Entre l'abandon et les traces résilientes aux montagnes territoriales d'Orobie (Bergame)

[CA] Aquest article forma part d'un projecte d'investigació més ampli, l'objectiu de la qual és explorar mètodes i estratègies multiescalars (des de l'escala territorial a l'edilícia) i enfocaments multidisciplinaris per a recuperar àrees infrautilitzades a les muntanyes del nord d'Itàlia. Durant dècades, aquests territoris han patit una alta incidència de fenòmens d'abandó a causa de la seua proximitat a les àrees metropolitanes, la qual cosa ha provocat la pèrdua de cures i un augment de la fragilitat territorial. No obstant això, són rics en significats culturals que s'expressen en l'estreta relació entre paisatges naturals i antropogeografies. En aquest marc, el valor identitari és un element essencial per a la protecció i la cura dels mateixos territoris i com a eina de planificació per a establir la resiliència d'aquests. Aquest treball pretén centrar-se en la zona de les Terres Altes de Bèrgam, que són llocs complexos en estar quasi prop dels centres urbans de Milà, que són zones considerades marginals en termes de lògica més àmplia. De fet, en els últims anys, el massís Orobic ha sigut un dels principals objectes d'explotació industrial i turística (anys 60-80), abans de patir fenòmens d'abandó que han obligat i continuen espentant a aquestes zones a una important reconsideració. En aquesta direcció, l'article assenyala quins són els punts més crítics a tindre en compte per al renaixement d'aquestes muntanyes oblidades.[EN] This paper is part of a broader research project, which aims to explore multi-scale methods and strategies (from territorial to building scale) and multidisciplinary approaches to recover underused areas in the mountains of Northern Italy. For decades, these territories have suffered from high incidences of abandonment phenomena due to their proximity to metropolitan areas, leading to loss of care and an increase in territorial fragility. Nevertheless, they are rich in cultural meaning expressed it s in the close relationship between natural and anthropogeographical landscapes. In this framework, identity value is an essential element for the protection and care of the territories themselves and as a planning tool to establish the resilience of these territories. This paper aims to focus on the area of the Highlands of Bergamo, which are complex places since they are almost close to the urban center of Milan, but are areas considered marginal in terms of wider logic. In fact, in the past years, the Orobic massif has been one of the main objects of industrial and tourist exploitation (the 1960s-80s), before suffering from abandonment phenomena that have forced and continue to push these areas to the point of major reconsideration. In this direction, the paper points out which are the most critical points to consider for the rebirth of these neglected mountains.[ES] Este artículo forma parte de un proyecto de investigación más amplio, cuyo objetivo es explorar métodos y estrategias multiescalares (desde la escala territorial a la edilicia) y enfoques multidisciplinares para recuperar áreas infrautilizadas en las montañas del norte de Italia. Durante décadas, estos territorios han sufrido una alta incidencia de fenómenos de abandono debido a su proximidad a las áreas metropolitanas, lo que ha provocado la pérdida de cuidados y un aumento de la fragilidad territorial. Sin embargo, son ricos en significados culturales que se expresan en la estrecha relación entre paisajes naturales y antropogeográficos. En este marco, el valor identitario es un elemento esencial para la protección y el cuidado de los propios territorios y como herramienta de planificación para establecer la resiliencia de los mismos. Este trabajo pretende centrarse en la zona de las Tierras Altas de Bérgamo, que son lugares complejos al estar relativamente cerca del centro urban de Milán, pero que son zonas consideradas marginales en términos de lógica más amplia. De hecho, en los últimos años, el macizo Orobico ha sido uno de los principales objetos de explotación industrial y turística (años 60-80), antes de sufrir fenómenos de abandono que han obligado y siguen empujando a estas zonas a una importante reconsideración. En esta dirección, el artículo señala cuáles son los puntos más críticos a tener en cuenta para el renacimiento de estas montañas olvidadas.[FR] Cet article fait partie d un projet de recherche plus large, dont l objectif est d explorer des méthodes et des stratégies multiscalaires (depuis l échelle territoriale jusqu au bâtiment), ainsi que des approches multidisciplinaires afin de récupérer des zones sous-utilisées aux montagnes du nord de l Italie. Pendant des décennies, ces territoires ont souffert une forte incidence de phénomènes d abandon à cause de leur proximité aux zones métropolitaines, ce qui a entraîné la perte de soins et une augmentation de leur fragilité territoriale. Cependant, ils sont riches en signifiés culturels qui s expriment dans le rapport étroit entre paysages naturels et anthropogeógraphies. Dans ce contexte, la valeur identitaire est un élément essentiel pour la protection et le soin de ces territoires, ainsi qu un outil de planification pour établir leur résilience. Ce travail cherche à se concentrer sur la zone des Hautes Terres de Bergame, des endroits complexes étant donnée leur proximité du centre urbain de Milan : des zones considérées marginales en termes de logique plus large. En fait, pendant les dernières années, le massif Oropic a été un des principaux objets d exploitation industrielle et touristique (années 60-80), avant de subir des phénomènes d abandon obligeant encore aujourd hui ces zones à une reconsidération importante. Dans ce sens, cet article signale les points les plus critiques à considérer pour la renaissance de ces montagnes oubliées.La investigació pertany al projecte de “Territorial Fragility” en poder de DAStU (Departament d’Arquitectura i Estudis Urbans – Politecnico di Milano), finançat pel Ministeri d’Universitat i Recerca (MIUR) per a 2018-2022 com a part de la iniciativa Departaments d’Excel·lència (Llei núm. 232/2016).Tognon, A.; Bovati, M. (2022). Entre l'abandonament i les empentes resilients a les muntanyes territorials d'Orobie (Bèrgam). ANUARI d Arquitectura i Societat. (2):86-110. https://doi.org/10.4995/anuari.2022.1870486110

