L'obra lingüística d'Ildefons Rul·lan

Ildefons Ruŀlan és autor de les tres obres lingüístiques que s'estudien en aquest article: Ensayo filológico aplicado a la lengua mallorquina (1884), Apuntes para un vocabulario etimológico mallorquín (1899) i Filología de Calendario (1903). En primer lloc, es descriu la vida de l'autor i les seves obres principals. En segon lloc, s'analitza cada obra des d'un punt de vista lingüístic. En tercer lloc, s'estudien alguns dels aspectes lingüístics de les obres, com ara la justificació de l'ús del castellà, el sistema ortogràfic, la concepció que Ruŀlan té de la lingüística o bé la seva concepció sobre la unitat del català.Ildefons Ruŀlan is the author of the three linguistic works studied in this paper: Ensayo filológico aplicado a la lengua mallorquina (1884), Apuntes para un vocabulario etimológico mallorquín (1899) and Filología de Calendario (1903). In the first place, this paper describes the life of the author and his main works. In the second place, each work is analysed from a linguistic point of view. In the third place, we look at some specific linguistic aspects of these contributions, such as the reason for using Spanish and not Catalan, the spelling system, Ruŀlan's conception of linguistics or his vision of the unity of the Catalan language

Els bestiaris catalans : estat de la qüestió

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutors: Lluís Cifuentes i Comamala i Glòria Casals Nogués"Es diu que el bestiari hauria estat de les obres més llegides durant l’Edat Mitjana (Bellés 2004: 9). Molt probablement també va ser així en el cas català. Aquesta enorme difusió no s’adiu, però, amb l’interès que han desvetllat en els filòlegs catalans, inclosos els lingüistes... En aquest treball presentarem un estat de la qüestió i una descripció dels textos catalans que es poden considerar bestiaris, que pot orientar en la lectura de les obres literàries que prenen temes i motius, exemples i moralitzacions, d’aquest gènere.

Amanda Ulldemolins Subirats, «La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català», Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p.

Book review: Amanda Ulldemolins Subirats, La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p., ISBN 978-84-18432-92-7

La cartelleria multilingüe de Ciutat Vella (Barcelona): un exemple de democratització comunicativa

Segon premi de la XXVIII edició del Premi Carme Serrallonga, 2021Barcelona, amb 1 664 182 habitants, és la ciutat més poblada de Catalunya. És, també, una de les ciutats amb un major nombre de població estrangera: 461 972 habitants (un 27,76 %).1 Aquest gairebé mig milió de barcelonins nascuts fora d’Espanya fan que Barcelona sigui, també, una de les ciutats més plurilingües del país. Tot i que no hi ha dades oficials, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona tenia localitzades, a mitjan 2019, 310 llengües parlades arreu de Catalunya, 2 la majoria de les quals es parlen també a Barcelona, segons un estudi de Linguapax.3 Segons els estudis del GELA i de Linguapax les llengües més parlades a la capital catalana, a part del català i del castellà, són l’amazic, l’àrab, el bengalí, l’urdú, el mandarí, el romanès, l’anglès, el rus i el quítxua. Òbviament, en el si de la geografia urbana aquestes llengües es reparteixen de manera desigual. Per exemple, és conegut que la major part de la comunitat filipina de Barcelona —això és, que parla tagal—, viu al Raval, a Ciutat Vella, mentre que una part important de la comunitat xinesa viu al barri del Fort Pienc, a l’Eixample