Globalització, localitat i conflictes:una perspectiva etnogràfica des d'una vall de l'Alt Urgell

Aquest article exposa i analitza els conflictes existents a una vall de la comarca de l'Alt Urgell. A partir d'una recerca etnogràfica, ens proposem una interpretació dels elements estructurals que formes el context de les realitats descrites com a conflictives, les pràctiques en les que prenen forma les oposicions, i també aportar un marc teòric per entendre la naturalesa d'aquests conflictes. A partir dels canvis que van transformar l'estructura social i econòmica de la societat es pot entendre la configuració dels nous interessos, que determinen en gran part la creació de conflictes. Les oposicions es basen en divisions preexistents que són reinterpretades sota noves banderes polítiques. Per comprendre la naturalesa de la nova realitat social i econòmica, és necessari tenir en compte els processos globals que determinen la producció de la localitat. Paraules claus: conflictes, globalització, Alt Urgell, divisió simètrica, etnografi

La patrimonialització del passat en una vall del Pirineu

Aquesta presentació es proposa discutir una sèrie de dinàmiques socials i la seva relació amb les actuacions polítiques en l'àmbit de la cultura en una vall del Pirineu català. L'estudi de l'aplicació de polítiques culturals i la seva capacitat de configurar noves realitats socials ha de ser considerat a l'hora d'analitzar algunes dinàmiques que es desenvolupen a nivell local. En la base d'aquests processos trobem el suport a un model econòmic orientat al turisme i a la construcció, que suposa unes característiques específiques que determinen l'aplicació de polítiques. L'estudi d'aquestes polítiques permet entendre les distintes formes en què les administracions configuren l'espai viscut de les comunitats, infl uint en les pràctiques i representacions del grup. Des d'una perspectiva etnogràfica plantejo l'existència d'un discurs de referència al passat que s'ha convertit en una dimensió hegemònica de la realitat social, i que dóna com a resultat el que denomino com la patrimonialització del passat. Aquest discurs és per una banda promogut per les actuacions de l'administració, però també forma part d'àmbits no relacionats amb les polítiques públiques, com poden ser la vida social dels pobles o bé la vida privada dels individus. Les diferents formes com s'utilitza la referència al passat és un camp que ens permet analitzar els conflictes socials, els processos de selecció del passat i d'invenció de la tradició. La participació dels poders locals en la confi guració d'aquest discurs de referència al passat ha de ser entesa en el context dels nous models de desenvolupament local

ICH Inventoires. Implementation of the UNESCO Convention

[eng] In this article we analyze the unfolding of inventories and specific practices recommended in the Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage. We focus on how the variety of inventories in diverse countries is organized within specific juridical frames. We also pay attention to the different possibilities when drawing up inventories and their implications. We will also discuss how these rules have been turned into specific inventory projects and how the theoretical and methodological challenges in drawing up inventories are tackled. [cat] En aquest article, examinem com es concreta l'obligació de realitzar inventaris en lleis i pràctiques específiques en relació amb la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. Volem conèixer els marcs jurídics i com integren els inventaris, comprendre'n les opcions adoptades i determinar-ne les repercussions. També volem analitzar com s'han traduït aquestes normes en projectes concrets d'inventari i com es fa front als reptes teòrics i metodològics que l'elaboració d'inventaris planteja

"Un tango pintado a pincel": La participación comunitaria en las postulaciones de patrimonio inmaterial para la Unesco

This article deals with the implications of participatory politics for the drafting of nominations for the Unesco Repre-sentative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity. In recent decades, participation has become a legitimacy hallmark for public governance and has also affected heritage politics. I focus on the filete porteño, a nomination developed in Buenos Aires in 2014 and registered on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity in 2015. Building on this case, I will discuss the complex dynamics developing within participatory practices, as well as their implications for governmental politics and their social repercussions.En este artículo, me interesa reflexionar sobre las implicaciones de las políticas de participación en la producción de candidaturas para la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad de la Unesco. Recientemente, la participación se ha impuesto como una marca de legitimidad de la gestión pública que se extiende igualmente al ámbito de las políticas de patrimonio. En concreto, me centraré en el caso del filete porteño, una postulación que se realizó en 2014 en Buenos Aires y que fue inscrita en la Lista Representativa en 2015. Este ejemplo me servirá para analizar las dinámicas complejas insertas en las prácticas de participación, así como para pensar en las prácticas políticas gubernamentales y sus repercusiones sociales

'El patrimoni immaterial a debat'

L'aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per l'Assemblea General de la UNESCO el 2003 marca el començament d'una nova etapa no només en la història de la gestióinternacional del patrimoni, sinó també en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis importants tant en relació amb la conceptualització del patrimoni com pel que fa a l'aparició d'un nou àmbit de recerca i gestió en l'àmbit internacional. Des de llavors, el patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les polítiques públiques, en la recerca, i en les polítiques de gestió i difusió del patrimoni; fins i tot ha penetrat amb força en els museus, modificant el mateix concepte del que pot ser considerat patrimoni

La localización de discursos globales: patrimonio cultural, naturaleza y autenticidad en los Pirineos catalanes

El objetivo de este trabajo es discutir la producción de discursos sobre el patrimonio, la naturaleza y la autenticidad como tecnologías de gobierno y su capacidad para producir valores e identidades comunes. Entendemos los discursos sobre el patrimonio natural y cultural como tecnologías de gobierno que favorecen nuevas formas de utilización del territorio, basándose en la producción de nuevos valores. En este sentido, podemos relacionar la producción de estos discursos con la reproducción social del valle y entenderlos como formas de gubermentalidad, como mecanismos que generan ciertos niveles de consenso social y facilitan el desarrollo de nuevos modelos económicos para la reproducción del sistema capitalista