Viticultura i sòls amb especial referència al Bages

La importància del sòl en la viticultura és acceptada per tothom. No obstant això, l'efecte sobre la qualitat és objecte de controvèrsia. Amb el mot terrer s'han donat diversos significats a la relació entre el sòl (factors naturals i biològics) i l'obtenció del vi (factor humà). En aquest article s'argumenta i es difereix en aspectes com ara el subministrament hídric moderat com a factor bàsic de qualitat, així com també les relacions de la qualitat amb les característiques minerals dels sòls, etc. També s'hi exposen els aspectes ambientals clima, geologia, extensió i superfície cultivada, la tipologia i les característiques dels sòls tipus de sòls i propietats referents a la zona vitivinícola del Bages. Se'n desprèn com a conclusió la variabilitat prou important de sòl a la zona del Bages, que obliga i encoratja al seu estudi com a mitjà per obtenir una viticultura competitiva i sostenible.La importancia del suelo en la viticultura es aceptada por todos. Sin embargo, el efecto sobre la calidad es objeto de controversia. Con la palabra terrer se han dado diversos significados a la relación entre el suelo (factores naturales y biológicos) y la obtención de vino (factor humano). En este trabajo se argumenta y se difiere en aspectos como el subministro hídrico moderado como factor básico de calidad, así como las relaciones de la calidad con las características minerales del suelo, etc. También se exponen los aspectos ambientales clima, geología, extensión y superfície cultivada, la tipología y las características de los suelos tipos de suelos y propiedades referentes a la zona vitivinícola del Bages. Se desprende como conclusión la importante variabilidad de suelos en la zona del Bages, que obliga y anima a su estudio como medio para obtener una viticultura competitiva i sostenible

Sòls de l'àrea de cultiu de la varietat trepat

Aproximació a l'estudi dels sòls de la Conca de Barberà, que és on es concentra gairebé tota la superfície dedicada a la varietat trepat a Catalunya.Aproximación al estudio de los suelos de la Conca de Barberà, que es donde se concentra la casi totalidad de la superficie dedicada a la variedad trepat en Catalunya

Sòls de l'àrea de cultiu de la varietat trepat

Aproximació a l'estudi dels sòls de la Conca de Barberà, que és on es concentra gairebé tota la superfície dedicada a la varietat trepat a Catalunya.Aproximación al estudio de los suelos de la Conca de Barberà, que es donde se concentra la casi totalidad de la superficie dedicada a la variedad trepat en Catalunya

Desenvolupament d'una metodologia per a la millora de les recomanacions en la fertilització nitrogenada dels cereals d'hivern. (II) Cereals d'hivern a les comarques de Barcelona i Girona

Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.Several field experiments on nitrogen fertilisation for wheat under rainfed conditions were carried out at different sites within central Catalonia. Three different methods that are considered interesting for the improvement nitrogen fertilisation practices were tested. These were the nitrogen balance method, the mineral nitrogen method and the nitrate content at the base of the stem method (CNSBT). All the experiments were conducted on deep, well drained, non-saline and medium-textured soils and there was no limited for wheat crop development, with the only exception of one of the trials that was carried out on a moderately deep soil. So, these soils can be considered as having a medium-high production potential. This is also true from the point of view of chemical fertility. Under the conditons studied the nitrogen balance method has shown to be very powerful, on the studied conditions, for determining fertiliser needs. The mineral nitrogen method was also very effective for this purpose. On the other hand the CNSBT method was not useful on the sites studied, where rain-fall is usually a limiting factor for crop growth. Several factors which do not allow an adequate adjustment of nitrogen fertilisation, were identified. These were a poor estimation of the objective yield, the difficulty for predicting the available nitrogen from organic fertilisers, the difficulty of soil sampling for nitrate determination and the bottleneck for nitrogen fertilisation strategy that random distribution on time of water availability represents.Se realizó una serie de ensayos de abonado nitrogenado en diferentes comarcas de la Cataluña interior. En elconjunto de estos ensayos se comprobaron tres métodos diferentes que se consideró eran prometedores para la mejora de la fertilización nitrogenada. Los métodos ensayados eran el método del balance de nitrógeno, el del nitrógeno mineral y el del contenido de nitratos en el jugo de la base de los tallos (CNSBT). Los suelos donde se realizaron los ensayos no presentaban ninguna limitación especial para el cultivo del trigo y eran profundos, bien drenados, no salinos y de textura mediana; la única excepción era un ensayo sobre suelo moderadamente profundo. Por lo tanto, también por lo que respecta a su fertilidad química, los suelos deben considerarse de un potencial productivo mediano- alto. El método del balance de nitrógeno se ha mostrado como muy prometedor de cara a definir si hace falta la magnitud del abonado de cobertera para las condiciones estudiadas. El método de nitrógeno mineral también ha sido efectivo en este sentido, mientras que el del CNSBT se ha revelado como no aplicable en las condiciones ensayadas donde en muchos casos el agua es también un factor limitante. A lo largo de los ensayos se han identificado una serie de factores que impiden ajustar la fertilidad nitrogenada. Entre estos es preciso citar la mala estimación de la producción objetivo, la dificultad de predecir el N disponible a partir de los abonos orgánicos, dificultades de muestreo para el nitrógeno nítrico y el efecto crítico que tiene la errática disponibilidad de agua que complica mucho la estrategia de fertilización nitrogenada a adoptar

