Amparo Cortés Lucas

Jaume Boixadera i Llobet

Boixadera i Llobet, Jaume

Cortés Lucas, Amparo

Hemeroteca Cientifica Catalana

Adiscott i els seus col·laboradors vanescriure el 1991 el famós assaig Far-ming, fertilizers and the nitrate problem.Què havia succeït perquè fos necessàriaaquesta reflexió quan fou a mitjans delsegle XIX que s’havien introduït els ferti-litzants orgànics, com el guano, als qualsseguirien després els minerals?Si hom mira enrere veu com lescomunitats agràries tradicionals han re-corregut a diferents sistemes que ten-deixen a concentrar els nutrients en de-terminades àrees del territori (Loomis iConnor, 1992) a través fonamentalmentdel maneig de les dejeccions i de tot ti-pus de residus. La reposició dels nu-trients exportats pels cultius o els ani-mals ha estat tradicionalment un greuproblema pel sosteniment dels siste-mes agraris (Saguer i Garrabou, 1996).De fet, a hores d’ara hi ha una part sig-nificativa de les terres cultivades al mónque està patint una forta depleció denutrients (Sánchez et al., 1997) queposa en perill tot el sistema productiu;és una més de les múltiples paradoxesde caire global.Val la pena recordar que no va serfins al segle XIX, amb els treballs de Lie-big que demostrava l’essencialitat delnitrogen i amb els de molts altres, compoden ser de Boussingault, en què esva comprovar la necessitat d’aportar alsòl, de forma assimilable, els nutrientsextrets per les plantes. Malgrat que l’a-nomenada rotació de Norfolk amb l’úsde lleguminoses va permetre un incre-ment de la producció molt important,no és fins a la introducció dels fertilit-zants minerals (primer naturals i des-prés de síntesi) que es produeixen fortsi continuats increments de produccióassociats amb noves tecnologies, reg,millora del material vegetal i control deplagues i malalties.A Espanya el guano es va introduirprimer a València i després a Catalunya.A partir de 1863 començà a desenvolu-par-se a Catalunya la indústria de ferti-litzants (Sunyer, 1996) que permeterenl’increment de la fertilitat química delsnostres sòls. A partir d’aquell moment,l’increment en l’ús dels adobs minerals*** Secció d’Avaluació de Recursos i Noves Tecno-logies. DARP. Generalitat de Catalunya. Rovira Rou-re, 177. 25006 Lleida.*** Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl.Universitat de Lleida. Rovira Roure, 177. 25006 Lleida.*** Laboratori d’Edafologia. Facultat de Farmàcia.Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643. 08028Barcelona.A MANERA D’INTRODUCCIÓ: NITRATS, AIGUA IAGRICULTURA, UN PROBLEMA MODERN D’ÚS DEL SÒLJ. Boixadera* i A. Cortés**Dossiers Agraris ICEA · Problemes moderns en l’ús dels sòls: nitrats 7o químics anà augmentant sotmès alsvaivens sociopolítics, però la seva ex-pansió generalitzada va costar que fossignificativa en termes de quantitat. Ésrealment a partir de 1950 quan s’incre-menta a Catalunya, i a nivell mundialtambé, el consum d’adobs nitrogenatsque s’estabilitza cap a 1980. És a dir,l’ús d’adobs químics és una cosa relati-vament recent a l’escala temporal del’agricultura. L’impacte en la productivi-tat dels cultius és prou clar, tot i que no-més n’és una de les causes, però del totimprescindible. La taula I (Garrabou etal., 1998) fa palès aquest impacte pelcas dels cereals i evidencia fins a quinpunt, entre altres coses, la reposició denutrients és important, sense oblidarperò que al nostre país l’aigua és unfactor clau.El nitrogen és, després de la tempe-ratura i de l’aigua, el segon factor limi-tant a la producció agrícola. És doncsfàcil d’entendre que hi hagi una amplís-sima literatura sobre l’experimentacióen aquest element. Al llarg de moltsanys aquesta recerca i experimentació, iles recomanacions emanades d’aquesta,han anat adreçades a optimitzar la pro-ducció amb un enfocament a nivell deparcel·la. S’han treballat i desenvolupatestratègies per determinar les quanti-tats, moment i forma en què cal aplicarels adobs nitrogenats en base a unesdosis òptimes tècnica i econòmicament.També la indústria ha contribuït de for-ma significativa a aquest desenvolupa-ment en produir nous fertilitzants quehan permès el desenvolupament detecnologies d’alta producció: adobs degran puresa i solubilitat per fertirriga-ció, adobs d’alliberació lenta, etc.Però tot aquest sistema descansa so-bre dos supòsits: es tracta d’optimitzarla producció (tècnica i econòmica-ment), sense considerar les sortides denutrients al sistema, màxim com a unasimple pèrdua econòmica que, conside-rant els preus actuals dels diferents in-puts i outputs, no és gaire important, es-pecialment en els casos dels