Viticultura i sòls amb especial referència al Bages

La importància del sòl en la viticultura és acceptada per tothom. No obstant això, l'efecte sobre la qualitat és objecte de controvèrsia. Amb el mot terrer s'han donat diversos significats a la relació entre el sòl (factors naturals i biològics) i l'obtenció del vi (factor humà). En aquest article s'argumenta i es difereix en aspectes com ara el subministrament hídric moderat com a factor bàsic de qualitat, així com també les relacions de la qualitat amb les característiques minerals dels sòls, etc. També s'hi exposen els aspectes ambientals clima, geologia, extensió i superfície cultivada, la tipologia i les característiques dels sòls tipus de sòls i propietats referents a la zona vitivinícola del Bages. Se'n desprèn com a conclusió la variabilitat prou important de sòl a la zona del Bages, que obliga i encoratja al seu estudi com a mitjà per obtenir una viticultura competitiva i sostenible.La importancia del suelo en la viticultura es aceptada por todos. Sin embargo, el efecto sobre la calidad es objeto de controversia. Con la palabra terrer se han dado diversos significados a la relación entre el suelo (factores naturales y biológicos) y la obtención de vino (factor humano). En este trabajo se argumenta y se difiere en aspectos como el subministro hídrico moderado como factor básico de calidad, así como las relaciones de la calidad con las características minerales del suelo, etc. También se exponen los aspectos ambientales clima, geología, extensión y superfície cultivada, la tipología y las características de los suelos tipos de suelos y propiedades referentes a la zona vitivinícola del Bages. Se desprende como conclusión la importante variabilidad de suelos en la zona del Bages, que obliga y anima a su estudio como medio para obtener una viticultura competitiva i sostenible

Sòls de l'àrea de cultiu de la varietat trepat

Aproximació a l'estudi dels sòls de la Conca de Barberà, que és on es concentra gairebé tota la superfície dedicada a la varietat trepat a Catalunya.Aproximación al estudio de los suelos de la Conca de Barberà, que es donde se concentra la casi totalidad de la superficie dedicada a la variedad trepat en Catalunya

Sòls de l'àrea de cultiu de la varietat trepat

Aproximació a l'estudi dels sòls de la Conca de Barberà, que és on es concentra gairebé tota la superfície dedicada a la varietat trepat a Catalunya.Aproximación al estudio de los suelos de la Conca de Barberà, que es donde se concentra la casi totalidad de la superficie dedicada a la variedad trepat en Catalunya

“I see myself as a STEM person”: Exploring high school students’ self-identification with STEM

In the literature, STEM identity tends to be characterized either as students' relationship with the STEM field “as a whole,” or their relationship with a particular STEM area, such as science. With this study, we add to the existing scholarship by characterizing the profiles of students who identified themselves as “STEM people.” A 52-item questionnaire was administered to 1004 students aged 12–16 from high schools in and around Barcelona, Spain. To profile different groups of students, we performed a hierarchical cluster analysis that included responses relating to participants' interest, competence, self-efficacy, and aspirations to different STEM and non-STEM areas. Our analysis generated six different clusters, which we interpreted as ranging from positive to negative self-identification with STEM. Our particular interest was in the two clusters we interpreted as exhibiting positive STEM identity (C1 and C2). The analysis suggested that there were two different ways of considering oneself as a STEM person. Students who self-identified as STEM people were either more inclined toward technology and engineering (C1) or science (C2), particularly in terms of their aspirations. These two clusters were also strongly gendered, with C1 being dominated by boys and C2 by girls. Although our findings suggest the existence of a conscious “sense of STEM identity,” we suggest that students who self-identified as STEM people may have ascribed different meanings to the STEM based on their preferences. As such, this study questions the suitability of studying STEM identity “as a whole” without also considering how students relate to individual STEM and non-STEM areas