Avaluació de plantes protegides, amenaçades o rares al Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus orientals)

Sintetitzem els resultats obtinguts des de 1995 amb l'estudi de les plantes rares o protegides del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus orientals, Catalunya). Es presenta una llista de flora d'interès especial d'aquest espai protegit, que actualment consta de 63 tàxons, distribuïts en 4 grups de diferent prioritat de conservació. Es donen dades sobre alguns tàxons per als quals s'han realitzat censos i avaluacions de l'estat de conservació: dos endemismes d'àrea restringida (Asplenium seelosii subsp. catalaunicum i Delphinium montanum) i deu espècies d'àrea de distribució àmplia que tenen al parc poblacions més o menys isolades i de gran importància conservacionista en els contextos ibèric, pirinenc o català (Antirrhinum sempervirens, Artemisia chamaemelifolia, Asplenium celtibericum, Daphne alpina, Dracocephalum austriacum, Gymnadenia odoratissima, Lappula deflexa, Leuzea centauroides, Minuartia villarii i Orchis spitzelii).Evaluación de plantas protegidas, amenazadas o raras en el Parque Natural del Cadí-Moixeró (Pirineos orientales) Se sintetizan los resultados obtenidos desde 1995 con el estudio de las plantas raras o protegidas del Parque Natural del Cadí-Moixeró (Pirineos orientales, Cataluña). Se presenta una lista de flora de interés especial de este espacio protegido, que actualmente consta de 63 taxones, distribuidos en 4 grupos de diferente prioridad conservacionista. Se ofrecen datos concretos sobre algunos taxones para los cuales se han realizado censos y evaluaciones del estado de conservación: dos endemismos de área restringida (Asplenium seelosii subsp. catalaunicum y Delphinium montanum) y diez especies de área amplia que tienen en el parque poblaciones más o menos aisladas y de gran importancia conservacionista en los contextos ibérico, pirenaico o catalán (Antirrhinum sempervirens, Artemisia chamaemelifolia, Asplenium celtibericum, Daphne alpina, Dracocephalum austriacum, Gymnadenia odoratissima, Lappula deflexa, Leuzea centauroides, Minuartia villarii y Orchis spitzelii).Evaluation of protected, rare or threatened plants in the Cadí-Moixeró Natural Park (Eastern Pyrenees) We summarise the results of a study of the rare plants in the Cadí-Moixeró Natural Park (Eastern Pyrenees, Catalonia) made from 1995 onwards. For this protected area we present a list of the flora of special interest. This list has 63 taxa arranged in 4 groups of differing interest for conservation. We provide data on those taxa for which a census and an evaluation of the conservation status have been made: two restricted endemics (Asplenium seelosii subsp. catalaunicum and Delphinium montanum) and ten widespread species that have isolated populations of great conservation importance in the Iberian, Pyrenean or Catalan context (Antirrhinum sempervirens, Artemisia chamaemelifolia, Asplenium celtibericum, Daphne alpina, Dracocephalum austriacum, Gymnadenia odoratissima, Lappula deflexa, Leuzea centauroides, Minuartia villarii and Orchis spitzelii)

Floristic notes of the upper Pallars county (Central Pyrenees)

S’aporten dades sobre 32 tàxons observats a l’alt Pallars (vessant sud dels Pirineus centrals). Es tracta en general d’informació d’interès biogeogràfic (extrems d’àrea de plantes que als Pirineus tenen una distribució bàsicament atlàntica i penetren molt poc al vessant sud de la serralada; localitats d’oròfits d’àrea fragmentada que són escassos als Pirineus), que sovint també té interès conservacionista per la raresa d’aquests tàxons. Cerinthe glabra Miller és novetat per a la flora ibèrica, ja que fins ara només era coneguda del vessant nord dels Pirineus. És remarcable la detecció d’una població de l’endemisme ibèrico-oriental Salvia valentina Vahl. en una vall dels Pirineus molt apartada de l’àrea principal d’aquest tàxon. Destaquem també la informació sobre Matthiola valesiaca J. Gay, oròfit alpí molt rar i mal conegut als Pirineus.We present data about 32 taxa observed in the upper Pallars county (southern slope of Central Pyrenees). Basically this is information of biogeographical interest, that often also has a conservationist interest due to the rarity of these taxa: range extremes of plants with an atlantic distribution in the Pyrenees and very rare in the Iberian part of these mountains, and also new sites of orophytes wich are scarce in the Pyrenees and have a fragmented global area. Cerinthe glabra Miller is a new taxa for the Iberian flora, since it was only known in the northern slope of the Pyrenees. It’s outstanding the discovery of a population of the Eastern Iberian endemic Salvia valentina Vahl. in a Pyrenean valley very far from the main range of this taxa. We also remark the information about Matthiola valesiaca J. Gay, an alpine orophyte very rare and unknown in the Pyrenees

