L'Eucaristia en els dipòsits e relíquies per a la consagració dels altars hispànics d'època visigòtica

Dues inscripcions d'època visigoda, pertanyents als anys 652 i vers l'any 627, procedents de Guadix i de Mèrida, respectivament, esmenten les relíquies que foren col·locades en dos altars en consagrar-los. Curiosament, entre les relíquies, no solament s'esmenta el Cos de Crist sinó també la seva Sang. Posar uns fragments del Pa eucarístic junt amb les relíquies és un costum que ja és testimoniat en els antics ordres de consagració d'altars romans; en canvi, posar-hi també part de la Sang eucarística podria ser de tradició hispana perquè, segons sembla, només és esmentat en aquestes dues inscripcions.Two inscriptions from Visigothic times, dated 652 and ca. 627 and coming from Gaudix and Mérida, respectively, mention the relics places in two altars upon their consecration. Curiously, the relics not only refer to the body of Christ but also to his blood. Placing a piece of eucharistic bread together with the relics is a custom already witnessed in the ancient orders of consecration of Roman altars; on the other hand, placing also a part of eucharistic blood could be a Hispanic tradition since it seems to the only mentioned in these two inscriptions

L'Eucaristia en els dipòsits e relíquies per a la consagració dels altars hispànics d'època visigòtica

Dues inscripcions d'època visigoda, pertanyents als anys 652 i vers l'any 627, procedents de Guadix i de Mèrida, respectivament, esmenten les relíquies que foren col·locades en dos altars en consagrar-los. Curiosament, entre les relíquies, no solament s'esmenta el Cos de Crist sinó també la seva Sang. Posar uns fragments del Pa eucarístic junt amb les relíquies és un costum que ja és testimoniat en els antics ordres de consagració d'altars romans; en canvi, posar-hi també part de la Sang eucarística podria ser de tradició hispana perquè, segons sembla, només és esmentat en aquestes dues inscripcions.Two inscriptions from Visigothic times, dated 652 and ca. 627 and coming from Gaudix and Mérida, respectively, mention the relics places in two altars upon their consecration. Curiously, the relics not only refer to the body of Christ but also to his blood. Placing a piece of eucharistic bread together with the relics is a custom already witnessed in the ancient orders of consecration of Roman altars; on the other hand, placing also a part of eucharistic blood could be a Hispanic tradition since it seems to the only mentioned in these two inscriptions

A los pies del templo. Espacios litúrgicos en contraposición al altar: una revisión

A functional liturgical study of the Christian architecture is undertaken here proposing a series of reflections on the geographical distribution and the function of the liturgical order around the altar.Se aborda el estudio litúrgico funcional de la arquitectura cristiana, planteando una serie de reflexiones sobre la distribución geográfica y la función de los dispositivos litúrgicos contrapuestos al altar

Arqueologia de l’est de la província Tarraconense en temps dels reis visigots

La presència dels visigots a la península Ibèrica passa per uns moments determinants en els quals la Tarraconense és escenari de les maniobres d’un poble que busca on instal·lar-se d’acord amb l’Imperi romà. L’any 418 aconsegueixen un pacte (foederatio) i s’inaugura el període del Regne de Tolosa, assentat a Aquitània. La pressió dels francs, cada vegada més forta, esclata a la batalla de Vouillé l’any 507 i fa que els visigots hagin de recular cap a la Tarraconense. Barchinona esdevé seu reial a la primera meitat del segle vi, amb els reis Gesaleic, Amalaric i Teudis durant el protectorat ostrogot. Presentem una síntesi de l’impacte que l’arribada dels visigots suposa en ciutats com Tarracona, Barchinona i Ègara, la transformació de l’hàbitat, els poblats emmurallats, les fortificacions militars i l’abandó progressiu de les vil·les romanes, a la llum de les investigacions historicoarqueològiques dels darrers anys

Archaeology in the eastern part of the Tarraconensis province in the times of the Visigothic kings

The presence of the Visigoths on the Iberian Peninsula went through certain crucial junctures in which the Tarraconensis province was the site of the manoeuvres of a people seeking a place to settle within the Roman Empire. In 418, they reached a pact (foederatio) which ushered in the period of the Kingdom of Toulouse, located in Aquitaine. Increasing pressure from the Franks led to the Battle of Vouillé in 507, which forced the Visigoths to retreat towards the Tarraconensis. Barcinona became the royal headquarters in the first half of the 6th century during the Ostrogoth protectorate, with Kings Gesalec, Amalaric and Theudis. We shall present a summary ofthe impact that the arrival of the Visigoths had on cities like Tarracona, Barchinona and Egara, along with the transformation of the habitat, walled villages and military fortifications, and the gradual abandonment of the Roman villas in light of recent historical-archaeological research