Correlation between Power Elbow Flexion and Physical Performance Test: A Potential Predictor for Assessing Physical Performance in Older Adults

Correlation; Functional tests; Muscle power; Older adultsCorrelación; Pruebas funcionales; Poder muscular; Personas mayoresCorrelació; Proves funcionals; Potència muscular; Gent granBackground: With the increasing number of older adults and their declining motor and cognitive function, it is crucial to find alternative methods for assessing physical functionality. The Short Physical Performance Battery (SPPB), the Time Up and Go (TUG) test, the 4 Meter Walk Test and the Barthel Index (BI) have been used to evaluate mobility and fragility and predict falls. But some of these functional test tasks could be difficult to perform for frail older adults or bedridden patients that cannot ambulate. This study aimed to evaluate the relationship between these functional tests and the power elbow flexion (PEF test). Material and methods: A correlation study was designed with 41 older adults over 65 years of age. The upper limb muscle power was measured using a linear encoder (VITRUBE VBT) with the flexion of the elbow. Results: Strong correlations were found between the PEF test and the 4mWT (rho = 0.715, p = 0.001) and TUG (rho= -0.768, p = 0.001), indicating that the greater the upper limb muscle power is, the greater physical performance will be. Moderate correlations were also found between the PEF and Barthel Index (rho = 0.495, p = 0.001) and SPPB (rho = 0.650, p < 0.001). Conclusions: There is a strong correlation between PEF and the functional tests, proving that older adults that have greater upper limb muscle power have better physical performance. Upper limb muscle power and PEF could be an interesting tool for the assessment of physical performance in bedridden older adults

Effectiveness of a Multicomponent Training Program on Physical Performance and Muscle Quality in Older Adults: A Quasi-Experimental Study.

Aging is associated with a decrease in functional capacity, manifested by a loss of strength, physical performance and muscle quality. Multicomponent training (MCT), characterized by the combination of at least three types of training, could be a good strategy to counteract these changes. To date there are no studies evaluating the effectiveness of MCT in improving both physical performance and muscle quality simultaneously. The aim of this study is to evaluate the changes produced by an MCT program on both physical performance and muscle quality in a population of healthy older adults. Sixteen healthy older adults were recruited to perform a 15-session multicomponent training intervention. Physical performance was assessed by different functional tests, and muscle quality was assessed by tensiomyography and myotonometry. The main results of this study show some improvement in functional tests, but not in muscle quality parameters, except for vastus lateralis stiffness. MCT is able to generate improvements in the physical performance of older adults, but these improvements are not reflected in muscle quality parameters measured by tensiomyography and myotonometry

Evolució funcional de les persones grans amb fractura de maluc per fragilitat. Efectivitat de dues pautes de suplementació de vitamina D.

