Telemedicina i VIH

L'atenció de malalties cròniques complexes (diabetis, MPOC, VIH/Sida...) necessita cada vegada més recursos sanitaris. En el cas del VIH/Sida, els problemes a què s'enfronta una persona infectada han canviat força darrerament. Abans els principals esforços se centraven a augmentar el temps de vida dels pacients i ara es vol millorar la seva qualitat de vida, que és afectada per múltiples factors (mèdics, psicològics i socials). L'Hospital VIHrtual és un sistema de telemedicina que millora el seguiment i l'atenció a domicili de pacients VIH/Sida. Els principals serveis que el sistema ofereix tant als pacients com al personal sanitari per Internet són les consultes (per videoconferència, per xat i per missatges), la visualització de les dades del pacient, la gestió de cites, la telefarmàcia, les comunitats virtuals i la biblioteca. La principal innovació del sistema és que inclou tot el procés d'atenció del pacient de forma global per Internet (consultes, seguiment mèdic, psicològic i social, medicació, qualitat de vida, coordinació de l'equip d'atenció, etc.) sense pretendre grans innovacions tecnològiques sinó de serveis, ja que s'empren tecnologies provades i de baix cost. Durant dos anys es duu a terme una experiència pilot a l'Hospital Clínic de Barcelona amb un total de cent pacients (cinquanta en el grup experimental i cinquanta en el grup control, intercanviant-se al cap de l'any) i vint professionals sanitaris (metges, infermers, psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, farmacèutics, etc.). Amb aquest experiment es vol observar en quins casos el sistema de telemedicina és viable i millora l'atenció del pacient i en quins casos no, ja sigui per l'estat de salut del pacient, per la seva situació o pels seus coneixements, o ja sigui per limitacions en la coordinació dels professionals sanitaris

Instrucció i aprenentatge en Ciències de la Salut. IASC

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/4335

Protocol for the management of psychiatric patients with psychomotor agitation

Background: Psychomotor agitation (PMA) is a state of motor restlessness and mental tension that requires prompt recognition, appropriate assessment and management to minimize anxiety for the patient and reduce the risk for escalation to aggression and violence. Standardized and applicable protocols and algorithms can assist healthcare providers to identify patients at risk of PMA, achieve timely diagnosis and implement minimally invasive management strategies to ensure patient and staff safety and resolution of the episode. Methods: Spanish experts in PMA from different disciplines (psychiatrists, psychologists and nurses) convened in Barcelona for a meeting in April 2016. Based on recently issued international consensus guidelines on the standard of care for psychiatric patients with PMA, the meeting provided the opportunity to address the complexities in the assessment and management of PMA from different perspectives. The attendees worked towards producing a consensus for a unified approach to PMA according to the local standards of care and current local legislations. The draft protocol developed was reviewed and ratified by all members of the panel prior to its presentation to the Catalan Society of Psychiatry and Mental Health, the Spanish Society of Biological Psychiatry (SEPB) and the Spanish Network Centre for Research in Mental Health (CIBERSAM) for input. The final protocol and algorithms were then submitted to these organizations for endorsement. Results: The protocol presented here provides guidance on the appropriate selection and use of pharmacological agents (inhaled/oral/IM), seclusion, and physical restraint for psychiatric patients suspected of or presenting with PMA. The protocol is applicable within the Spanish healthcare system. Implementation of the protocol and the constituent algorithms described here should ensure the best standard of care of patients at risk of PMA. Episodes of PMA could be identified earlier in their clinical course and patients could be managed in the least invasive and coercive manner, ensuring their own safety and that of others around them. Conclusion: Establishing specialized teams in agitation and providing them with continued training on the identification of agitation, patient management and therapeutic alternatives might reduce the burden of PMA for both the patient and the healthcare system

Guia clínica per a l'atenció de les persones amb símptomes persistents de COVID-19

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Símptomes persistents; Guia clínicaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Síntomas persistentes; Guía clínicaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Persistent symptoms; Clinical guideLes persones amb símptomes persistents de COVID-19 són majoritàriament dones d’edat mitjana i representen un problema de salut emergent, ja que aquests símptomes poden ocasionar un fort impacte sobre la qualitat de vida. Aquesta circumstància també pot afectar persones joves sense cap malaltia prèvia. El seu pronòstic a llarg termini és desconegut. Els símptomes persistents són molt variats i poden ser fluctuants i agrupar-se en una mateixa persona. Per a la gran majoria de persones amb símptomes de COVID-19 persistent ha de prevaldre l’atenció centrada exclusivament en l’equip d’atenció primària (AP), amb un abordatge integral i amb visió biopsicosocial, i amb el suport de professionals com els de salut mental, els dels serveis de rehabilitació i els de treball social quan sigui necessari. L’observació i l’abordatge de la simptomatologia persistent en aquestes persones representen una oportunitat per generar coneixement des de l’AP, juntament amb les persones afectades. La manca de símptomes patognomònics i/o proves específiques dificulta el diagnòstic i obliga a descartar altres malalties que poden tenir presentacions similars, sovint per arribar a un diagnòstic per exclusió. La manca d’un tractament específic fa que l’acompanyament d’aquestes persones tingui com a objectiu alleugerir el seu malestar i facilitar la seva reincorporació a l’activitat habitual.Las personas con síntomas persistentes de COVID-19 son mayoritariamente mujeres de edad media y representan un problema de salud emergente, ya que estos síntomas pueden ocasionar un fuerte impacto sobre la calidad de vida. Esta circunstancia también puede afectar a personas jóvenes sin enfermedad previa. Su pronóstico a largo plazo es desconocido. Los síntomas persistentes son muy variados y pueden ser fluctuantes y agruparse en una misma persona. Para la gran mayoría de personas con síntomas de COVID-19 persistente debe prevalecer la atención centrada exclusivamente en el equipo de atención primaria (AP), con un abordaje integral y con visión biopsicosocial, y con el apoyo de profesionales como los de salud mental, los de los servicios de rehabilitación y los de trabajo social cuando sea necesario. La observación y el abordaje de la sintomatología persistente en estas personas representan una oportunidad para generar conocimiento desde la AP, junto con las personas afectadas. La falta de síntomas patognomónicos y / o pruebas específicas dificulta el diagnóstico y obliga a descartar otras enfermedades que pueden tener presentaciones similares, a menudo para llegar a un diagnóstico por exclusión. La falta de un tratamiento específico hace que el acompañamiento de estas personas tenga como objetivo aliviar su malestar y facilitar su reincorporación a la actividad habitual.People with persistent symptoms of COVID-19 are mostly middle-aged women and represent an emerging health problem, as these symptoms can have a strong impact on quality of life. This circumstance can also affect young people without any previous illness. Its long-term prognosis is unknown. Persistent symptoms are very varied and can be fluctuating and grouped into a single person. For the vast majority of people with symptoms of persistent COVID-19, care focused exclusively on the primary care team (PA) should prevail, with a comprehensive approach and a biopsychosocial vision, and with the support of professionals such as those of mental health, those of rehabilitation services and those of social work when necessary. Observing and addressing the persistent symptomatology in these people represents an opportunity to generate knowledge from the PA, along with those affected. The lack of pathognomonic symptoms and / or specific tests makes diagnosis difficult and forces us to rule out other diseases that may have similar presentations, often to arrive at a diagnosis by exclusion. The lack of specific treatment means that the support of these people aims to alleviate their discomfort and facilitate their reintegration into the usual activity

