Observación de un dormidero de Lúganos (Carduelis spinus)

Es van observar diversos grups de lluers en un bosc de ribera del riu Anyet a Sant Climent de Sescebes (Girona) des del 20 al 23 de novembre de 1988. Un estol de 7-8 ocells es va observar que passava dues nits seguides en la punta d'un pollancre. Aquesta observació indica que els lluers s'ajoquen en petits grups, tot i que aquest any va ser d'irrupció. El petit nombre d'ocells del dormidor segurament està relacionat amb l'alta cohesió dels estols i al petit nombre dels membres que formen els grups

Agonistic interaction between a Nightjar (Caprimulgus europaeus) and a Red-necked Nightjar (Caprimulgus ruficollis)

Catalunya es troba en una zona de contacte dels sibocs europeus. En alguns punts d'aquesta àrea hi conviuen les dues espècies i els seus territoris ocasionalment es poden solapar. El 20 d'agost de 1989 mentre es trampejaven sibocs a l'Almadrava (Tarragona) es va observar una interacció entre un siboc (nidificant a la zona) dirigida cap a un enganyapastors (presumiblement migrant). Les interaccions d'aquest tipus s'han descrit per a sibocs americans però encara no s'havien observat entre els europeus. Aquest comportament probablement és excepcional, però els hàbits crepusculars d'aquestes espècies i les escasses zones de coexistència podrien explicar l'absència de registres

A female Blackcap (Sylvia atricapilla) without cap

El tallarol de casquet és pot identificar fàcilment respecte dels membres del seu gènere de mida similar mitjançant la presència de casquet, negre o marró-vermellós segons el sexe. Tot i això, una femella adulta sense casquet fou capturada el 14.07.90 a Vallvidrera (Barcelona). El color del pili i front era el mateix que les cobertores del dors. Encara que s'han descrit plomatges aberrants en aquesta espècie, aquest és el primer cas en que l'aberració consisteix exclusivament en la manca de casquet. Així, aquesta dada alerta els anelladors sobre la possibilitat de capturar exemplars que es puguin confondre amb el tallarol gros

Observación de alimentación de cortejo en lúganos (Carduelis spinus) invernantes

L'aparellament dels lluers a l'hivern s'ha suggerit per a ocells captius. En aquesta nota es presenten observacions d'alimentació de festeig en ocells salvatges que semblen confirmar aquest aparellament a l'hivern. Aquesta formació primerenca de les parelles podria ser un factor clau per entendre el comportament oportunista d'aquesta espècie trobat a diverses àrees

Variación en el número de terciarias mudadas y su utilidad para el datado del Lúgano (Carduelis spinus)

S'ha suggerit que la presència de terciàries no mudades pot ser un criteri útil per datar lluers. No obstant això, les dades disponibles sobre l'extensió postjuvenil d'aquestes terciàries és contradictòria. En aquest estudi s'ha quantificat la importància d'aquesta muda a partir d'una mostra de 1877 lluers joves capturats en 1990-1991 en una àrea d'hivernada a Barcelona. La majoria dels ocells (81%) no havien mudat cap terciària, el 6% n'havien mudat una, el 12% dues, i l'1% les tres. No es van trobar diferències gaire significatives entre mascles i femelles en l'extensió d'aquesta muda (Chi2=7,215, df=3, p=0,065), ja que els mascles van mudar només una mica més que les femelles. Les diferències trobades entre les dades obtingudes a Barcelona i les publicades en un estudi similar a Surrey (sud d'Anglaterra) indiquen que l'extensió de la muda pot variar entre localitats. En els casos que van mudar dues terciàries, aquestes van ser T2 i T3 (numerades en ordre ascendent), i quan només en van mudar una, generalment va ser la T3, i més ocasionalment la T2. La primera terciària gairebé no es va mudar. Aquestes dades indiquen la necessitat d'anar en cura a l'hora d'utilitzar aquest caràcter per datar els lluers, i mostren que la T1 (l'externa i més llarga) és la que s'hauria de revisar, més que no pas la T2 (la del mig) com havien proposat alguns autors

La utilización de reclamos para la captura de aves y sus posibles sesgos: el ejemplo del Lúgano (Carduelis spinus)

La utilització de reclams permet la captura de gran quantitat d'ocells en poc temps i amb relativament poc esforç. Una anàlisi multifactorial de la probabilitat de captura segons el mètode de captura (menjadora, amb xarxes abatibles vs. reclams), sexe, edat, status de residència (nouvingut o resident), i condició física va mostrar l'existència de biaxos en el lluer: ocells nouvinguts (transeünts) i ocells amb condició corporal baixa foren capturats en major nombre amb reclam que a les menjadores. L'ANOVA quadrifactorial sobre la variació de la condició físca va indicar que això era especialment aplicable pels ocells joves recentment arribats. Aquests ocells sembla que són atrets fàcilment per la seva doble inexperiència (joves i transeünts). Aquests resultats mostren que els anelladors han d'interpretar amb cautela els resultats d'ocells capturats amb reclams, especialment quan es comparin aquests mètodes amb altres tècniques de captura. L'estratificació de les dades en classes (e.g. edat, residència), l'adequada elecció de models analítics i el plantejament previ de l'estudi són necessaris per minimitzar l'impacte d'aquests biaxos

Identification of postcranial elements of Gerbillinae (Mammalia: Rodentia) in pellet contents, with special reference to the species Meriones zarudnyi