INTRODUCCIÓ: El dèficit de vitamina D és molt freqüent en les persones grans amb fractura de maluc, atès que s'ha relacionat amb problemes múscul esquelètics com la inestabilitat postural, les caigudes i l'osteoporosi. El manteniment d'un nivell òptim de vitamina D pot influir en els resultats de salut múscul esquelètica i, per tant, en l'evolució funcional dels pacients amb fractura de maluc. OBJECTIU: Avaluar l'efectivitat de dues pautes de suplementació de vitamina D en termes de recuperació funcional i d'assoliment dels nivells sèrics òptims de 25(OH)D a l'alta. També es va avaluar l'evolució funcional als 3,6 i 12 mesos de seguiment. METODOLOGIA: Assaig clínic aleatoritzat. La població d'estudi van ser persones ≥75 anys amb fractura de maluc i dèficit de vitamina D(< 30 ng/mL). Es van aleatoritzar a rebre calcifediol 16.000 UI al dia durant 5 dies consecutius o 16.000 UI a la setmana durant 5 setmanes. Les variables funcionals avaluades van ser l'Índex de Barthel(IB), guany funcional absolut(GFA) i relatiu(GFR) a l'alta i als 3 mesos. Als 3, 6 i 12 mesos es van analitzar proves de rendiment físic. El nivell de significació estadística considerat ha estat del 5%. RESULTATS: Van participar 50 persones. La edat mitjana va ser de 86(DE:4) anys i el 64% eren dones. El 72% i 60% (grup intervenció i grup control respectivament), presentaven dependència funcional lleugera, la mitjana de l'IB era de 85(12) punts. La mitjana de 25(OH)D inicial era de 13,26(5,4) i 11,96(6,7) ng/mL; i de PTH de 77,5(48) i 101,3(49,6) pg/mL; el 65% dels participants presentaven hiperparatiroïdisme secundari. A les 4 setmanes de seguiment, s'apreciava un augment dels nivells de 25(OH)D; 38,2(26,2) i 35,2(13,3) ng/mL que es mantenia en el període de seguiment als 3, 6 i 12 mesos. El percentatge d'assoliment dels nivells de 25(OH)≥ 30 ng/mL va ser de 45,5% i 54,5% a les 4 setmanes. Es va observar una millora estadísticament significativa en l'evolució de la PTH a les 4 setmanes (43,5 vs 75,16 pg/mL, p=0,001) en el grup intervenció. En el seguiment als 3 mesos la mitjana de PTH va ser de 63,2(43,4) i 62,2(33,2), sense diferències estadísticament significatives entre els grups de tractament, que es manté sense grans canvis durant el seguiment. La mitjana de l'IB a l'alta va ser de 68(17) i 69(13). El 50% dels pacients va presentar una millora clínicament rellevant amb una mitjana de GFA de 35(20) i 30(15) punts, i del GFR de 63,6% i 67,8% a l'alta. En el seguiment a 3, 6 i 12 mesos, es va observar una millora de la puntuació de l'IB en els dos grups de tractament, apreciant estabilitat funcional a partir dels 6 mesos. A l'anàlisi multivariant es va observar un menor GFA en el grup control que no arribava als nivells de 25(OH)D òptims, 67,2(31,6) i 43,7(55,3) a l'alta, però sense diferències estadísticament significatives. A les proves de rendiment físic es va observar millora de les puntuacions durant el seguiment sense diferències estadísticament significatives entre els grups de tractament. El 96% van ingressar a la unitat de mitjana estada rehabilitadora a l'alta hospitalària. CONCLUSIONS: Les pautes de suplementació amb calcifediol, tant d'administració diària com setmanal, s'han mostrat efectives en la correcció del dèficit de vitamina D, sense augmentar el risc d'hipercalcèmia en els persones grans amb fractura de maluc. Els pacients van presentar una millora funcional clínicament rellevant en els dos grups de tractament a l'alta i en el seguiment als 3, 6 i 12mesos. La majoria dels pacients a l'alta hospitalària segueix precisant d'una atenció multidisciplinària amb l'objectiu d'aconseguir el màxim grau d'autonomia que faciliti l'adaptació al seu entorn.INTRODUCCIÓN: El déficit de vitamina D es muy frecuente en las personas mayores con fractura de cadera, ya que se ha relacionado con problemas músculo esqueléticos como la inestabilidad postural, las caídas y la osteoporosis. El mantenimiento de un nivel óptimo de vitamina D puede influir en los resultados de salud músculo esquelética y, por lo tanto, en la evolución funcional de los pacientes con fractura de cadera. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de dos pautas de suplementación de vitamina D en términos de recuperación funcional y conseguir niveles óptimos de 25(OH)D al alta. También se evaluó la evolución funcional a los 3,6 y 12 meses de seguimiento. METODOLOGÍA: Ensayo clínico aleatorizado. La población de estudio fueron personas ≥75 años con fractura de cadera y déficit de vitamina D(< 30 ng/mL). Se aleatorizó a recibir calcifediol 16.000 UI al día durante 5 días consecutivos o 16.000 UI a la semana durante 5 semanas. Las variables funcionales evaluadas fueron el Índice de Barthel (IB), la ganancia funcional absoluta (GFA) y relativa (GFR) al alta y a los 3 meses. A los 3, 6 y 12 meses se evaluaron las pruebas de rendimiento físico. El nivel de significación estadística considerado ha sido del 5%. RESULTADOS: Participaron 50 personas. La edad media fue de 86(DE:4) años y el 64% fueron mujeres. El 72% y el 60% (grupo intervención y grupo control respectivamente), presentaban dependencia funcional ligera, la media de IB fue de 85(12) puntos. La media de 25(OH)D inicial fue de 13,26(5,4) y 11,96(6,7) ng/mL; y PTH de 77,5(48) y 101,3(49,6) pg/mL; el 65% de los participantes presentaban hiperparatiroidismo secundario. A las 4 semanas, se apreció un aumento de niveles de 25(OH)D; 38,2(26,2) y 35,2(13,3) ng/mL que se mantuvo en el