Les fonts catalanes de la lexicografia sarda

Questa lavoro ha come obiettivo quello di analizzare le fonti catalane delle due raccolte lessicografiche del sardo di carattere etimologico: iI Nou dizionariu universali Sardu-ltalianu di Vincenzo Porru (Cagliari 1832) ed il Dizionario Etimologico Sardo di Max Leopold Wagner (Heidelberg I960-1964). Non viene analizzato dall'autore il vocabolario di Giovanni Spano perché non ha alcuna pretesa etimologica; si tratta di un dizionario bilingue sardo-italiano e ítaliano-sardo, con corrispondenze non soltanto logudoresi, ma anche campidanesi e persino sassaresi e galluresi

Aproximació a l'alguerès col·loquial

Questo lavoro, nelle intenzioni del suo autore, ha un duplice obiettivo: ordinare per aree linguistiche (fonetica, morfologia, sintassi, lessico), i criteri adottati per la trascrizione grafica dei testi della tradizione orale algherese gia pubblicati nella raccolta Histories de 1'AlgueI; entre la marina i la campanya (Barcelona 1996) a cura dello stesso autore e di M. A. Susanna Sanna; descrivere gli aspetti fondamentali che caratterizzano il catalano parlato attualmente ad Alghero chiamato abitualmente algherese moderno o colloquiale

Els noms dels senyals d'orelles del bestiar: un codi lèxic sard en els Registres de bestiar viu de l'Alguer dels segles XVII al XIX

Es tracta de la documentació i anàlisi filològica d'un corpus lèxic dels noms dels talls a les orelles del bestiar que apareix en registres de bestiar viu conservats a l'Arxiu Històric Municipal de l'Alguer datats entre 1665 i 1820. Els registres contenen les autoritzacions per pasturar bestiar gros i menut en el territori de l'Alguer i descriuen els senyals d'orelles i les marques de foc preceptius per identificar-ne els propietaris. Malgrat que aquests documents són escrits inicialment en català (entre el darrer terç del xvii i mitjan xviii) i després en castellà (entre el segon terç del xviii i inici del xix), el corpus lèxic és d'origen sard i s'ha conservat en alguerès gairebé immutable al llarg de quatre-cents anys d'acord amb un codi molt impermeable comú als altres territoris de Sardenya, amb meres variacions fonètiques geogràfiques. El corpus documentat conté 14 noms, 10 dels quals encara vius en alguerès i 8 de recollits a l'ALDC.This article deals with the documentation and linguistic analysis of a lexical corpus containing the names of animal earmarks that appear in livestock registers housed in the Arxiu Històric Municipal de l'Alguer (Municipal Historical Archive of Alghero) and dated between 1665 and 1820. The registers contain authorization to graze large and small animals in Algherese territory and describe the mandatory earmarks and brands used to show ownership. Despite the fact that these documents were written initially in Catalan (between the last third of the seventeenth century and the first half of the eighteenth century) and later in Castilian (between the second third of the eighteenth century and beginning of the nineteenth century), the corpus is originally Sardinian and has been preserved in Algherese unchanged for almost four hundred years in an impenetrable code common to other areas of Sardinia, with only a few diatopic phonetic variations. The corpus contains 14 names, 10 of which are still in Algherese and 8 have been recorded in the ALDC

Els noms dels colors del pelatge del bestiar en la documentació de l'Alguer dels segles XVIII al XIX

A partir de la tesi de doctorat 'La interferència dels parlars sards en el català de l'Alguer entre els segles XVII i XVIII. Estudi del lèxic a través dels Registres de danys de la Barracelleria /1683-1784)', l'article dóna compte del grau d'interferència lèxica del sard en el camp lexicosemàntic dels noms dels colors pelatge del bestiar i d'altres característiques físiques, un camp altament interferit pel sard, com demostren els documents analitzats dels segles XVIII i XIX (Registres de cavalls i de bísties de mola, Registres de danys, Registres de bestiar viu)

La "Fonologia" algueresa de Joan de Giorgio Vitelli

La Fonologia di Joan De Giorgio Vitelli, prima parte della sua incompiuta Grammatica, rappresenta un momento importante negli studi sul dialetto catalano di Alghero. Le ambizioni dell'autore e la vera portata del suo studio vanno inserite nell'ambiente filologico dei primi anni del secolo XX -innegabilmente confuso sia ad Alghero sia in Catalogna-, quando parve urgente indirizzare gli sforzi di tutti i linguisti verso la consolidazione di una Grarnmatica scientifica e, fondamentalmente, accettata dai principali settori della cultura ufficiale catalana. Fin'ora erano conosciuti i contributi diJoaep Palomba e di Joan Pais relativi a una Grarnmatica adatta all'algherese. La pubblicazione della Fonologia dijoan De Giorgio Vitelli, finora inedita, da coerenza al contributo filologico algherese e completa il quadro degli studi linguistici nella ciua sardo-catalana

Variació Fonètica i cliticització pronominal en alguerès: una primera aproximació intradialectal

This paper describes, from an intra-dialect point of view, the phonological traits of pronoun clitization in Algherese. The approach is based on the restrictions upon the syllabic structure of this variety, which tends to avoid the coda between clitics and verbs and between one clitic and another, It almost does not allow any type of coda in cases of clitization, which are solved through rules of assimilation and simplification, through the insertion of an epenthetic [a] between the verb and the clitic, or by modifying the ending, which leads to a wide range of homophonic sequences. The study also presents an update on the syntactic restrictions upon pronoun combinations and the phonetic peculiarities of some clitic combinations, more specifically those including ne and se, with a wealth of examples