Desenvolupament d'una tecnologia per a la millora de les recomanacions en la fertilització nitrogenada dels cereals d'hivern. (I) Cereals d'hivern a la Catalunya interior

Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.Several field experiments on nitrogen fertilisation for wheat under rainfed conditions were carried out at different sites within central Catalonia. Three different methods that are considered interesting for the improvement nitrogen fertilisation practices were tested. These were the nitrogen balance method, the mineral nitrogen method and the nitrate content at the base of the stem method (CNSBT). All the experiments were conducted on deep, well drained, non-saline and medium-textured soils and there was no limited for wheat crop development, with the only exception of one of the trials that was carried out on a moderately deep soil. So, these soils can be considered as having a medium-high production potential. This is also true from the point of view of chemical fertility. Under the conditons studied the nitrogen balance method has shown to be very powerful, on the studied conditions, for determining fertiliser needs. The mineral nitrogen method was also very effective for this purpose. On the other hand the CNSBT method was not useful on the sites studied, where rain-fall is usually a limiting factor for crop growth. Several factors which do not allow an adequate adjustment of nitrogen fertilisation, were identified. These were a poor estimation of the objective yield, the difficulty for predicting the available nitrogen from organic fertilisers, the difficulty of soil sampling for nitrate determination and the bottleneck for nitrogen fertilisation strategy that random distribution on time of water availability represents.Se realizó una serie de ensayos de abonado nitrogenado en diferentes comarcas de la Cataluña interior. En elconjunto de estos ensayos se comprobaron tres métodos diferentes que se consideró eran prometedores para la mejora de la fertilización nitrogenada. Los métodos ensayados eran el método del balance de nitrógeno, el del nitrógeno mineral y el del contenido de nitratos en el jugo de la base de los tallos (CNSBT). Los suelos donde se realizaron los ensayos no presentaban ninguna limitación especial para el cultivo del trigo y eran profundos, bien drenados, no salinos y de textura mediana; la única excepción era un ensayo sobre suelo moderadamente profundo. Por lo tanto, también por lo que respecta a su fertilidad química, los suelos deben considerarse de un potencial productivo mediano- alto. El método del balance de nitrógeno se ha mostrado como muy prometedor de cara a definir si hace falta la magnitud del abonado de cobertera para las condiciones estudiadas. El método de nitrógeno mineral también ha sido efectivo en este sentido, mientras que el del CNSBT se ha revelado como no aplicable en las condiciones ensayadas donde en muchos casos el agua es también un factor limitante. A lo largo de los ensayos se han identificado una serie de factores que impiden ajustar la fertilidad nitrogenada. Entre estos es preciso citar la mala estimación de la producción objetivo, la dificultad de predecir el N disponible a partir de los abonos orgánicos, dificultades de muestreo para el nitrógeno nítrico y el efecto crítico que tiene la errática disponibilidad de agua que complica mucho la estrategia de fertilización nitrogenada a adoptar

