Algunes reflexions entorn de la conceptualització de la infància i adolescència en risc social a l'Estat espanyol

L'article realitza una aproximació a les interpretacions del concepte de risc social de la infancia per part de diversos autors d'àmbit estatal, tenint també en compte els marcs legals català i espanyol. Pretén aclarir quins són els criteris valoratius emprats, tant des de l'àmbit acadèmic com del professional, per interpretar les categoritzacions de la infància i l'adolescència en processos de dificultat i precarietat social. Des d'aquesta perspectiva, s'hi analitza l'estreta relació entre factors de risc, desemparament i marginació. S'hi rebutgen les interpretacions que responsabilitzen el propi menor de la desadaptació, i s'hi defensa la hipótesi de la necessitat d'una intervenció socioeducativa que treballi per una disminució dels factors de risc en el propi medi, mantenint el seu protagonisme en aquest procés.This article is an approach to the different acceptances of the concept social risk as well as the terms neglect and maladjustment, based on the reflections made by different authors and both statal and autonomous legal framework. It intends to clarify which are the criteria of values used in academic and professional ambits in order to understand the categoriesfound in the fields of childhood and adolescence in difficult and precarious conditions. The strong relation between risk factors, neglect and margination has been analysed from this point of view. In the same way the interpretations that hold the minor himself responsible for his maladjustment are rejected and the author defends the necessity of a socio-educational intervention, which reduces the risk factors in the child's environment, and the need of paying close attention to the child's main role in this process.El artículo realiza una aproximación a las interpretaciones del concepto de riesgo social de la infancia por parte de diversos autores de ámbito estatal, teniendo también en cuenta los marcos legales catalán y español. Pretende aclarar cuáles son los criterios valorativos utilizados, tanto desde el ámbito academico como profesional, para interpretar las categorizaciones de la infancia en procesos de dificultad y precariedad. Desde esta perspectiva, se analiza la estrecha relación entre factores de riesgo, desamparamiento y marginación. Se rechazan las interpretaciones que responsabilizan al propio menor de la desadaptación y se defiende la hipótesis de la necesidad de una intervención socioeducativa que trabaje para una disminución de los factores de riesgo en el propio medio, manteniendo su protagonismo en este proceso

Electron microscopic demonstration of centrifugal nerve fibers in the human optic nerve

Electron microscopic views of centrifugal nerve fibers in the optic nerve stump of a 56-year-old man are presented. These nerve fibers had survived for 16 days after removal of the corresponding eyeball and exhibited terminal swellings pointing in a distal direction and indicating axoplasmic flow towards the removed eye. The centrifugal nerves in this adult lack any evidence of attempted regeneration that has earlier been observed under similar conditions in the optic nerve stump of a child. Zentrifugale (antidrome, efferente) Nervenfasern sind hier zum ersten Mal mit dem Elektronenmikroskop im menschlichen Sehnerven dargestellt worden. Diese Nervenfasern wurden in dem Sehnervenstumpf eines 56jährigen Mannes 16 Tage nach der Entfernung des dazugehörigen Auges gefunden. Endschwellungen dieser Nervenfasern waren distal ausgerichtet und deuteten damit einen Axoplasmafluß in Richtung des entfernten Auges an. Während deutliche Regenerationsversuche an den distalen Enden unterbrochener zentrifugaler Nervenfasern im Sehnervenstumpf eines Kindes früher beobachtet worden sind, fanden sich im Sehnerven dieses Erwachsenen keinerlei Zeichen von Regeneration der zentrifugalen Fasern.Peer Reviewedhttp://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/47369/1/417_2004_Article_BF00414787.pd