Birds of prey feed mainly on small vertebrates and regurgitate indigestible remains, such as hair and bones of their prey, as pellet. Hence, the analysis of pellets provides valuable information on the distribution of the prey species. In this paper, we used elements of the postcranial skeleton for the identification of gerbilline rodents in pellets of birds of prey in Iran for the first time. These pellets were collected during several field campaigns in 11 regions of North, Razavi, and South Khorasan provinces (Iran), and supplemented with museum data from 13 regions in Razavi Khorasan, Golestan, and Chaharmahal and Bakhtiari provinces (Iran). A total of 320 rodent individuals from 102 different pellets were identified, of which 44 (13%) rodent specimens belong to Gerbillinae. The gerbilline species Meriones crassus, M. zarudnyi and Tatera indica were recognized based on diagnostic traits of their postcranium. Identification based on postcranial traits was confirmed by skull and tooth identifications. Using pellet remains, the record of Zarudny's jird (M. zarudnyi) expanded the distribution range of the species. We also provided some notes on the shape and size of the pellets of birds of prey. Further studies are necessary to evaluate the role of postcranial elements in identification of rodents

New cases of extra secondaries in passerines

El 04.07.93 es va capturar a la Molina (Girona) una llucareta mascle de segon any amb una ploma extra inserida darerre la primera secundària de l'ala esquerra. L'ala dreta presentava el nombre habitual de plomes. La fórmula alar es va comparar amb una mostra d'ocells del mateix sexe capturats en la mateixa zona, i va resultar força similar, per la qual cosa la inserció d'aquesta ploma no semblava que hagués afectat la forma de l'ala. Aquest cas no coincideix amb un altre descrit en un gafarró en el qual la ploma extra va afectar la forma de l'ala. També s'han descrit dos casos similars, un en una boscarla de canyar, i l'altre en un gratapalles

Mixing journal, article, and author citations, and other pitfalls in the bibliographic impact factor

News of the death of biomedical journals seem premature. Revamped traditional scientific journals remain highly valued sources and vehicles of information, critical debate, and knowledge. Some analyses seem to place a disproportionate emphasis on technological and formal issues, as compared to the importance ascribed to matters of power. Not all journals must necessarily have a large circulation. There are many examples of efficient, high-quality journals with a great impact on relatively small audiences for whom the journal is thought-provoking, useful, and pleasant to read. How can we achieve a better understanding of an article's spectrum of impacts? A certain mixing of three distinct entities (journals, articles, and authors) has often pervaded judgments. Data used by the Institute for Scientific Information present weaknesses in their accuracy. The two-year limit for citations to count towards the bibliographic impact factor favors "fast-moving", "basic" biomedical disciplines and is less appropriate for public health studies. Increasing attention is given to the specific number of citations received by each individual article. It is possible to make progress towards more valid, accurate, fair, and relevant assessmentsNoticias sobre la desaparición de las revistas biomédicas parecen prematuras. Puestas al día, las revistas científicas tradicionales continúan siendo fuentes altamente valiosas, vehículos de información, debate crítico y conocimiento. Algunos de los análisis muestran un énfasis desproporcionado sobre cuestiones tecnológicas y formales, si los comparamos con la importancia atribuida a los asuntos relacionados con el poder. No todas las revistas deben tener una tirada grande. Hay muchos ejemplos de revistas eficientes y de alta calidad con un magnífico impacto en audiencias relativamente pequeñas, a quienes la revista les resulta crítica desde el punto de vista intelectual, provechosa y agradable para la lectura. ¿Cómo podemos alcanzar un mejor conocimiento de la gama de impactos completa de un artículo? La mezcla entre las tres entidades definidas (revistas, artículos y autores) ha dominado a menudo los juicios de valor. Datos utilizados por el Instituto para la Información Científica presentan puntos flacos en los análisis atentos de sus exámenes. El plazo de dos años para que las citas cuenten con los favores de "movimiento rápido" del factor de impacto bibliográfico, "elementales" disciplinas biomédicas, consideramos que es menos apropiada para los estudios de salud pública. Es cada vez mayor la atención prestada al número de citas recibidas por cada artículo individual. Por lo que es posible realizar progresos dirigidos a asuntos más válidos, precisos, justos y relevante

Identifying the winter grounds of the recently described Barbary Reed Warbler (Acrocephalus baeticatus ambiguus)

The Iberian and North African populations of reed warblers have been described recently as a separate taxon, ambiguus, forming a sister clade to the Sahelian subspecies minor of African Reed Warbler Acrocephalus baeticatus. Although the breeding range of ambiguus has been identified, the migration strategy of its populations remained unknown. We deployed geolocators and sampled the innermost primary from breeding adults in Spain for stable hydrogen (d2H) analyses and also analysed stable carbon (d13C) and nitrogen (d15N) isotopes in feathers collected in two reed warbler taxa (Acrocephalus scirpaceus and Acrocephalus baeticatus ambiguus) in Morocco, to identify the moulting and wintering sites of these populations. Ring recoveries, geolocator tracks and probabilistic assignments to origin from d2H values indicate that Spanish ambiguus are likely to moult south of the Sahara and winter in West Africa, probably from Mauretania to southern Mali and Ivory Coast. Moroccan ambiguus, however, undergo post-breeding moult north of the Sahara, and possibly then migrate to West Africa. With other populations of ambiguus breeding from Algeria to Libya and probably wintering further east in the Sahelian belt, the Barbary Reed Warbler can therefore be considered a trans-Saharan migrant, with a post-breeding moult strategy that varies between populations, and probably structured according to breeding latitude