La savina turífera (Juniperus thurifera L.) als Pirineus catalans : distribució, població i conservació

La savina turífera és un arbre endèmic de la Mediterrània occidental i d’àrea fragmentada, del qual actualment només es coneixen tres poblacions als Pirineus. En aquest article es presenten els resultats d’un estudi sobre la població del Pallars (Pirineus centrals), que és la més nombrosa i extensa de la serralada, i l’única coneguda als Pirineus meridionals. Aquesta espècie es distribueix al Pallars per tres valls (Ferrera, Cardós i Noguera Pallaresa), constituint probablement 2 poblacions separades, una per al conjunt de les valls Ferrera i Cardós i l’altra per a la vall de la Noguera Pallaresa. L’àrea d’ocupació ha estat estimada en 356 ha (460 ha si s’aplica una correcció pel pendent dels vessants), el 84% de la qual és a la vall Ferrera. L’hàbitat característic són vessants de fort pendent i molt rocosos, orientats al SE o SW, en altituds de (860) 1100-1450 (1600) m i coberts per un mosaic de vegetació diversa dominada per comunitats de roca i prats xeròfils. La població ha estat estimada en 3585-4724 individus (al voltant d’un 50% adults reproductors), dels quals el 95% es troben a la vall Ferrera. L’estudi de l’estructura de tres poblacions locals mostra diferències importants segons la situació central o perifèrica d’aquests nuclis i segons la densitat de savines. En nuclis centrals i densos s’observa un reclutament continu, una sex ratio equilibrada amb biaix favorable a les femelles i un predomini clar dels individus unicaules. En nuclis subcentrals i de densitat mitjana el reclutament és més feble i discontinu, en la sex ratio predominen lleugerament els mascles i hi ha un equilibri entre els individus unicaules i multicaules. En nuclis perifèrics i de densitat feble el reclutament dels darrers temps ha estat nul, la sex ratio mostra un biaix molt favorable a les femelles i predominen els individus multicaules. Aquestes diferències serien atribuïbles a la qualitat dels hàbitats locals i a factors densodependents que incideixen en la disseminació. No s’observen diferències entre nuclis pel que fa al nombre mitjà de llavors per gàlbul, que en conjunt és de 3,09 (1-7). Tots els nuclis estudiats mostren indicis d’un increment poblacional recent —des de fa 30-40 anys fins a l’actualitat, segons els casos— gràcies a la colonització de prats i de camps abandonats. La categoria que correspon a aquesta espècie a Catalunya aplicant els criteris de la IUCN (2001) és VU D2.Thuriferous Juniper (Juniperus thurifera L.) is a Western Mediterranean endemic tree with a fragmented area. Only three populations are known ont the Pyrenees, at the northern border of its range. In this paper we present the results of a field study on the Pallars county population (Catalonia, Central Pyrenees), which is the most large pyrenean population and the only one in the southern slope of this mountain range. This species is found in the three main valleys of the Pallars (Ferrera, Cardós and Noguera Pallaresa). They probably constitute three different populations, one for the whole Ferrera and Cardós valleys, and two other in Noguera Pallaresa valley. The area of occupancy has been estimated in 356 ha (460 ha if a correction for the slopes is applied), 84% of which is in Ferrera valley. The typical habitat are rocky slopes with SW or SE orientation, in altitudes of (860)1100-1450(1600) m, covered with a mosaic of vegetation dominated by plants of rocky habitats and xerophilous meadows. The population has been estimated at 3585-4724 individuals (approximately 50% are adults), 95% of which can be founs in Ferrera valley. Structure of local populations shows important differences in fuction of central or peripheral situation and the density of individuals. In central and dense local population it can be observed a continuous recruitment, a balanced sex ratio with a positive bias for females and a clear dominance of single-stemmed trees. In subcentral and middle density population we found a weaker and discontinuous recruitment, a sligth predominance of male individuals and an equilibrated proportion of single-stemmed and multi-stemmed trees. In a peripheral local population with very low density the recruitment in the last two decades has been null, sex ratio is highly female-biased and show a dominance of multi-stemmed trees. These differences could be attributed to the quality of local habitats and denso-dependent factors that affect seed dispersion. No differences in the average number of seeds per cone (3.09) are observed in the studied local populations. All the local populations show signs of a recent increase —from 40-30 years ago until present— thanks to the colonization of abandoned meadows and fields. According the data obtained the IUCN category for the species in Catalonia is VU D2

