L'endeutament municipal a Catalunya i Nàpols als segles XVI i XVII

La relació entre el desenvolupament de l'Estat i la seva intervenció en el municipi, especialment per qüestions financeres, ha esdevingut un tema reiterat en la recent história política. La perspectiva dominant és, peró, l'analisi de l'Estat, mentre que el tractament de la realitat municipal resta en un segon terme i sovint, només, com a conseqüencia. Pel que fa a I'estudi deis territoris italians de la monarquia hispanica, predomina igualment la visió de conjunt ja sigui des de la Cort ja sigui del regne o territori. L'objectiu d'aquesta comunicació vol ser una aproximació a l'evolució de les hisendes municipals, especialment als processos d'endeutament que les caracteritzava, en funció de les distintes possibilitats d'intervenció que la monarquia disposava, i amb especial atenció a les ciutats de Barcelonai de Nàpols

El domini i els drets sobre l’aigua a la conca del Besòs a l’època moderna

L’anàlisi dels establiments del domini reial sobre l’aigua en diferents poblacions del Vallès a la segona meitat del xvii, amb característiques distintes d’ús si es tractava de senyors, d’universitats o de pagesos, permet una aproximació més precisa sobre la presència del regadiu a les terres entorn del Mogent, del Congost, del Tenes, de la Riera de Caldes i del Besòs, així com la combinació amb l’activitat dels molins. L’increment del regadiu en el darrer quart del segle xvii i en el xviii manifestava un cert dinamisme agrari, però no va suposar una gran transformació d’aquella zona. D’altra banda, els conflictes derivats de la defensa dels drets de particulars o de poblacions generats, sobretot, pels abusos en l’accés a un mateix corrent d’aigua, però també per la localització de recs i rescloses fora del terme municipal, són una bona mostra de l’interès creixent per aquell recur

Els creditors del Consell de Cent de Barcelona a la segona meitat del segle XVII

-

El Vallès Oriental al segle XVII: evolució demogràfica i econòmica

-

La historiografia sobre la crisi econòmica a partir de 'El temps del Quixot'

No hi ha dubte que entre les aportacions de P. Vilar en el seu magnífic article s'han de comptar la definició del propi concepte de crisi i la proposta sobre una determinada cronologia. Un i altre aspecte contribuïen aleshores a la interpretació global de l'Espanya dels segles XVI i XVII i es situaven al bell mig del debat historiogràfic sobre l'anomenada crisi del segle XVII, iniciat el 1954 a Past and Present per Hobsbawm i continuat després per Trevor Ropper (1959) i per Mousnier i Elliott. La recopilació de Trevor Aston de 1965 i la de G. Parker de 1978 van recollir les contribucions més importants fetes fins aleshores1. J.H. Elliott, en el seu article de «La decadencia española» (1961) reconeixia «cuanto debemos, tanto yo como otros historiadores de España, a las ideas de M. Pierre Vilar en su artículo «Le Temps du Quichotte» (1956). Unes dècades després I.A.A. Thompson i B. Yun editaven també un conjunt de treballs publicats entre 1978 i 1986 (1994) que incorporaven nous aspectes i noves visions2. D'un temps ençà s'ha passat del debat a l'aportació de matisos com a conseqüència de l'abundor d'anàlisis monogràfiques més aprofundides, i especialment s'han incorporat a l'estudi d'aquell període els nous enfocs de la història econòmica, social i de la cultura, tal com ho reflecteix el volum dirigit per A. Feros i J.E. Gelabert (2004