seguimiento a los 3, 6 y 12 meses. El porcentaje de pacientes con niveles de 25(OH)≥ 30 ng/mL fue de 45,5% y 54,5% a las 4 semanas. Se observó una mejora estadísticamente significativa en la evolución de la PTH a las 4 semanas (43,5 vs 75,16 pg/mL, p=0,001) en el grupo intervención. En el seguimiento a los 3 meses la media de PTH fue 63,2(43,4) y 62,2(33,2), sin diferencias estadísticamente significativas entre grupos, que se mantuvo sin cambios durante el seguimiento. La media del IB al alta fue 68(17) y 69(13). El 50% de los pacientes presentó una mejora clínicamente relevante con una media de GFA de 35(20) y 30(15) puntos, y de GFR de 63,6% y 67,8% al alta. A los 3, 6 y 12 meses, se observó una mejora de la puntuación del IB en los dos grupos de tratamiento, apreciando estabilidad funcional a partir de los 6 meses. En el análisis multivariante se observó una menor GFA en el grupo control que no conseguía los niveles de 25(OH)D óptimos, 67,2(31,6) y 43,7(55,3) al alta, pero sin diferencias estadísticamente significativas. En las pruebas de rendimiento físico se observó mejora de las puntuaciones durante el seguimiento sin diferencias estadísticamente significativas entre grupos de tratamiento. El 96% ingresó en la unidad de media estancia rehabilitadora al alta hospitalaria. CONCLUSIONES: Las pautas de suplementación con calcifediol, tanto de administración diaria como semanal, se han mostrado efectivas en la corrección del déficit de vitamina D, sin aumentar el riesgo de hipercalcemia en las personas mayores con fractura de cadera. Los pacientes presentaron una mejora funcional clínicamente relevante en los dos grupos de tratamiento al alta y en el seguimiento a los 3, 6 y 12 meses. La mayoría de los pacientes al alta hospitalaria precisaron continuar con una atención multidisciplinar con el objetivo de conseguir el máximo grado de autonomía que facilite la adaptación a su entorno.INTRODUCTION: Vitamin D deficiency is common in elderly people with hip fracture and has been associated with musculoskeletal problems such as postural instability, falls and osteoporosis. Maintaining an optimal vitamin D level may influence the musculoskeletal health outcomes and, therefore, the functional evolution of patients with hip fracture. OBJECTIVES: To evaluate the effectiveness of two vitamin D supplementation regimens in terms of functional recovery and achieve optimal serum 25(OH)D level at discharge. Functional evolution was also evaluated at 3, 6 and 12 months of follow-up. METHODOLOGY: Randomized clinical trial. The study population was people ≥ 75 years with hip fracture and vitamin D deficiency (< 30 ng/mL). They were allocated to receive calcifediol 16.000 IU per day for 5 consecutive days or 16.000 IU per week for 5 weeks. Analysis of laboratory parameters was performed at 30 days, 3, 6 and 12 months. The functional variables assessed were the Barthel Index (BI), absolute functional gain (AFG) and relative functional gain (RFG) at discharge and at 3 months. Physical performance tests were analyzed at 3, 6 and 12 months. The statistical significance level considered was 5%. RESULTS: 50 people were enrolled. Mean age was 86(SD:4) years and 64% were women. The 72% and 60% (intervention group and control group respectively) had mild functional dependence, mean BI of participants was 85(12). Baseline mean 25(OH)D was 13,26(5,4) and 11,96(6,7) ng/mL; and PTH was 77,5(48) and 101,3(49,6); 65% of participants had hyperparathyroidism. After 4 weeks of follow-up, there was an increase in 25(OH)D levels; 38,2(26,2) and 35,3(13,3) which was maintained in the follow-up period at 3, 6 and 12 months. The percentage of 25(OH)D ≥30 ng/mL was 45,5% and 54,5% at 4 weeks. A statistically significant improvement was observed in the evolution of PTH at 4 weeks (43,5 vs 75,1 pg/mL, p=0,001) in the intervention group. At the 3-month follow-up, the mean PTH levels were 63,2(43,4) and 62,2(33,2) pg/mL, with no statistically significant differences between groups, which remained unchanged throughout the follow-up. No hypercalcemia was detected at 4 weeks or during the follow-up at 3, 6 and 12 months. The mean BI at discharge was 68(17) and 69(13). 50% of patients showed a clinically significant improvement with an average AFG of 35(20) and 30(15) points and RFG of 63,6% and 67,8% at discharge. In the follow-up at 3, 6 and 12 months, an improvement in the BI score was observed in both treatment groups, with stabilization in function being observed from 6 months onwards. In the multivariable analysis, a lower AGF was observed in the control group that did not reach optimal 25(OH)D levels, 67,2(31,6) and 43,7(55,3) at discharge, but without statistically significant differences. In the physical performance tests an improvement, in the scores was observed during follow-up without statistically significant differences by treatment group. 96% of patients were admitted to the rehabilitation unit at hospital discharge. CONCLUSIONS: Calcifediol supplementation, both daily and weekly, was effective in improving vitamin D level, without increasing the risk of hypercalcemia in elderly people with hip fracture. Patients showed clinically significant functional recovery in both treatment groups at discharge and at follow-up at 3, 6 and 12 months. Most of the patients at hospital discharge require multidisciplinary care with the aim of achieving the maximum degree of autonomy to facilitate adaptation to their environment