RNA interference is ineffective as a routine method for gene silencing in chick embryos as monitored by fgf8 silencing.

The in vivo accessibility of the chick embryo makes it a favoured model system for experimental developmental biology. Although the range of available techniques now extends to miss-expression of genes through in ovo electroporation, it remains difficult to knock out individual gene expression. Recently, the possibility of silencing gene expression by RNAi in chick embryos has been reported. However, published studies show only discrete quantitative differences in the expression of the endogenous targeted genes and unclear morphological alterations. To elucidate whether the tools currently available are adequate to silence gene expression sufficiently to produce a clear and specific null-like mutant phenotype, we have performed several experiments with different molecules that trigger RNAi: dsRNA, siRNA, and shRNA produced from a plasmid coexpressing green fluorescent protein as an internal marker. Focussing on fgf8 expression in the developing isthmus, we show that no morphological defects are observed, and that fgf8 expression is neither silenced in embryos microinjected with dsRNA nor in embryos microinjected and electroporated with a pool of siRNAs. Moreover, fgf8 expression was not significantly silenced in most isthmic cells transformed with a plasmid producing engineered shRNAs to fgf8. We also show that siRNA molecules do not spread significantly from cell to cell as reported for invertebrates, suggesting the existence of molecular differences between different model systems that may explain the different responses to RNAi. Although our results are basically in agreement with previously reported studies, we suggest, in contrast to them, that with currently available tools and techniques the number of cells in which fgf8 gene expression is decreased, if any, is not sufficient to generate a detectable mutant phenotype, thus making RNAi useless as a routine method for functional gene analysis in chick embryos

Influence of atomic polarization and horizontal illumination on the Stokes profiles of the He I 10830 multiplet

The polarization observed in the spectral lines of the He I 10830 multiplet carries valuable information on the dynamical and magnetic properties of plasma structures in the solar chromosphere and corona, such as spicules, prominences, filaments, emerging magnetic flux regions, etc. Here we investigate the influence of atomic level polarization on the emergent Stokes profiles for a broad range of magnetic field strengths, in both 90 degree and forward scattering geometry. We show that, contrary to a widespread belief, the selective emission and absorption processes caused by the presence of atomic level polarization may have an important influence on the emergent linear polarization, even for magnetic field strengths as large as 1000 G. Consequently, the modeling of the Stokes Q and U profiles should not be done by taking only into account the contribution of the transverse Zeeman effect within the framework of the Paschen-Back effect theory, unless the magnetic field intensity of the observed plasma structure is sensibly larger than 1000 G. We point out also that in low-lying optically thick plasma structures, such as those of active region filaments, the (horizontal) radiation field generated by the structure itself may substantially reduce the positive contribution to the anisotropy factor caused by the (vertical) radiation field coming from the underlying solar photosphere, so that the amount of atomic level polarization may turn out to be negligible. Only under such circumstances may the emergent linear polarization of the He I 10830 multiplet in such regions of the solar atmosphere be dominated by the contribution caused by the transverse Zeeman effect.Comment: Accepted for publication in The Astrophysical Journal (It is tentatively scheduled for the ApJ January 20, 2007 issue

Fast Fight Detection

Action recognition has become a hot topic within computer vision. However, the action recognition community has focused mainly on relatively simple actions like clapping, walking, jogging, etc. The detection of specific events with direct practical use such as fights or in general aggressive behavior has been comparatively less studied. Such capability may be extremely useful in some video surveillance scenarios like prisons, psychiatric centers or even embedded in camera phones. As a consequence, there is growing interest in developing violence detection algorithms. Recent work considered the well-known Bag-of-Words framework for the specific problem of fight detection. Under this framework, spatio-temporal features are extracted from the video sequences and used for classification. Despite encouraging results in which high accuracy rates were achieved, the computational cost of extracting such features is prohibitive for practical applications. This work proposes a novel method to detect violence sequences. Features extracted from motion blobs are used to discriminate fight and non-fight sequences. Although the method is outperformed in accuracy by state of the art, it has a significantly faster computation time thus making it amenable for real-time applications

La Necessitat de la biologia per a una formació integral en l'ensenyament secundari

