26 research outputs found

    Monografies del Montseny - 35

    Get PDF
    Des de la primera edició de 1985 comandada per Ramon Bofill Portabella i Antoni Pladevall Font han escrit a les Monografies del Montseny un total de 324 autors diferents, d’arreu del Montseny, molts de Barcelona, però també de la resta del país, inclòs forans. Podeu consultar-los tots a l’índex actualitzat que publiquem cada any. Entre aquest llarg llistat podem trobar escriptors, poetes, científics, polítics, cineastes, esportistes, masovers, propietaris forestals, arquitectes, professors, fotògrafs, llicenciats, advocats, diplomàtics, historiadors, catedràtics, pagesos, filòsofs, guardes forestals, geògrafs, químics, doctors, pintors... Molts dels autors han comandat importants institucions i associacions del nostre país, força són membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, l’Institut d’Estudis Catalans... i també hi ha autors que són posseïdors de la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat, i els més variats reconeixements. Tot i això, des d’un bon principi els fundadors de Monografies del Montseny van voler que les col·laboracions no fossin tancades a ningú, mentre els treballs tinguessin un mínim de solvència i aportessin valor a la col·lecció, independentment del curriculum vitae particular. Tots els autors han contribuït de manera desinteressada amb un o més articles a la col·lecció Monografies del Montseny; de fet és normal trobar a l’índex històric autors amb una desena de col·laboracions, però aquí cal destacar que Antoni Pladevall Font ha participat a totes les Monografies amb més de cinquanta escrits. Com a trets curiosos podem trobar tres articles d’autors de finals de segle XIX i principis del XX publicats en versió facsímil. Monografies del Montseny acumula avui 591 articles, cosa que les converteixen en “la Bíblia del Montseny”, el lloc necessari on acudir per completar qualsevol recerca sobre un tema montsenyenc. Cada volum s’ha publicat amb una mitja variable d’entre 250-300 pàgines, però en algun cas extraordinari hem arribat fins les 400. Cal tenir en compte que des de l’any 1995 les Monografies incorporen un apèndix amb els versos guardonats als premis de poesia Montseny, i les obres guanyadores del premis de fotografia Montseny mentre va durar el certamen (avui extingit). Això suposa que el conjunt de pàgines publicades durant aquests 35 anys arriba a les 9.295.Postprint (published version

    Evaluation of the convenience of changing the rivastigmine administration route in patients with Alzheimer disease

    No full text
    Introduction: Rivastigmine transdermal patches for the treatment of Alzheimer's disease (AD) have potential benefits compared to capsules because of their sustained absorption through the skin, good local tolerability and reduction of gastrointestinal problems. Purpose: To assess gastrointestinal and skin tolerability and the need for optimal dose titration of rivastigmine transdermal patches in Alzheimer's disease patients previously treated with oral rivastigmine. Patients and methods: A multicenter, randomized, open-label study including patients with mild to moderate AD (DSM-IV) previously treated with rivastigmine capsules (6–12mg/day) was conducted. Patients were randomized to: continue with capsules for 3 months (n = 49) or switch to rivastigmine patch without titration (9.5mg/day for 3 months; n = 48), or switch to rivastigmine patch with titration (4.6mg/day for 1 month followed by 9.5mg/day for 2 months, n = 43). Results: Incidence of gastrointestinal adverse events was 6.1% in the group treated orally and 4.2% in the group treated with non-titrated patches (P= .908). Skin tolerability was good (n = 15, 16.7%) without any serious adverse events registered. Patch treatment was considered very easy to use by 72% of patients compared with 30% in the group with oral treatment (P= .0005). 60% of patients were satisfied with the patch, while only 14% were satisfied with capsules (P<.0001). Conclusions: Rivastigmine patches have a tolerability profile similar to that shown by capsules, but are associated with greater patient satisfaction. Resumen: Introducción: Los parches transdérmicos de rivastigmina para el tratamiento de la enfermedad de Alzheimer presentan posibles beneficios respecto a las cápsulas por su absorción sostenida a través de la piel, buena tolerabilidad local y reducción de problemas gastrointestinales. Objetivo: Evaluar la tolerabilidad gastrointestinal y cutánea y la necesidad de titulación para obtener dosis óptimas de rivastigmina transdérmica en pacientes con Alzheimer previamente tratados oralmente. Pacientes y métodos: Se llevó a cabo un estudio multicéntrico, aleatorizado y abierto que incluyó a 142 pacientes con Alzheimer de leve a moderado y previamente tratados con rivastigmina oral (6–12 mg/día). La muestra fue aleatorizada a: continuar con tratamiento oral durante 3 meses (n = 49); cambio al parche sin titulación (9,5 mg/día durante 3 meses, n = 47) o cambio al parche con titulación (4,6 mg/día por 1 mes seguido de 9,5 mg/día por 2 meses, n = 43). Resultados: La incidencia de efectos adversos gastrointestinales fue del 6,1% en el grupo tratado oralmente y del 4,2% en el grupo tratado con parche sin titulación (p = 0,908). La tolerabilidad cutánea fue buena (n = 15, 16,7%), sin observarse acontecimientos adversos graves. El tratamiento con parche fue considerado muy fácil de utilizar por el 72% de pacientes en comparación con el 30% con tratamiento oral (p = 0,0005). El 60% se mostraron satisfechos con el parche, mientras que únicamente un 14% se declaró satisfecho con las cápsulas (p < 0,0001). Conclusiones: Los parches de rivastigmina presentan un perfil de tolerabilidad similar a las cápsulas y se asocian con una mayor satisfacción de los pacientes. Keywords: Alzheimer's disease, Rivastigmine, Treatment, Tolerability, Satisfaction, Administration route, Palabras clave: Enfermedad de Alzheimer, Rivastigmina, Tratamiento, Tolerabilidad, Satisfacción, Vía de administració