Cartografia detallada de sòls en àrees de regadiu de Catalunya

La superfície regada a Catalunya és d'unes 260.00 ha. aproximadament, la qual constitueix el 26 % de l'àrea conreada i el 8 % de l'àrea total; tot i així, en l'àrea regada es produeix, aproximadament, el 68 % del producte final agrari. El pes econòmic de l'àrea regada, la facilitat més gran per introduir noves tecnologies amb una rendibilitat superior i la necessitat que tenen les mateixes tecnologies de disposar d'una informació de base van fer aconsellable iniciar les tasques de cartografia de sòls del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) en les àrees indicades. La naturalesa del problema plantejat, consistent bàsicament en l'aplicació de tecnologia agrícola (programació de regs, utilització de l'aigua de reg sota condicions de salinitat-sodicitat, plans de fertilització, reg de sòls guixencs, i selecció de sòls segons l'aptitud per als cultius, etc.), i també la grandària de les explotacions i parcel·les, obliguen a disposar d'una acurada informació quantitativa i a plantejar una cartografia de sòls detallada. En aquest treball s'exposen els estudis realitzats fins ara sobre cartografia de sòls i les aplicacions que s'han efectuat o que es preveu que s'efectuaran en un termini curt. Es comenta la problemàtica sorgida en el transcurs de la realització d'aquests treballs cartogràfics, es revisen les aplicacions dutes a terme i les dificultats que s'han trobat en la transmissió i la transferència de la informació generada al sector agrari en general i als tècnics de l'Administració.The irrigated land in Catalonia is about 260.000 ha. being in the 26 % of the cropland and the 8 % of the total land. However, in this irrigated land the 68 % of the final agricultural product is obtained. The economic weigth of the irrigated land, together with the introduction of new technologies whith larger efficiency and the need of these technologies to have a base information induced the DARP to start the canography from these areas. The nature of the problem itself, basically the application of agrotechnology (e.g. irrigation scheduling, irrigation under saline-sodic conditions, fertilization programes, irrigation of gypsiferous soils and croping of soils according their suitability) as well as the fields and farms sizes, requires a very accurate quantitative information and the making of a detailed soil map. This paper presents the results of the work carried out up to now, and a short-term prevision. The problems encountered and the applications developed are discussed. General problems of agrotechnology transfer to the sector and to the administration appeared and are reviewed.La superficie regada en Cataluña es de unas 260.000 ha, aproximadamente, la cual supone el 26 % del área cultivada y el 8 % del área total; sin embargo en el área regada es donde se produce, aproximadamente, el 68 % del producto final agrario. El peso económico del área regada, la mayor facilidad para introducir nuevas tecnologías con una rentabilidad superior y la necesidad que tienen dichas tecnologías de disponer de una información de base hicieron aconsejable iniciar las tareas de cartografia de suelos del Departamento de Agricultura, Ganaderia y Pesca (DARP) en las zonas indicadas. La naturaleza del problema planteado, consistente básicamente en la aplicación de tecnología agrícola (programación de riegos, utilización del agua de riego bajo condiciones de salinidad-sodicidad, planes de fertilización, riego de suelos yesosos, selección de suelos según su aptitud para los cultivos, etc.), así como el tamaño de las explotaciones y parcelas, obligan a disponer de una esmerada información de base cuantitativa y plantear una canografia de suelos detallada. En este trabajo se exponen los estudios realizados hasta la fecha sobre cartografia de suelos y las aplicaciones que se han realizado o que se prevé llevar a cabo en un breve plazo. Se comenta la plomemática surgida en el transcurso de la realización de estos trabajos cartográficos, se revisan las aplicaciones llevadas a cabo y las dificultades que se han encontrado en la transmisión y la transferencia de la información generada el sector agrario, en general, y los técnicos de la Administración