Estatus de l?orquídia Cypripedium calceolus L. a Catalunya

A Catalunya Cypripedium calceolus L. és una espècie localitzada a les serres prepirinenques de l'alt Llobregat, on actualment se'n coneixen 10 nuclis distribuïts en quatre zones. L'hàbitat característic són els boscos clars de Fagus sylvatica i Pinus sylvestris situats en vessants de fort pendent, en altituds entre 1.250 i 1.550 m. L'any 1999 es van censar 1.526 tiges i es considera que la població deu tenir un mínim de 243 plantes. La mida de les subpoblacions de cada nucli és molt variable, entre 11 i 499 tiges. No existeixen problemes de pol·linització i la taxa de fructificació és elevada. La taxa mitjana obtinguda en el període 1997-1999 per a un total de 472 flors ha estat del 50,5 %, amb una variació entre subpoblacions i anys des de l'11 % fins al 80 %. La tendència de la població sembla clarament expansiva en els darrers anys, bé que manca confirmar- ho amb un seguiment durant un període més llarg. No s'han detectat amenaces importants per a la conservació de l'espècie, i el factor de pertorbació actual més destacable és el consum de fruits per part dels cérvols, que en una subpoblació s'han arribat a menjar fins al 67 % de la producció.En Cataluña, Cypripedium calceolus L. es una especie que se localiza en las sierras prepirenaicas de la cuenca alta del río Llobregat, donde en la actualidad se conocen 10 núcleos distribuidos en cuatro zonas. El hábitat característico de la especie son los bosques claros de Fagus sylvatica y Pinus sylvestris situados en vertientes de pendiente acentuada y en altitudes de 1.250-1.550 m. El año 1999 fueron censados 1.526 tallos y se estimó la población total en un mínimo de 243 plantas. La talla de las subpoblaciones es muy diversa, contando desde 11 hasta 499 tallos. No existen problemas de polinización y la tasa de fructificación es elevada. La tasa media para un total de 472 flores en el periodo 1997-1999 fue del 50,5 %, con un rango de variación entre subpoblaciones y años desde el 11 % hasta el 80 %. La tendencia poblacional parece claramente expansiva, si bien habría que confirmarlo con un seguimiento a largo plazo. No se detectaron amenazas importantes para la conservación de la especie, siendo el factor de perturbación más remarcable el consumo de frutos por parte de los ciervos, que en una subpoblación llegaron a consumir el 67 % de la producción.In Catalonia Cypripedium calceolus L. is a species only found on the mountains of the upper Llobregat basin (Eastern Pyrenees). At present 10 sites for this orchid are known, distributed in four areas. Its characteristic habitat is open woods of Fagus sylvatica and Pinus sylvestris on pronounced slopes at altitudes between 1,250 and 1,550 m. In 1999, 1,526 ramets were counted and the population estimated to be a minimum of 243 plants. The size of the subpopulations at each site is very variable, from 11 to 499 stems. No problems of pollination are known and the fruitset is high. The average fruit-set observed in the period 1997-1999 for a total of 472 flowers was 50.5 %, with a variation between subpopulations and years ranging from 11 to 80 %. The population seems clearly to have tended to expand in recent years, although this needs to be confirmed through a monitoring for a longer period. No important threats to the species?s conservation have been detected. At present the most notable element of disturbance is the predation of fruits by deer, which in one subpopulation ate as much as 67 % of the production

Notes sobre algunes plantes rares o amenaçades als Pirineus catalans

Es reporten una sèrie de dades diverses (corològiques, poblacionals, ecològiques) sobre espècies de flora que són rares o es consideren amenaçades als Pirineus catalans. Destaquem les informacions sobre Saponaria bellidifolia, de la qual s'ha estudiat la població aparentment més nombrosa d'Europa occidental, i sobre Salix hastata, amb dades sobre una de les poques poblacions d'aquesta espècie als Pirineus. Per a Sideritis bubanii, un endemisme d'àrea petita, s'aporten les primeres dades de detall sobre una població, incloent la incidència de la hibridació amb S. hirsuta. En el cas de Gagea pratensis, una espècie d'àrea àmplia, aportem la segona localitat catalana.A number of data (chorological, demographic, ecological) about some plant species that are rare or threatened in the Catalan Pyrenees are reported. We outstand the information on Saponaria bellidifolia, of which we have studied the largest population in Western Europe, and also the data of one of the scarce Pyrenean populations of Salix hastata. For Sideritis bubanii, a narrow-endemic species, we provide the first detailed data about a population, including incidence of hybridization with S. hirsuta. For Gagea pratensis, a species with a wide distribution, we provide the second location in Catalonia.Se reportan una serie de datos varios (corológicos, poblacionales, ecológicos) sobre especies de flora que son raras o se consideran amenazadas en los Pirineos catalanes. Destacamos las informaciones sobre Saponaria bellidifolia, de la que se ha estudiado la población aparentemente más numerosa de Europa occidental, y sobre Salix hastata, con datos sobre una de las pocas poblaciones de esta especie en los Pirineos. Para Sideritis bubanii, un endemismo de área pequeña, se aportan los primeros datos de detalle sobre una población, incluyendo la incidencia de la hibridación con S. hirsuta. En el caso de Gagea pratensis, una especie de área amplia, se aporta la segunda localidad catalana