    Evaluación de la conveniencia del cambio de vía de administración de rivastigmina en pacientes con enfermedad de Alzheimer

    No full text
    Resumen: Introducción: Los parches transdérmicos de rivastigmina para el tratamiento de la enfermedad de Alzheimer presentan posibles beneficios respecto a las cápsulas por su absorción sostenida a través de la piel, buena tolerabilidad local y reducción de problemas gastrointestinales. Objetivo: Evaluar la tolerabilidad gastrointestinal y cutánea y la necesidad de titulación para obtener dosis óptimas de rivastigmina transdérmica en pacientes con Alzheimer previamente tratados oralmente. Pacientes y métodos: Se llevó a cabo un estudio multicéntrico, aleatorizado y abierto que incluyó a 142 pacientes con Alzheimer de leve a moderado y previamente tratados con rivastigmina oral (6-12 mg/día). La muestra fue aleatorizada a: continuar con tratamiento oral durante 3 meses (n = 49); cambio al parche sin titulación (9,5 mg/día durante 3 meses, n = 47) o cambio al parche con titulación (4,6 mg/día por 1 mes seguido de 9,5 mg/día por 2 meses, n = 43). Resultados: La incidencia de efectos adversos gastrointestinales fue del 6,1% en el grupo tratado oralmente y del 4,2% en el grupo tratado con parche sin titulación (p = 0,908). La tolerabilidad cutánea fue buena (n = 15, 16,7%), sin observarse acontecimientos adversos graves. El tratamiento con parche fue considerado muy fácil de utilizar por el 72% de pacientes en comparación con el 30% con tratamiento oral (p = 0,0005). El 60% se mostraron satisfechos con el parche, mientras que únicamente un 14% se declaró satisfecho con las cápsulas (p < 0,0001). Conclusiones: Los parches de rivastigmina presentan un perfil de tolerabilidad similar a las cápsulas y se asocian con una mayor satisfacción de los pacientes. Abstract: Introduction: Rivastigmine transdermal patches for the treatment of Alzheimer's disease (AD) have potential benefits compared to capsules because of their sustained absorption through the skin, good local tolerability and reduction of gastrointestinal problems. Purpose: To assess gastrointestinal and skin tolerability and the need for optimal dose titration of rivastigmine transdermal patches in Alzheimer's disease patients previously treated with oral rivastigmine. Patients and methods: A multicenter, randomized, open-label study including patients with mild to moderate AD (DSM-IV) previously treated with rivastigmine capsules (6-12 mg/day) was conducted. Patients were randomized to: continue with capsules for 3 months (n = 49) or switch to rivastigmine patch without titration (9.5 mg/day for 3 months; n = 48), or switch to rivastigmine patch with titration (4.6 mg/day for 1 month followed by 9.5 mg/day for 2 months, n = 43). Results: Incidence of gastrointestinal adverse events was 6.1% in the group treated orally and 4.2% in the group treated with non-titrated patches (P = .908). Skin tolerability was good (n = 15, 16.7%) without any serious adverse events registered. Patch treatment was considered very easy to use by 72% of patients compared with 30% in the group with oral treatment (P = .0005). 60% of patients were satisfied with the patch, while only 14% were satisfied with capsules (P < .0001). Conclusions: Rivastigmine patches have a tolerability profile similar to that shown by capsules, but are associated with greater patient satisfaction. Palabras clave: Enfermedad de Alzheimer, Rivastigmina, Tratamiento, Tolerabilidad, Satisfacción, Vía de administración, Keywords: Alzheimer's disease, Rivastigmine, Treatment, Tolerability, Satisfaction, Administration rout

    Detection of visuoperceptual deficits in preclinical and mild Alzheimer's disease

    No full text
    Exhaustive neuropsychological assessment of mild cognitive impairment (MCI) subjects frequently identifies cognitive deficits other than memory. However, visuoperception has rarely been investigated in MCI. The 15-Objects Test (15-OT), a visual discrimination task based on the Poppelreuter Test, consists of 15 overlapping objects. Poppelreuter-type tests are frequently used to detect visual agnosia. However, more complex tests, such as the 15-OT, are required to detect visuoperceptual signs in those patients who perform correctly on simple tests. The aim of the present study was to investigate visuoperceptual deficits in MCI patients and to assess the usefulness of the 15-OT to discriminate Alzheimer’s disease (AD) and MCI patients from controls. The 15-OT, and a neuropsychological battery included in the diagnostic assessment, was administered to 44 healthy controls, 44 MCI patients, and 44 mild AD patients. Performance on the 15-OT was significantly different between groups. MCI scored between AD and controls. When MCI and AD patients had relatively normal performance on simple tests (Poppelreuter), increased significant abnormalities were found by a more difficult visuoperceptual test (15-OT). Regression analyses showed that the 15-OT was a significant predictor of group membership, but the Poppelreuter Test did not significantly contribute to the models. Visuoperceptual processing is impaired early in the clinical course of AD. The 15-OT allows detection of visuoperceptual deficits in the preclinical and mild AD stages, when classical tests are still unable to detect subtle deficits. So, its inclusion in neuropsychological batteries that are nowadays used in the clinical practice would allow increasing their diagnostic potential
    corecore