cultius mésintensius (p. e., hortícoles) que són, ca-sualment, també els menys eficients enl’ús del nitrogen.L’important, fins fa poc, era maxi-mitzar el benefici per pesseta d’adobutilitzada. Això des d’un punt de vistatècnic s’assolia coneixent les corbes deresposta al nitrogen per a un determinatcultiu i localitat, la qual cosa permetiadeterminar l’òptim tècnic i l’econòmic.Malauradament, en la pràctica això ésforça més complicat perquè per a apli-car-ho es necessita saber el nitrogendisponible per la planta present al sòl ila producció que s’obtindrà, dades queno es coneixen i que al nostre país, tan8 Dossiers Agraris ICEA · Problemes moderns en l’ús dels sòls: nitratsTAULA I. Evolució dels rendiments de blat en agricultura de secà (kg/ha)Període Barcelona Girona Lleida Tarragona1890 1.509 996 658 8191926-35 1.472 1.129 1.141 1.1371984-89 4.102 3.907 3.795 3.4701992-96 3.901 3.865 3.253 3.375dependent de l’aigua, la seva prediccióestà envoltada d’una considerable in-certesa. En aquest darrer cas i fins a certlímit, l’ús de la fertilització nitrogenadapodria jugar un paper d’assegurança.Un altre fet notable és que quanhom se situa a la part de la corba nitro-gen-rendiment on els increments derendiment per unitat de nitrogen aplicatsón més baixos, és a dir, prop del mà-xim, el pendent disminueix considera-blement i pel cas de les hortícolesaquesta part de la corba és molt gran.En el cas dels cereals s’ha vist que, tre-ballant per sota de l’òptim tècnic (quemoltes vegades és l’econòmic), la quan-titat de nitrats que queden al sòl, queper tant es poden rentar, és mínima ique aquesta no s’incrementa sensible-ment fins que s’està per damunt.A la pràctica, i podem tornar a utilit-zar l’exemple dels cereals, un dels prin-cipals cultius a nivell català i mundial,l’eficiència que s’obté del N aplicat ésdel 60-70 % per climes temperats, i del30-50 % als mediterranis; aquestes efi-ciències tan baixes s’han d’interpretaramb molta cura ja que no vol dir pasque es perdi o surti del sòl, però sí queens il·lustren sobre un altre concepte atenir en compte, que és que mai no hipot haver una eficiència del 100 % enl’ús del nitrogen en agricultura.Els patrons alimentaris actuals ambun important creixement del consum deproteïnes animals han afavorit el desen-volupament de la ramaderia industrial,amb el consegüent transport d’alimentsper al bestiar (i per tant nitrogen) a esca-la intercontinental, afegint una peçamés al trencaclosques, en concentrar endeterminades àrees geogràfiques unagran quantitat de fems, rics en nutrients,que cal reciclar a través del sòl.El cicle del nitrogen al sòl va moltlligat al de la matèria orgànica (Steven-son, 1986); de fet la part més substan-cial del N al sòl està en forma orgànica inomés una petita part està en forma denitrats, és a dir, disponible per ser ab-sorbit per les plantes o lixiviat. El ma-neig de la matèria orgànica, el treballdel sòl i el maneig del reg són aspectesclau de maneig per minimitzar les sorti-des de nitrats del sistema.El descobriment que en molts in-drets hi havia elevats continguts de ni-trats a les aigües (MOPTMA, 1984; Fo-llet, 1989), cosa que representa un riscsanitari elevat alhora que limita les pos-sibilitats d’usar-les (especialment a lessubterrànies), ha fet, com en tantes al-tres coses de l’acció de l’home, repensartot el tema. A hores d’ara, sembla clarque cal contemplar el cicle del N a unaescala més àmplia que la de la parcel·la—de fet alguns autors (Lanyon, 1995)han suggerit d’una manera més metafò-rica que només el cicle del N canviaamb la seva fixació industrial, fet a quèno s’ha donat la importància que me-reix— i que cal plantejar-se l’efecte deles sortides del N dels sistemes agrarisen els diferents ecosistemes adjacents ifins i tot a un nivell més global, com ésel cas dels balanços de nutrients a esca-la regional. Si hom estudia el balanç denutrients en un estat com per exempleDinamarca (taula II) es pot veure fins aquin punt està desequilibrat el balançde nitrogen i quin pes tenen els dife-rents components del balanç. Similarexercici és possible per a altres païsosDossiers Agraris ICEA · Problemes moderns en l’ús dels sòls: nitrats 9del nostre entorn com per exempleGran Bretanya o Holanda, amb resultatssimilars (Böckman et al., 1991; Diederiket al., 1998).Malgrat els avenços aconseguits enalimentació animal, el N recuperat pelsanimals es manté en uns valors reduïtstot i que hi ha grans diferències entreespècies. Això, de retruc, ha fet dismi-nuir en gran manera l’eficiència globaldel N als sistemes agraris, com han de-mostrat van der Ploeg et