La improvisació musical, sota el microscopi.

UNA DE LES FORMES MÉS COMPLEXES de comportament creatiu és la improvisació musical, tan típica d'alguns estils com el jazz i el freestyle rap, però que tanmateix es pot aplicar a qualsevol estil, des de la música clàssica fins al rock'n'roll, passant per la música tradicional. Roger E. Beaty, de la Universitat de Carolina del Nord, als EUA, ha publicat un treball a Neuroscience and Biobehavioral Reviews on compara l'activitat neural durant la improvisació musical en músics de diferents estils. Els resultats indiquen que els processos mentals seguits per uns i altres no són exactament els mateixos, i que les principals diferències es troben en la predominança de control cognitiu durant la improvisació o alternativament de pensament divergent

Les batzegades de la ciència

La ciència avança a batzegades. Cada nova troballa la impulsa cap a una direcció determinada, no sempre la mateixa. Generalment la conclusió definitiva a qualsevol pregunta científica és la suma de totes aquestes batzegades. El problema és que molts cops no sabem quantes en queden abans de trobar la resposta definitiva [...]

L'herència cultural de les orques àvies

Únicament hi ha tres espècies de mamífers en què les femelles passen, dins el seu cicle vital, per una fase de menopausa a la qual segueix una llarga etapa vital postmenopàusica. Des d'una perspectiva genètica i evolutiva estricta no és fàcil d'entendre el significat biològic d'aquesta etapa, en què els organismes consumeixen recursos del medi però no deixen cap descendent que perpetuï l'espècie. Darren P. Croft i els seus col·laboradors de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han analitzat més de 750 hores de filmació sobre el comportament de les orques gravades en diferents anys i indrets, cosa que els ha permès proposar una explicació tan simple com sorprenent: els individus postmenopàusics serveixen d'acumuladors de coneixement ecològic

Els robots s'inspiren en les taràntules

La robòtica està experimentant un gran auge, amb el disseny de màquines cada cop més sofisticades i complexes pel que fa a les funcions que poden dur a terme i a la capacitat d'interacció amb les persones. Molta inspiració ve de la natura. Un dels reptes actuals és optimitzar els sistemes que controlen el moviment de les extremitats perquè permetin ajustar la velocitat i la coordinació de manera precisa i ràpida. Anna N. Ahn i els seus col·laboradors, dels departaments de biologia i d'enginyeria del Pitzer College i del Harvey Mudd College de Claremont, als EUA, han proposat un sistema de control basat en el moviment de les extremitats de les aranyes. Concretament, han estudiat la locomoció hidràulica de les taràntules, que es veu afectada per la temperatura, segons han publicat a The Journal of Experimental Biology

Impulsivitat i llàgrimes

D'adolescent tenia un amic amb inquietuds musicals que s'emocionava especialment amb la pel·lícula Somriures i llàgrimes (The Sound of Music, de Robert Wise), una amistat esquinçada per un rampell impulsiu causat per una acumulació de desavinences. Feia temps que no hi pensava, malgrat que mai l'he oblidat, però un parell de treballs recents me l'han fet recordar. Un refrany ens adverteix que cal pensar abans d'actuar. Si actuem impulsivament ens arrisquem a patir patacades imprevistes. Però també és cert que si triguem massa a actuar podem perdre oportunitats irrepetibles, o rebre altres patacades. Això implica que, pel que fa al cervell, sigui necessari un control molt fi de la impulsivitat [...]

Quan el cervell compara, apareix l'enveja

Encara que potser no en siguem conscients, en qualsevol interacció social, des de les més afectuoses fins a les més competitives, sempre ens comparem amb els altres, i comparem els altres amb els estàndards que tenim interioritzats, la qual cosa ens permet identificar-nos com a éssers individuals dins un entorn social i ens ajuda a trobar el lloc que més ens pot afavorir en cada situació concreta. Un treball que s"acaba de publicar a Integrative Systems, realitzat per Gayannée Kedia i els seus col·laboradors, de les universitats de Colònia (Alemanya), Cardiff (Gal·les) i Graz (Àustria), identifica els mecanismes neurals mitjançant els quals aquestes comparacions condicionen el sistema de recompensa del cervell i de retruc la imatge que construïm de nosaltres mateixos. Demostra que són a la base dels sentiments d"enveja i també del plaer que de vegades podem sentir per la dissort dels altres

L'enigma sobre l'origen dels mamífers s'amaga en un petit crani

ELS MAMÍFERS CONSTITUEIXEN EL GRUP D'ANIMALS més complex des del punt de vista morfològic i de comportament. Actualment hi ha unes 5.500 espècies, però la seva diversitat ha anat variant al llarg del temps. Molts mamífers prehistòrics encara són un enigma en termes científics, ja que de la majoria se n'han trobat únicament petites restes fòssils, com dents aïllades i fragments d'os i de crani a partir dels quals és complicat construir un perfil general. Els avantpassats dels mamífers menys coneguts són els gondwanaterians, molt abundants durant els períodes cretàcic i paleogen, fa entre 23 i 146 milions d'anys. David W. Krause i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels EUA, Alemanya i Madagascar, han publicat un article a Nature en què descriuen les característiques d'un crani complet de vintana, un mamífer prehistòric que pertanyia al grup dels gondwanaterians, trobat a Madagascar

Qui controla el comportament sexual?

Investigadors dels EUA i del Japó relacionen l'efecte d'alguns gens amb determinats comportaments sexuals de mascles i femelle

L'eterna joventut és un error genètic

L'estudi de l'envelliment atrau els científics, que busquen les seves causes i, temptativament, com es pot endarrerir. Se sap que els gens hi juguen un paper destacat, com es dedueix del fet que hi hagi famílies que són més longeves que d'altres. Una de les hipò- tesis més acceptades és que les diferències de longevitat poden venir donades per l'eficiència de funcionament d'alguns gens, i en aquest context s'ha suposat que els gens que funcionen de manera més òptima permeten gaudir més temps d'una relativa joventut. Però investigadors de diverses universitats i centres de recerca dels EUA i de la Xina han descobert que, en molts casos, és just al contrari. Han identificat 238 gens que, quan no funcionen, afavoreixen la longevitat. O, dit d'una altra manera, quan funcionen bé obliguen a envellir. L'eterna joventut potser és un error genètic, segons aquest estudi publicat a Cell Metabolis

La foscor ajuda a cremar greixos

Hi ha molts estudis sobre l'acumulació de greixos al cos, no només per qüestions estètiques sinó també, molt especialment, per la seva gran influència en la salut individual i la sanitat pública. Investigadors de la Universitat de Leiden i del laboratori de malalties genètiques d'Amsterdam, a Holanda, han abordat un aspecte que fins ara havia estat relativament negligit: de quina manera l'alteració del cicle dia-nit pot afectar l'acumulació de greixos al cos. Segons l'estudi que ha publicat la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), la llum artificial en hores de foscor altera la fisiologia del cicle circadiari i afecta el balanç entre l'acumulació i el consum de greixos