Durant el procés d'aprenentatge, tots els coneixement s'han d'iniciar i han de tenir com a punt de referència central l'entorn més immediat del subjecte que participa d'aquest procés. Els humans som, per davant de tot, ens biològics que vivim submergits en una biosfera. A més, actualment estem vivint l'eclosió de l'aplicació de la biologia en la nostra vida diària, en temes tan diversos com la biotecnologia, l'ecologia, la biomedicina, l'alimentació i l'energia, entre molts altres. Això comporta que tots els ciutadans, tots els nostres estudiants, hagin de tenir un nivell mínim de coneixements biològics, adequats al seu nivell d'estudis. Actualment l'aprenentatge de la biologia en sentit ampli és obligatori des de l'educació infantil fins al final de l'educació secundària obligatòria. Però, per què no ho és al batxillerat, el qual serveix de base als estudiants de formació professional de grau superior i d'universitat? En aquest article es discuteix la imperiosa necessitat que l'aprenentatge de la biologia es mantingui també com a obligatori durant el batxillerat per a tots els nostres estudiants, independentment de la via que triïn, com ja ho era fa uns anys, per tal de proporcionar a les noves generacions de ciutadans i de professionals una formació integral adequada per a una societat canviant culturalment i tècnicamentDuring the learning process, all knowledge must begin from the immediate surroundings of the subject that participates in the process, who has to become the gravity point of the learning. We the humans are, first of all, biological beings who live within a biosphere. Moreover, we are currently living the hatching of the Biology applied to our daily life, in many subjects ranging from biotechnology to ecology, biomedicine, nutrition, and energy, among many others. This fact entails that all citizens, that all students, need to have a minimum level of biological knowledge, according to their academic degree. Nowadays the learning of Biology in broad sense is obligatory from the pre-school to the completion of the obligatory secondary education. But, why is it not obligatory during the bachelor’s degree, which must serve as the basis for the students involved in the superior degree of professional formation and the university? In this article, the urgent need that the learning of Biology become again obligatory during the bachelor’s degree for all the students is discussed, independently of the academic route they follow, as it was several years ago, aiming to provide the new generations of citizens and professionals an integral formation suitable for a culturally and technically ever changing society

L'eterna joventut és un error genètic

L'estudi de l'envelliment atrau els científics, que busquen les seves causes i, temptativament, com es pot endarrerir. Se sap que els gens hi juguen un paper destacat, com es dedueix del fet que hi hagi famílies que són més longeves que d'altres. Una de les hipò- tesis més acceptades és que les diferències de longevitat poden venir donades per l'eficiència de funcionament d'alguns gens, i en aquest context s'ha suposat que els gens que funcionen de manera més òptima permeten gaudir més temps d'una relativa joventut. Però investigadors de diverses universitats i centres de recerca dels EUA i de la Xina han descobert que, en molts casos, és just al contrari. Han identificat 238 gens que, quan no funcionen, afavoreixen la longevitat. O, dit d'una altra manera, quan funcionen bé obliguen a envellir. L'eterna joventut potser és un error genètic, segons aquest estudi publicat a Cell Metabolis

El sol té efectes negatius retardats sobre la pell

PRENDRE EL SOL POT SER UNA ACTIVITAT molt plaent. Tanmateix, la radiació ultraviolada pot esdevenir carcinògena, atesa la seva capacitat d'induir mutacions en l'ADN, motiu pel qual sempre s'ha de prendre amb moderació i utilitzar una crema protectora adequada. Els rajos solars més mutagènics són els ultraviolats de tipus B (UVB), atès que són més energètics. Provoquen mutacions de forma gairebé instantània, de manera que quan deixem de prendre el sol tenim la sensació d'estar protegits. Però un treball publicat a Science demostra que els UVA, que tradicionalment s'han percebut com a menys nocius i per això són els que emeten les làmpades solars per bronzejar-se, també són mutagènics, tot i que actuen de manera diferent dels UVB. La seva capacitat per induir mutacions no és instantània, sinó que perdura fins a tres hores després que hàgim deixat de prendre el sol

Una vacuna per combatre l'addicció a l'heroïna

L' addicció a substàncies estupefaents és un problema de salut individual i social d'abast mundial. Afecta persones de totes les edats i condicions, i s'acostuma a iniciar a l'adolescència. Hi ha substàncies il·legals, com la cocaïna, l'heroïna i altres opiacis, i n'hi ha de 'legals', com les farmacològiques que algunes persones consumeixen en excés. És un tema complex, amb implicacions socials, culturals i biològiques. De fet, el cervell és procliu a les addiccions. Totes les substàncies que generen addicció ho fan perquè estimulen els circuits de recompensa del cervell i provoquen sensació de plaer, malgrat malmetin la salut i perjudiquin la qualitat de vida. Una de les diverses estratègies de prevenció i tractament que s'estan assajant són les vacunes que eviten que aquestes substàncies arribin al cervell. Les investigadores Margaret Olson i Kim Janda, de The Scripps Research Institute de La Jolla, a Califòrnia, estan assajant una vacuna contra l'heroïna. Segons publiquen a la revista EMBO Reports, els resultats que han obtingut són molt esperançadors i es podrien extrapolar a altres substàncies estupefaents, tot i que encara queden alguns problemes tècnics per resoldre i, també, algunes reticències socials i econòmiques

El secret del càncer més resistent

En la lluita contra el càncer, la recerca de nous fàrmacs cada cop més efectius i específics sovint troba un escull important: en molts tumors hi ha una petita fracció de cèl·lules resistents, que no es poden eliminar fàcilment. Tanmateix, el principal problema no és aquest, sinó que, a més, acostumen a respondre als fàrmacs incrementant la taxa de proliferació i la capacitat de fer metàstasi. Això fa que alguns tractaments no acabin de ser del tot efectius a llarg termini, per la presència cada cop més nombrosa i dispersa d'aquestes cèl·lules canceroses resistents. L'equip de recerca de Joan Massagué, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, ha demostrat que aquest efecte a llarg termini induït pels mateixos fàrmacs és perquè les cèl·lules sensibles, abans de morir, preparen un ambient molt favorable per a les resistents