al., (1997) re-centment a Alemanya.Aquests fets han obligat a un canvid’enfocament, ja que s’ha fet palès quepotser no se’n sabia tant com es pensa-va, d’aquest tema, i ha endegat unanova etapa de recerca, en què empranttotes les tecnologies a l’abast s’intentadissenyar nous sistemes d’ús del nitro-gen que minimitzin les sortides del sis-tema perquè eliminar-les totalment noés possible.El problema dels nitrats té doncsuna multiplicitat d’aspectes en la di-mensió espacial i temporal i és evidentque cal un enfocament on es considerintots aquests aspectes. És el que homanomena enfocament holístic. Però onresulta més complex és dins dels siste-mes agraris, per la seva interrelacióamb els altres factors no només naturalso ecològics sinó també socials i econò-mics, i és en aquest punt on és més difí-cil de resoldre.Cal doncs, per afrontar aquest pro-blema que ben bé podem veure comun problema modern d’ús del sòl, de-10 Dossiers Agraris ICEA · Problemes moderns en l’ús dels sòls: nitratsTAULA II. Balanç de nitrogren en termes de massa en l’agricultura danesa propde 1950 i de 1980.1980 1950103 t N kg N ha–1 103 t N kg N ha–1EntradesFertilitzants 375 130 63 20Aliments animals 180 62 54 17importatsFixació biològica 29 10 189 60Precipitació 44 15 16 5Total 628 217 322 102Sortides (productes)Productes vegetals 29 10 38 12Productes animals 58 20 22 7Total 87 30 60 19Nitrogen perdut cap 541 187 262 83al medi ambientDossiers Agraris ICEA · Problemes moderns en l’ús dels sòls: nitrats 11senvolupar i emprar totes les einesadients. Al costat de nous enfocamentsen la recerca cal aprofundir en aspectesclàssics com la quantificació del cicledel nitrogen, però també adoptar ins-truments de gestió adients, cosa queexigeix un adequat marc socioeconò-mic, legal i administratiu.Plantejat el problema, els treballsrecollits en aquest número de DOSSIERSAGRARIS volen ser una petita i parcialcontribució a la revisió de l’estat de l’arta casa nostra i un primer pas cap a larecerca de noves vies de solució.BIBLIOGRAFIAADDISCOTT, T. M.; WHITMORE, A. P.;POWLSON, D. S. (1991). Farming, fer-tilizers and the nitrate problem.CAB International, Wallingford.BÖCKMAN, O. C.; KAARSTAD, O.; LIE, O.H.; RICHARDS, I. (1991). Agriculturay fertilizantes. Hydro Agri. Oslo,p. 265.DIEDERIK, T.; MOLEN VAN DER, A.; PAUL,C.; BOERS, M. (1998). Agriculturalnutrient losses to surface water inthe Netherlands: impact, strategies,and perspectives.FOLLET, R. (ed). (1989). Nitrogen mana-gement and ground water protec-tion. Elsevier, Amsterdam, p. 395.GARRABOU, R.; TELLO, E.; SAGUER, E.; BOI-XADERA, J. (1998). «El agua como re-curso limitante en los sistemas agra-rios de Cataluña (s. XIX y XX)». AGARRABOU I NAVEDO. El agua en lossistemas agrarios. Fund. Argentaria.Madrid (en premsa).LANYON, L. E. (1995). Does nitrogen cy-cle?: Changes in the spatial dyna-mics of nitrogen with industrial ni-trogen fixation. J. Prod. Agric, núm.8, p. 70-78.LOOMIS, R. S.; CONNOR, D. J. (1992). Cropecology. Productivity and manage-ment in agricultural systems. Cam-bridge University Press. Cambridge,p. 538.SAGUER, E.; GARRABOU, R.; (1996). «Méto-dos de fertilización en la agriculturacatalana durante la segunda mitaddel siglo XIX. Una aproximación alos procesos físicos de reposición dela fertilidad agrícola». A. GARRABOU INAVEDO (ed). La fertilización en lossistemas agrarios. Una perspectivahistórica. Economía y Naturaleza.Argentaria. Madrid,  p. 89-126.SÁNCHEZ, P. A. et al., (1997). «Soil fertilityreplenishment in Africa: an invest-ment in natural resource capital», p.1-46 A:BURESH R. J.; SÁNCHEZ, P. A.;CALHOUN, F.; (ed.). Replenishing soilfertility in Africa. SSSA Sp. MadisonPub, núm. 51, p. 251. SCHRØDER, H. (1985). Nitrogen lossesfrom Danish Agriculture – Trendsand consequences. Agriculture, Eco-systems and Environment, núm. 14,p. 279-289.STEVENSON, F. J. (1986). Cycles of soil.Carbon, nitrogen, phosphorus, sul-fur micronutrients. John WileySons, Nova York, p. 380.SUNYER MARTIN, P. (1996). La configura-ción de la Ciencia del Suelo en Es-paña Mapa. Ed. Dou Calles S.L. Ma-drid, p. 612.PLOEG VAN DER, R. R.; RINGE, H.; GALINAMACHULLA I HERMSMEYER. (1997). «Post-war nitrogen use efficiency in WestGerman agriculture and groundwaterquality». J. Env. Quality, núm. 26(5),p. 1203-1210.

A manera d'Introducció : nitrats, aigua i agricultura, un problema modern d'ús del sòl

http://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/download/473/472

A manera d'Introducció : nitrats, aigua i agricultura, un problema modern d'ús del sòl

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana