L’arquitectura religiosa d’època romànica a Catalunya (segles xi-xiii): balanç i notes crítiques

A Catalunya, la historiografia del romànic s’inicia ben bé mig segle després dels primers moviments europeus, sobretotfrancesos, i es manifesta amb l’estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altresarquitectures, amb la restauració i la protecció dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval.Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis.El present treball planteja les principals qüestions d’actualitat i pren part en els debats d’avui sobre l’arquitectura religiosaromànica catalana. El conjunt de l’antiga seu episcopal d’Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n’és un bon exemple. A l’article s’analitza també la qüestió del primer art romànic del segle xi, es comparen les esglésies monàstiques de Ripoll i de Cuixà, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d’Urgell, Girona i Vic, es plantege interessants problemes d’arquitectura i litúrgia, l’encara indefinida transició del segle XI al XII i l’arquitectura tardana d’estil romànic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de França l’arquitectura gòtica ja s’havia imposat

L'arquitectura religiosa d'època romànica a Catalunya (segles XI-XIII): balanç i notes crítiques

A Catalunya, la historiografia del romànic s'inicia ben bé mig segle després dels primers moviments europeus, sobretot francesos, i es manifesta amb l'estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altres arquitectures, amb la restauració i la protecció dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval. Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis. El present treball planteja les principals qüestions d'actualitat i pren part en els debats d'avui sobre l'arquitectura religiosa romànica catalana. El conjunt de l'antiga seu episcopal d'Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n'és un bon exem- ple. A l'article s'analitza també la qüestió del primer art romànic del segle XI, es comparen les esglésies monàstiques de Ripoll i de Cuixà, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d'Urgell, Girona i Vic, es plantegen interessants problemes d'arquitectura i litúrgia, l'encara indefinida transició del segle XI al XII i l'arquitectura tardana d'estil romànic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de França l'arquitectura gòtica ja s'havia imposat

Josep de C. Serra i Ràfols o la voluntat de continuïtat ideològica de l'arqueologia, des de la Mancomunitat i malgrat el Franquisme

Homenatge a la figura de Josep de Calassanç Serra i Ràfols, arqueòleg i historiador republicà i catalanista. Es repassa la seva obra des de la del període anterior a la Guerra Civil, amb la publicació de la carta arqueològica Baetulo-Blanda i El poblament prehistòric de Catalunya, i la seva tasca al Servei d'Investigacions Arqueològiques i en la creació del Museu d'Arqueologia de Catalunya, al costat de Pere Bosch Gimpera, labor interrompuda per la Guerra Civil i represa amb dificultats com a conservador del museu i dins de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas, guiada sempre per la ferma voluntat de reconstruir el país i fer sobreviure la tasca realitzada abans del franquisme.Homage to the fi gure of Josep de Calasanç Serra i Ràfols, Republican and Pro-Catalan archaeologist and historian. This paper reviews his work from the period before the Spanish Civil War, with the publication of the archaeological chart of Baetulo-Blanda, El poblament prehistòric de Catalunya, his work at the Archaeological Research Unit and in creating the Museum of Archaeology of Catalonia together with Pere Bosch Gimpera, an undertaking that was cut short by the Civil War and taken up again, with difficulty, as conservator of the museum and within the Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas (Provincial Commissioner's Office for Archaeological Excavations), always guided by the firm desire to reconstruct Catalonia and to ensure the survival of the work carried out before Franco's dictatorship

Religious architecture during the Romanesque period in Catalonia (11th-13th centuries): Assessment and critical notes

This article considers the most pressing issues today and takes part in the current debates on Catalan religious Romanesquearchitecture. The complex containing the former church see in Egara, now Terrassa, which was recently excavated, is a prime example. The article shall also analyse the issue of the earliest Romanesque art in the 11th century, compare the monastic churches in Ripoll and Cuixà, present new studies on the cathedrals in La Seu d’Urgell, Girona and Vic, and consider interesting problems involving architecture and liturgy, the still undefined transition from the 11th to 13th century and the late Romanesque-style architecture from the 12th to 13th centuries, when Gothic architecture had already taken root in northern France

Josep de C. Serra i Ràfols o la voluntat de continuïtat ideològica de l'arqueologia, des de la Mancomunitat i malgrat el Franquisme

Homenatge a la figura de Josep de Calassanç Serra i Ràfols, arqueòleg i historiador republicà i catalanista. Es repassa la seva obra des de la del període anterior a la Guerra Civil, amb la publicació de la carta arqueològica Baetulo-Blanda i El poblament prehistòric de Catalunya, i la seva tasca al Servei d'Investigacions Arqueològiques i en la creació del Museu d'Arqueologia de Catalunya, al costat de Pere Bosch Gimpera, labor interrompuda per la Guerra Civil i represa amb dificultats com a conservador del museu i dins de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas, guiada sempre per la ferma voluntat de reconstruir el país i fer sobreviure la tasca realitzada abans del franquisme.Homage to the fi gure of Josep de Calasanç Serra i Ràfols, Republican and Pro-Catalan archaeologist and historian. This paper reviews his work from the period before the Spanish Civil War, with the publication of the archaeological chart of Baetulo-Blanda, El poblament prehistòric de Catalunya, his work at the Archaeological Research Unit and in creating the Museum of Archaeology of Catalonia together with Pere Bosch Gimpera, an undertaking that was cut short by the Civil War and taken up again, with difficulty, as conservator of the museum and within the Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas (Provincial Commissioner's Office for Archaeological Excavations), always guided by the firm desire to reconstruct Catalonia and to ensure the survival of the work carried out before Franco's dictatorship

Religious architecture during the Romanesque period in Catalonia (11th-13th centuries): Assessment and critical notes

movements, particularly in France. This historiography manifested itself with studies that helped to understand, classify and compare the movement to other architectures, with restoration and the protection of monuments, as well as with new architectures that harked back to the mediaeval past. Elies Rogent (1821-1897), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) and Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) were the pioneers in these studies. This article considers the most pressing issues today and takes part in the current debates on Catalan religious Romanesque architecture. The complex containing the former church see in Egara, now Terrassa, which was recently excavated, is a prime example. The article shall also analyse the issue of the earliest Romanesque art in the 11th century, compare the monastic churches in Ripoll and Cuixà, present new studies on the cathedrals in La Seu d’Urgell, Girona and Vic, and consider interesting problems involving architecture and liturgy, the still undefined transition from the 11th to 13th century and the late Romanesque-style architecture from the 12th to 13th centuries, when Gothic architecture had already taken root in northern France