El retard és possible gràcies a la utilització dels mitjans anticonceptius, fet que contrasta amb la Primera Transició Demogràfica, a on els mitjans anticonceptius s'empraven després del naixement dels fills. En aquest estudi s'analitzen les diverses dimensions d'aquest ajornament. En primer lloc, es quantifica l'augment temporal d'aquest període inicial sense fills; en segon lloc s'analitza la forma en què aquest canvi modifica el model de la Primera Transició Demogràfica; finalment, s'apunten possibles determinants, emprant dades sobre el temps dedicat per les dones a estudiar i a treballar, i de la transició de la cohabitació al matrimoni. La font bàsica d'informació és la Fertility and Families Surveys , per a 17 països.Uno de los principales cambios asociados a la Segunda Transición Demográfica, es el aplazamiento en la edad de tener el primer hijo, ampliándose el período de unión sin planes de tenerlos. La demora es posible gracias a la utilización de los medios anticonceptivos, hecho que contrasta con la Primera Transición Demográfica, donde los medios anticonceptivos se utilizaban después del nacimiento de los hijos. En este estudio se analizan las dimensiones de este aplazamiento. En primer lugar, se cuantifica el aumento temporal de esta etapa inicial sin hijos; en segundo lugar, se analiza la forma en que este cambio modifica el modelo de la Primera Transición Demográfica; finalmente, se apuntan posibles determinantes utilizando datos sobre el tiempo dedicado por las mujeres a estudiar y a trabajar, y de la transición de la cohabitación al matrimonio. La fuente básica de información es la Fertility and Families Surveys, para 17 países

L'évolution de la fécondité en Europe : analyse des composantes par rang

Ponència presentada a la XXV Conferència Internacional de Població, IUSSP. Sessió 78: "Reproducció i estructura familiar". Tours, 18-23 de juliol de 2005.La fécondité totale diminue en Europe depuis la fin des années 1960 jusque dans les années 1990 et demeure stable depuis. On démontre dans ce travail que cette évolution s'explique en grande partie du fait du rôle de deux facteurs: le retard de l'âge à la première maternité et l'augmentation de l'infécondité. On montre de façon contraire que l'évolution de la fécondité des familles n'a pratiquement pas joué de rôle dans la baisse à long terme de la fécondité totale. Cette fécondité des familles augmente même dans certains pays, situés en Europe occidentale et du nord, alors même que l'infécondité continue à augmenter, et c'est cette dernière évolution qui explique en grande partie la stagnation de la fécondité à ses bas niveaux actuels.A Europa, la fecundidad total disminuye a partir de 1960 y hasta la década de los noventa, manteniéndose desde entonces estable. En este trabajo se muestra que éste descenso se explica en gran parte por el retraso de la edad a la primomaternidad y el aumento de la infecundidad, mientras que la fecundidad de las familias prácticamente no ha tenido nada que ver. Precisamente la fecundidad de las familias está aumentando en muchos países de Europa occidental y del norte, igual que lo viene haciendo la infecundidad y, precisamente es la evolución de ésta la que explica en gran medida el mantenimiento de la fecundidad total a unos niveles tan bajos.A Europa, la fecunditat total disminueix a partir de 1960 i fins a la dècada dels noranta, mantenint-se llavors estable fins a l'actualitat. En l'article es mostra com aquest descens s'explica en gran mesura per l'augment de l'edat a la primomaternitat i per l'increment de la infecunditat, mentre que la fecunditat de les famílies pràcticament no hi va tenir cap influència. La fecunditat de les famílies fins i tot està augmentant en molts països d'Europa Occidental i del Nord mentre que també ho fa la infecunditat i, és l'evolució d'aquesta, la que explica en gran mesura l'estancament de la fecunditat total als nivells ínfims en què actualment es troba.Total fertility had continuously decreased in Europe since the end of the 1960s until mid 1990s, and is remaining almost stable since. In this paper we show that this evolution is mainly due to the role of two factors: the postponement of the age at first childbearing and the rise of childlessness. On the contrary, we show that the change in the fertility of families, or parents, was much less instrumental in the decrease of total fertility. The fertility of parents is even increasing in the recent period in some Western and Northern European countries, while childlessness is still growing, and the latter evolution explains why total fertility is now stagnant

La natalitat i la fecunditat dels estrangers a Catalunya

En aquest treball s'analitzen els efectes de l'augment molt ràpid del pes de la població estrangera sobre la natalitat a Catalunya i s'estudien les pautes de fecunditat d'aquesta població, comparant-la amb la de la població de nacionalitat espanyola. S'observa que el pes creixent de la població estrangera va acompanyat d'una tendència a l'endogàmia, en la mesura que augmenta més ràpidament la proporció de naixements amb ambdós pares estrangers que la proporció de naixements amb un dels pares estranger i l'altre de nacionalitat espanyola. S'observa també que el percentatge de naixements de mare estrangera (19% el 2004) és notablement més elevat -aproximadament el doble- que la proporció de població femenina estrangera sobre la població femenina total (8,5%). L'explicació no és igual per a totes les nacionalitats i s'observa que, en el cas dels nacionals de l'Àfrica, això és degut a una fecunditat entre tres i quatre vegades superior a la dels nacionals d'Espanya i, en canvi, en el cas dels nacionals d'Amèrica Central i del Sud, el factor principal és l'elevada proporció de dones en edat fecunda. Destaca també el fet que les dones de nacionalitat espanyola tenen fills a una edat entre 4 i 5 anys més tardana que les dones originàries de l'Àfrica, l'Amèrica Central i del Sud i Àsia i Oceania

Générations démographiques, générations familiales

Les travaux démographiques peuvent aider à cerner ce qui fait la spécificité du concept de génération et en particulier la question de savoir pourquoi les individus se reconnaissent comme membres d'un groupe sur la base de l'âge. Dans ce travail, nous présentons un exemple de l'approche démographique qui va dans ce sens. Il se réfère au concept de génération familiale c'est-à-dire le partage des parents d'une personne considérée entre le groupe de parenté latérale proche (les frères et les cousins germains) et les groupes de la parenté ascendante (père et mère, oncles, grands parents) ou descendante (enfants, neveux, petits-enfants). Dans les sociétés du passé, il n'y avait pas une claire barrière d'âge entre ces trois groupes de parenté, alors que par contre les mélanges d'âge entre générations familiales ne se produisent plus dans les populations contemporaines. Ceci pourrait aider à mieux comprendre pourquoi les traditionnels « conflits de génération » ne concernaient pas nos ancêtres. Nous apportons ici des éléments numériques basés sur un modèle de simulation, qui nous permettent d'analyser les dimensions de cette séparation progressive des âges des différents groupes de la parenté.Demographers can help define the concept of generation, and specifically why people feel they belong to a group based on their age. We present an example of such a demographic approach by referring to family generations, i.e. the partition of a person's kin into three groups : lateral kinship, formed by siblings and first cousins, ascending kinship formed by one's parents, uncles and aunts and grandparents, and descending kinship, composed of ones children, nephews and nieces and grandchildren. In past socities, no clear age barrier existed between these three groups whereas on the contrary age mixing between kin generations in contemporary societies no longer occurs. This might help understand why our classical « generation gap » didn't bother our ancestors. The reader will find figures based on a simulation model of kinship that allow us to study the multiple dimensions of the process leading to the progressive separation of various kin groups according to age