Individuals With SARS-CoV-2 Infection During the First and Second Waves in Catalonia, Spain: Retrospective Observational Study Using Daily Updated Data

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Epidemiologia; ComparacióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Epidemiología; ComparaciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Epidemiology; ComparisonA description of individuals with SARS-CoV-2 infection comparing the first and second waves could help adapt health services to manage this highly transmissible infection.Objective: We aimed to describe the epidemiology of individuals with suspected SARS-CoV-2 infection, and the characteristics of patients with a positive test comparing the first and second waves in Catalonia, Spain. Methods: This study had 2 stages. First, we analyzed daily updated data on SARS-CoV-2 infection in individuals from Girona (Catalonia). Second, we compared 2 retrospective cohorts of patients with a positive reverse-transcription polymerase chain reaction or rapid antigen test for SARS-CoV-2. The severity of patients with a positive test was defined by their admission to hospital, admission to intermediate respiratory care, admission to the intensive care unit, or death. The first wave was from March 1, 2020, to June 24, 2020, and the second wave was from June 25, 2020, to December 8, 2020.Results: The numbers of tests and cases were lower in the first wave than in the second wave (26,096 tests and 3140 cases in the first wave versus 140,332 tests and 11,800 cases in the second wave), but the percentage of positive results was higher in the first wave than in the second wave (12.0% versus 8.4%). Among individuals with a positive diagnostic test, 818 needed hospitalization in the first wave and 680 in the second; however, the percentage of hospitalized individuals was higher in the first wave than in the second wave (26.1% versus 5.8%). The group that was not admitted to hospital included older people and those with a higher percentage of comorbidities in the first wave, whereas the characteristics of the groups admitted to hospital were more alike.This work was supported by grants from the European Union ERDF funds (Network for Prevention and Health Promotion in Primary Care, RedIAPP–CARDIOCAT; RD16/0007/0004) and from the Agency for Management of University and Research Grants (AGAUR; 2017-SGR 1146). We thank Eric Tornabell for his technical support. We also thank all health care professionals for their ceaseless work to care for COVID-19 patients in this pandemic

Habilidades de comunicación en la práctica médica

Programa de l'assignatura Habilidades de comunicación en la práctica médica, on es fa èmfasi en l'entrevista diagnòstica i l'entrevista per prescriure

La entrevista diagnóstica

El encuentro y la relación entre paciente y profesional es un proceso dirigido a un objetivo, y para conseguirlo se debe cumplir una serie de pasos intermedios. El objetivo final es la curación o la mejoría del paciente. Los pasos intermedios son la obtención de información, mediante la anamnesis o historia clínica y las exploraciones, la formulación del diagnóstico, la prescripción del tratamiento y el seguimiento de las prescripciones por parte del paciente. En este tema nos centramos en la elaboración de la historia clínica mediante entrevista, dejando para el próximo las prescripciones y su cumplimiento

La comunicación para la prescripción

En este tema se estudia cómo analizar un tratamiento para detectar los proble- mas de cumplimiento que pueda plantear y disponer las estrategias adecuadas para evitarlos o resolverlos

La entrevista diagnóstica

El encuentro y la relación entre paciente y profesional es un proceso dirigido a un objetivo, y para conseguirlo se debe cumplir una serie de pasos intermedios. El objetivo final es la curación o la mejoría del paciente. Los pasos intermedios son la obtención de información, mediante la anamnesis o historia clínica y las exploraciones, la formulación del diagnóstico, la prescripción del tratamiento y el seguimiento de las prescripciones por parte del paciente. En este tema nos centramos en la elaboración de la historia clínica mediante entrevista, dejando para el próximo las prescripciones y su cumplimiento

Habilidades de comunicación en la práctica médica

Programa de l'assignatura Habilidades de comunicación en la práctica médica, on es fa èmfasi en l'entrevista diagnòstica i l'entrevista per prescriure