“There’s a certain Slant of light…”. The tools of qualitative forecasting and interpretative synthesis of environmental factors in the field of sustainable architectural and urban design

Experiences in energy upgrading for Modern heritage demonstrate that the simple reapplication of general practice risks losing an overall conception of the built work, including in cases where the original project drew on resource-optimisation criteria similar to the current requirements for environmental sustainability. The present study examines this context, drawing on two programs of applied research: the first concerning materials and Modern architectural design under Italian “autarchy”; the second concerning more general problems of sustainable rehabilitation for 20th century heritage properties. The two programs share a research methodology in which the knowledge-building stage extends to interpretation of the construction, in terms of the “technological culture” of the original architectural planning

Ecological Milan! How contemporary Global and Local architecture and urban practices can change our idea of ecology and sustainability

The main aim of this paper is to critically reflect upon the very notion of ecological practice principles, employing recent case-study practices in order to redefine contemporary culture that may affect future architectural projects, representations and practices. The noteworthy ready-built projects in Milan, will be under investigation for their loaded or real ecological values in their own scales as well as for the city. The attempt is to reflect upon the criteria which today Milan and citizens are expecting from the two main existing camps of ecological practices; one with considerable financial and physical corporative-like scale and the other with local grassroots participatory approaches. The paper though tries to portray the critical contemporary landscape of ecological practices in today’s Milan, where binary oppositions like globalization and localization, top-down private and bottom-up participatory processes, high and low tech, artificial and natural solutions are in direct dialogue with each other

Note sul rapporto tra insegnamento e professione

Marco Bovati, "Note sul rapporto tra insegnamento e professione", in M. Borrelli (a cura di), Fare e insegnare architettura in Italia, Forum del Coordinamento Nazionale dei Docenti di Progettazione Architettonica ICAR 14-15-16 - Ischia 8-9 aprile 2011, CLEAN, Napoli 2011

The Emperor Has No Clothes. Ovvero, come il NEB, cercando di superarla, riveli la difficile relazione tra sostenibilità e bellezza

Abstract/ The Emperor Has No Clothes. That is to say, how the NEB, trying to overcome it, reveals the difficult relationship between sustainability and beaut