Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics

Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l’Ebre

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball recull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l’entorn de la Batalla de l’Ebre tot assajant enfocaments de recerca transversal i holística a l’entorn de la història, l’arqueologia i l’antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la iconografia didàctica, i amb una voluntat paral·lela de promoure accions de memòria democràtic

Monuments, sculptures and museums in the historical sites of the Battle of the Ebro. The Contributions of the University of Barcelona «Heritage Teaching» Group

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.The Battle of the Ebro (1938) was the decisive battle of the Spanish Civil War. The defeat of the Popular Army led to the occupation of Catalonia and to the final victory of General Franco’s forces over the Spanish Republic. The victors placed monuments on the battlefield to stage their success, but patrimonial action had limited development while World War II and its outcome opened uncertain prospects for General Franco’s regime. The death of the dictator in 1975 made political changes possible in Spain, and the historical spaces of the Battle of the Ebro, subsidiaries of the social and political imaginaries of the democratization process, met new interventions around their heritage. New monuments and museums invited an interpretation of the battle compatible with the imaginary of reconciliation developed by the new constitutional regime. Decades after the event, the battle of the Ebro continued, but now the struggle was established in terms of models and actions to fix memory in the territory, on the basisof heritage interventions, museums, monuments and sculptures. In the context of democratic emergence at the beginning of the 21st century, civil society initiatives added to the dynamics of research and socialization of knowledge promoted in terms of Public History and Public Archaeology and opened new perspectives in the recovery of a republican memory of the battle. The initiatives of the research group «Didáctica del Patrimonio» (DIDPATRI) of the University of Barcelona stand out in this context. The study approximates the different phases of appropriation, in terms of historical memory, of the Ebro battlefield, and the main initiatives and casuistries of patrimonialization generated, in its surroundings, at different historical moments.Aquest treball s’enmarca en els següents projectes: Ministerio de Ciencia e innovación (Spain). EDU2016-76589-R. «Iconografía y recreación histórica en la didáctica del patrimonio. El caso de la Guerra Civil Española». (2016-2019); Ministerio de Ciencia, Innovación (Spain). PID2020-118615RB-100. «Desarrollo de perspectivas críticas a partir del patrimonio del conflicto en la formación del profesorado». (2021-2024)

Aula historia social

Presentación de la línea de trabajo que se lleva a cabo en Atapuerca. El objetivo de la autora es acercar los avances arqueológicos e históricos a los centros escolares.ValenciaUniversitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES

Cuadernos de pedagogía

Se trata del proyecto de gestión de visitas al yacimiento arqueológico de Atapuerca. El objetivo es dar a conocer este yacimiento y hacer partícipes a los visitantes de los descubrimientos realizados. Se convierte en un proyecto social que pretende dotar al conjunto de visitantes de datos, que les permitan interpretar y reflexionar sobre el pasado humano. Se intenta generar estimulos, en forma de preguntas o de reflexiones y de imaginar cómo era la vida hace centenares de miles de años. La visita se puede adaptar a alumnos de Primaria, Secundaria y Bachillerato. Durante el recorrido lúdico y participativo, los alumnos pueden realizar talleres como una talla lítica, pintura rupestre, tiro con arco o la práctica del fuego. A estos talleres hay que sumar otras dos modalidades de talleres: experimentales y de investigación y unas colonias de verano.CataluñaMadrid (Comunidad Autónoma). Servicio de Formación del Profesorado. CRIF Las Acacias; Calle General Ricardos, 179; 28025 Madrid; Tel. +34915250893; Fax +34914660991; [email protected]

Aula historia social

Se pretende dar un enfoque a los descubrimientos de Atapuerca que acerque esta parte de la historia a su enseñanza en las aulas. Hay un deseo de socializar estos conocimientos producidos por las intervenciones arqueológicas durante veinticinco años y que su enseñanza no se limite únicamente los hallazgos.ValenciaUniversitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall D'Hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES

Íber : didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia

El artículo forma parte de un monográfico de la revista dedicado a laboratorios de geografía e historiaSe presenta el taller de historia como recurso pedagógico que permite experimentar fuera de los centros docentes y cuyo contenido fundamental no son los contenidos sino los procedimientos. El taller en museos y otros centros es un sustituto del laboratorio de ciencias sociales en los centros.CataluñaES

Aula de innovación educativa

Resumen basado en el de la publicaciónSe presentan los videojuegos como uno de los medios más atractivos para comunicar conocimientos sobre el pasado. Combinar interacción y narración permite al jugador ver el mundo recreado y experimentarlo. Ancestors es una propuesta centrada en el patrimonio de Atapuerca y en la evolución humana, diseñada con criterios educativos para ser utilizada en espacios formales y no formales de enseñanza-aprendizaje.Biblioteca del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Hospital del Molar. Un caso de museografía social

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.In 2017, the Molar City Council and the University of Barcelona undertook a project to recover and dignify the spaces of the El Molar field hospital (Priorat) through a unique exhibition that presented the health problems of the Popular Army during the Civil War. Spanish and more specifically, during the Battle of the Ebro. The proposal tested a new comprehensive model of social museography, with sustainable cost and maintenance, which wanted to give prominence to emotions, and in which static and kinetic iconography generated would take center stage. from historical reenactment groups. This proposal had to be consistent with the use of didactic scenery and the exhibition of an extraordinary collection of war medicine and surgery.En 2017 el Ayuntamiento y la Universidad de Barcelona emprendieron un proyecto para recuperar y dignificar los espacios del hospital de campaña de el Molar (Priorat) a partir de una exposición singular que presentara la problemática de la sanidad del Ejército Popular durante la Guerra Civil Española y más concretamente, durante la Batalla del Ebro. En la propuesta se ensayó un nuevo modelo integral de museografía social, de coste y mantenimiento sostenibles, que quería dar protagonismo a las emociones, y en la cual tuviese protagonismo una iconografía estática y cinética generada a partir de grupos de recreación histórica. Esta propuesta debía ser congruente con la utilización de escenografías didácticas y la exposición de una extraordinaria colección de medicina y cirugía de guerra

Virtual approach to a battlefield: Fatarella Ridge 1938. Spanish Civil War

AbstractThe poliorcetic of the twentieth century was characterized by the use of ephemeral trenches. The transformations caused by agricultural use or urbanization erased the evidence and structures of the combat zones. In the case of the conflict landscapes of the Spanish Civil War, it must be added that the disinterest of the administrations increased the degradation of the archaeological sites. The interest of citizens in the battlefields of the 20th century has increased, and the demand for products and content has led to an increase in academic production and in the interest in cultural industries and tourism. The interpretation of the combat spaces requires the design of elements of didactic intermediation that make accessible to users the knowledge available about said spaces. In this context, virtual archaeology becomes a powerful instrument to recreate and make visible places and situations of conflict. But the didactic virtual recreation of a battlefield requires numerous prerequisites: keeping in mind the archaeological record, the historical documentation, the testimonies of the population, and direct fieldwork in conflict areas. The present work focuses on the virtual 3D reconstruction of the Fatarella Ridge battlefield (14–15 November 1938), where one of the toughest battles of the Battle of the Ebro took place